05 septiembre, 2008

SEMANES DE COMIATS

Bé, ara ja feia uns dies que no deiem res de nou, i no serà perqué no han passat coses! La veritat es que aquests mesos d'estiu estan sent molt intensos!! Després de la celebració a casa semblava que la rutina tornava a les nostres vides. L'Alberto treballava tots els dies mentres es preparava per començar classes i jo vaig començar el meu curs d'anglés (mai acabes d'apendre). Aquella semana però, vam tenir "antojo" de sushi! així que ens vam tornar a reunir a casa per a practicar les nostres arts japoneses :)

Foto 1- Montaño i Tomas amb els rollitos fets per Tomas (un mestre) Foto 2 - El resultat de tota la feina Foto3 - Alberto Foto 4 - Nuria

Tot i que no surt a les fotos, el Fran també estava per allà, el que pasa es que el nen es raro i no li agrada el sushi, així que es va menjar uns paninis al forn jejeje. Durant tota aquella semana estàvem més que distrets amb els Jocs Olímpics, i com us podeu imaginar, per aquí els Estats Units tot era sobre el senyoret Michael Phelps! (s'ha de dir que està fet un màquina).

El dia 19 d'Agost va ser una altra data fatídica, després d'un llarg viatge per les costes de California amb uns quants catalans, un "pocelano" i un australià, el senyor Alex ens deixa :( El dia anterior (un dillums) li vam fer una petita festa de despedida a casa del Joan i el Fran. Entre tots, li vam regalar unes "bambes" (com diuen els de Barcelona) firmades per tots nosaltres, al dia següent, com un nen amb sabates noves, ja les portava per marxar cap a l'aeroport.

Com podeu comprovar... no vam ser pocs els que ens voliem despedir d'ell.

No tot han estat despedides (tot i que n'hi han hagut més). També vam celebrar els aniversaris del Txema, el Mark i el Javi a la ja famosa casa de Liberty Avenue. La calor va fer que ens passèsim tota la nit a la terrassa bebent sangria casera (que ja no falta mai) i cervessa.

Foto 1 - Txema, Javi i Mark, els cumpleañeros Foto 2 - Alguns dels invitats a la festa, Alvaro, Montaño, Fran i Rubén Foto 3 - Invitats jugant a un joc anomenat "Chicago" a dins de la casa, on feia molta calor! Montaño, Alberto, Javi H., Jordi, Joan, Jesus, Alvaro, Tomas i Fran Foto 4 - El Txemita i jo (la Núria).

Al día següent teníem el Pícnic del Robotics Institute, potser ja us sonarà d'altres anys, i es que aquesta es la tercera vegada que hi assistim! (com passa el temps...), el Departament de Robótica de la CMU organitza cada any un picnic per als estudiants, familiars i amics. Ho celebren en una zona anomenada Riverplex, molt aprop del parc aquatic de Sandcastle i de la zona de compres de Waterfront. Ens vam passar el dia menjant, xerrant i alguns jugant a crocket (que seria el que a Espanya tothom coneix com criket) XD

Foto 1 - l'Alvaro, disfrutant de la seva victòria en el Campionat de Crocket oficial on participàven membres del Robotics; Felicitats!! Foto 2 - La parelleta :) Foto 3 - Fran possant com si fos de l'aristocràcia o algo... este sevillano jijiji Foto 4 - A la taula, Gemma, la mare del Sergio, Núria, Fernando, Javi H, Rubén i Sergio Foto 5 - El Joan i en Txema disfrutant del bon temps com una parelleta d'enamorats.

I el cap de setmana no acabava aquí, pel matí vam llogar un cotxe perqué uns quants teniem planejat anar als Outlets el diumenge! així que... ja que teniem el cotxe i llibertat! vam poder anar a sopar fora (a una pizzeria famosa de Pittsburgh anomenada Mineo's), voltar una mica sense preocupar-nos del horari del autobús, jugar al Dave&Buster's que tenen màquines recreatives i... comprar!. De bon de matí vam passar a recollir al Joan, al Fran i al Pablo i tots cinc vam possar rumb a Grove City, on hi han les famoses botigues on tot son rebaixes i descontroool. Les targetes van tremolar bastant :P

Quan uns marxen, altres arriven. Al día següent l'Andres i la Tracey van arribar a Pittsburgh. No us enrecordeu d'ells? doncs ja han aparegut per aquestes pàgines! vam passar els primers mesos a Pittsburgh amb ells, però l'Andres va haver de tornar a acabar la tesis. Ara, han vingut per un any! Vam passar la setmana intentant ajudar-los (en lo que podíem) a trobar pis i a situar-se de nou a Pittsburgh. La veritat es que venir aquí es fa pessat, son molt papers que s'han de fer i sembla que tot son complicacions.. però millora amb el temps ;)

A finals de setmana ja ens preparàvem per a la següent festa! En aquest cas, la festa de despedida del Fran, el Joan, el Mark i el Pablo! quatre de cop! La vàrem celebrar a casa nostra. Al final, vam ser uns 28!, vam fer un soparet amb les típiques pizzes i patatetes, mooolta sangría (24 litres, ens anem superant), una mica de "tequila sunrise" i molt ambient! a les 11, unes limousines ens van venir a buscar i vam anar a acabar de cremar la nit a Diesel, un dels nostres pubs de rigor. S'ha de dir que a les limousines anàvem suuuuper apretats! però no ens vam haver de preocupar en esperar taxi ni res de res.

Foto 1 - Joan tastant la sangría Foto 2 - Fran, Núria, Tomas i el angel Montaño Foto 3 - Els més puntuals de la festa (encara falta la meitat de la gent o més), Tracey, Javi, Tomas, Montaño, Alberto, Pablo, Miho, Fran, Núria (al telèfon) i Joan Foto 4 - Ja a la limousina, Joan, Pablo, Margara i Rubén.

La festa va acabar a les 2 de la matinada (ja que tots sabeu que es a l’hora que tanca tot per aquí) esperant les limos que ens tornàven cap a casa (som gent de molta clase). Ens ho vam passar molt bé, i em sembla que serà una festa recordada al mateix nivell que la despedida de la Núria i el Xavi (el desembre passat).

Aquest passat cap de setmana ens hem dedicat a ajudar al Fran i al Joan a desfer-se de tot el que tenien en el pis i a fer les maletes! Jo no vull ni pensar en el que ens passarà a noslatres el día que marxem! perqué la veritat es que és tota una feina de enginyeria el ficar tot en la maleta i el no passar-se del pes màxim! buuuf

El dissabte al migdía teníem barbacoa a casa de la Gemma i el Xavi. Viuen en una zona diferent que la majoría de nosaltres. Han llogat una bonica casa al barri de Oakland, amb un jardinet, dos pisos i amb paella incluida! jejeje, ens van preparar un dinar molt bo que ens va servir per recuperar forces després de pujar tota la costa fins a casa seva! ai.. que no ho he dit? viuen a dalt de tot d’una muntanyeta!! Per la tarde vam anar a menjar un geladet a Squirrell Hill i a veure una pel.lícula: Vicky, Cristina Barcelona al cine del barri, no hi haviem anat mai i s’ha de dir que es un cine molt cuco però que la mitjana d’edat és de 60 anys! juas juas, això si, la sala es va plenar!

Foto 1 - Javi, Breelyn i la anfitriona Gemma! Foto 2 - a dins del cine, Alvaro, Breelyn, Joan, Gemma i Xavi

Després del cine, ja era tard així que ens vam quedar a sopar per la zona. Vam entrar a un Tailandés (Thay Tapas and Wine) i més cap al tard, vam anar a fer la última cervessa al Doc’s. El diumenge ja era el últim dia del Fran a Pittsburgh, així que ens el vam passar casi tot a casa d’ells i per la nit els vam fer companyía veient una pel.lícula, tirats per la moqueta claro, perqué ja no hi quedàven mobles!! XD

El dimarts va ser el torn del Joan i el Mark... i avui divendres acabarem de despedir al Pablo... NO ÉS JUST, coneixes gent increible aquí, te’ls estimes quasi com si fossin família... i després t’has de despedir d’ells. Desgraciadament, ens estem acostumant a despedir-nos de la gent que estimem, tant en una banda com en l’altra del oceà. Però sempre ens quedaran els records grabats.

Fins a la propera

4 comentarios:

Pili dijo...

Hola,
Uff! quantes vivències!¡Quins dies més intensos! Quan pareu no se si us hi trobareu; Però bueno tot aixó ja no us ho treu ningú.
Expliqueu tantes coses que quan has arrivat al final ja no saps que has llegit el començament;

Sempre hi ha alguna cosa que et crida més l'atenció, i aquesta vegada a mi m'ha agradat molt llegir el tros que deieu : "quan marxem noslatres...., per un moment he vist aquesta situació i sincerament, m'agradat molt. Tot arrivarà!.

Continueu disfrutant i gaudint de tants amics però sobre tot cuideu-vos molt,molt.

Records a tothom i un petó molt fort per vosaltres.
Fins la propera.
Pili

Fran dijo...

Hola Nuriaaaa!!!
Qué pena de ver lo que hemos estado haciendo todos juntos hace nada :( Pero bueno, sólo espero que sigáis disfrutando como hasta ahora del buen ambiente que se respira allí.
Un beso muy fuerte desde Sevilla, donde os estoy esperando :)

TÍA NURI dijo...

Això sembla un "no pares, sigue, sigue..." de tantes i tantes activitats.

No us entristiu per dir adéu a uns quants companys, perquè això fa possible que d'altres arribin. Recordeu que "Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles".

Per cert, moltes felicitats, Núria, pel teu sant.

Josep Beltran dijo...

Txemitaaaa, que em fas la compentencia de grenyaaas!!! No pot ser aixooo!!!