24 mayo, 2010

Un nova vida...

Hola família,

Aquí estem de nou... amb el "boletín informativo" de les nostres vides. Com ja us vam dir en l'anterior entrada del blog, les temperatures cada vegada son més i més agradables (sempre es de bona educació començant parlant del temps) :D I la veritat, es que sempre es motiu d'alegria i celebració a Pittsburgh quan l'hivern finalment es despedeix de nosaltres.
I el temps no es l'únic que ha canviat en les nostres vides... ahir, dia 23 de Maig del 2010, la nostra serie preferida va acabar. Si,si... estic parlant de LOST!!.

Ens vam reunir a casa uns quants seguidors i vam disfrutar de les 2 hores de resum de la série i de les 2hores i mitja de capítul, que fica el punt i final a les vides d'aquests aventures que un dia van anar a parar en una illa deserta i que, a partir de llavors... van viure l'aventura de la seva vida. Ha estat un plaer poder-la compartir amb ells.

Ara... queda un buit en les nostres vides... ja no tenim l'ansia de veure un nou episodi cada dimarts a la nit, ja no podrem parlar hores i hores de com acabara tot... dels millions de teories per entendre el que passava... Potser molts de vosaltres que no segui la série us podeu pensar que exhagerem, que no n'hi ha per tant, que hi ha molta programació televisiva que podra omplir el buit que han deixat... pero aquells que alguna vegada heu vist la série, i us heu enganxat (com nosaltres) sabreu que no es tan sencill.

Potser algún día es fara una serie tan gran com aquesta.... o potser no, ara només ens queda esperar i disfrutar dels records i els bons moments que ens ha deixat aquesta :D

Foto - Grup de gent que ens vam reunir a casa per veure Lost. L'Alberto ens va preparar a tots un kokomojito amb piña!! mmmmm (per suposat, la Núria bebia suc :P).

Pero bé... la vida continúa sense LOST... no tot es televisió, i menys per nosaltres! ara que ja queda tan poquet per a que tinguem la Zoe entre els nostres braços :D.
Aquest cap de setmana hem acabat de preparar l'habitació de la nena. Tenim lo més basic i necessari: la cuna, la calaixera-cambiador i un parell d'estanteries... de moment, no volem ficar gaire cosa més, ja que som conscients que amb poc temps, es plenara de trastos! jeje
Foto1 - Cantonada de l'habitació. Amb les dos estanteries pintades de verd, calaixera del Ikea i cambiador, també del Ikea, que vam pintar del mateix verd. A la paret... decoració amb "monets". Foto2 - Al fons, podeu veure el llit de matrimoni (que es quedara per invitats i migdiades), cotxet i cuna del Ikea, modificada i decorada seguint la tematica de l'habitació.

Com podeu comprobar, la panxa de la Núria no para de créixer! tot i així, un dels ginecólegs que tenim (si,si, en tenim més d'un... i es que on hi ha nivell, hi ha nivell jejeje) estava una mica preocupat perque el tamany de la panxa es una miiiiica petit per la setmana en la que estem. Avui pero, hem anat a fer una ecografia per assegurar que tot estava bé. I si, efectivament, la Zoe esta sana, tot i que es una mica petiteta (no sabem a qui haura sortit!).
Pesa uns 2.2 kilos i el tamany del crani i panxeta esta dins de la mitjana.... pero sembla que per la resta deu estar fent régim. Ha sortit presumida com la mare.
Aixi que... no podem estar més contents! Sembla que tot va bé, i cada vegada queda menys i menys per a que arribi el gran dia! Ara per ara, estem de 34 setmanes.... i l'embaraç dura 40! un meset i mig més que ens tocara esperar per tenir-la entre els nostres braços. En tenim moltes ganes!!

Aquí us deixem amb la seva careta. A qui creieu que s'assembla? Podeu donar el vostre vot o opinió a una nova secció que hem inhaugurat al blog. Trobareu l'enquesta a la columna de la dreta.

Molts petons. Alberto, Núria i Zoe

04 mayo, 2010

La primavera, la sangre altera

Hola de nou!
Ja fa moooolt de temps que voliem escriure al blog, pero cada vegada sembla que ens costa més resumir les nostres vides en aquesta web, sobretot des de que tenim el Facebook!
Bueno, ja tocava...
Ja ha arribat la primavera a Pittsbugh! POR FIIIIIIN, la neu ha desaparegut completament dels carrers (semblava impossible) i cada vegada fa més bon temps, tot i que de tant en tant ens visiten els 4-5C per la nit.... no ens podem queixar.
Vam tenir un "abanç" del bon temps en el nostre viatge a Hawaii! Ja fa uns mesets d'aixo... Com us podeu imaginar, ens ho vam passar molt bé! i recomanem a tothom anar a l'illa d'Oahu (la més coneguda per la seva capital, Honolulu, i la famosa platja de Waikiki) i disfrutar de la platja i la natura que esta en tots els racons de l'illa!
Alguns de vosaltres ja haureu vist les nostres fotos al Picassa (ja sabeu, només heu d'anar al link que hi ha sota de la nostra foto a la banda dreta de la pantalla), pero per aquells que encara no heu tingut temps o ganes de xafardejar-les... aquí va un resum.
Els aventurers vam ser, el Tomas (que sempre ve amb naltres), el Ricard, i nosaltres. Després de unes 9 hores d'avió vam arribar a Honolulu. Per desgracia... no ens va fer molt bon temps els primers dies... pero tot i així, vam passejar per la platja de Waikiki.

Foto 1 - Els quatre passejant per la platja de Waikiki. De esquerra a dreta, Núra, Tomas, Ricard i Alberto. Al fons... el volca Diamond Head. Foto 2 - L'Alberto dins del Diamond Head, a mitg camí del mirador.
Al día següent, tot i que ens va ploure, no ens vam desanimar i vam anar a fer la famosa excursió al mirador del Volca "Diamond Head". Un volca inactiu que esta just al costat de Waikiki, i que és molt famós per el seu mirador i les vistes espectaculars de la ciutat. Per sort... vam ser una mica previssors i vam anar de bon matí, evitant la multitud de japonesos que ens vam trobar al tornar! una bojeria! jejeje.

Per la tarda, vam visitar el Downtown de Honolulu, com no... també vam passejar per els carrers de Chinatown i els seus mercadillos de fruïta.
El centre de la ciutat de Honolulu és com el centre económic de qualsevol ciutat americana, pero si que té un "aire" més relaxat.
Vam visitar el port, i la torre Aloha. Des d'allí es veu les platges i illes petites que envolten la costa. L'aigua... extremadament blava! fins i tot al port!
També vam parar els nostres respectes al Rei Kamehameha I, el primer rei que va unir les quatre illes de Hawaii.
I per la tarda-nit vam acabar relaxant-nos a la platja! com podeu veure, les nostres vacances no son per descansar! :D

Al día següent vam agafar un avió per anar a "Big Island", l'illa més gran de les quatre illes de Hawaii i famosa per els seus volcans actius.
Només sortir del aeroport (que es al aire lliure!) vam llogar un cotxe i ens vam disposar a agafar 2 canoes (o kayaks) per anar a la famosa Baia de Kealakekua. Famosa per les vistes, per les aigues extra-cristalines, i per que de vegades tens la sort de nedar amb dofins! per desgracia.. nosaltres no en vam veure cap :(
Després de l'exercici, vam parar per un dels famosos cafés de Kona i vam agafar el cotxe per veure el sud de l'illa, on hi ha una platja d'arena negra que es frequentada per tortugues marines. L'arena negra es tota ella d'origen volcanic.
Després de trobar l'hotel... que estava més lluny del que pensavem... vam agafar forces, vam llogar un 4x4 i vam anar a visitar un camp de lava a Kalapana. Una explanada enooooorme de roques volcaniques: impressionant!!
Per desgracia, mentres passejavem per el camp... ens va caure una tormenta tropical! ens vam mullar de cap a peus! jejeje, per sort, portavem les maletes al cotxe, així que ens vam poder secar i canviar per continuar la nostra expedició.
La següent parada va ser el "Volcano National Park", la casa del volca Kilauea. Des de lluny (per motius de seguretat) es pot veure com encara fumeja! i la seva caldera, es a dir, la boca del volca, fa kilómetres de diametre! I... després de tant volca... la nostra última parada del día! el Mauna Kea. Una montanya de 4000m d'alçada, famosa per els seus observatoris i perqué, per la nit, es pot disfrutar d'un cel increible!
Aquell pero... no va ser el nostre dia... i degut a que durant tot el día havia estat plovent, no vam poder veure tantes estrelles com nosaltres voliem... tot i així, la experiencia va valer la pena.
Foto 1 - Vistes des del cim del Mauna Kea, on només es pot arribar amb 4x4.

I, al día següent, vam tornar a agafar un avió de bon matí i vam tornar a l'illa de Oahu. En lloc de descansar, vam anar a visitar Pearl Harbor! si,si! va ser aquí on els Japonesos van atacar als americans durant la segona guerra mundial.
Encara tenen alguns dels submarins que van participar en la guerra, i fins i tot es pot veure l'últim barco de battalla (battleship) construit als Estats Units. Un de les coses més típiques de fer es visitar el Memorial al US Arizona, el vaixell encara es pot veure a sota del memorial... enfonsat, ple d'algues... fa cosa saber que els cosos dels marins encara estan alla!!

I per la tarda, i aprofitant el bon dia que ens feia, vam anar a fer una excursió fins a la catarata Manoa, que es troba en mig de l'illa. El camí fins a la mini-catarata es preciós, vam poder disfrutar els boscos tropicals tan típics de l'illa per un camí ple de fang i mosquits :). La passejada va ser molt agradable, i tot i que la cascada no era tan gran com ens esperavem... ho recomanem a tothom que vagi allí.
Al día següent vam anar a Hanauma Bay, una Baia famosa per que molta gent va a veure peixets! i es que es un lloc familiar, segur i amb molta fauna marina! Fins i tot vam veure un parell de tortugues marines menjant per alla! Vam fer el que tothom fa... ens vam portar el dinar i vam llogar unes gafes i un tubo per bucejar. La veritat es que vam passar un matí molt relaxat :) (por fin!!). I per la tarda, vam agafar el cotxe i vam creuar l'illa per poder veure les seves montanyes tan típiques.

Foto 1 - Vistes de Hanauma Bay, podeu veure com el color de l'aigua canvia de repent. En la zona més rocossa es on es pot veure els peixos. Foto 2 - Montanyes de la zona est de l'illa.

Per la nit, vam anar a un restaurant típic Hawaia!! ens vam ficar les botes amb Porc Laulau i altres "delicatessen" de la zona. El restaurant ens el va recomanar un dependent d'una botiga de roba.... li estarem eternament agraits, perque l'ambient era agradable, el preu barat i el menjar boníssim!!
Al día següent vam decidir cremar el sopar de la nit anterior i vam tornar a llogar kayaks per anar a Kane'ohe Bay, platja famosa perque, a una distancia raonable de la costa hi ha una segona platja enfonsada! I la gent va alla a fer barbacoes o sencillament a passar el día amb els amics o la família. Per suposat... la majoria d'ells anaven amb barco :P
Com podeu veure, les vistes també valien molt la pena. Vam decidir cremar una mica més de calories i anar a una illa més enlla.. per el camí vam poder "nedar" amb tortugues marines! es impressionant lo rapides que son al aigua!

I després de retornar els kayaks, ens vam moure de la banda turista de l'illa cap a la zona nord-est. Per la nit, vam anar a veure el PCC (Centre de la Cultura Polinesia), famós per un show amb foc i balls que va ser molt entretingut. Vam dormir al famós hotel "Turtle Bay", el únic de la zona... i freqüentat per surfistes i per actors de la serie LOST!! aixi que... envoltats de l'esperit d'aquesta serie que ens agrada tant (alguns potser la coneixeu amb el nom de "Perdidos"), al día següent vam anar a descobrir alguns dels llocs on roden moments memorables de la serie, i de pas... visitar la zona.

Foto 1 - Vistes del Hotel Turtle Bay. Foto 2 - Sentadets en una de les cases dels "the others" (los otros), un poblat que surt molt a la serie de LOST. Mentres estavem alla, uns productors de la serie estaven per alla discutin algunes coses... per suposat, ens van fotre fora amablement jejeje

I així vam passar el nostre penúltim dia a l'illa de Oahu. Cansadiiiiiiiisims de tant voltar, l'últim dia vam decidir fer allo que encara no haviem fet (i no va ser descansar). Vam anar a la platja, vam visitar el Temple Byodo Inn, una réplica d'un temple japonés i vam acabar de veure el PCC.

Com podeu veure, no vam parar! Teniu moltísimes més fotos del nostre viatge al album. No us volem aborrir més amb les nostres aventures, pero en resum, us podem dir que val molt la pena visitar Hawaii ja que té una mica de tot per a tothom!
Molt recomanable.