15 marzo, 2013

Merry Christmas

Ja han passat les festes! i com cada any, ens han deixat un molt bon regust de boca i un parell de quilets de mes... Cada vegada ens costa mes recopilar les nostres aventures al blog. La Zoe ens te molt entretinguts i es difícil trobar un moment per relaxar-se i escriure unes quantes linies. Però tot i que amb retard, no volem perdre les bones costums, aixi que tot seguit us relatarem que vam fer aquests passats Nadals.


Els Yayos van venir a mitjans de Desembres carregats de cafè, torrons, regals i roba per la Zoe :D. Encara van tenir temps de disfrutar de la final de la tardor a Pittsburgh , vam anar als columpis i tot! però de seguida va venir el fred i el mal temps... menys mal que tenim els museus!


Com es tradició (i al igual que vam fer amb l'avia Maria Tresa) vam anar al Natural History Museum a passar el dia.

Ja sabeu que la Zoe s'ho passa pipa mirant els dinosaures, pintant, excavant, mirant els animals, tocant petxines, fent puzzles... i a mes a mes, el museu està al costat del seu restaurant preferit: el Lulu's (on ja ens coneixen jijiji)
També vam anar al Childrens Museum, i els Yayos van ajudar a la Zoe a pintar, a "marranejar" amb la sorra i el menjar d'ocell, a canalitzar rius, a fer carreres de cotxes, rodes de bici i fins i tot creuar un arc de Sant Martí!!


Com veieu, vam introduir al Josep i la Pili a la nostra rutina molt ràpid. També passàvem molta estona a casa calentets jugant i mirant la tele, i anant a comprar clar! (que no falti el consumisme abans de les festes) tot i que el que compràvem mes era menjar.


Quan ens vam voler adonar, ja era Nadal! vam anar a Downtown a veure Santa i les decoracions. La Zoe es va ficar molt contenta d'estar amb el Pare Noel! li va demanar un caramelet i un regalet i si hagués estat per ella no haguéssim marxat d'allí jajajaja o hauria de dir... hohohoho ;)

Vam celebrar a casa el tió amb l'Aran i la Taide que, tot i que no estava entrenada, va agafar molt ràpid això de que si li fots un bon cop de bastó al tronc surten regalets!!
La veritat es que els nens s'ho van passar pipa! i perquè enganyar-nos, nosaltres també.

Aquest any la Zoe realment ja disfrutat les festes i ha esperat amb ganes el Tió i el Pare Noel, i com que s'ha portat molt be, el dia de Nadal es va trobar tot l'arbre ple de regalets. Aquí teniu un video "resum":


video


I després de les festes ja ens vam preparar per despedir l'any. Vam anar a reunir-nos amb la resta de Pittsburghees a Downtown per a veure els focs artificials (que al final no vam poder veure perque vam arribar 5 minuts tard... quina decepció es va portar la pobra Zoe), ballar al carrer i jugar una estona. Per desgràcia feia força fred i nevaba una mica, així que no vam poder fer molta cosa... però ens ho vam passar be igualment.

A les 12 de la nit la Zoe ja dormia, però nosaltres vam veure l'equivalent a les campanades per la tele, es a dir la bola que va caient a Times Square i vam brindar amb cava català per un feliç 2013


Vam començar l'any preparant una nova aventura. Vam anar a Keystone Park, vam llogar una de les cabanes i vam disfrutar com enanos de la neu!! Això d'anar amb trineu es molt divertit! (tan de dia com de nit) tot i que molt cansat, ja que tot lo que baixa ha de tornar a pujar... però valia la pena.
Van venir l'Eli, el Carles i l'Aran a passar el dia i els dos peques s'ho van passar bomba.



Vam anar a veure el llac, que estava toooot gelat, però no lo suficient com per a caminar per sobre... els pares es van dedicar a tirar pedres per a veure si podien trencar el gel (quin exemple...) jijiji
Vam dinar calentets a la cabana, i a la tarda els homes de la casa i la Zoe van anar a veure la posta de sol mentres les dones es quedaven a casa fent ganxet :P

Al dia següent vam plegar-ho tot, vam jugar una mica mes amb el trineu i vam fer cap a Pittsburgh, on encara ens quedaven coses per veure...

Com per exemple el Science Center! es a dir, el museu de la ciència. Amb els seus robots, la seva sala de trens,  l'aquari, els jocs de construcció... un bon entreteniment per a grans i petits (sobretot petits).



Un altre dia vam anar a dinar amb l'Alberto (el únic que treballa jijiji) i després vam visitar la Cathedral of Learning , la Catedral del Coneixement, l'edifici central de UPITT, la universitat de Pittsburgh . L'edifici es molt espectacular, tan per fora com per dins... a la primera planta hi han tot de sales decorades i inspirades en diferents cultures o països. En les que no fan classe es pot entrar i xafardejar... i això es el que vam fer.


També vam pujar fins un dels últims pisos per veure les vistes de la ciutat. La "catedral" te 42 pisos així que us podeu imaginar que les vistes son força boniques.

Per acabar el "tour", vam visitar la Heinz Chapel, una petita església construïda amb donacions de la família del ketchup, on no hi predomina cap religió! es molt chula i tothom es benvingut per a celebrar qualsevol tipus de "ritual" religiós.
Les seves vidireres plenes de personatges religiosos i historics son molt espectaculars.

Com veieu, a Pittsburgh hi han moltes coses per veure! tot i haver estat ja vora 6 anys vivint aquí

Fins i tot vam anar per primera vegada al Warhol Museum! i si... com la majoria de gent que hi ha anat pot testificar... no val la pena. De totes formes, ho haviem d'experimentar, oi? Sembla mentida com, en un museu amb el nom de l'artista i a la seva ciutat natal i poden haver tan poques obres seves... en fin, per a la propera ja savem el que ens podem esperar.


Però igualment vam anar a veure aquest mini-homenatge a un dels precursors del "pop-art" que va néixer a la nostra ciutat d'acollida.

I així van passar els dies... volant! com sempre que tenim visites.
Quan ens vam voler adonar ja havia passat un mes i els iaios havien de tornar a Lleida.
Si hagués estat per nosaltres ens hauria encantat que es quedessin mes temps! això de tenir companyia es molt divertit, a mes a mes, ens vam aprofitar mooooltes nits d'ells! la Zoe ja es va acostumar a anar a dormir amb la iaia Pili i el iaio Josep mentres la mama i el papa anaven al cine jijiji

Però tot lo bo s'acaba.
Ara només ens queda esperar i veure qui seran els nostres propers invitats!! algú s'anima?.





29 diciembre, 2012

Halloween


Al poc d'arribar de les nostres "vacances" a Lleida ja va ser Halloween. Aquest ha estat el primer any que no hem fet sopar-festa a casa. Primer, perquè no vam tenir temps de decidir-nos per la disfressa, i segon, perquè a la Zoe no li van agradar gens ni mica les decoracions! Es curiós, oi? Com es que te por a les bruixes, als zombis, als esquelets, si nosaltres mai li hem dit res al respecte? Deu estar escrit en el nostre ADN ;)

El dia de Halloween vam anar a comprar una disfressa per la Zoe arriscant nos a que no s'ho volgués posar... No parava de dir que no es volia disfressar.... Però un cop li vam ensenyar la mecànica del Trick or Treat (truco o trato) llavors va quedar mes convençuda.

La nit de Halloween va ser aplaçada per culpa del Huracà Sandy. Aquí, per sort, només ens va arribar en forma de pluges contínues durant 5 dies, però res de greu.
El dissabte que tocava anar per les cases vam anar a visitar a l'Eli, el Carles i l'Aran (com marca la tradició) i vam estar passejant amb els peques de casa en casa durant quasi 2h!! I ells no haguessin parat!

Això d'anar de porta en porta i que en donin "camelets" ho van entendre a la primera! Tot i que va refrescar bastant, ens ho vam passar molt be, i gràcies a que la Zoe anava molt mona i que en alguns llocs ens van donar extra de caramels, tant el papa com la mama també vam disfrutar del premi recollit durant uns quants dies

Però no tot son tradicions americanes, tranquils, no ens oblidem de les nostra arrels i aquella setmana també vam menjar panellets i ens vam reunir per celebrar la castanyada, de nou a casa els Vallespí, com veieu... ens hem fet la nostra pròpia família lluny de casa :D


I poc a poc ha arribat la tardor i el fred que anuncia l'hivern. Els arbres han canviat de colors, les fulles han caigut, no surt tant el sol, els columpis cada cop estan mes molls i ens refugiem al interior de casa i dels centres comercials per a passar els dies... aixo no vol dir però que tinguem temps d'avorrir-nos! amb la Zoe, cada dia es una festaaaa

video



A part de ballar el Gangnam Style, la Zoe també esta aprenent "new moves" a la piscina. Li hem comprat uns manguitos super professionals i ja hem anat un parell de vegades a la piscina coberta de CMU. Li encanta nedar (o com a mínim, fer veure que nada), de fet la majoria de vegades no vol ni que l'agafem la molt valenta! i com us podeu imaginar, els pares també disfruten molt esquitxant i fent el tonto amb la nostra petita sirena.

Cada vegada queda menys per a les festes de Nadal. Les botigues ja comencen a vendre arbres, llums, decoracions, dolços... el fred es deixa entreveure i a mes a mes aquests Nadals no els passarem sols com pensàvem en un principi! els iaios Josep i Pili ens vindran a veure! Ja tenim moltes ganes de que arribin i de passar unes festes a la americana. La Zoe disfrutarà dels jocs i la paciència infinita dels iaios m'entres els pares s'aprofitaran de nits de cangur per anar al cine, a sopar i al que sigui! o com a mínim... aquest es el "plan"... ja veurem que passa al final.

Pre-Nadals a Lleida


Hola a tothom,
Ara fa moooolt de temps que no escrivim res en aquest blog i hi ha molta cosa que contar! Així que, fiquem-nos a fer feina, que us sembla?

A mitjans de Setembre van planejar una escapada a Lleida. Perquè? Doncs perquè l'Alberto tenia una conferència a Portugal a principis d'Octubre, i ja que li pagaven el bitllet de vol (i com som molt catalans) vam aprofitar que el viatge ens sortiria una mica mes barat.

Com a nota informativa us podem dir que últimament els vols cap a Espanya estan molt cars! Fins i tot en temporada baixa... Serà la crisis, que la gent no viatja, el preu del petroli, les tasses d'aeroport... No ho sabem, però comprar tres bitllets es fa dur a la butxaca.

La Zoe i la Nuria van començar el viatge abans, així l'Alberto va tenir uns dies per treballar mes intensament i per a "descansar" de nosaltres. Vam arribar a Lleida just per la Festa Major! 
Aquest any no ens n'hem perdut cap! Jijijiji
Tenim a la petita de la casa enamorada del Marraco, i com en tota relació també hi han moments difícils... Com veure'l en persona. La pobra es va espantar quan va veure al emblema de la nostra ciutat, però va valer la pena anar a veure la desfilada tot i la pluja de després, ja que si que va disfrutar i molt, els gegants i els cavallets.



Les dues primeres setmanes vam estar al hotel de l'avia "MasiTesa" (com diu la Zoe) i vam aprofitar les vacances de l'avia per anar a visitar als familiars d'Aitona i Soses. Per desgràcia, en l'ultima visita al poble, vam haver de marxar corrents perquè la Zoe va començar a vomitar molt :( sembla ser que per Lleida rondava un bitxet dolent en forma de virus estomacal i la Zoe va ser la primera en sofrir-ne les conseqüències.
Per sort no va durar molt, tot i que va estar una setmana sense menjar molt be, es a dir que va perdre tot el pes guanyat la primera setmana menjant pa, truita de patates, pernil i fuet.


Els dies a Lleida, com sempre, passaven volant. Anàvem de passeig als columpis amb cubo i pala (no podien faltar), caminaven per el Carrer Major, visitàvem als iaios Jose i Juana, jugàvem al Carrefour... Tot anava molt be, fins que un dia, va passar una desgràcia. Als pocs dies de mudar-nos a casa del Iaios Josep i Pili la iaia Nieves va tenir un derrame cerebral molt fort m'entres dormia. Un cop al Hospital la van estabilitzar, però continua en un estat molt greu. Sense mobilitat, sense parlar i amb un nivell de consciència no determinat, es a dir que no es pot saber si entén el que passa al seu voltant o si reconeix a la família. Es una situació molt complicada, sobretot per als fills.
Així que, a la nostra rutina vam afegir-hi visites al Arnau i als seus columpis de davant.

Al cap de poc va arribar l'Alberto de Portugal, la conferència va anar molt be tot i les males notícies familiars. Un cop amb nosaltres, vam continuar els passejos i les visites. Fins i tot vam comprar-li un tricicle a la Zoe. S'ho passa pipa la punyetera 

Però no tot ha estat temps de família, l'Alberto i jo vam aprofitar per anar al cine, sortir i tenir una mica de temps per a nosaltres! Que ja tocava jejejeje. També vam veure als amics i vam anar al cine les nits que ens podiem aprofitar dels cangurs.

La resta de dies van passar en un sospir. Ens vam despedir de la majoria de la família de Lleida anant a celebrar els 30 anys de la Lorena. Tot i que va ploure tot el dia, la Zoe s'ho va passar pipa corrent darrera del Toby (el seu gosset) i sent el centre d'atenció, tot i que, com sempre fa, al començament s'agovia una mica al veure tanta gent, normal... No està acostumada...

Quan ens vam voler adonar, ja era l'hora de despedir-se.
Com sempre, el temps en família passa volant! Aquesta vegada costara una mica mes de tornar-nos a retrobar amb tota la colla de Lleida, però sempre us portarem als nostres cors :P

Al cap d'un mes de marxar de Lleida, la iaia Nieves ens va deixar... va lluitar fins al final i va marxar envoltada de la gent que l'estimava i l'apreciava. Nosaltres volem donar suport a tota la família des de la distancia. T'estimem iaia:




14 julio, 2012

Estiuet a Pittsburgh

Hola, ja tornem a estar aquí, i es que aquest inici d'estiu esta sent molt interessant.

La calor ja ha arribat a Pittsburgh, i amb la calor, Sant Joan! L'Ariadna i el Juan (amb les seves dues nenes, la Mar i la Maia) ens van invitar a passar la revetlla a casa seva.
Ens vam reunir una bona colla de gent. La Zoe s'ho va passar pila jugant amb els petits de la casa.

Vam menjar molt i molt be, cadascú va porta alguna coseta. La Itziar i el Juanma una empanada que va durar molt poc, l'Eli i el Carles una amanida de cuscús que els petits devoraven, l'Arola i el Roger s'ho van currar molt i van fer una super coca i nosaltres vam portar una truita de patates i una d'espinacs i el nostre limoncello casero, que com a mínim no va desagradar i no va matar ningú (tot un èxit) Com podeu veure, no heu de patir per la nostra nutrició.
Vam estar tota l'estona al jardí bevent, menjant, xerrant, jugant... Quan el sol ja marxava, els nens van descobrir les bengales i els petards, tots ells es quedaven encantats mirant les espurnes de foc i de colors. També els hi feia molta gracia tirar al terrar els "allets" de pólvora i xafar-los.

Ens ho vam passar genial! Fins i tot l'Eli es va animar i va fer d'enxaneta amb en Joan! Jajajaja ja veieu que portem les tradicions catalanes allà on anem. Ja cap a les 10, els peques de la casa estaven força cansats, i tot i que els adults haguéssim estat allà mes estona, vam retirar cap a casa.
Aixi va quedar inaugurat l'estiu.


Ens hem tornat a treure el passe de temporada de Sandcastle, el parc aquàtic de la ciutat, i hi anem un parell de cops per setmana. A la Zoe li encanta jugar a l'aigua i baixar per els tobogans dels petits. S'ho passa pipa i a la vegada ens refresquem, que mes podem demanar?
Com us podeu imaginar, continuem anant als museus on sempre tenen l'aire condicionat a tope i activitats d'aigua. I continuem quedant per jugar amb l'Aran, que cada vegada esta mes gran i mes guapo! Xerra per els descosits i sempre vol que juguis amb ell, ens te el cor robat.

I aixi han anat passant els dies i el temps, i quan ens hem volgut adonar, ja estàvem celebrant el segon aniversari de la Zoe! Si,si, la nostra pitufa ha fet dos anyets de vida!

Els pares li han regalat un tricicle que li encanta! Va rebre molts regalets de familiars i d'amics i per la tarda, vam comprar un pastís, vam invitar a uns quants amics íntims amb nens i vam bufar les espelmes. L'Eli, el Carles, l'Aran, l'avi Joan i l'avia Àngels (si,si, aquesta nena te molts avis) van regalar-li una canasta! S'ho passava molt be jugant a bàsquet jijijiji a veure si ens retira a tots quan sigui gran...

Va disfrutar molt de la resta de regals (llibres, bitlles, roba) però sobretot de la companyia i de la festa! Ens ha sortit molt marxossa aquesta nena.


Una vegada recuperats de la festa, al cap de setmana següent vam planejar una escapada al Racoon Creek Park, un parc natural a una hora de la ciutat al que es pot anar de càmping. Aixi que vam carregar de valent el cotxe i vam anar a passar un parell de dies en contacte amb la natura. Per desgràcia, ens va fer moooolta calor, en molts moments no podíem parar de suar i suar, ja que feia molta xafogor i vam arribar als 37C.

Ens vam anar a refrescar al llac del parc, on hi ha una mena de platja artificial, amb sorra i tot.
L'aigua del llac no estava molt freda, tot i aixi, la vam agrair. La Zoe no parava de jugar amb la seva regadora i amb altres joguines de nens que hi havia per allí. Això si, de lo que mes va disfrutar es del seu papi, que la feia volar per els aires.



Vam tornar caminant cap al càmping i ja ens vam preparar per descansar. Just sortir de la dutxa es va ficar a ploure! Aixi que res, una horeta tancats a la tenda veient Dumbo al iPad, lo pitjor va ser la calor! La pluja va fer que refresques una mica l'ambient i, per sort va parar i vam poder fer algo de sopar fora. Agotats, vam anar a dormir aviat i al dia següent vam desmuntar la paradeta i vam tornar a anar a la "platja" del parc.
La nostra petita aventura, tot i la calor, va ser un èxit! Els tres vam disfrutar molt i ho tornarem a repetir quan les temperatures siguin mes agradables.

Fins a la propera!
Alberto, Núria i Zoe.

10 julio, 2012

Visita de l'avia


Només van passar unes poques hores d'arribar el vol de Barcelona a Pittsburgh, que la Maria Teresa, la Núria, i la Zoe, ja tornaven a fer maletes per marxar 4 dies a New York! Les tres vam agafar el justet i necessari i de bon de mati estàvem de nou al aeroport per agafar el vol. L'àvia Maria Teresa s'esta convertint en una experta viatgera. No li queda cap altre remei, tenint a una filla i una neta al altre costat del món.

El vol a New York es mes curt que venint de Barcelona, el que no vol dir que no es faci també pessat, ja que després d'aterrar, has d'arribar d'alguna manera o altra a Manhattan. El trio vam decidir agafar el metro i caminar una mica, de manera que quan vam arribar al hotel ja era l'hora de dinar.

Vam dinar a Times Square, a prop d'on estava el nostre hotel i de camí al que teníem planejat visitar aquella tarda. Aquesta plaça tan emblemàtica mai et deixa indiferent. Les llums de les pantalles gegants, els grans edificis i l'ambient de la gent et contagia ràpidament d'un sentiment únic.



Aprofitant que feia un bon dia, vam anar a veure Manhattan des de l'observatori de l'Empire State, ja que la previsió del temps ens amenaçava amb pluges per la resta de dies. De camí a "la gran joguina de King Kong" vam fer una parada al parc de la Biblioteca publica de la ciutat (també surt a moltes pel.lícules). Allí la Zoe va jugar amb l'aigua i va pujar al carrusel amb l'àvia! D'aquesta manera nosaltres també fèiem un descans.

Vam agafar una bona hora o un bon dia, el cas es que no vam haver de fer molta cua per agafar els ascensors del Empire. Anar amb nens amb cotxet també ajuda, ja que normalment et donen preferència (alguna avantatja havia de tenir anar amb la Zoe, oi?)
Les vistes, com sempre, eren molt impressionants. Ja es distingeix molt be la Freedom Tower a la zona de negocis de Manhattan, aquesta es la torre que substituirà a les Torres Bessones. Cap a l'alta banda de la ciutat, i just per sobre de Central Park, vam veure un banc de núvols amenaçant amb la seva negror des de la distancia. Després de un parell de voltes per el mirador, vam baixar i continuar passejant per la 5ena avinguda.



Com ja havia anuncia el nuvol negre, de seguida ens va agafar la pluja, però per sort no va durar molt i vam continuar passejant. Vam entrar a la Catedral de Sant Patrick, visitar la plaça del Rockefeller Center, ... però a mesura que avançava el dia, les forces ens anaven abandonant, aixi que ven aviat vam posar rumb de nou cap a l'hotel. Per suposat, primer passant per un McDonalds i agafant un menú molt saludable per a sopar tranquil·lament a l'habitació :) Aviat a dormir i a recuperar forces per al següent dia de ruta per la ciutat.

Al mati següent no vam necessitar despertador, el jetlag i la Zoe ens van fer aixecar a les 6:40am.  Tot just després d'anar a esmorzar va començar a ploure de valent i, com semblava que la pluja no ens volia abandonat, vam anar a compar un paraigües, que unit al que ja teníem, i al "cubre" del cotxet de la Zoe, van salvar el dia. De camí cap al sud de Manhattan, vam parar per veure el Flatiron, un edifici molt prim i fotografiat a la intersecció de la 5ena Avinguda amb Broadway. Vam continuar fins a la zona de la NYUC, la universitat de Nova York on, a mes de un bon ambient universitari es famosa per la porta romana que hi ha en la plaça central.

Tot i que no va parar de ploure i que teníem els peus mullats, vam continuar caminant cap al Soho on vam pendre un cafetó per entrar en calor, i vam passejar per algun carrer de Little Italy i Chinatown. Un cop a Canal St vam anar a trobar de nou la famosa Broadway i vam seguir direcció sud, per acabar davant dels jutjats i del ajuntament.

Allí la pluja va fer una treva per deixar-nos entrar a Downtown. Una mica mes descansades, vam visitar l'església famosa de la zona zero i el Memorial als atemptats del 11 de setembre. Després de trobar el lloc on donen els tickets (que son gratuïts, que raro...) i trobar la porta del complexe que encara esta en obres, vam passar un control de seguretat digne del "Pentagono" i vam anar a mirar les dues fonts quadrades que estan situades en els fonaments on abans estaven les dos torres.
La veritat es que son molt impressionants.



Al costat, veiem com la Freedom Tower (la torre de la llibertat) esta creixent a un molt bon ritme, ja te uns 70 pisos acabats i es podien veure molts mes en construcció. Al costat hi ha un altre gratacels casi acabat! Es impressionant veure el munt de terreny que hi ha en aquella zona, encara tenen previst construir mes gratacels i un museu.

Vam dinar en un restaurant típic americà i, tot i que estàvem cansades, vam anar a passejar una mica per el Pont de Brooklin. De tornada al hotel, vam passar per Tribeca, el barri "pijo" on vam veure la façana del edifici de la sèrie Friends i les escales dels casa de la protagonista de Sexo en Nueva York.
Com veieu, el dia, tot i el mal temps, va estar ben aprofitat. Com us podeu imaginar, a les 9 de la nit ja no ens aguantàvem de peu.

El tercer dia va ser mes tranquil. Després de veure que el hotel no ens donava una nit mes a un preu raonable, vam trobar una bona oferta per passar la ultima nit a un hotelazo també a Times Square.  Solucionat el tema hotel, vam anar a passejar per Central Park, amb els paraigües a la ma per si el temps es girava en contra nostra.

Ens vam passar el mati passejant per el park i també per els columpis. La Zoe s'ho va passar pipa donant de menjar als ànecs i corrent. Per dinar, vam menjar un bocata i, un cop la Zoe dormia tranquil·la vam ficar el turbo per passejar per la 5ena avinguda. La primera parada, Tiffanys on l'àvia no es va poder estar i es va comprar un capritxet per ella i un altre per la Zoe, això si, a la secció de la plata, eh? Jijiji I després vam anar entrant a totes les botigues que ens cridaven l'atenció, sense saltar-nos les botigues de joguets, on la Zoe podia córrer i tocar-ho tot.

La ultima nit vam sopar al Ellen Stardust, un restaurant bastant conegut a la zona Broadway, ja que els cambrers que et serveixen es passen l'estona cantant en directe cançons típiques americanes i sobretot de molts musicals i obres de teatre. Els grans ho vam disfrutar molt! La Zoe no tant, estava cansada i no ho acabava d'entendre, però ella no diu mai que no a una nit de juerga :) Al sortir del hotel vam estar una estoneta contemplant les llums de Times Square, la Zoe estava enamorada de les pantalles amb els colors, els anuncis i els M&Ms gegants.

Després d'una nit molt agradable al nostre super hotel i de fer maletes, vam anar a donar un ultim passeig per la zona. Vam pujar a la noria de dins de la botiga ToysRUs, vam anar al Macys i al Desigual per a que la Núria s'emportes un capritxo i, després de dinar pel centre, de tornada al hotel a agafar maletes i a aventurar-nos de nou al sistema de transport públic newyorkí perquè es molt complicat trobar un taxi que et porti al aeroport amb  cadireta per a un nen... Va ser una mica complicat pujar i baixar escales amb maletes i carrito de la Zoe, però ens en vam sortir força be, i per sort la Zoe es va adormir de seguida i ens va facilitar el camí al aeroport. Vam arribar amb temps de sobra i després de berenar per allí, vam agafar l'avió de tornada cap a Pittsburgh on ens esperaven mes aventures (i l'Alberto).

El primer dia vam descansar una mica de tant jaleo, vam organitzar el pis, netejar roba i passejar per el barri. Tot molt rutinari. Però no vam desaprofitar la resta de la setmana. Li vam ensenyar a l'àvia els museus on tantes i tantes hores passem.

El primer va ser el museu d'història natural. La Zoe ens va guiar entre mig dels dinosaures, els mamuts i la zona d'exploració. També vam veure la zona dels minerals i de les joies. A l'hora de dinar, vam aprofitar el solet que feia al jardí del museu per descansar una estoneta.

Al següent dia vam anar al museu dels nens, per a que la Zoe pogués jugar i jugar sense parar amb l'àvia i, al cap de setmana, vam anar de compres als Outlets! Com veieu, hi han activitats per a tots els membres de la família :)
No ens vam deixar l'altre museu al que anem, el de la ciència, aquesta vegada fins i tot ens vam atrevir a entrar dins d'un submarí de guerra que tenen ancorat al costat del museu. Era molt espectacular, i les vistes de la ciutat des del riu eren molt boniques.

Tant àvia com neta s'ho van passar molt be. No van faltar les tardes de columpis o de jocs familiars. Vam anar als centres comercials, als parcs i als restaurants que mes ens agraden per ensenyar-li a l'àvia tot allò que fem durant el dia a dia.

Però, per desgràcia tot lo bo s'acaba. Aviat va arribar el dia en el que ens tocava acompanyar a l'àvia al aeroport. Allí ella va viure la seva mini-aventura en solitari de tornada cap a Espanya, que per sort, va anar molt be.

Esperem que tingui ganes de repetir l'experiència. I si algú de vosaltres s'anima a provar-ho al igual que va fer la nostra aventurera, ja sabeu on trobar-nos :D