29 diciembre, 2012

Halloween


Al poc d'arribar de les nostres "vacances" a Lleida ja va ser Halloween. Aquest ha estat el primer any que no hem fet sopar-festa a casa. Primer, perquè no vam tenir temps de decidir-nos per la disfressa, i segon, perquè a la Zoe no li van agradar gens ni mica les decoracions! Es curiós, oi? Com es que te por a les bruixes, als zombis, als esquelets, si nosaltres mai li hem dit res al respecte? Deu estar escrit en el nostre ADN ;)

El dia de Halloween vam anar a comprar una disfressa per la Zoe arriscant nos a que no s'ho volgués posar... No parava de dir que no es volia disfressar.... Però un cop li vam ensenyar la mecànica del Trick or Treat (truco o trato) llavors va quedar mes convençuda.

La nit de Halloween va ser aplaçada per culpa del Huracà Sandy. Aquí, per sort, només ens va arribar en forma de pluges contínues durant 5 dies, però res de greu.
El dissabte que tocava anar per les cases vam anar a visitar a l'Eli, el Carles i l'Aran (com marca la tradició) i vam estar passejant amb els peques de casa en casa durant quasi 2h!! I ells no haguessin parat!

Això d'anar de porta en porta i que en donin "camelets" ho van entendre a la primera! Tot i que va refrescar bastant, ens ho vam passar molt be, i gràcies a que la Zoe anava molt mona i que en alguns llocs ens van donar extra de caramels, tant el papa com la mama també vam disfrutar del premi recollit durant uns quants dies

Però no tot son tradicions americanes, tranquils, no ens oblidem de les nostra arrels i aquella setmana també vam menjar panellets i ens vam reunir per celebrar la castanyada, de nou a casa els Vallespí, com veieu... ens hem fet la nostra pròpia família lluny de casa :D


I poc a poc ha arribat la tardor i el fred que anuncia l'hivern. Els arbres han canviat de colors, les fulles han caigut, no surt tant el sol, els columpis cada cop estan mes molls i ens refugiem al interior de casa i dels centres comercials per a passar els dies... aixo no vol dir però que tinguem temps d'avorrir-nos! amb la Zoe, cada dia es una festaaaa

video



A part de ballar el Gangnam Style, la Zoe també esta aprenent "new moves" a la piscina. Li hem comprat uns manguitos super professionals i ja hem anat un parell de vegades a la piscina coberta de CMU. Li encanta nedar (o com a mínim, fer veure que nada), de fet la majoria de vegades no vol ni que l'agafem la molt valenta! i com us podeu imaginar, els pares també disfruten molt esquitxant i fent el tonto amb la nostra petita sirena.

Cada vegada queda menys per a les festes de Nadal. Les botigues ja comencen a vendre arbres, llums, decoracions, dolços... el fred es deixa entreveure i a mes a mes aquests Nadals no els passarem sols com pensàvem en un principi! els iaios Josep i Pili ens vindran a veure! Ja tenim moltes ganes de que arribin i de passar unes festes a la americana. La Zoe disfrutarà dels jocs i la paciència infinita dels iaios m'entres els pares s'aprofitaran de nits de cangur per anar al cine, a sopar i al que sigui! o com a mínim... aquest es el "plan"... ja veurem que passa al final.

Pre-Nadals a Lleida


Hola a tothom,
Ara fa moooolt de temps que no escrivim res en aquest blog i hi ha molta cosa que contar! Així que, fiquem-nos a fer feina, que us sembla?

A mitjans de Setembre van planejar una escapada a Lleida. Perquè? Doncs perquè l'Alberto tenia una conferència a Portugal a principis d'Octubre, i ja que li pagaven el bitllet de vol (i com som molt catalans) vam aprofitar que el viatge ens sortiria una mica mes barat.

Com a nota informativa us podem dir que últimament els vols cap a Espanya estan molt cars! Fins i tot en temporada baixa... Serà la crisis, que la gent no viatja, el preu del petroli, les tasses d'aeroport... No ho sabem, però comprar tres bitllets es fa dur a la butxaca.

La Zoe i la Nuria van començar el viatge abans, així l'Alberto va tenir uns dies per treballar mes intensament i per a "descansar" de nosaltres. Vam arribar a Lleida just per la Festa Major! 
Aquest any no ens n'hem perdut cap! Jijijiji
Tenim a la petita de la casa enamorada del Marraco, i com en tota relació també hi han moments difícils... Com veure'l en persona. La pobra es va espantar quan va veure al emblema de la nostra ciutat, però va valer la pena anar a veure la desfilada tot i la pluja de després, ja que si que va disfrutar i molt, els gegants i els cavallets.



Les dues primeres setmanes vam estar al hotel de l'avia "MasiTesa" (com diu la Zoe) i vam aprofitar les vacances de l'avia per anar a visitar als familiars d'Aitona i Soses. Per desgràcia, en l'ultima visita al poble, vam haver de marxar corrents perquè la Zoe va començar a vomitar molt :( sembla ser que per Lleida rondava un bitxet dolent en forma de virus estomacal i la Zoe va ser la primera en sofrir-ne les conseqüències.
Per sort no va durar molt, tot i que va estar una setmana sense menjar molt be, es a dir que va perdre tot el pes guanyat la primera setmana menjant pa, truita de patates, pernil i fuet.


Els dies a Lleida, com sempre, passaven volant. Anàvem de passeig als columpis amb cubo i pala (no podien faltar), caminaven per el Carrer Major, visitàvem als iaios Jose i Juana, jugàvem al Carrefour... Tot anava molt be, fins que un dia, va passar una desgràcia. Als pocs dies de mudar-nos a casa del Iaios Josep i Pili la iaia Nieves va tenir un derrame cerebral molt fort m'entres dormia. Un cop al Hospital la van estabilitzar, però continua en un estat molt greu. Sense mobilitat, sense parlar i amb un nivell de consciència no determinat, es a dir que no es pot saber si entén el que passa al seu voltant o si reconeix a la família. Es una situació molt complicada, sobretot per als fills.
Així que, a la nostra rutina vam afegir-hi visites al Arnau i als seus columpis de davant.

Al cap de poc va arribar l'Alberto de Portugal, la conferència va anar molt be tot i les males notícies familiars. Un cop amb nosaltres, vam continuar els passejos i les visites. Fins i tot vam comprar-li un tricicle a la Zoe. S'ho passa pipa la punyetera 

Però no tot ha estat temps de família, l'Alberto i jo vam aprofitar per anar al cine, sortir i tenir una mica de temps per a nosaltres! Que ja tocava jejejeje. També vam veure als amics i vam anar al cine les nits que ens podiem aprofitar dels cangurs.

La resta de dies van passar en un sospir. Ens vam despedir de la majoria de la família de Lleida anant a celebrar els 30 anys de la Lorena. Tot i que va ploure tot el dia, la Zoe s'ho va passar pipa corrent darrera del Toby (el seu gosset) i sent el centre d'atenció, tot i que, com sempre fa, al començament s'agovia una mica al veure tanta gent, normal... No està acostumada...

Quan ens vam voler adonar, ja era l'hora de despedir-se.
Com sempre, el temps en família passa volant! Aquesta vegada costara una mica mes de tornar-nos a retrobar amb tota la colla de Lleida, però sempre us portarem als nostres cors :P

Al cap d'un mes de marxar de Lleida, la iaia Nieves ens va deixar... va lluitar fins al final i va marxar envoltada de la gent que l'estimava i l'apreciava. Nosaltres volem donar suport a tota la família des de la distancia. T'estimem iaia: