El Dia d'Acció de Gràcies
Però no creieu que va ser tot! Les 5 hores de cocció van donar per a fer moooolt mes! - salsa de "arandanos" - puré de patates (mashed potatoes) - mousse de llimona - tiramisú i tot acompanyat amb una mica de formatge, fuet, escalivada i un bon vi! (mes d'un jeje)
No se si algú de vosaltres ho ha vist alguna vegada a les pel.lícules o al telenoticies, però als USA, el dia despres d'Acció de Gràcies l'anomenen "Black Friday" (que vol dir, el Divendres Negre) i... us preguntareu.. que es això? Es el dia en que els grans comerços obren les seves portes al public entre les 4 o les 6 de la matinada per oferir grans ofertes! Tot i que per a nosaltres no era mes que un rumor, vam decidir aixecar-nos a les 3:30am (si,si, de la matinada), passar a buscar a la Nuria, al Xavi i al Joan, trobar-nos amb el Pep, el Alex i el Fran i agafar un autobus per arribar a les 5:15 al centre comercial! i, no us penseu que erem els unics! Nomes arribar ja vam veure com es formaven les primeres cues! (impresionant) i per a que tot fos mes autèntic... va començar a nevar!!
Si que feia fred si... però les rebaixes ens esperaven!! Haviem fet els deures, després del dinar del dia anterior vam estar mirant els catàlegs de les botigues en busca de la gran "ganga". Havien ordenadors portàtils per 200 euros, càmeres de video per 300, DVDs per 4 euros... Però nosaltres teniem un objectiu: un televisor LCD (es a dir de pantalla plana) de 37 polsades i resolució 1080i (que no esta mal) per 380 euros!!.
Així que vam fer la cua i... HO VAM ACONSEGUIR!! tot i que la compra de la tele ens va deixar sense temps ni forces per a continuar voltant... va valer la pena. Vam tornar amb el autobus i la tele, a les 8 del mati ja estavem a casa, cansats pero contents! i la resta del dia va quedar per a descansar i disfrutar.
Ha sigut un cap de setmana dur, tot i que la veritat es que s'ha disfrutat. Fins i tot la tarda del diumenge (la qual vam passar jugant al Risk durant 5 hores a casa del Joan, el Fran i el Ricardo). Qui ha dit que no treballem?
Aquí us deixem amb un reportatge del Pep (des de Pittsburgh amb amor):