30 agosto, 2010

Carretera i Manta

Hola de nou!
Sembla mentira que ja hagi passat vora un mes des de la darrera vegada que vam escriure al blog. El temps se'ns passa volant! Per què serà? :) Durant aquest mes no hem parat quiets (literalment).

Primer vam anar 3 dies a New York, no per turisme, sino per a renovar el passaport de la Núria, que va caducar al Juliol. Resulta que per a renovar el passaport s'ha d'anar en persona al consulat... I ja que teniem que fer el viatge, hem aprofitat per inscriure a la Zoe al registre civil i fer-li el passaport español. Es a dir que, oficialment, ja té la doble nacionalitat!!

Vam anar a NY en cotxe. Un día per anar, ja que son unes 6 hores de cotxe, mes totes les parades per donar de menjar a la mossa; un altre día per fer tota la paperassa i passejar; i l'últim per a tornar. D'aquí a NY hi han 350milles (uns 560km), com us podeu imaginar, vam arribar cansats. La Zoe es va portar molt bé, com era d'esperar, va estar dormint casi tot el viatge.

Al matí següent vam anar al Consulat i, sorprenentment, en 1 hora i mitja vam sortir d'allí amb tot enllestit (matricula consular dels tres, renovacio del passaport de la Núria, inscripció de la Zoe al registre civil i passaport de la Zoe). Tot i que la eficiencia va ser alemana, el tracte va ser, sens dubte, espanyol. Gent amable, amb ganes de xerrar i una mica cotilla.

Per la tarda ens vam dedicar a passejar per la 5ena avinguda, el Macy's (es un Corte Inglés molt famós dels US) i Times Square. El tercer día, com el primer, a la carretera de nou (500km més) de tornada cap a casa.
Foto-Zoe i Núria a la plaça peatonal que han fet a Times Square. Com no... la Zoe no es va despertar, així que hi haurem de tornar a anar per a que ho vegui :)

I per si això semblava poc, a la setmana següent ja estàvem de nou preparant maletes per anar a Toronto, Canada. L'Alberto havia de presentar un article en una conferéncia (CASE), i com l'event durava 4 díes, la resta de la família va decidir acompanyarlo. I san tornemi!! Uns 500km més, aquesta vegada cap al nord i amb frontera incluida. Per sort, el passaport de la Núria ja estava renovat ;)

A Toronto no vam anar a fer turisme... L'Alberto estava enfeinat i cada matí i migdia estava a la conferència, que es feia en un hotel Marriot a uns 20min caminant del nostre.
La Zoe i la Núria l'anaven a buscar per dinar, i per les tardes sortíem a passeig una estona. Tot i que ens va ploure algun día, ens vam fer una bona idea de com son els carrers de Toronto.
]

La principal atracció es sens dubte la CN Tower (el Pirulí de Toronto), la torre més alta del hemisferi nord. Tot i que feia bon día no vam pujar a l'obserbatori de la torre, ja que la Zoe no ho hagués disfrutat :P A més a més, es car i no tan espectacular com les vistes des del Empire State de NY.

També es digne de veure el entramat de carrers soterrats que hi ha al centre de la ciutat. Estan plens de botigues, cafeteries i restaurants, al estil de un macro centre comercial, amb sortides als edificis principals. Com a l'hivern fa tant de fred, la gent els utilitza per anar d'un edifici a l'altre, sense haver de sortir al carrer.
Després vam passejar per el Financial District (El centre de negocis) i al cap d'una estona, quan el sol va començar a apretar, vam tornar al hotel. Haviem de descansar ja que, al día següent teniem una cita amb la carretera.
I ara, ja hem tornat a la normalitat de Pittsburgh, just a temps per celebrar aquests 2 mesos maravillosos :) Felicitats Zoe!!
Com ja sabeu, podeu trobar més fotos al link de la dreta.
Molts petons per a tothom. Alberto, Núria i Zoe

01 agosto, 2010

Primer Mes

Hola a tothom,
Com us podeu imaginar, aquest mes hem estat una mica ocupats... I per qué serà? Es que l'Alberto tenia molta feina? (doncs home, feina en te, com sempre); es que hem fet moltes festes?; es que hem anat a moltes bodes? (se'ns han casat el Joel i la Carmen, i la Emi i el Pau: FELICITATS!!)... O potser serà que hem sigut pares de la preciositat del costat? Deu ser això... :P

La veritat es que tenir un fill es una feina de jornada complerta, pero complerta d'aquelles de 24h!!
Els primers dies van ser fàcils, la Zoe no parava de dormir i va aprendere bastant rapid a agafarse al pit. Plorava poquet i es dedicava a guanyar pes a bon ritme. Poc a poc la cosa es va anant complicat una mica ... tot i que per sort ...
Aviat van arribar reforços!
Foto 1 - Tots plegats a Schenley Park, disfrutant de les vistes i el bon temps.

La família no només ens va donar ajuda amb la "puçeta", sinó que a més a més ens va donar molt suport moral (i això de que et cuinin, fregin els plats, rentin el pis i la roba... no esta gens malament tampoc!) jejeje
La casa, per uns díes, va ser una "mansión gitana". El Josep i la Pili van dormir al llit de matrimoni que hi ha a l'habitació de la Zoe. La Maria Tresa va dormir al balcó/segon pis a sobre del menjador de dalt, en un sofà-llit que li vam comprar per molt bon preu al Ricard. I el Edu va dormir en un raconet del menjador, amb un matalàs inflable (dels grans i eléctric), ell rai que és jove.
Per sort, el nostre menjador és gran i no es veia molt ple.

Els primers díes de visita van ser molt tranquils. Per desgràcia feia molta calor a Pittsburgh i sortiem poc a passejar. A més a més, la Nuria encara no estava recuperada del tot, es cansava ràpid i no podia caminar gaire estona sense que el cos li recordés la experiencia que havia passat feia uns dies :(

Tot i així, vam fer unes quantes caminates per el barri i els pares van poder comprobar que la vida als Estats Units es a la vegada millor i pitor del que un s'imagina. A nosaltres ens va saber una mica de greu no poder sortir més o fer mes coses... però es que la Zoe patia molta calor, pobreta.

No tot va ser sol, algún día va ploure i va refrescar. Fins i tot vam anar a fer un picnic a Schenley Park un dia que corria una mica d'aire fresquet (Foto 1). Vam aprofitar per llogar un cotxe el cap de setmana i així visitar també parts de la ciutat menys accesibles amb transport públic, com per exemple SouthSide Works. I como no, allí vam anar a dinar a la Cheesecake Factory, on ens vam possar les botes! sobretot amb els postres. També vam anar a veure les vistes de la ciutat des del Mount Washington. Va ser una pena que estigués el cel tant ennuvolat.
Foto 1 - Alberto, Núria i Zoe possant amb el "skyline" de Pittsburgh de fons. Foto 2 - Tota la família (menys la Maria Tresa que esta fent la foto) a la terraça de la Cheesecake factory

Com no podia ser d'una altra manera, no van faltar les sortides de compres. Les mares van estar bastant entretingudes als centres comercials de Monroeville, Waterfront i SouthSide on van escalfar les targetes de credit tant com van voler :)
En totes les sortides, la Zoe es va portar molt bé, només plorava quan tenia gana, cosa que te facil solució, ja que només es necessita a la Núria i un lloc tranquil on seure :P

Quan ens vam voler adonar... ja haviem passat 10 díes i el tiet Edu ens havia de deixar per anar-se'n de "gira". I això també volia dir que ja estàvem quasi al equador de la visita! (com passa el temps...). Tambe li hem de donar les gracies a ell per el que ens va ajudar (inclús va aprendre a canviar panyals ...)
La resta de dies van anar passant, entre passejades i visites als barris de la ciutat. Encara vam anar a un parell més de restaurants, com el Hard Rock Cafe. Vam estar sopant al costar de les fonts musicals d'Station Square, on per sorpresa ens vam trobar amb un concert Heavy Metal i una concentracio de moteros Harley Davidson. La nostra petita va demostrar que, quan te son, no hi ha res que la desperti.

Foto - Fonts musicals de Station Square, dabant de la terraça del Hard Rock Cafe, on vam anar a sopar.

I al final, va arribar el día de la despedida. Vam anar tots cap al aeroport, i la Zoe (adormida) es va despedir dels seus iaios i avia. Després de que marxessin ens vam sentir força sols.... i es que es dificil trobar millor companyia ...

Foto 1 - Els iaios Josep i Pili amb la Zoe. Foto 2- L'avia Maria Tresa amb la pitufa.

Al matí següent l'apartament semblava buit!
Ràpidament hem trobat distraccions cuidant de la "pitufa", que cada vegada passa més estones desperta, amb tot el que aixo comporta: mes entreteniment, pero tambe cada vegada més queixes i més plors. Però bé, no ens podem queixar perqué per les nits dorm molt bé. Ja ha començat a dormir (de tant en tant) 6 hores del tirón!, tot i que normalment fa una dormida de 4 hores i després es va despertant cada 2 horetes.
I ara que estem els tres solets, intentem generar una nova rutina familiar.

L'Alberto va a la universitar per els matins i intenta tornar a casa sobre les 2, així podem dinar junts i la Núria per la tarda esta una mica més relaxada. El que si que hem descobert es que, quan un està sol amb un bebé... no pot fer gaire cosa més que cuidar-lo! Com a molt, es poden aprofitar els 20min de "siestas" de la Zoe per fregar els plats tranquilament o fer una mica de feina.
Menys mal que la Núria te el iPhone per mirar el correu o jugar mentres dona el pit a la Zoe, perquè aquesta s'ho pren amb una calma... sembla que poc a poc va sent més eficient en això de "xuclar" el menjar, però encara triga una mitja de 30-40minuts cada vegada.
En fin, ara no tenim altra feina, oi?

Aquest darrer cap de setmana vam anar a visitar a uns amics, l'Eli i el Carles, que van tenir un nen, l'Aran, fa casi tres mesos. Vam fer una barbacoa al seu jardi i petant la xerrada vam passar tota la tarda, mentres la Zoe i l'Aran anaven descobrint el mon. L'Aran està preciós! Es molt més gran que la Zoe, no només en edat, i és molt simpàtic i tranquil. La Zoe, encara no se n'adona que ell és un bebé i que podran jugar junts! Fa poquet que ha començat a fixar la mirada en cares i objectes, pero l'Aran si que sentia curiositat per la Zoe! En uns mesos, será molt dibertit veure'ls junts jijiji

Foto - Zoe i Aran, com podeu veure, la Zoe ni se n'adona d'on esta jijiji

Aquest es el resum del que ha passat aquest mes de Juliol, el primer mes de la Zoe.
Espero que no us hagi aborrit gaire. Aquesta entrada del blog és diferent a la resta, ara ja no parlem de festes o viatges... la protagonista ha passat a ser la petita Zoe.
Penseu que a partir d'ara serà així! Potser us entretindreu més mirant el recull de fotos :P
Bueno, família i amics, que acabeu de disfrutar de les vacances (aquells afortunats que en teniu) o dels caps de setmana de relax a les piscines municipals o a la platja.
Feu el que feu, sigueu feliços. Nosaltres ho som molt!!

Petons
Alberto, Núria i Zoe