16 junio, 2010

Que viene, que vieneeeee

Hola família,

Ja queden menys de dos setmanes (segons la previsió del nostres ginecóleg, que diu que un embaraç dura 40 setmanes) per a que la Zoe estigui entre nosaltres!

Ens estem preparant tant be com podem o sabem per aquest aconteixement. Estem fent un esforç molt gran per no caure en la temptació de comprar coses inútils tot i que boniques (es molt dur!) i ens dediquem a mirar coses "básiques", que potser ho son per nosaltres i per altres no.
Per exemple... no se jo si els nostres pares van utilitzar mai un coixí Boppy, que es un coixí en forma de "U" que diuen que va molt be per donar el pit... ja que el bebé es recolça al coixí i no se't cansen tant els braços. O, em sembla a mi, que tampoc utilitzaven un sabó per rentar la roba especial per a bebes... en fin, que hi han mil i una coses en les que et pots gastar els cuartos casi sense adonar-te'n!.
El que si esta clar... es que a la nostra nena no li faltara de res :D

Aquestes últimes setmanes, com la Núria tenia temps, hem acabat de fer uns cuadres per a l'habitació. Aquests han substituit als monitos que us ensenyavem en l'anterior entrada del blog, perque així l'habitació segueix la mateixa tematica.

No és que els monitos no ens agradessin... de fet, continuen a la cuna, pero mira, ens hem inspirat en una altra cosa :). I una vegada la habitació esta més que menys preparada, ens ha tocat començar a fer la maleta per a l'hospital! que si robeta per a la nena, que si roba per nosaltres, que si coixins extra (perque els del hospital son molt prims), que si prepara la cadireta del cotxe...

Com veieu, cada vegada esta tot més aprop, i ara només ens queda esperar impacientment a que la Zoe es decideixi a sortir. I... mentres uns venen, altres marxen. Como no, com cada Juny, ens toca despedir a la "tongada' de gent que han conviscut amb nosaltres aquest any.
Un d'ells... ha estat el Javi Hernandez, que ha aparegut moltes vegades en aquest blog perque ha estat a Pittsburgh tant de temps com nosaltres! Es una pena haverte de despedir de gent que t'ha marcat tant....pero per una altra banda, no pots deixar d'alegrar-te per ells. El Javi, per exemple, marxa a Barcelona durant uns mesos i després torna als US pero aquesta vegada a Boston, per fer un doctorat al MIT... com no et pots alegrar per aixo?

Foto - Despedint al Javi al aeroport de Pittsburgh. Esperem que aquesta no sigui la última vegada que el veguem! haurem de fer alguna visiteta a Boston l'any que ve....

I també marxen el Tote, el Jaime, el Jesus, el Ricard... i aquí ens quedem nosaltres, com sempre, els veterans! I ara a més a més augmentant la família! per sort... n'hi ha alguns que tampoc marxen, com la Miriam, la MJ, l'Alvaro, la Liz...

Foto - D'esquerra a dreta: Jesús, Fernando (aquest es nou d'aquest any) i Ricard, a la festa/barbacoa de despedida que vam fer també amb la Sabine.

I ara en coeixem de nous! com la Eli, el Carles i l'Aran.
L'altre día vam anar a fer-los una visiteta a casa per conéixer l'Aran, el seu fill de 1 meset. Com veieu, estem coneixent nous bebes per a que la Zoe pugui jugar amb algú, i si son de casa... doncs millor que millor, oi?

Com podeu veure a la foto... vam estar practicant amb el pobre Aran, jejeje, com no... encara ens queda molta practica. Aixó si, els pares ja tenien la ma trencada! estan fets tots uns professionals! Esperem que a nosaltres tampoc ens costi molt adaptar-nos a la Zoe. Per sort, tindrem molt aviat a la família per aquí, que segur que ens ajudara molt en aquest procés :D

I aquí ens despedim fins a la propera entrada... que molt probablement, ja sera després de que la Zoe hagi nascut i quan tinguem un moment de relax per poder penjar alguna foto d'ella i resumir-vos com ha anat tot.
Tingueu paciéncia :P

Alberto, Núria i Zoe