19 febrero, 2007

Ueueueueeeeee.....

... despues de bastante tiempo persiguiendolo, finalmente ha llegado ...
Me han aceptado en el programa de doctorado en Robotica en Carnegie Mellon University!!!!

La verdad es que es tal vez una de las cartas que mas alegria y felicidad me ha producido al leerla en toda mi vida. Supongo que la mayoria ya sabriais que me habian aceptado en otra de las universidades a las que habia solicitado (UPENN), pero la alegria habia sido contenida, puesto que en el fondo lo que realmente estaba esperando era la respuesta de CMU, la universidad en la que estoy trabajando y hace tiempo que quiero estar. Me han ofrecido una beca bastante buena por los años que necesite para sacarme el doctorado.

Parece que las cosas empiezan a ir rodadas por este lado del Atlántico y a diferencia del año pasado, en el que no me aceptaron en ninguna universidad, este van 2 de 2. Falta que me contesten 3 universidades (Caltech, MIT y Cornell) y esta semana Caltech me ha invitado a que les haga una visita de unos dias para que me entreviste con varios profesores. Caltech está en California y la verdad es que pasar unos dias de nuevo sobre los 25 grados (después de mas de un mes bajo cero) no se rechaza fácilmente. Ya os contará que tal va por allí.

La situación se torna muy distinta una vez te aceptan en las universidades, puesto que ahora son ellos los que me van detrás intentandome convencer de porque deberia ir a tal universidad y no a otra.

Como le contaba a un amigo, tengo dentro un sentimiento un tanto agridulce. Obviamente no puedo dejar de sentirme contento, pero por otro lado, disfrutar de esa oportunidad hará que os tengamos que continuar echando de menos durante algo más de tiempo. No se me ocurre nada más que no sea daros las gracias a todos por el apoyo que nos habeis dado. De verdad que los mails, los comentarios, las videoconferencias y demás hacen que sea todo mucho mas fácil.

Gracias,

Alberto.

18 febrero, 2007

Road Trip

Segona Part de la Aventura:

El cap de setmana següent, després de la nostra visita a New York, l'Alberto havia d'anar a Philadelphia a una reunió... així que va ser la excusa perfecta per fer una nova ruta!! aquesta vegada, en cotxe. Marta: la conductora. Núria: la copiloto i GPS, i Natalia: l'ànima de la festa i fotògrafa. Un bon trio, no creieu??

Primera parada del viatge: Lancaster. On es comenta que hi viuen Amish. Serà veritat?? Home, us hem de dir que granjes en vam veure, i fins i tot un parell de Amish en carro. Però vam anar a visitar una granja que era més una representació que una altra cosa. No es deixen veure gaire aquesta gent... Això si, vam trobar un "cabrón Amish" molt simpàtic... ens va anar d'un pèl de robar-lo i emportanose'l amb nosaltres!!. Així que després de passar unes horetes per allà, ens vam possar rumb al nostre següent objectiu.

A la nit, vam arribar a Philadelphia. Vam trobar a l'Alberto a la porta del hotel que haviem reservat. Vam sortir una estona per la zona de bars i restaurants de la ciutat, però vam anar a dormir ràpid ja que al dia següent ens esperava una visita ràpida a la ciutat. Un dels nostres punts d'interés va ser el Museu d'Art de Philadelphia. No és que ens haguem tornat uns apasionats de l'art... es que allí es on es roda l'escena típica de Rocky pujant les escales entrenant-se!! Aixi que, de camí, vam veure molts edificis d´estil grec (plens de columnes de marbre) i el Museu de Rodin.

Després de recòrrer una llarga avinguda vam arribar al Museu d'Art. Tothom es feia un fart de pujar i baixar les escales corrent!! (Aquest Rocky va fer escola). Nosaltres, com no, els vam imitar!! (no se'ns pot treure de casa). I acabada la zona famosa de la ciutat, ens vam dirigir cap a la zona històrica. On hi havia edificis emblemàtics com el Primer i Segon Banc de Amèrica, el edifici on es va signar la Declaracio d'Independència dels EEUU i la Campana de la Llibertat. La tarda va ser llarga... i després de passar fred per la ciutat i caminar molt.. vam decidir que ens mereixiem un PREMI. A prop de Philadelphia hi ha una ciutat costanera anomenada Atlantic City. Com el seu nom diu, està a la costa del Oceà Atlàntic, però no es per això que es coneguda. La gent hi va allà perquè esta plena de casinos!! es com Las Vegas pero a la costa Est. Així que ens vam endinsar en el mòn de la ludopatia per unes hores... Es espectacular com la gent es gasta els diners als casinos. Nosaltres només ens vam gastar 5 dollars entre els 4!! (ja veus quina fortuna) en les màquines tragaperres, però ja no ens vam atrevir a fer el pena en les ruletes, perqué allí la gent estava molt concentrada, i nosaltres només voliem fer un rato el tonto... XD

Això si, vam descubrir un altre encant de la ciutat. Un bar-restaurant ambientat en els anys 60 i 70. Sofas de sky vermells, màquines de música d'aquelles de pel·lícula, ... Al entrar al bar, solament asseure't a la taula et donaven una moneda. En aquell moment no erem conscients, però la situacio més divertida de la nit estaria relcionada amb aquella petita moneda. Deprès de discutir sobre quina podia ser la raó d'aquell "regal", vam decidir que la mes plausible havia de ser per ficar-la a la màquina de música i escollir cançó. La sopresa va arriba quan al ficar la moneda es van tancar els llums del restaurant i els cambrers, tot deixant el que estaven fent, es van ficar a cantar i ballar en coreografia la cançó que vam escollir !!! Tot molt autèntic. Per la nit, desprès de un bon riure i mullar-nos les mans per primera vagada a aquest costat de l'Atlantic, ens vam ficar rumb a Washington DC.

Sense hotel reservat, ens vam desviar de la autovia cap a una carretera secundària per a trobar motels de carretera. La majoria d'ells ocupats. Al cap d'una bona estona per fi vam trobar un en el que hi havien habitacions lliures ... tot i que aviat vam descobrir el perquè. La habitació era gran, però estava feta pols, bruta i amb una dutxa asquerosa!! Tot i aixi cansats com estavem vam dormir sense despertar-nos fins ben entrat el matí. Una vegada en peu ens vam afanyar a marxar d'allà i arribar al hotel de Washington.

Pel camí vam trobar un altre bar de carretera. D'aquells on et van replenant la taça de café continuament. Vam esmorçar coms uns reis!! (de fet aquell dia ja no vam menjar res més). Ben tipets, vam agafar el cotxe i vam trobar ràpidament el hotel. Allí ens vam poder netejar bé de les restes emocionals i ambientals del Motel i vam començar una visiteta per la zona històrica de la ciutat. Vam veure la Casa Blanca, el Monument a Washington i el Memorial a Lincoln. Ràpidament es va fer de nit i vam anar a Chinatown a menjar (no sé perqué, però en aquestes zones de les ciutats sempre hi ha un munt de gent).

Al dia següent vam anar a visitar el Capitoli, la Biblioteca del Congrés, el FBI (cap rastre d'en Mulder ni l'Scully), els Arxius Nacionals (on hi ha la Constitució americana ... per aqeulls que hagueu vist la pelicula "La Busqueda" d'en Nicolas Cage es d'on roben la declaracio d'Independencia del USA), el Pentagon i un munt d'escultures i memorials de guerres on Estats Units ha participat i soldats americans han mort. Jo per a mi que ja estan guardant un espai per als de la guerra d'Irak... segur que ho fan a Washington. Per dinar, vam anar a un restaurant on deien que feien tapes espanyoles. A l'Alberto i a mi ens feia gràcia menjar algo típic espanyol. El que no va ser tant típic va ser la poca quantitat en els plats i els preus!! quin timo!! el propietari del restaurant es en José Andrés, aquell cuiner que te un programa de televisio a TV1, estava sentat a prop nostre atipant-se, claro, com no paga...

Com veieu van ser uns dies de no parar... i disfrutar!! Per sort, no ens va fer tant fred com a Nova York!! això si, al tornar a Pittsburgh va arribar una forta onada de fred que va colapsar la ciutat!! Uf, vam tenir sort!!

I aquí es van acabar les nostres aventures per aquest mes... N´hi hauran més?? Qui sap. Les fotografies de tots els viatges les podeu trobar si apreteu a "Fotos", a la barra dreta del blog. Un petò molt gran.

Alberto, Marta, Natalia i Núria

08 febrero, 2007

New York, New York

Hola a tots i totes!!

Uf no sabria per on començar... La veritat és que un, quan arriba a Nova York, entén perquè tantes pel.lícules s'han rodat allí, perquè a tanta gent li agrada al ciutat... i es que: TÉ DE TOT.

Gratacels gegants, les millors botigues, menjar de tots tipus, barris llatins, chinesos, italians, llums, colors, un parc gegant al mig de la ciutat, oceà, rius, pons i un munt de gent!! No tot es bó, també tenen FRED. I es que aquest ens ha acompanyat durant tot el viatge:

El primer día, vam pujar a dalt de tot del Empire State. No ens vam trobar al senyor King Kong, però si unes vistes espectaculars de tota la illa de Manhattan. Després, ens vam dedicar a passejar per la cinquena avinguda i així, vam poder visitar Tiffanys, la Biblioteca pública (aquella que surt a la pel.lícula "el Dia de Manyana"), el Rochefeler Center (on tothom va a patinar), Cartier, el Zara... No està gens malament per el primer dia, no creieu?.

El segon día, i després d'un profund descans al nostre hotelet petitet, baratet i netet (una ganga que si heu d'anar ja us la recomanarem) , vam decidir anar a Central Park.

Com us podeu imaginar... no es com la Mitjana de Lleida o el parc de la Ciutadella de Barcelona... aqui els americans ho fan tot a lo gran (això ja us ho hem dit mes d'una vegada). Ens vam passar tot el matí voltant i no vam arribar a veure ni la meitat de les coses!! això si, les que vam veure eren força interessants: vam passar per la zona dels patinadors sobre gel, per una estatua de Colon, per els jardins de Shakespeare, i per un memorial a John Lennon (ja que va ser assessinat molt a prop del parc).

Després d'un refrigeri per a que per en el nostre cos continués circulant la sang (com us hem dit, feia molt fred), vam baixar la setena avinguda fins a Times Square. Sí, sí, aquella mítica plaça plena de pantalles gegants, restaurants, propagandes... la que surt a les pel·lícules!! no tinc paraules, va ser una altra meravella i més de nit!! on tot resalta encara més. Com que va coincidir que era la final de la SuperBowl, vam entrar a un restaurant per a veure-la. Això si, abans... encara ens va donar temps de passar per els edificis de la ONU i el edifici Chrystler, que té una façana molt modernista.

No n'entenem molt de fútbol americà... però va ser entretingut. Jugaven els de Chicago contra els de Indianapolis... us sonen aquestes ciutats?? sí!!!, son les dues que vam visitar abans de venir a Pittsburgh (serà coincidencia?). Finalment, va guanyar Indianapolis!! (bueno, vale, ja sabem que no us importa gaire... però és una dada historica que potser ens fa servei d'aquí un temps per una partida del Trivial...).

El tercer día, vam decidir anar cap al sud de la ciutat i visitar els diferents barris i la zona de gratacels (Downtown). Primer, vam passar per el barri anomenat "Little Italy" (que vol dir, petita italia), esta ple de pizzeries, mercats i banderetes italianes. Despres, vam passar per Chinatown (la ciutat chinesa). Allí dins semblava que haviem canviat de païs!! uix, aquests chinos estan per tot arreu!! i finalment, vam acabar el matí al Soho, el barri bohemi de la ciutat, on hi han botigues i galeries d'art en edificis antics, una preciositat. Per la tarda vam visitar la zona Downtown. Potser des del carrer no es pot apreciar la grandesa d'aquelles bèsties d'acer, pero el seu conjunt et fa sentir insignificant. Com no, també vam passar per el espai que han deixat les Torres Bessones (el World Trade Center).

Ja estan reconstruint de nou, vam poder veure la nova estacio de metro i com estaven fent les bases per el nou gratacels que edificaran que s'anomenara "Freedom Tower" (la torre de la llibertat). Realment, et fas una idea de la catastrofe que va generar la caiguda d'aquells dos monstres enmig d'aquella zona de la ciutat... encara hi havien mostres de condol i suposo que els americans (i en especial ens newyorkins) sempre ho tindran en ment.

Vam visitar alguns altres monuments i vam intentar captar fotografies de l'Estatua de la Llibertat.... que sembla que no, pero cau bastant lluny de la costa de la ciutat!!

Al acabar el día, vam agafar el metro rumb a Brooklin per poder contemplar la silueta de la ciutat il·luminada (el que també es coneix com el Skyline). Tot i el vent huracanat i les baixes temperatures, vam estar una estona disfrutant del espectacle de llums que rodejaven les siluetes dels edificis.

El quart día, i realment agotats, vam decidir visitar Wall Street (el centre de negocis per exelencia del món mundial) i fer algunes compres d'ultima hora. Tot i això, encara ens va quedar sang al cos i moltes ganes per tornar a sortir de l'illa de Manhattan i poder veure de nou la ciutat desde una perspectiva mes llunyana. Tant de nit com de dia, el Skyline no et deixa de impactar. I finalment, cansats però contents, vam anar cap a l'aeroport per arribar a Pittsburgh. Com us podeu imaginar, el viatge va estar ple d'anecdotes i detalls que no es poden explicar fàcilment amb paraules. Intentarem ensenyarvos més en imatges, quan haguem fet un resum de totes les fotografies que hem fet (més de 500!!) i les pengem a algún dels dos albums als que podeu accedir per aquesta web.

Us han entrat ganes de venir? Voleu visitar Nova York amb nosaltres? Ja sabeu on estem.

Un petó molt gran.

Alberto, Marta, Natalia i Núria