18 enero, 2012

Navidaaaad, Navidaaaad, Dulce Navidaaaaad

Hola a tothom de nou,
La tardor a Pittsburgh ha passat, com sempre, massa ràpid. Vam disfrutar d'ella el màxim que vam poder, passejant per el carrer o anat als columpis abrigats, tot i que ben aviat vam haver de buscar alternatives per els dies que feia mes fred.
Una d'elles es anar a passar el dia al Museu. Ens hem fet socis dels "Carnegie Museums" (el de Historia Natural, el d'Art i el de Ciència) i ara hi podem anar tantes vegades com vulguem, així que, una vegada a la setmana hi ha visita obligada.
Mes sovint anem al de Historia Natural, que té moltes zones i activitats per als mes petits, com la mina d'ossos de dinosaure, on la Zoe ja ha fet els seus "pinitos" excavant ossos amb el seu pinzell d'arqueòleg.
També disfruta molt veient els dinosaures, el seu preferit es el Triceratops; i tocant les petxines de la sala de jocs, o jugant als puzles d'animals... En fin, s'ho passa tant be que sempre tenim problems per marxar.
Tot i refugiar-nos del fred no vam poder evitar agafar un bon acostipat. Per sort, no va ser res greu, un parell de nits de malestar per culpa de la congestió nasal, una mica de tos i, com es pot veure a la foto, algun que altre moc. Tot i aixi, per una vegada, el sistema inmunitari de la Zoe va guanyar la batalla en poc temps.
Aquest any, com es tradició aquí als USA, vam celebrar Thanksgiving amb amics catalans que també tenen nens.
Enlloc de fer el tradicional gall d'indi a casa, aquesta vegada vam deixar que uns altres fessin la feina ;) Els amfitrions ens van fer un sopar per llepar-se els dits! Nosaltres vam portar el vi, el pa i el eggnog ("ponche de huevo"). La Zoe s'ho va passar pipa jugant amb les joguines dels nens de la casa i menjant de tot
Per desgràcia, al dia següent per la matinada, vam tenir un mal record d'aquelles magnífica vetllada. La Zoe va començar a vomitar molt, treien tot el que tenia i mes! Va estar dues hores aixi... Fins i tot vam trucar al servei d'urgències pediàtriques i ens van dir que hi havia una passa d'un virus estomacal i que era molt contagiós... Oi tant que ho era! A la que la Zoe es va tranquil·litzar i va poder dormir una mica, la Núria va caure i poc després l'Alberto també.
I aixi vam passar el dissabte de després de Thanksgiving, al llit fets una coca :( La Zoe per sort es va recuperar de seguida i la pobreta venia a visitar-nos al llit o al sofà amb joguines per a que juguéssim amb ella.
Menys mal que el diumenge ja ens vam recuperar... En aquells moments es quan es troben a faltar més als iaios i a l'àvia per a que et vinguin a fer un bon caldo jejejeje.
Aviat vam tornar a la vida normal, quedant per jugar amb l'Aran, anat de passeig pels centres comercials, visitant el museu... I així passaven els dies i el 30 aniversari de la Núria s'apropava.
Un divendres a la nit, sense que ella sospités res i amb l'excusa de fer un soparet amb unes amigues a casa de la MJ, a la Núria li van fer una festa sorpresa! No s'ho esperava gens! Allí hi estava tothom qui hi havia d'estar: la MJ i el Dan (el seu marit), la Miriam i la Taide, la Liz, el Alvaro, el Tomàs, l'Arola, el Roger, l'Eli i l'Aran, el Carles (que arribava des de l'aeroport!) i com no, la Zoe i l'Alberto. Lo millor però, va ser el regal: un potser amb tot de fotos de amics i família felicitant-li l'aniversari (de nou, moltes gràcies a tothom)
Tot i que tampoc es pot queixar dels regals: un llibre i una gorro que ja havia demanat jejejeje i un val per un massatge i manicura a un Spa! I es que... quan es te certa edat, un s'ha de començar a cuidar una mica.
Els Nadals s'anaven apropant de mica en mica. A casa vam ficar l'arbre per a que la Zoe es comences a adonar que era una època especial. Fins i tot vam anar a Schenley Park a buscar un bon tronc per fer el "tió", d'aquesta manera la Zoe va poder practicar una mica abans d'anar cap a Lleida.
Tambe ens vam apuntar a al tradicio de fer-se la foto amb el pare Noel. Aquí els nens realment (com passa a les pel·lícules) es senten a la seva falda i li demanen el que volen. L'home que feia de Santa Claus.... Ui! Vull dir... En Santa Claus, era molt simpàtic i va tenir molta paciència amb la Zoe perquè no s'espantés gaire. De totes maneres, els pares la vam acompanyar per a que es sentis mes segura, i així tots tres li vam poder demanar el que volíem per aquelles festes.
Qui sap, potser la Zoe li va demanar també que el Barça guanyés al Madrid, perquè es va ficar molt contenta quan la mare cantava el himne del Barça. A mes, a mes, els colors blau i grana li queden molt be, tot i que el seu pare opini tot lo contrari...
(Alberto: Pero ... mireu de quin color es la samarreta que porta a sota de la del Barça ...)
I aviat va arribar el dia en que vam agafar l'avió rumb cap a Lleida. La Zoe no va dormir tot el que li tocava, però tot i així es va portar molt be (gràcies a l'ajuda del iPad i molts episodis del Pocoyo jijijiji)
A Barcelona ens esperaven el Josep i la Pili ansiosos d'agafar a la petita. Cada vegada reconeix més als seus iaios i a ells se'ls i va caure la baba de poder estar amb la seva neta :) Al viatge d'anada cap a la terra ferma vam poder descansar una mica, i al arribar al hotel de la Maria Teresa vam celebrar amb un bon dinar el seu aniversari!!
I així van començar les festes, amb dies tranquils, passejant per el carrer Major, comprant una mica (no massa per culpa de la dichosa crisis aquesta de qui tothom parla) i visitant als reyayos i altra família.
Aquesta vegada però, no ens vam bellugar tant. Hem estat mes mandrosos i no hem anat tant amunt i avall per a veure a la gent... I es que la veritat, teníem ganes d'una mica de tranquil·litat. Últimament les visites a Lleida, tot i que esperades i disfrutades, es feien molt agotadores; aixi que podem dir que, aquesta vegada, hem fet vacances de Nadal.
Lo únic que vam fer va ser agafar un diumenge el AVE a Madrid per anar a veure a tots els amics que tenim repartits fora de les nostres fronteres catalanes. Ens vam reunir uns quants per compartir experiències i per conèixer als nous membres de la colla. Uns amics nostres (l'Andres i la Tracey) que han sortit varies vegades en aquest blog, han tingut una nena monissima: la Chloe. Vam anar tots junts a dinar a un restaurant àrab, va ser molt interessant passar 3h sentats al terra jajajaja, em sembla que a la propera no repetirem el lloc, tot i que el menjar estava molt bo.
D'esquerra a dreta: Keko, Chloe, Txema, Cris, Sergio, Andres, Tracey,
Zoe, Mariate, Alberto, Montaño, Nuria i Fran.
El que no ens vam saltar van ser les "comilones" i reunions familiars. La Zoe va disfrutar molt de tota l'atenció i de les noves joguines i llibres! Es va fer molt amiga del tronc i cada dos per tres li volia donar de menjar. El tronc, en recompensa per tan bon tracte, ens va cagar molts regalets!
I passades les festes ja ens quedaven pocs dies per tornar a Pittsburgh. Aquesta vegada vam agafar el vol de tornada abans del dia de cap d'any per estalviar una mica.
Ens vam acabar de despedir de tothom, vam veure als amics, vam sortir de festa (tot i que el cos ja no aguanta tant com abans) i vam anar al cine amb el Edu, el nostre txofer particular, un parell de vegades.
Els iaios i àvia van jugar tot el que van poder amb la Zoe i poc a poc va passar els dies fins al 30 de Desembre, quan vam agafar el vol cap als USA.
De tornada, vam tenir sort de que el vol no anava ple i ens van donar un seient extra per a la Zoe, tot i que, a la poca estona de despegar, vam conèixer una nena que es va passar gairebe tot el vol jugant amb nosaltres (i amb el iPad, clar). Al final va resultar que era filla del capita del equip de balonmano del FCBarcelona! Que fuerteeee. Els seus pares anaven venint demanant disculpes i insistint a la nena de que ens deixes en pau, però es veu que ella s'ho passava millor amb nosaltres, sobretot amb els jocs de l'Alberto, aixi que el viatge va ser entretingut.
Un cop a Pittsburgh ens vam trobar una ciutat menys gèlida de lo esperat. Una sorpresa força agradable, tot i que no va durar gaire.
De seguida va arribar el fred i la neu, però aquesta vegada els dies a -10C es combinen amb dies a 3C, de manera que es fa més suportable.
Aquest any no vam poder celebrar el cap d'any per culpa del jetlag... A les 11 de la nit no aguantàvem mes i vam anar a dormir. Alguns diuen que això porta mala sort... Podria ser que si, ho averiguarem en futures entrades al blog :P
Molts petons a tots i a totes
Feliç 2012,
Alberto, Núria i Zoe