26 septiembre, 2008

Aniversari i Rafting

Hola de nou!

Contínuen les nostres aventures per terres americanes. Ja han passat dos anys des del 23 d'Agost del 2006, i encara intentem disfrutar al máxim l'experiéncia :)
I aquest ha estat el meu segont Sant celebrat aquí XD. Per cert, felicitats a totes les Núries i a l'Anna Cogolludo, que va ser el seu aniversari!!
Es veu que m'he portat bé aquest any i l'Alberto em va regalar una orquídea que, sorprenentment, encara sobreviu i cada día esta més guapa! a veure quan dura…

Tot i estar lluny de casa, com sempre, intentem mantenir vives algunes tradicions. Ens vam enrecordar molt de tots vosaltres el día 11 de Setembre! Com us podeu imaginar, no és el mateix passejar per els carrers i no veure tota la ciutat decorada amb senyeres als balcons... peró nosaltres (com molts de vosaltres ja sabeu) no només celebrem la Diada! sino que a més a més és el nostre aniversari! 10 anys junts (que es diu aviat).

Per celebra-ho l'Alberto em va sorpendre amb entrades per al teatre, i vam anar a veure Wicked, un musical molt famós de Broadway que estava uns díes per Pittsburgh.
És la história de la bruixa "verda" i no tan dolenta del Mag d'Oz. Es molt recomanable per si algú de vosaltres té la oportunitat de veure-la algún cop ;).

La resta: rutina, rutina i més rutina. L'Alberto amb molta feina a la universitat, convinant classes i recerca i la Núria amb feina a casa, anant a anglés i fent vida social :P
Els dimarts per les tardes a CMU fan West African Dance. Son classes de balls tradicionals africans, i la veritat es que són molt dibertides! i es una bona manera de fer exercici! quan tornem ja us ensenyaré, als qui volgueu, alguna coreografia jejeje.
Pero aquest no es l'únic exercici que fem. L'Andres i la Tracey, com agraïment per haver-los acollit la primera setmana que van estar aquí, ens han regalat la WiiFit! així que ara ja no tenim excuses per no arribar aquests nadals fets uns figurins! (Thanks a lot Andres and Tracey for the present, you are great!).
Tot i que... per molt exercici que fem, ultimament no parem de quedar per les nits amb el Tomas, el Monti i la Mariate (que van venir a la boda) per a fer uns sopars... que deu ni do!.
Que si filetons, que si hamburguesa, que si pastís de formatge, que si Albariño, que si pizza casera... buuuuf ens estem ficant molt formosos! XD

El últim cap de setmana el vam dedicar a l'aventura! Vam anar amb els estudiants del Robotics Institute a fer rafting a Ohiopyle National Park. L'any passat ja hi haviem anat, pero aquesta vegada vam aconseguir fer una barca d'espanyols! va ser molt dibertit i, gracies a deu, les aigües no anaven molt plenes, així que no vam tenir cap tipus de incident XD.
Vam haver de llogar un cotxe per el cap de setmana i el vam aprofitar per anar a uns nous Outlets a les afores de Pittsburgh. Vam estar mirant roba d'hivern! si,si, ja es hora de preparar-se, perqué el bon temps esta durant massa aquest any... i tots mirem al mes que ens espera amb el temor de les temperatures gélides :(

Pero tranquils... que anem ben preparats ;) 
Tot i que aquest any es corprenent com aguanta el temps! l'any passat la nostra tardor va durar dues setmanes i ara, estem a temperatures més 
altes que Lleida o Barcelona! Així que no ens podem queixar.

La setmana pasada ha estat de relax. Aixó si, el cap de setmana ens esperava una de grossa. Dos espanyols nous (la Cristina i el Keko) van fer la festa de innauguració del seu pis. Viuen a 5 minuts caminant de casa nostra.
Va estar molt bé! cervessa, sangria, truita de patates, chips... a més gairebé tota la comunitat de espanyols vam assistir! (com a mínim els que estem a Robotics), sense contar els americans o internacionals que sempre venen amb nosaltres :)
També es va convertir en la festa de despedida del Javi Ortiz, que havia vingut a Pittsburgh per uns 3 mesos a fer una estáncia per al seu doctorat.
Com podeu comprovar, aixó es un no parar de gent nova que ve i gent que ja marxa... quin estrés! i quina pena que tothom no es quedi per sempre... En fin...
El diumenge vam fer una "intentona" de paellada a casa del Monti i la Mariate (els nostres veïns). I dic intentona perqué, tot i que semblava que tot anava bé, al final l'arrós es va cremar, i es que es veu que amb els fogons electrics i el paellero que tenim la calor no es va difondre be i claro... tot 
l'arrós del centre es va fer malver :( pero tranquil Monti, que ja hem probat una de les teves paelles i sabem que ets un gran cuiner!!
Pero tranquils... que sense menjar no ens vam quedar... en lloc de la paella ens vam menjar un bon pollastre a l'ast! jejeje i després del postre, vam anar a caminar una mica per el barri de Little Italy (petita Italia) on feien un festival. Per desgrácia... quan vam arribar nosaltres ja estaven tancant totes les paradetes, aix, que hi farem, com a mínim vam poder baixar el menjar.
I aquí s'acaben les nostres petites aventures per ara... perqué aviat vindrá Halloween i estic bastant segura de que estarem ocupats en nous projectes, disfresses i... festa! molta festa!

No us entren ganes de venir a visitar-nos??
Un petó ben fort per tothom
Núria i Alberto.

05 septiembre, 2008

SEMANES DE COMIATS

Bé, ara ja feia uns dies que no deiem res de nou, i no serà perqué no han passat coses! La veritat es que aquests mesos d'estiu estan sent molt intensos!! Després de la celebració a casa semblava que la rutina tornava a les nostres vides. L'Alberto treballava tots els dies mentres es preparava per començar classes i jo vaig començar el meu curs d'anglés (mai acabes d'apendre). Aquella semana però, vam tenir "antojo" de sushi! així que ens vam tornar a reunir a casa per a practicar les nostres arts japoneses :)

Foto 1- Montaño i Tomas amb els rollitos fets per Tomas (un mestre) Foto 2 - El resultat de tota la feina Foto3 - Alberto Foto 4 - Nuria

Tot i que no surt a les fotos, el Fran també estava per allà, el que pasa es que el nen es raro i no li agrada el sushi, així que es va menjar uns paninis al forn jejeje. Durant tota aquella semana estàvem més que distrets amb els Jocs Olímpics, i com us podeu imaginar, per aquí els Estats Units tot era sobre el senyoret Michael Phelps! (s'ha de dir que està fet un màquina).

El dia 19 d'Agost va ser una altra data fatídica, després d'un llarg viatge per les costes de California amb uns quants catalans, un "pocelano" i un australià, el senyor Alex ens deixa :( El dia anterior (un dillums) li vam fer una petita festa de despedida a casa del Joan i el Fran. Entre tots, li vam regalar unes "bambes" (com diuen els de Barcelona) firmades per tots nosaltres, al dia següent, com un nen amb sabates noves, ja les portava per marxar cap a l'aeroport.

Com podeu comprovar... no vam ser pocs els que ens voliem despedir d'ell.

No tot han estat despedides (tot i que n'hi han hagut més). També vam celebrar els aniversaris del Txema, el Mark i el Javi a la ja famosa casa de Liberty Avenue. La calor va fer que ens passèsim tota la nit a la terrassa bebent sangria casera (que ja no falta mai) i cervessa.

Foto 1 - Txema, Javi i Mark, els cumpleañeros Foto 2 - Alguns dels invitats a la festa, Alvaro, Montaño, Fran i Rubén Foto 3 - Invitats jugant a un joc anomenat "Chicago" a dins de la casa, on feia molta calor! Montaño, Alberto, Javi H., Jordi, Joan, Jesus, Alvaro, Tomas i Fran Foto 4 - El Txemita i jo (la Núria).

Al día següent teníem el Pícnic del Robotics Institute, potser ja us sonarà d'altres anys, i es que aquesta es la tercera vegada que hi assistim! (com passa el temps...), el Departament de Robótica de la CMU organitza cada any un picnic per als estudiants, familiars i amics. Ho celebren en una zona anomenada Riverplex, molt aprop del parc aquatic de Sandcastle i de la zona de compres de Waterfront. Ens vam passar el dia menjant, xerrant i alguns jugant a crocket (que seria el que a Espanya tothom coneix com criket) XD

Foto 1 - l'Alvaro, disfrutant de la seva victòria en el Campionat de Crocket oficial on participàven membres del Robotics; Felicitats!! Foto 2 - La parelleta :) Foto 3 - Fran possant com si fos de l'aristocràcia o algo... este sevillano jijiji Foto 4 - A la taula, Gemma, la mare del Sergio, Núria, Fernando, Javi H, Rubén i Sergio Foto 5 - El Joan i en Txema disfrutant del bon temps com una parelleta d'enamorats.

I el cap de setmana no acabava aquí, pel matí vam llogar un cotxe perqué uns quants teniem planejat anar als Outlets el diumenge! així que... ja que teniem el cotxe i llibertat! vam poder anar a sopar fora (a una pizzeria famosa de Pittsburgh anomenada Mineo's), voltar una mica sense preocupar-nos del horari del autobús, jugar al Dave&Buster's que tenen màquines recreatives i... comprar!. De bon de matí vam passar a recollir al Joan, al Fran i al Pablo i tots cinc vam possar rumb a Grove City, on hi han les famoses botigues on tot son rebaixes i descontroool. Les targetes van tremolar bastant :P

Quan uns marxen, altres arriven. Al día següent l'Andres i la Tracey van arribar a Pittsburgh. No us enrecordeu d'ells? doncs ja han aparegut per aquestes pàgines! vam passar els primers mesos a Pittsburgh amb ells, però l'Andres va haver de tornar a acabar la tesis. Ara, han vingut per un any! Vam passar la setmana intentant ajudar-los (en lo que podíem) a trobar pis i a situar-se de nou a Pittsburgh. La veritat es que venir aquí es fa pessat, son molt papers que s'han de fer i sembla que tot son complicacions.. però millora amb el temps ;)

A finals de setmana ja ens preparàvem per a la següent festa! En aquest cas, la festa de despedida del Fran, el Joan, el Mark i el Pablo! quatre de cop! La vàrem celebrar a casa nostra. Al final, vam ser uns 28!, vam fer un soparet amb les típiques pizzes i patatetes, mooolta sangría (24 litres, ens anem superant), una mica de "tequila sunrise" i molt ambient! a les 11, unes limousines ens van venir a buscar i vam anar a acabar de cremar la nit a Diesel, un dels nostres pubs de rigor. S'ha de dir que a les limousines anàvem suuuuper apretats! però no ens vam haver de preocupar en esperar taxi ni res de res.

Foto 1 - Joan tastant la sangría Foto 2 - Fran, Núria, Tomas i el angel Montaño Foto 3 - Els més puntuals de la festa (encara falta la meitat de la gent o més), Tracey, Javi, Tomas, Montaño, Alberto, Pablo, Miho, Fran, Núria (al telèfon) i Joan Foto 4 - Ja a la limousina, Joan, Pablo, Margara i Rubén.

La festa va acabar a les 2 de la matinada (ja que tots sabeu que es a l’hora que tanca tot per aquí) esperant les limos que ens tornàven cap a casa (som gent de molta clase). Ens ho vam passar molt bé, i em sembla que serà una festa recordada al mateix nivell que la despedida de la Núria i el Xavi (el desembre passat).

Aquest passat cap de setmana ens hem dedicat a ajudar al Fran i al Joan a desfer-se de tot el que tenien en el pis i a fer les maletes! Jo no vull ni pensar en el que ens passarà a noslatres el día que marxem! perqué la veritat es que és tota una feina de enginyeria el ficar tot en la maleta i el no passar-se del pes màxim! buuuf

El dissabte al migdía teníem barbacoa a casa de la Gemma i el Xavi. Viuen en una zona diferent que la majoría de nosaltres. Han llogat una bonica casa al barri de Oakland, amb un jardinet, dos pisos i amb paella incluida! jejeje, ens van preparar un dinar molt bo que ens va servir per recuperar forces després de pujar tota la costa fins a casa seva! ai.. que no ho he dit? viuen a dalt de tot d’una muntanyeta!! Per la tarde vam anar a menjar un geladet a Squirrell Hill i a veure una pel.lícula: Vicky, Cristina Barcelona al cine del barri, no hi haviem anat mai i s’ha de dir que es un cine molt cuco però que la mitjana d’edat és de 60 anys! juas juas, això si, la sala es va plenar!

Foto 1 - Javi, Breelyn i la anfitriona Gemma! Foto 2 - a dins del cine, Alvaro, Breelyn, Joan, Gemma i Xavi

Després del cine, ja era tard així que ens vam quedar a sopar per la zona. Vam entrar a un Tailandés (Thay Tapas and Wine) i més cap al tard, vam anar a fer la última cervessa al Doc’s. El diumenge ja era el últim dia del Fran a Pittsburgh, així que ens el vam passar casi tot a casa d’ells i per la nit els vam fer companyía veient una pel.lícula, tirats per la moqueta claro, perqué ja no hi quedàven mobles!! XD

El dimarts va ser el torn del Joan i el Mark... i avui divendres acabarem de despedir al Pablo... NO ÉS JUST, coneixes gent increible aquí, te’ls estimes quasi com si fossin família... i després t’has de despedir d’ells. Desgraciadament, ens estem acostumant a despedir-nos de la gent que estimem, tant en una banda com en l’altra del oceà. Però sempre ens quedaran els records grabats.

Fins a la propera