09 agosto, 2011

Quina caldaaaaa

Hola de nou amics i família,
Aquí tornem a estar, explicant-vos les nostres aventures per les Amèriques. Després del viatge a Los Angeles vam tornar a la rutina de Pittsburgh que bàsicament a consistit en evitar passar massa calor! I es que hem tingut molts dies de temperatures de 40C i humitat molt alta. Menys mal que a casa tenim aire acondicionat, que si no....

Una de les primeres coses que vam fer al tornar va ser anar a la pediatra per a que li fessin a la Zoe la revisió del primer any. Ens va dir que esta molt be! Però li va trobar el ferro una mica baix... Així que, li hem hagut de fer una analítica per assegurar-nos que tot està en ordre i, efectivament, tot està bé i no hi ha de que preocupar-se :D
Al cap de poc vam anar a fer-li les fotos als ronyons per tot el tema de la infecció d'orina. El uròleg ens va dir que tot estava molt be i que no saben perquè ha tingut dues infeccions sent tant petita... Es possible que sigui perquè va una mica estrenyideta i perquè no acaba de buidar la bossa de l'orina (uretra) quan fa pipi... De moment li estem donant una dosi molt baixa d'antibiòtics cada dia durant un parell de mesos per estar segurs que tot esta be, per sort a la Zoe li agrada molt el gust a maduixa del medicament jejejeje

I es que no hi ha res que no li agradi a aquesta nena! Ara ja menja tot (i quan dic tot, es tot) el que mengem nosaltres! Que si pollastre, corder, porc, ternera, pèsols, cigrons, patata, pasta, salmò, gambes, tonyina, pinya, síndria, pruna, raïm.... Es una màquina! No ens podem queixar, la veritat. Es una sort no haver de preocupar-se per si menja poc o abarallar-se cada vegada que toca dinar o sopar! Li deixem el plat amb el seu menjar tallat a trossos petites i ella va fent feina.

Es com si s'hagués fet gran de sobte! Ara també esta mes a gust amb altra gent. El dia de l'aniversari de l'Alberto vam anar al cine per la tarda i la vam deixar a casa de l'Aran, la tía s'ho va pasar tant bé que no ens va trovar a faltar en cap moment! La veritat es que l'Eli, els seus pares (els avis postissos) i el Carles la van cuidar molt bé i sinó us ho creieu, aquí teniu una foto que ho corrobora.

Com veieu a la Zoe li agrada cada vegada mes l'aigua. També intentem anar sempre que podem a Sandcastle (un mini-parc aquàtic que tenim aquí a Pittsbugrh) Ens hem fet el "passe" de temporada i ja l'hem amortitza't! Ens ho passem de conya corrent darrera d'ells i fent txip-txap a la piscina de nens.

Aquest ha estat un estiu molt complert ja que també hem anat de boda! La MJ (una molt bona amiga nostra d'aqui, segur que a alguns de vosaltres us sona el nom) es va casar a mitjans de Juliol. Van fer una cerimònia molt íntima i sencilla de la que vam tenir l'honor de formar part. Tot i que la Zoe es portava molt be, el restaurant era molt petit i no hi havia lloc per on gatejar, així que al cap de 4 hores de menjar i estar a taula la Zoe ja estava molt nerviosa i cansada i vam haver de marxar. Però ens ho vam passar molt be igualment (amb aquesta nena es pot anar a tot arreu)

I l'ultima proba de que la Zoe esta creixent molt es que ja ha començat a caminar! Si,si, el dissabte passat va fer les seves primeres passes soleta! no camina molt encara, però cada vegada agafa més confiança. Dintre de poc serem nosaltres els que correrem darrera seu!

Ara per ara, ens queda preparar maletes per a la nostra propera aventura per Lleida! Si,si, el dia 15 d'Agost aterrarem a l'aeroport del Prat i ens quedarem una temporadeta per poder disfrutar de tots vosaltres.
La Zoe ja té ganes de veureus de nou :D

08 agosto, 2011

Els Angels

Hola família, aquí estem de nou, per contar les nostres aventures. Tot i que no totes son agradables.... Fa un parell de setmanes la Zoe va estar malaltona :( va començar amb febre durant un parell de dies, vam anar a la pediatra perquè passava molt mala nit i estava molt "pachucha" i ens van dir que segurament seria un virus perquè tenia la garganta una mica irritada, però com que el quart dia de febre la cosa no millorava, vam tornar anar i li vam mirar el pipi, i tornava a tenir una infecció d'orina!! Així que, antibiòtic i cap a casa. Ara li haurem de fer proves per assegurar-nos que els seus ronyons no sofreixen cada vegada que te una infecció, però com a mínim ja torna a ser el bebè alegre de sempre.

Després d'aquesta mini odissea, ja tornem a estar de viatge! I es que l'Alberto tenia una conferència (RSS 2011) a Los Angeles, California del 27 de Juny al 1 de Juliol. Així que tota la família ens vam desplaçar amb ell, per fer-li costat i, de pas, disfrutar una mica de la costa oest.
El primer dia va ser durillo, ja que ens vam aixecar molt aviat (la Zoe també) i vam agafar dos avions cap a Santa Anna, un aeroport a una hora i mitja de LA (d'aquesta manera ens estalviàvem la meitat del bitllet de vol que val anar cap a LAX, l'aeroport de la ciutat) Allí vam llogar un cotxe i, per primera vegada, la Núria va conduir per fora de Pittsburgh :) sense incidents, vam arribar al hotel cansadíssims, tot i que encara era aviat per la tarda (el nostre cos ens deia que eren 3 hores més tard), ens vam instal·lar i vam anar a Hollywood Boulevard per passejar per sobre les estrelles dels famosos i visitar el famós Kodak Theatre, on fan la cerimònia d'entrega dels Oscars cada any

Ens vam quedar a sopar al Hard Rock Cafe i a les 8pm ja tornàvem a descansar al hotel. Ens vam ficar al sobre aviat i després d'unes 11 hores de son, sembla que vam superar el jetlag.

El diumenge es presentava tranquil, l'Alberto tenia que treballar i preparar-se per la conferència que començava al dia següent... Fins que el portàtil va decidir morir-se! Després de provar-ho tot i no solucionar res, vam anar a un Apple Store per a veure si ens podien ajudar. Per desgràcia, el disc dur del ordenador va decidir suicidar-se amb tota la feina de l'Alberto dins!
Menys mal que el seu jefe tenia la presentació, així que no tot estava perdut. Però si el dia de feina... Així que ens vam quedar a fer un mini-pícnic al centre comercial "The Grove" i ens vam intentar relaxar, ja que no es podia fer res mes.

Al dia següent vam portar a l'Alberto a la universitat, que està a 10 minuts en cotxe des de l'hotel, però se'ns va fer una mica mes llarg ja que vam tenir la primera aventura amb les senyalitzacions de LA, però tots els camins porten a Roma, i quan vam arribar uns es van ficar a treballar amb el ordenador del seu jefe i altres es van ficar a passejar per el campus. Feia molt de sol, però a l'ombra dels arbres es disfrutava del aire fresc del oceà.

El campus de la University of Southern California (USC) es molt bonic, ple de jardins i fonts. Així vam passar el dia, fins que l'Alberto va acabar de fer la feina. Al dia següent la presentació va ser un èxit i mentres el pare treballava la mare i la peque van descansar al hotel i van anar a jugar als culumpis que hi havien al costat del hotel.

Així van anar passant els dies, passejant i esperant a que el pare acabes de treballar. El dia 29 va ser l'aniversari de la Zoe. Per desgràcia, l'Alberto tenia molta feina aquell dia, així que no vam fer res d'especial , vam anar a dinar al parc i vam passar molta estona jugant als columpis, vam comprar un petit pastís i una cartolina per pintar. A la nit, vam bufar la vela (per seguir la tradició) i ens vam meravellar de lo ràpid que passa el temps, sembla mentida que ja hagi passat un any des de el moment en que vam completar la família. Definitivament, la Zoe es lo millor que em fet :D

La conferència es va acabar i la cirereta del pastís va ser que a l'Alberto li van donar un premi al millor article d'estudiant de la conferència :)
Per celebrar l'inici de les autèntiques vacances, vam anar a passar el migdia-tarda al Zoo de LA. Tot i que feia molta calor, la Zoe va disfrutar! El pobre Alberto va acabar amb l'esquema feta pols, però tot esforç es poc quan veus que la petita s'ho estava passant tant be, sobretot amb els animals mes grans, com els elefants, les girafes o els goriles!
Per la tarda vam enfrontar-nos de nou al transit tant famós de Los Angeles per anar cap a Newport (una mica mes al sud) i descansar al hotel que havíem reservat. A l'un demà, vam anar cap a la platja, a uns 20 min en cotxe des de l'hotel. Per sort vam ser matiners i no vam patir la caravana ni ens va costar molt trobar lloc on aparcar.

Una vegada a la platja, i preparats amb quilos i quilos de crema solar, vam disfrutar mirant a la Zoe com experimentava amb la sorra. Estava tota encuriosida amb la textura. I com era d'esperar, va provar de menjarsela, per sort, va descobrir que no te molt bon gust i ho va deixar de provar. No vam esperar gaire fins que la vam portar a prop de l'aigua. La platja era força empinada, aixi que no vam poder entrar molt endins, però la petita s'ho va passar be esquitxant-se amb les onades i jugant a la sorra humida. Era molt bonic veure com estava descobrint el mon, les petjades a la sorra humida, l'aigua salada del mar, les petxines, les algues... Et dona fins i tot enveja veure com els nens aprecien tant les petites coses que tenen al voltant, quina pena els grans ens oblidem de fer això...

I aixi vam passar la resta dels dies, del hotel a la platja i de la platja al hotel a descansar, o a la piscina, o a anar de passeig-compres per la tarda, a un centre comercial que estava relativament a prop. Perquè si hi ha alguna cosa a Estats Units que no pot faltar, es consumisme!

El 4 de Juliol (Dia de la Independència Americana) vam anar a Huntington Beach, una platja molt famosa per els surfistes, i en la que feien una desfilada. Vam fer-nos lloc entre la multitud per veure les diferents carroces amb famosos, soldats i grups musicals, totes elles plenes de banderetes americanes! I nosaltres no desentonàvem ;)

Després vam anar a la platja, aquesta era molt mes plana que la de Newport i la Zoe de seguida li va agafar confiança en anar gatejant mar en dins! Tot i que l'aigua del oceà Pacífic esta moooolt mes freda que la del Mediterrani a la pitufa no semblava importar-li.

Per la tarda vam anar a passejar a un centre comercial "pijo" de la zona, on vam mirar i mirar botigues sense treure la Visa de la cartera :P i després vam tornar cap a la platja per veure els focs artificials. Ens va costar molt de temps trobar aparcament i, per desgràcia els focs els veiem de molt lluny, però va ser bonic estar allí amb totes les fogueres i la gent, vivint aquest esperit de festa tant americà. De tant en tant algú llençava un bon "petardo" i la Zoe es quedava impressionada per el soroll i les llums

I quan ens vam voler adonar, ja era el dia de marxar. L'aeroport estava just al costat del hotel, aixi que no ens vam haver de preocupar de matinar per el transit. Vam agafar les maletes, el carrito, el seient del cotxe i ens vam aventurar de nou cap a casa. La Zoe es va portar força be als avions (ja es tota una experta) i al cap d'unes 9hores de avions i parades, vam arribar a Pittsburgh on ens esperava molta calor i poc aire... Però això es una altra aventura per contar...