Halloween... i molt més! :D

Hola de nou, aquí tornem a estar. Despres d'un llarg periode de sequia, les notícies i les aventures per les Ameriques tornen al blog. I per començar... em de viatjar al Setembre del 2009 (fa una mica més d'un parell de mesos).

Potser molts de vosaltres ja haureu vist les fotos als albums, pero per aquells que no han xafardejat, aquí us resumim una mica la nostra aventura al Half Dome.

El Half Dome es un pic del parc natural de Yosemite, a California. Alguns potser recordeu aquest parc, ja que no es la primera vegada que el visitem. Vam parar i fer una excursioneta aquest estiu quan vam fer la nostra ruta per la costa oest :P.

Pero... aquesta vegada, no anavem de turistes. Teniem un objectiu molt clar: pujar al cim del Half Dome (2693m).

En Tomas, l'Alberto i la Núria, van volar fins a San Francisco i allí ens vam retrobar amb el nostre amic Ricardo per fer un dinaret, pero per desgracia, no vam tenir molt de temps, ja que haviem d'arribar per la tarda-nit al parc i sobretot, trobar un lloc on dormir. I direu... no tenieu hotel? doncs no, aquesta vegada, anavem a l'aventura total! amb la nostra tenda de campanya i el cotxe. Vam estar trucant a tots els campings de la zona, la majoria d'ells plens o tancats per culpa d'uns incendis forestals... que per sort, no estaven per la zona on nosaltres anavem.

Així que, seguint els consells d'un home que ens vam trobar en una gasolinera, vam anar a una zona d'acampada una mica apartada i menys coneguda a probar sort... i sí que la vam tenir, perque unes animes caritatives ens van deixar acampar al seu costat per pasar la nit :D

Al día següent, de bon matí, vam anar al centre d'informació del parc per poder demanar un permís que et deixa acampar a la montanya. A les 6 del matí ja estavem fent cua! perque els permisos son limitats... i la sort ens va acompanyar de nou, ja que no només ens van donar el permís, sino que també ens van dir que podiem acampar en un dels campings a dins del parc aquella nit . Aixi que... ja més tranquils, vam parar la tenda i ens vam estar passejant per la "zona plana" del parc, per fer una mica d'entrenament. Per la tarda, vam comprar tot lo necessari per els dos díes de la gran aventura que teníem per endavant!

I al día següent, ens vam tornar a aixecar a les 5 de la matinada i ens ho vam possar tot a les esquenes (uns més que unes altres...).

L'excursió va ser intensa, pero gracies al entrenament que vam seguir a Hartford i al pas de tortuga que portavem, la veritat es que no es va fer tant dur com ens imaginavem :).

A una hora decent, vam arribar al mig de la ruta, de fet, allí era on planejavem acampar, es una mena de petit camping preparat per els que tornen o els que van al cim. res luxós... pero com a mínim saps que estaras rodejat de més gent per la nit i que tots plegats ens protegirem dels osos, perque si... Yosemite esta ple d'osos!

Al Yosemite Valley vam plantar la tenda i descarregar una mica, per continuar la nostra ascensió. Era ja una mica tard... pero encara ens quedaven hores de sol. Va ser en aquell moment quan vam començar a trobar més gent pel camí, la majoria d'ells baixant contents i satisfets.

A mesura que et vas apropant al cim t'adones de la magnitud de la roca... si, es molt empinada. I quan ja estas al tram final... t'has de mentalitzar bé i donar-ho tot per sobreviure a les cadenes, que més que un esforç físic (que també l'es) son una barrera psicologica molt important. Per sort, nosaltres vam ser els últims en pujar i no vam haver de compartir el troç de cadenes amb molta gent, pero sabem del cert que moltes vegades es fan cues colosals per poder pujar al cim, ja que el camí de pujada i baixada es el mateix per a tots.

Aquí ens teniu, victoriosos al cim, prenent-nos un batut energetic per a la tornada al campament. La baixada va ser molt més facil pero no menys intensa, com us hem dit... erem els últims, i aixo volia dir que estavem sols dabant de possibles osos! res... que vam baixar amb un coet ficat al cul i parlant alt, per asustar a posibles criatures de tonelada i mitja.

Vam passar la nit sense cap tipus d'incident, contents de la nostra aventura que ja estava apunt d'acabar... i pel camí de tornada, vam tenir el que ens faltava! de repent la gent que pujava no ens parava de dir que vigilessim, vam sentir uns quants xiulets i tot apuntava a que ens trobariem amb un ós! ia així va ser... pujant per el camí vam veure a un meravellos ós negre que tranquilament feia la seva ruta mentres tots nosaltres ens apartavem i intentavem fer sorolls per espantar-lo. Va ser el colofó final a una gran aventura :D

I poc després d'aquesta aventura vam tornar a la normalitat. Fins que la Núria va decidir fer una escapada de nou a Lleida! pero aquesta vegada amb una molt bona excusa: dues bodes. La primera va ser la de l'Elena i el Jesús, una boda íntima i molt bonica al Monestir de les Avellanes. I la segona, la boda del Josep i la Lídia (un cosins segons) molt a prop de Fraga. I com no, entre boda i boda, doncs vaig poder disfrutar de la família i els amics. La veritat es que 18 díes es passen volant quan un disfruta. Pero també es tenen ganes de tornar a casa... ja que per a nosaltres, Pittsburgh es ara casa nostra, i tot i que esperem algún dia tornar a la nostra terra, de moment em de plantar les arrels a algun lloc, oi? :P

I aquí continuem les nostres aventures. El fred ja ha vingut a visitar-nos tot i que portem unes setmanes amb temperatures prou agradables (entre 6 i 10 graus), no ens podem queixar. Aixo ens va permetre celebrar una de les festes més tradicionals als Estats Units: Halloween!! Com cada any, vam fer un sopar a casa. Tenim la sort de tenir molts bons amics i un menjador molt gran! perque vam acabant sent una collada! se nos va de las manos...

I després del sopar ens vam dirigir a la casa on anem cada any, a Evaline St. Sí, aquella casa que un grup d'artistes decora i prepara exclusivament per aquest gran día. Per desgracia... cada vegada més gent sap d'aquesta festa i aquest any vam haver de fer una hora de cua per entrar i a dins no et podies ni moure!! :( tot i aixo, vam passar una bona estona, sobretot veient a la resta de gent disfressada. Nosaltres de que ens vam disfressar? A veure si ho adivineu:

Foto 1: Alberto, disfressat de Indiana Jones! la veritat es que no té res d'envajar del Harrison Ford :D Foto 2: Núria dusfressada de Lara Croft, protagonista del joc d'ordenador Tomb Raider i que potser recordareu perque l'Angelina Jolie també va protagonitzar la pel.lícula.

Despedides 2009

Hola de nou,

Aquest estiu hem tornat a viure la mateixa esperiencia de cada any... els amics (quasi família) que has fet marxen per tornar a Espanya :(

És trist, si, pero es llei de vida... a més, saps que continuaras el contacte amb molts d'ells, per aixo tenim el blog i el facebook, oi?

Dels primers dels que ens vam despedir van ser del RubEen i el Txema. El Rubén pero... el tenim estudiant al MIT, i esperem fer-li alguna visiteta :), el Txema... s'ha tornat a Barcelona, i esperem que tingui sort en la seva recerca de feina, ja que sembla que la cosa esta molt chunga! Vam tenir la sort de passar uns dies genials a California amb ells. Sempre us portarem al cor.

Després els hi va tocar el torn a l'Andrés i la Tracey. La Tracey va marxar abans, per coses del visat, i l'Andrés es va quedar uns dies més amb nosaltres. Lo just per fer un soparet i alguna festeta de despedida. Ja no es el mateix anar al gimnas sense la Tracey, i es fa estrany entrar al laboratori de l'Alberto i no poder molestar a l'Andres... Els que també han marxat son la Mariate y el Monti, els nostre veïns del apartament 706... es troben a faltar els sopars que feiem i les xerrades interminables fins que l'Alberto es quedava dormit al sofa. Que hi farem...

I per suposat, no ens podem oblidar de la resta!! El Sergio i els seus consells espirituals i profunds (acompanyats de cants harmonics), el Dan i la Margara organitzant festes a Bellefonte i el Keko i la Cris, la alegria de qualsevol festa... Buf!! oi que sembla que ens hem quedat sols? pero com cada any... la nova "flota" d'espanyolitos ha arribat! I amb ells viurem moltes aventures, i poc a poc, els anireu coneixent en aquest blog :)

Boston

Hola de nou!

Aprofitant la nostra estada a Hartford, un cap de setmana vam agafar el Sentra (el nostre cotxe) i ens vam possar rumb a Boston (a dues hores de camí).

Vam tenir sort i ens va fer molt bon dia! I no vam perdre el temps... vam decidir fer la "Freedom Trail", la ruta de la llibertat. És una ruta pel mig de la ciutat de Boston que et permet veure monuments, esglésies, cases i edificis en general relacionats amb la historia dels Estats Units que va tenir lloc en aquesta ciutat, basicament, com els "bostoniants" van lluitar contra ens anglesos i així van aconseguir la Independencia.

Com podeu comprobar al mapa, la caminata té tela :) La ruta té 4km, sense contar les voltes extres que vam donar per visitar altres monuments caracteristics no tan relacionats amb la historia i que, també tenien un encant especial.

Després d'arribar al hotel i deixar les coses a l'habitació (com sempre, gracies a priceline vam dormir en un Sheraton per un preu molt inferior a lo normal), vam buscar parking per al cotxe, ja que, a Boston es pot arribar a tot arreu caminant o amb transport públic. I es per aixo, que els parkings son caríssims! pero bueno... el que ens vam estalviar amb l'hotel ho vam pagar en parking :P

Ens vam ficar en ruta cap a la Freedom Trail, pero abans vam visitar la Biblioteca Pública (que ens va recordar una mica a la de NY, per la seva espectacularitat), Copley Square i la Trinity Church (l'església de la trinitat), per desgracia no vam poder entrar a fer una visita (més que res perque ens feien pagar) pero.. com bons catalans que som... vam veure que el diumenge feien un tour gratuït, així que ens ho vam guardar per al día següent, i va valer la pena! L'Església té una arquitectura peculiar, i esta pintada d'uns colors vermells, verds i dorats que li donen molta elegancia.

Al costat de l'església, es troba l'edifici més alt de Boston, la Hancock Tower. Desgraciadament... des dels atentats del 11 de Setembre, el mirador esta tancat :(

Foto 1 - Dins la Biblioteca Pública. Foto 2 - A Copley Square, fent el tonto en una de les tortuguetes que hi havia dabant de la font de la plaça. Foto 3 - Trinity Church reflexada en una de les parets de la Hancock Tower.

La nostra propera parada va ser el Common i el Public Garden, la primera parada del Freedom Trail (la zona verda del inici). És un parc força bonic, amb el seu llac on pots anar en barqueta, amb patitos, policía en caball, fonts on la gent pot passejar per elles i així refrescar-se els peus, jocs per a nens i moltes zones per relaxar-se i passar un bon día. Nosaltres pero, no teniem temps a perdre! i vam començar la ruta.

Així vam visitar la Massachusetts State House, l'església de Park Street i el Old Granary Cementiri, si, si, vam descubrir que no es tan estrany en Boston trobarse cementiris enmig de la ciutat. La veritat es que son petits, i semblen més jardins de pedres negres... no fan tanta por :P pero no deixa de ser curios, oi?

Foto 1 - El jardí públic de Boston. Foto 2 - L'església de Park Street, amb una arquitectura molt típica de totes les esglésies de la zona. Foto 3- Cementiri on estan enterrats la familia del Benjamin Franklin i el senyor Hancock, que va signar la declaració de la Independéncia dels EEUU.

Continuant per la "ruta" molt ben marcada, ja que lo únic que s'ha de fer es o bé seguir a la multitud de turistes o seguir una linea vermella pintada al terra jijijiji, vam arribar a la King's Chapel, aquesta, una església diferent a la resta ja que va ser construida per el anglesos. La següent parada va ser el Old City Hall, l'antic ajuntament de la ciutat i seguidament cap a l'Old State House, aquest, un edifici municipal utilitzat per els anglesos i que ara es un museu.

Desde aquest edifici situat entre mig de gratacels, va tenir lloc la "matança de Boston" on els soldats anglesos van matar 5 colons i va ser un dels esdeveniments que va desencadenar la guerra. Des del seu balcó es va llegir la declaració de la independencia. Com podeu veure, tot en la ruta té importancia historica, i lo millor de tot no és aixo sino com ho conserven i com la ciutat creix al seu voltant. La veritat es que té molt d'encant.

Foto 1 - King's Chapel. Foto 2 - L'edifici marró es l'Old State House, i com podeu veure, esta rodejat de tot tipus de edificis i gratacels.

I aquí, ja apropant-se el migdia, vam decidir escapar-nos de la "ruta de la llibertat" i visitar una mica el port. La veritat es que allí vam descobrir que tot a Boston Ees molt elegant... no era com la resta de zones marítimes que haviem trobat a les ciutats de Maine o Newport. Tot esta molt net, les construccions son noves i es respira un ambient predominat per una clase social més aviat alta.

La torre que veieu en aquesta foto es la Custom House, l'antiga aduana del port de Boston. Abans no tenia torre... sino una cúpula, que de fet, si entres dins de l'edifici, encara es troba allí dins. Ara es un hotel de luxe i, per la nostra sorpresa, et deixen pujar a dalt de tot per disfrutar d'una espectacular vista de la ciutat (prévia donació obligatória). Va valer molt la pena.

Després de dinar i descansar una mica... vam tornar a la "ruta". I així vam visitar el Mercat de Quincy (ple de gent menjant, passejant, paradetes... baja, que semblava Les Rambles). No sabem si es perque era cap de setmana, pero aquella zona estava plena de gent! La veritat es que donava bo passejar per alla... fins i tot hi havia una imitació del mític "Cheers" bar, sí, sí, el de la serie! Es veu que l'edifici que sortia a l'inici de la série esta a Boston, aquest pero... només era una imitació.

També vam creuar un Memorial al Holocaust, que esta en una plaça al costat del mercat. La veritat es que és molt bonic, son unes columnes de vidre marcardes amb els números dels jueus que van morir en els camps de concentració i, entre mig de tot aixó, trobes testimonis escrits d'alguns dels que ho van sobreviure... buf, se't fica la pell de gallina i sobretot quan saps que en aquest, el país de les llibertats, hi ha gent que diu que tot aixó va ser propaganda política i que no va existir!

Després d'aquest "mal gust de boca" vam anar al barri Italia (seguint la ruta de la llibertat, per suposat) i allí ens vam endolçar amb uns canolis! que estaven boníssims! i es que allí hi ha una pastisseria molt famosa a Boston (la Mike's pastry) especialitzada en aquest postre típic italia. Va valer la pena fer la cua :D

I amb forces recuperades, vam visitar la Old North Church, vam arribar just quan començaven una mena de explicació sobre la história del edifici. La veritat es que l'interior de l'església es molt bonic, els bancs estan separats en cublicles i, les famílies de la época llogaven aquests espais (com qui es soci del Barça i té el seu passe de temporada) per assistir a les celebracions dominicals... quines coses... a la part de dalt, hi havien bancs per a la resta de gent, majoritariament els criats de les famílies que es trobaven a la planta principal.

Foto 1 - L'Alberto disfrutant del seu canoli de crema! mmmmmm. Foto 2 - Dins d'un dels cubliques de l'Església de l'Old North.

I, després de visitar un segon cementiri vam creuar el riu Charles cap a Charlestown! que no charleston! jejejej que dolent, oi?

Allí, en el port d'aquesta ciutat que ja s'ha convertit en un barri més de Boston, hi ha el USS Constitution, un dels primers baixells de guerra que va participar en la primera guerra mundial, i, al seu costat, vam visitar un baixel més modern carregat fins a les dents de metralletes i canons! ara es una mena de museu, i esta molt bé, perqué et dona la sensació que estas en una d'aquestes pelis americanes de marines. Vaja, que vam disfrutar com a nens!

Continuant pels carrers de Charlestown vam arribar al final de la ruta (por fin!!) el Monument del Bunker Hill, que no sé perque... ens va recordar molt al monument de Washington a DC... si es que, mira que son poc originals de vegades.

Pero per desgracia, vam arribar 20 minuts tard i ens van tancar la torre. Així que, vam deixar per al día següent l'escalinata de 294 esclaes que et permeten pujar a dalt de tot del monument i veure el Downtown de la ciutat de Boston. L'esforç pero... també val la pena :)

Tornant ja cap a Boston, vam parar a l'estadi dels Celtics (que esta a sobre d'una estació de tren i metro) i vam visitar Beacon Hill, un dels barris mes pijos de la ciutat! i aixó que nosaltres pensavem que el que haviem vist ja era molt... aquest barri esta ple de cases de totxana vermella, carrers amb abres i molta, molta tranquilitat. Es com transportar-se a una altra época.

Per acabar la caminata vam passar per la zona de botigues (al costat del Common i el jardí public) que ja estaven totes tancades (per sort) :P i ja vam tornar cap a l'hotel a descansar una mica les cames! Per sort, en una habitació com la del Sheraton, amb un llit cómodo i una super tele, un pot descansar molt be.

Al matí següent, a part de escalar el Monument del Bunquer Hill i visitar la Trinity Church (tasques pendents), vam anar cap a la ciutat/barri de Cambridge, més coneguda per les seves universitats: MIT (Institut Tecnologic de Massachusetts) i Harvard. Tots dos campus son enormes! i la veritat es que donen ganes de ficar-se a estudiar passejant per els edificis romanics del MIT, es respira cultura per tot arreu! com no, vam visitar el centre de robotica, que també és molt famós per la seva "peculiar" arquitectura.

La nostra última parada va ser Harvard, molt més sobri que MIT, pero com no, amb molt d'encant. Per desgracia, com era diumenge i a més a més estavem al mes d'agost, doncs no vam poder respirar gaire l'ambient universitari. Els campus estaven més aviat buits. S'haura de tornar en una altra ocasió, qui ho sap... un postdoctorat, un master... jejeje

Foto 1 - Alberto, dabant del institut de Robótica del MIT, edifici "Stata Center". Foto 2 - Núria dabant de les escalibates de la biblioteca de la Universitat de Harvard.

I aquí es va acabar la nostra visita frenética per la ciutat de Boston. La veritat, ens va sorprende gratament. Ja sabem que tothom vol anar a NY a Washington DC, a Chicago... pero visitar Boston també es molt recomanable, de fet, molt més que la monumentalistica Washington DC :). 

I com ja sabeu (que esteu molt ben ensenyats) podeu trobar més fotos de les nostres aventures al link que hi ha a la dreta d'aquestes línies.

Un petó ben fort a tothom. Alberto i Núria

Aquest cop, a la costa Est.

Hola a tothom,

Després d'una visita molt fugaç (un parell de setmanetes) pero molt profitossa a Lleida, ja tornem a estar en terres americanes. Pero no volem oblidar els moments viscuts amb família i amics!

Primer de tot: MOLTES FELICITATS LORENA i JANILSON!! La boda va ser preciosa!! i tot i que aquell matí, el Rockito va marxar de les nostres vides, vau alegrar aquell dia amb el vostre amor. Espere'm que us ho estigueu passant molt bé a la Ribiera Maya (segur que sí) :D.

Aquí teniu un petit record...

Les dues setmanes se'ns van passar volant (com sempre), pero ens esperava una nova aventura al creuar el Atlantic. I es que a l'Alberto li han oferit una estança a una empresa a Hartford, CT. Aquesta ciutat es troba a unes 8h en cotxe des de Pittsburgh, i a 1h i mitja de New York. Menys mal que ja tenim cotxe! perque sense ell... no sé com ens ho haguessim fet! I com podeu comprobar, el vam carregar bé per al trasllat.

Els primers dos díes vam estar en un hotel, i després ja vam anar cap al apartament que em sub-llogat. la veritat es que es molt cuco, petitet (comparat amb el nostre Loft de Pittsburgh) pero amb tot lo necessari. La única queixa que tenim es que l'aire acondicionat que hi ha a l'habitació de matrimoni no arrofreda gaire el pis... pero bueno, sobrevivim bé amb un ventilador al menjador (estem massa acostumats a la bona vida, oi?)

La ciutat és més petita que Pittsburgh, molt més rural, en el sentit de que tot son cases i la zona Downtown esta més buida. La veritat es que ens ha sorprés gratament, ja que tot i ser petita, hi han força coses a fer! De moment, ja ens hem apuntat a un gimnas per no perdre la forma física, i hi anem totes les tardes.

L'Alberto va começar a treballar més tard de lo previst... pero aixo també ens ha donat la oportunitat de fer turisme! 

El primer cap de setmana vam anar a Maine, el estat que es troba més al nord-est dels Estats Units. L'estat de Maine és famós per els seus paissatges, els faros al costat del Atlantic, la llagosta i com no, per les noveles de Stephen King, la majoria d'elles ambientades alla.

Vam visitar la ciutat de Portland i els seus voltants, com "l'Old York Beach". Totes aquestes ciutats costeres son precioses, les cases de fusta amb jardins de gespa inmaculada mirant al ocea... tot i que el paissatge és idílic durant el día, per la tarda la boira o cobreix tot, i us podem dir, que fa una mica de cosa passejar per allí pasades les 7 de la tarda. 

Des de allí vam continuar conduint en direcció nord, parant a Freeport, una ciutat famosa per els seus Outlets (botigues) i per el "Dessert de Maine", un tros de camp que poc a poc s'ha anat convertint en un mini-desert. Diuen que es degut al sobreexplotament de la terra i la consequent aparició de sorra i depósits glaciars... molt curiós :P

Vam fer un bon sopar a Camden (una bona llagosta, que més sino?), us sorprendrieu de lo barates que estan i lo bones que les fan!. I després del sopar, vam anar a dormir a Bangor, ciutat natal del escritor Stephen King. Al matí següent, vam visitar la seva casa (molt curiosa i enoooorme) i ens vam dirigir de nou cap a les costes de Maine, per visitar el "Acadia National Park"

L'Acadia es un parc natural que es troba en una mena d'illa. I es per aixo que es impressionant veure els seus penyasegats, roques i platges. Vam tenir temps per descansar una estona a la "Sand Beach", on les gaviotes invadien als turistes i l'aigua estava congelada! molt més freda que la del Pacífic a California.

Després del descans vam voltar per el parc (amb el cotxe, com no) i vam observar el fenomen natural del "Thunder Hole" (un forat que al entrar l'aigua del ocea provoca una sortida repentina del aire que genera un fort soroll, com si caigués un tro), "l'Estany Jordan" i la "Cadillac Mountain". Potser sí que es veritat que els parcs naturals que hi han als nostres estimats Pirineus no tenen res que envejar als americans... pero s'ha de dir que tots ells son molt espectaculars. 

Cansats del cap de setmana, vam conduir fins Hartford (la nostra nova llar) i ens vam preparar per a la nostra següent aventura: visitar Newport, Rhode Island. En aquest cas, només vam anar i tornar el mateix dia, ja que es troba a 2h de Hartford.

Newport és una altra ciutat de la costa, que es molt famosa per les seves mansions. I es que, a principis del segle XX, molts "nou" rics dels Estats Units es feien construir allí luxoses cases d'estiu per demostrar el seu estatus social... vaja, que és un lloc ple de pijos.

La majoría de les mansions, com a mínim les més espectaculars, son propietat d'una societat historica que es dedica a conservarles a base de donatius i de tours organitzats. Nosaltres, tot i que les vam visitar totes per fora, només vam entrar a la "The Breakers", l'antiga casa de la família Vanderbilt. Una caseta de 70 habitacions, plena de luxe i despilfarro.

Pero no tot van ser manisons... també vam passejar per el Cliff Walk, un passeig per un penyassegat molt tranquil i encantador, i també vam visitar el Fort Adams, una antiga caserna del exercit. Com podeu comprobar... va ser un dia força dur jejeje.

I de tot aixo que us hem contat, com no, podeu trobar moltes més fotos i detalls als albums de Picassa. Ja sabeu, entreu al link de la dreta de la pantalla i no us canseu! :D

Un peto ben fort per a tothom.

Alberto i Núria

California Dream

Hola! Ja ha passat molt de temps des de l'ultima vegada que es va escriure alguna cosa en aquestes pagines digitals (potser massa temps). Demanem disculpes i intentarem que no torni a passar :)

Abans d'explicar-vos les nostres aventures per les costes de California, aqui teniu un petit resum del que va passar abans:

- La Natalia (una amiga de la Núria) ens va fer una visita. Va estar amb nosaltres vora dos mesos i mig per apendre anglés. Recomane'm l'experiencia a tothom, pero la propera vegada que algu vulgui venir, si us plau, que no sigui a l'hivern!! jejeje, ja que la pobra va poder viure el fred i l'aborriment que comporta no poder sortir gaire de casa per evitar congelar-se.

- Mentres la Natalia estava amb nosaltres, vam tenir mes visites!! yupiiiii. Primer van ser la Judit (una amiga 

de la Núria) i la Silvia (una amiga de la Judit) :D. Vam anar a New York uns 4 dies i es va poder comprovar que a NY, si no es Agost, sempre fa fred! perque fins i tot a l'Abril va nevar! Tot i la rasca caracteristica de la ciutat, un no es cansa mai de visitar la Gran Poma. Es va visitar tot: que si l'Empire State, que si Times Square, que si el barri del Soho, Little Italy... fins i tot vam agafar un ferry que ens va apropar a l'Estatua de la Llibertat i vam visitar l'edifici de la serie "Friends" i la casa de la Carry de "Sexo en NY"! Despres de NY (i de perdre el avió de tornada a Pittsburgh per culpa de un metro mooolt caotic) vam agafar un bus nocturn cap a Pittsburgh i van fer una mica de turisme per la ciutat, on també hi han coses boniques a veure.

- Al cap de pocs dies de que la Judit i la Silvia marxessin, la Marta (una altra amiga de la Núria), el Carles (el seu marit) i la Marieta (la petardo) ens van fer una altra visita!! no ens queixarem aquest any... jejeje. Ells van anar previament a NY per la seva banda i ens van venir a veure a Pittsburgh. Vam visitar la ciutat i també vam aprofitar per llogar un cotxe i anar cap a les Catarates del Niagara! El pobre Alberto no ens va poder acompanyar (hi ha gent que treballa.. no com altres... jejeje) pero el vam tenir present sempre (o no...). El cas es que, per primera vegada, la Núria va veure les catarates amb neu! la majoria de les atraccions estaven tancades (degut al fred i als troços de glaciars que flotaven per el riu) pero igualment, la vista era impresionant. Un no es cansa mai d'aquest espectacle de la natura (més aviat el que cansa son les 5 hores en cotxe per anar i 5 horetes més per tornar). Ja que ens haviem fet el "palizón" de viatge, li vam donar més canya al cotxe i vam arribar fins a Toronto, on encara feia més fred. La ciutat és molt bonica, pero... estava una mica solitaria, encara no se sap la raó, potser era la temperatura... o potser era que no ens volien veure... sempre ens quedara la incognita.

Podeu trobar fotos de les VISITES al Picassa (per si no us enrecordeu, heu d'apretar al link que hi ha a sota de la nostra foto)

Després de les visites van venir un parell de mesos de descans i de rutina, mentres l'hivern passava i la primavera s'apropava i acalentava les gélides terres de Pittsburgh. Amb el bon temps, les activitats socials augmenten, com cada any. Que si passejar per Schenley Park, que si participar en el concurs de Tapes de Patanegra (tot i que aquesta vegada el nostre Tiramisú no va guanyar... snif, snif), que si anar a un altre concert de Coldplay.... Tot i aixó, el nostre cap ja estava a la costa oest :D

Vam arribar a San Francisco el dia 3 de Juny. El viatge no és curt... tot i que California estigui als Estats Units, heu de pensar que esta a l'altra costa! fins i tot tenim 3 hores menys de diferencia amb Pittsburgh. Vam arribar tard, i entre esperar a el SuperShuttle (la furgoneta que pots llogar i et porta al hotel en grup) i desfer les maletes al hotel, poca cosa vam fer. Els aventurers erem: Andres, Tracey, Tomas, Txema, Alvaro, Rubén, Alberto i Núria.

El segon día vam passejar per els carrers de San Francisco, visitant Downtown, el port amb el Pont de la Baia, el ajuntament, el canvi de vies del típic tranvia que surt a totes les pel.lícules, i com no, mentres feiem aixo, nomes feiem que pujar i baixar! perque si, San Francisco es el que veus al cine, una ciutat entre turons! Vam pujar un dels carrers més empinats: Lombart St. Des de adalt de tot es podia veure una bonica panoramica de la ciutat i fins i tot l'illa de Alcatraz!, per baixar aquest famós carrer ho pots fer a traves de una carretera amb corves, que serveixen per lluitar contra el desnivell. Us podeu imaginar els cotxes per alla! fa una mica de por.... També vam anar al barri gay (impressionantment gay) a Carson St i al barri Hippie. I es que San Francisco és una ciutat única en aquest sentit, potser ho fa el clima no ho sabem, pero si que es pot dir que es molt multicultural, i tothom sembla trobar el seu lloc allí.

Foto1 - Alberto i Nuria posant per una de les panoramiques mes tipiques de la ciutat. Foto2 - El grup dabant del Pont de la Baia. Foto3 - La Torre Coit i una mostra de com d'empinats son els carrers.

Al dia següent, el Rubén es va incorporar al nostres grup. I com li haviem promés, ens vam guardar lo més típic i topic. Una de les coses que vam fer i que ens va sorpendre més gratament va ser la visita a la pressó de Alcatraz. Així que, si hi aneu, no us oblideu d'agafar el ferry (costa uns $35 per cap) i anar a l'illa. Amb el preu del ferry esta inclós tot, i s'ha de dir que els tours que tenen (amb audioguies incloses) estan molt ben montats! et donen els cascos, tu selecciones idioma, i la veu que sona per els auriculars et va guiant i explicant coses de la pressó. Es impressionant estar alla dins.. a més a més, fan tallers i xerrades sobre coses més especifiques, com per exemple, la vida de Al Capone o els famosos intents de fuga. Segons ells, solament hi ha hagut un intent de escapada de Alcatraz amb possibilitats reals de que els pressoners hagin sobreviscut a les fortes corrents de la baia en direcció a l'ocea Pacífic.

El tercer dia per la tarda ja marxavem, pero no se'ns podia oblidar de fer una de les coses més típiques, i es un passeig amb bici per el pont del Mapfre, o també conegut com a Golden Gate :D. Hi han moltíssimes empreses que es dediquen a llogar bicicletes des dels ports, i et pots passar unes hores amb la bici passejant per la costa fins arribar al pont. Fins i tot hi ha un parc al costat que es pot visitar, nosaltres no vam tenir temps de fer-ho, pero vam creuar el pont (una experiencia molt bonica, tot i que cansada...) fins arribar a un poblet que hi ha a l'altra banda. Allí vam dinar, i després alguns del grup van agafar un ferry cap a San Francisco i nosaltres i el Txema ens vam tornar amb la bici! S'havia de fer exercici...

Foto1- La parelleta preparada per començar l'excursió amb bici. Foto2 - Panoramica del Golden Gate Bridge (el Pont de la porta daurada). Foto 3- Parada técnica al Golden Gate Bridge.

Per la tarda ja vam llogar el cotxe per dirigir-nos a el parc natural de Yosemite.

Aquest parc es troba a unes 4 hores en cotxe des de San Francisco. Al matí següent, vam fer una petita excursió que ens va permetre disfrutar de la natura. La veritat es que és un parc natural moooolt bonic. L'Alberto i el Tomas volien pujar al Half Dome, el pic (o penyón) més alt del parc, pero degut a una mala planificació i sobretot a un retrás del equip... es va fer molt tard per pujar-lo. Pero bueno, queda pendent per a la propera (que esperem que no sigui molt tard) :D.

Vam fer dues rutes, una de molt fluixeta fins al "Mirror Lake" on es suposa que pots veure les montanyes reflexades al llac, tot i que el llac en persona no es gaire gran... i la segona ruta, bastant mes dureta, vam arribar a la "Vernal Fall", un salt d'aigua preciós.

Foto1 - Panoramica del Parc Natural de Yosemite (amb la Núria al mig). Foto2 - Vernal Fall i el grup de valents que vam pujar, de esquerra a dreta: Alberto, Rubén, Tomas, Núria, Txema i el fotografo, Alvaro. Foto 3 - La parelleta i el Half Dome cobert de núvols.

Després, vam conduir pel Parc (com ja sabeu, aquí als Estats Units tot ho fan a lo gran! i per anar d'una punta a l'altra necessites el cotxe). Allí vam veure una zona de sequoies, on esta la sequoia més vella dels USA, tot i que no és la més gran. I també vam anar a un mirador per poder veure amb perspectiva el famós Half Dome : Impressionaaaaant.

Després de caminar durant tot el día vam agafar el cotxe i vam anar cap a la costa (unes 4 horetes mes de conducció). Vam descansar a Santa Cruz, i al día següent va començar la nostra ruta cap al sud, direcció Los Angeles. 

En lloc d'anar per autopista, vam preferir anar per la Ruta 1, una carretera famosa que passa just pel costat del mar, d'aquest manera, mentres vas baixant per la costa de California, pots disfrutar dels paissatges. Vam fer unes quantes parades: a Monterrey i una zona on hi ha una ruta escénica anomenada la "17 mile route". La veritat es que va valer la pena passar-se el dia al cotxe. També vam veure elefants marins! que son com els lleons marins, pero amb una mena de trompeta (sobretot els mascles), estaven allí, tirats a la platja al solet, cridant-se i apestant! jejeje, aixo si que es vida...

Foto1- Tota la colla a Monterrey. Foto2 - Alberto i Núria preparats per la ruta1. Foto3- Elefants marins a la platja.

Los Angeles (LA) és una ciutat molt peculiar... tothom ens deia que no valia la pena que la visitéssim, i tenien raó. Tot i així, suposo que és una d'aquelles coses que has d'experimentar per tu mateix. La zona de Downtown no es res de l'altre món, no se si va ser per el dia que ens va fer (amb molt núvols) o perque, pero ens va donar la impressió de que tot era molt trist, mot gris... no es com San Francisco, on es pot respirar la diversitat i la vida al carrer. Chinatown i el barri antic tampoc eren res de l'altre món.

Per la tarda, vam anar a Rodeo Drive, un dels carrers més pijos del mon! que per cert... surt a la peli de Pretty Woman, i després vam agafar el cotxe i vam anar a buscar el cartell de Hollywood (que esta molt més lluny del que un pensa, i no es veu des de qualsevol punt de la ciutat), pel camí, vam veure un munt de cases de rics/famosos i el Hollywood Bowl, un recinte ovalat on es fan molts concerts i espectacles (segur que l'heu vist en alguna peli, és molt famós). Per acabar el dia, vam arribar al famós "passeig de les estrelles" que la veritat es que té certa gracia, pero es molt més petit del que un s'imagina! Ja veieu... va ser una mica una desilusió... pero no ens arrepentim de haver fet una parada técnica a LA ja que al seu voltant, hi han coses que valen la pena ...

Foto1 - Foto de grup a la font de Rodeo Drive. Foto2 - L'Alberto, imitant al Magic Johnson davant del Staples Center, casa de Els Lakers.

... com les platges de Malibú i sobretot Santa Mónica i Venice. Platges de les típiques, típiques de pel.lícula, amb un parc d'atraccions al costat de la platja, amb gent corren o ensenyant els seus musculs pel passeig... lo bonic de Venice es que té uns quants carrers on hi han canals! es veu que un arquitecte d'allí estava enamorat de Venecia i es va copiar una mica. Les cases al voltant dels canals tenen molt d'encant i es respira molta tranquilitat.

També vam visitar, per la nit, Long Beach. Una de les atraccions més famoses és el Queen Mary, un transatlantic de l'época del Titanic que ara esta ancorat alla i que serveix d'hotel de luxe i com a atracció turistica.

Foto1- La primera vegada que la Núria toca el Pacífic a California, a la platja de Malibú. Foto2- Un dels canals de Venice. Foto3 - El Queen Mary, Long Beach.

Després de veure tanta platja, vam anar a Huntington (la plata dels surferos) i vam passar un dia de relax, que ja ens tocava després de tan cotxe i tanta visita!. Pel matí vam rentar la roba en una d'aquelles botigues típiques on hi han moltes rentadores i secadores :) i pel migdia-tarda... platgeta i més platgeta, perque, tot i que estavem a California, el temps no ens estava acompanyant gaire i no feia la calor que nosaltres ens esperavem. Per sort, aquell día va sortir una mica el sol. Fins i tot vam comprar una pilota de voley (de les que fan mal, per cert) i vam fer una mica d'espectacle a la platja jajajaja.

Foto1 - Alberto, Tomas, Txema i Ruben a la platja de Huntington, després de comprar la pilota de volley. Foto2- Estructura típica de les platges de California.

I com no... per la nit, cap a la propera parada! aquest cop: San Diego, que és la ciutat que queda més al sud-oest dels Estats Units. Al dia següent alguns de nosaltres, la Tracey, l'Andrés i l'Alvaro, van anar a visitar un Safari molt famós de la ciutat i la resta d'aventurers vam visitar el centre i vam anar a dinar a Tijuana, Méxic.

La veritat, es que només creuar la frontera (que es passar per una porta, on no hi ha cap tipus de control) ja et sents a Méxic! la gent t'esta intentant vendre de tot a cada passa, i tot es molt barat! es una mica agobiant, pero et fas a la idea del perque tans "gringos" creuen la frontera per passar una nit de festa allí. Nosaltres, com anavem al migdia, doncs ens ho vam trobar tot més calmadet. Després de un bon dinar, acompanyat d'una bona margarita, como no, vam tornar als USA. Menys mal que vam decidir aparcar el cotxe i creuar la frontera caminant perque, si per entrar a Mexic no hi havia control... per entrar als USA es un altre cantar, i la cua de cotxes era infinitaaaaa. Nosaltres només vam fer una cua de 5 minuts (maxim) i ens van fer 4 preguntes tontes.

Foto1 - Possant en un dels parcs de San Diego, com a nens. Foto2 - Lletrero típic de Benvinguda a Tijuana.

Per la tarda, ens vam tornar a reunir tots i vam passejar per la costa de San Diego, disfrutant de la posta de sol (al Josep li hagués agradat molt). Com era un divendres, per la nit vam poder disfrutar (uns quants de nosaltres) del ambientillo de San Diego, i la veritat es que ens ho vam passar molt be! tot i que allí, com a Pittsburgh, tot tanca a les 2 de la matinada. Mira que son aborrits aquests americans... pero bé, ens guardavem les forces per al següent dia, ja que pel matí ja vam agafar el cotxe per anar a Las Vegas!!

La ciutat esta a unes 5 hores en cotxe atravessant el desert del Mojave. Després de parlar-ho molt, vam decidir fer algunes parades per el desert.... per desgracia, no era el nostre día, i a la primera parada a un dels cotxes se li va punxar una roda. Si,si, ens va passar lo pitjor, que se't punxi una roda al mig del desert! per sort, la de recanvi va aguantar tot el camí fins a Las Vegas, on la companyia amb la que haviem llogat els cotxes, ens va cambiar el cotxe sense cap extra (menys mal). Així que, no vam poder veure el desert, pero sí que vam poder conduir per rectes infinites envoltades de res més que sorra. I es que, la ciutat de Las Vegas, realment, esta en mig del no res.

Vam dormir a un hotel de 5 estrelles, el Trump. L'habitació tenia jacuzzi i tot! era un pasada... i ens va sortir a meitat de preu! :). Després d'arreglarnos una mica (i tot i que estavem cansats) vam surtir a sopar i a viure una mica l'ambient de la ciutat. I si, Las Vegas es com a les pel.lícules i més, és una ciutat de vici, de joc, de beure, de festa... la veritat es que t'impressiona veure el munt de diners que una persona es pot gastar en un casino en menys d'un minut! i lo millor de tot... es queden tan amples! Vam visitar els casinos més importants, com el Venecian, el Caesars o el Bellagio... quan ens vam voler adonar, ja eren les 3 de la matinada. Vam voler anar a algun dels clubs (discoteques) més famosos... pero fins i tot a Las Vegas, aquests llocs tancaven a les 3 de la matinada. No ens ho podiem creure!! i aixó que era un dissabte a la nit!! després d'aquesta gran decepció, vam decidir anar cap al hotel i descansar per el proper día.

Foto1 - Las Vegas, de nit. Foto2 - Alberto i Núria dins del hotel/casino Bellagio. Foto3 - Vistes de Las Vegas Boulevard des de la torre de l'Stratosphere.

Al matí, encara vam visitar una mica de la ciutat (després d'un bany refrescant a la piscina del hotel, perque a Las Vegas... si que feia calor, i molta!). Vam anar al Stratosphere, un hotel bastant famós perqué té un restaurant a dalt de tot d'una torre que va donant voltes. Vam dinar allí i vam veure la ciutat des d'adalt de tot de la torre. La ciutat de día es diferent, pero continua impressionante el munt de vida que hi ha sempre per el carrer principal.

I per la tarda... torna a agafar el cotxe per fer unes 4 horetes més de viatge... i cap al Gran Canyon del Colorado!! la nostra última parada. Vam fer nit al parc i al matí següent vam caminar per tot el passeig que hi ha per sobre del canyón. Alguns de vosaltres us podeu imaginar que esta en mig d'un desert... i no és així. Hi ha vegetació, pero de repent... et trobes amb un forat inmens, una esquerda enooooorme, que separa la terra. Cap descripció, ni cap fotografia que pogueu veure, us prepara per l'impressió que dona veure-ho en persona.

Foto1 - L'Alberto, en una de les fotos més chules que vam fer, experimentan la enormitat del paissatge. Foto2 - Alberto i Núria en un dels miradors.

Tot i que estavem mooolt cansats (ja portavem 13 dies de viatge) ho vam disfrutar molt. No ens vam atrevir a baixar per una de les rutes més típiques, que et porta a sota del la esquerda, l'atravessa i pujes per l'altra banda, ja que per a fer aixó et recomanen com a mínim dos díes, ja que et pots deshidratar. Així que únicament vam disfrutar de les vistes, que no va ser poc.

I aquí va acabar la nostra aventura. Al día següent vam tornar a Las Vegas per agafar el vol de tornada a Pittsburgh, es a dir que ens vam passar el día tornant a casa... pero aixó sí, contents de l'experiencia.

Fins a la propera amics.

Alberto i Núria