30 abril, 2007

Això continua viu!!

Hola a tots i totes:

Abans de res, demanar perdó per el munt de temps sense notícies, sense fotos, sense comentaris... Ja han passat una mica més de dos mesos, i com us podeu suposar hi han coses que contar, però potser res d'excepcional. Ara es hora de fer un resum d'aquesta temporada i prometem intentar tenir-vos més informats la propera vegada, d'acord?

Alguns de vosaltres ja esteu molt al dia dels nostres projectes a l'altra banda del Atlàntic. Després de saber que estarem uns anys més per aquí... ens vam ficar a planejar aquest nou futur: renovar el contracte del pis, mirar algun cotxe, informar-nos de la documentació que necessitarem... Pas per pas.

Finalment hem renovat el contracte de lloguer del pis on estem, estem enamorats del espai que tenim i de la seva localització en la ciutat (aixó de tenir el supermercat tant aprop i la parada del autobús no te preu!!), així que no heu de canviar l'adreça si ens voleu venir a visitar!! XD Ja que ens haviem de quedar aqui... vam anar a veure al senyor Ikea de nou. Així, vam fer uns petits canvis i, el més important, vam incorporar un nou llit per a invitats!!

Després dels canvis de decoració, ens vam decidir a buscar un cotxe per a sobreviure al estil de vida americà. Es podria dir que les ciutats americanes són com una gran urbanització: tot esta ple de cases, però no pots anar per el carrer a passejar... si vols comprar alguna cosa has d'agafar el cotxe i anar a les afores... així que, ens vam recòrrer un munt de concesionaris i... quan ja teniem el model decidit, va i resulta que NO PODEM comprar-nos el cotxe!!

Us resumim la estranya paradoxa que generen les lleis d'immigració americanes:

- Per a comprar-te un cotxe primer de tot necessites tenir algun tipus de documentació del estat on resideixes. En el nostre cas, necessitariem tenir el carnet de conduir de Pennsylvania. Aquest document es necessari tant per a matricular el cotxe com per a les asseguradores.

- Vam mentalitzar-nos per a treure'ns el carnet de conduir. Però en el nostre cas (com som uns immigrants) per a poder fer l'exàmen, necessitem tenir un permis de Visat que duri més d'un any. El nostre se'ns acaba aquest Setembre, aixi que... NO PODEM. Quan tornem aquest Agost tindrem un Visat per uns 2 o 3 anys, representa que després no hi haurà tants problemes, ens podrem treure el carnet de conduir de Pennsylvania i... ens podrem comprar el cotxe!!

** Curiositat: sabeu? aquí no existeixen les autoescoles!! així que, per treure't el carnet només necessites presentarte a l'exàmen pràctic per el teu compte i després, et donen una mena de permís de conduir de pràctiques. Aquest, et permet conduir un cotxe mentre tinguis algú al costat que SI que tingui carnet de conduir. Aquest permís dura 1 any, quan et sentis preparat, pots demanar fer l'exàmen pràctic. Per a fer el pràctic... has de portar el teu propi cotxe!! Ja veurem com ens ho farem això... hi ha la posibilitat de que te'l deixin... ja us anirem informant.

Un altre pla de futur plantejat des de fa un temps va ser la aplicació de la Núria per al Master en Biologia Computacional que ofereix la CMU (la mateixa universitat de l'Alberto). Hem estat temps esperant la resposta i finalment, va arribar aquest divendres passat. I la resposta es... que... NO L'HAN ACCEPTAT!!
Així que ara, després de temps d'espera, la Núria ja pot començar a plantejar-se de nou que fer l'any que ve. La veritat es que la notícia no ens ha sorprés, ja que sabíem que seria complicat i que existeix un alt nivell, potser la sorpresa hagués estat que haguesin dit que si!! XD

Ara arriba el bon temps. Tot i que Pittsburgh es una ciutat freda, quan toca el sol, aquest ho fa de valent!! i ja anem amb maniga curta per el carrer!! Això també ajuda a passejar més, sortir de casa i fer més vida social. Fa un parell de setmanes vam assistir al nostre primer acte social del grup d'espanyols de Pittsburgh (altrament anomenats "PataNegra"). Feien un concurs de tapes!! vam estar tota la tarde menjant croquetes, truita de patates, pimientos del piquillo, pernil, ensaladilla rusa (bé, la Núria aquesta se la va saltar), boquerons... i no va faltar el vi i la sangria! Cadascú havia de portar alguna cosa diferent. Nosaltres ens vam decidir per un bol de Mousse de Llimó (recepta familiar), i la veritat es que va volar!! tot i que no vam guanyar el concurs... jejeje.

Parlant de menjar tradicional... aquest passat divendres per la nit van venir a sopar a casa l'Amir i la Tamara, una parella d'Israell. L'Amir treballa al laboratori amb l'Alberto i la veritat es que son molt simpàtics i bona gent. Els hi vam preparar una bona truita de patates i pa sucat amb tomate!! Al super mercat vam trobar formatge "Garcia Baquero" i "Jamón Serrano", la veritat es que pensavem que el pernil seria més car... ara que sabem que ens ho podem permetre de tant en tant, no sentirem tanta anyorança.

Com podeu veure, tot i lluny de casa encara continuem mantenint vives petites tradicions, com son també els partits Barça-Madrid o el dia de Sant Jordi. La veritat es que queda molt poc per a que ens tornem a veure tots! Ja hem comprat els bitllets d'avió: Vindrem el 1 de Juliol i marxarem el 2 d'Agost. Tindrem tot un mes sencer per a fer sopars, per a fer xerrades eternes, anar al Sicoris a sopar, a la platja o a la muntanya... esperem tenir temps per a tot!!

Per sort, el 2 d'Agost ens emportarem amb nosaltres un petit souvenir de Lleida!! si,si, no vindrem sols com la primera vegada als Estats Units, aquesta vegada ens acompanyaran uns intrèpids aventurers!! Com no, podreu saber de les seves aventures aqui mateix!! (tot i que encara us haureu d'esperar bastant). No canvieu de canal. Núria i Alberto

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Ens alegrem moltíssim de que us vagin tant bé les coses. No més tinc un momentet així que no més us diré que Molta Sort, una forta abraçada i petons.

Us esperem ben aviat,

Tia Rosa i els demés.

Per cert, el tot terreny de la foto és vostre? és que no m'ha quedat massa clar. És una mica embolicat que no puguis tenir carnet sense permís de residència, ni cotxe sense carnet, i això de que calqui un acompanyant per conduir-te (sembla un invent típic de "polític espanyol") ... així: torno a repetir la pregunta, el tot terreny de la foto, de qui és?Jo, si voleu, us el canvio pel Polo... (je)

Anónimo dijo...

hola,que tal?
com aneu per Pittsburgh?
sabeu per que cabezón porta accent a la "on". No?, doncs perquè si no es pronunciaria cabEzon. jejeje.
que vagi bé
XAVIER R.

Núria dijo...

Holaaaaa,
Primer de tot dir que el tot terreny de la foto es un Honda-CRV, el cotxe que ens agradava... pero que no podem comprar, així que Rosa, ho sento pero no te'l podem canviar!! XD
I segon... Xavi, estas fataaaal jiji
Un petonas a tots i totes.

Tía Nuri (and company) dijo...

Me alegro de que esto vuelva a estar en marcha, que no D.E.P.

¡Menudo coche! De verdad que impresiona, aunque no podáis (no podamos) comprarlo.

Lo del carnet, el coche y el visado es típico de Yanquilandia, ¿no?, los especialistas en hacer las cosas cuanto más difíciles mejor. Es como si pensaran: si la podemos liar, ¿para qué vamos a quedarnos quietos?

Es estupendo que vuestra vida social empiece a estar en marcha, pero ¿cómo se os ocurre poner jamón y fuet a unos judíos? Eso no es comida "kosher", ¿no lo sabíais? Y lo de la sangría es genial: Tipical Spanish, ¿eh?

Un beso muy grande para los dos.

Pili dijo...

Hola,
Qué tal a todos?
Qué em trobaveu a faltar? doncs ja estic aquí, ja que no he sigut la primera será la última.

M'en alegro molt de veur totes aquestes coses tant nostres per aquí amb vosaltres, la truita, el pernil, la sangria i com no les roses de Sant Jordi, aixó vol dir que encara no us han seduit prou aquesta gent com per oblidar les nostres coses, i potser no ho faran mai.

Pel que fa als petits entrebancs de no poguer treure el carnet de conduir i que no t'hagin aceptat Nuria al curs, no us preocupeu, es que no habia de ser ara, i quan una porta es tanca una altra s'obre i potser millor.

Sabeu quan falta perque podem estar junts una altra vegada, només 8 setmanes i un dia; serà poc i es fara llarg, o sera molt i es pasara sense que ens adonem? suposo que serà una mica de tot.
Bé us deixo amb un petó molt fort per als dos i fins aviat.
Cuideu-vos molt i recordeu:
La felicitat és un trajecte, no un destí

l'oncle Sam no, el otro... dijo...

Qué pasa nens !!!!
¿ Qué en Pennsylvania no se puede conducir como aquí sin carnet y con un Honda-CRV robado ?
En caso de que sus pillen ¿no vale aquello de " yo no soc d'aquí" "mi no entender"..?
En cualquier caso, de los 2 ó 3 años que os faltan pues 1 en Guantánamo (tampoco es tan grave ¿no?)
Cambiando de tema, muchismo mal la patada que le habeís dao a la cuestión de la "integración" con lo del club "pata negra". Esto acabará comiendo paella los jueves en "Casa Manolo". Que conste que no os he pagado la beca para eso. Os quiero bien gordos de hamburguesa y perritos calientes (como yo).
(Qué complicada es la literatura : lo de como yo no va por lo de perrito caliente -que también- sino por lo de gordo)

Bueno, pues resulta que aquí en el meridiano 0 son ya casi las una de la madrugá así que como que os dejo.
Ya veo que estáis / os va / se os ve bien así que no me preocupo más (tenía una angustia encima, un no vivir, un no dormir...). Celebro que ésto del blog se vuelva a mover. Ánimo y no lo dejéis ..................

El que os quiere(supongo que ya sabéis de quién se trata)
"Flor de primavera"