26 septiembre, 2008

Aniversari i Rafting

Hola de nou!

Contínuen les nostres aventures per terres americanes. Ja han passat dos anys des del 23 d'Agost del 2006, i encara intentem disfrutar al máxim l'experiéncia :)
I aquest ha estat el meu segont Sant celebrat aquí XD. Per cert, felicitats a totes les Núries i a l'Anna Cogolludo, que va ser el seu aniversari!!
Es veu que m'he portat bé aquest any i l'Alberto em va regalar una orquídea que, sorprenentment, encara sobreviu i cada día esta més guapa! a veure quan dura…

Tot i estar lluny de casa, com sempre, intentem mantenir vives algunes tradicions. Ens vam enrecordar molt de tots vosaltres el día 11 de Setembre! Com us podeu imaginar, no és el mateix passejar per els carrers i no veure tota la ciutat decorada amb senyeres als balcons... peró nosaltres (com molts de vosaltres ja sabeu) no només celebrem la Diada! sino que a més a més és el nostre aniversari! 10 anys junts (que es diu aviat).

Per celebra-ho l'Alberto em va sorpendre amb entrades per al teatre, i vam anar a veure Wicked, un musical molt famós de Broadway que estava uns díes per Pittsburgh.
És la história de la bruixa "verda" i no tan dolenta del Mag d'Oz. Es molt recomanable per si algú de vosaltres té la oportunitat de veure-la algún cop ;).

La resta: rutina, rutina i més rutina. L'Alberto amb molta feina a la universitat, convinant classes i recerca i la Núria amb feina a casa, anant a anglés i fent vida social :P
Els dimarts per les tardes a CMU fan West African Dance. Son classes de balls tradicionals africans, i la veritat es que són molt dibertides! i es una bona manera de fer exercici! quan tornem ja us ensenyaré, als qui volgueu, alguna coreografia jejeje.
Pero aquest no es l'únic exercici que fem. L'Andres i la Tracey, com agraïment per haver-los acollit la primera setmana que van estar aquí, ens han regalat la WiiFit! així que ara ja no tenim excuses per no arribar aquests nadals fets uns figurins! (Thanks a lot Andres and Tracey for the present, you are great!).
Tot i que... per molt exercici que fem, ultimament no parem de quedar per les nits amb el Tomas, el Monti i la Mariate (que van venir a la boda) per a fer uns sopars... que deu ni do!.
Que si filetons, que si hamburguesa, que si pastís de formatge, que si Albariño, que si pizza casera... buuuuf ens estem ficant molt formosos! XD

El últim cap de setmana el vam dedicar a l'aventura! Vam anar amb els estudiants del Robotics Institute a fer rafting a Ohiopyle National Park. L'any passat ja hi haviem anat, pero aquesta vegada vam aconseguir fer una barca d'espanyols! va ser molt dibertit i, gracies a deu, les aigües no anaven molt plenes, així que no vam tenir cap tipus de incident XD.
Vam haver de llogar un cotxe per el cap de setmana i el vam aprofitar per anar a uns nous Outlets a les afores de Pittsburgh. Vam estar mirant roba d'hivern! si,si, ja es hora de preparar-se, perqué el bon temps esta durant massa aquest any... i tots mirem al mes que ens espera amb el temor de les temperatures gélides :(

Pero tranquils... que anem ben preparats ;) 
Tot i que aquest any es corprenent com aguanta el temps! l'any passat la nostra tardor va durar dues setmanes i ara, estem a temperatures més 
altes que Lleida o Barcelona! Així que no ens podem queixar.

La setmana pasada ha estat de relax. Aixó si, el cap de setmana ens esperava una de grossa. Dos espanyols nous (la Cristina i el Keko) van fer la festa de innauguració del seu pis. Viuen a 5 minuts caminant de casa nostra.
Va estar molt bé! cervessa, sangria, truita de patates, chips... a més gairebé tota la comunitat de espanyols vam assistir! (com a mínim els que estem a Robotics), sense contar els americans o internacionals que sempre venen amb nosaltres :)
També es va convertir en la festa de despedida del Javi Ortiz, que havia vingut a Pittsburgh per uns 3 mesos a fer una estáncia per al seu doctorat.
Com podeu comprovar, aixó es un no parar de gent nova que ve i gent que ja marxa... quin estrés! i quina pena que tothom no es quedi per sempre... En fin...
El diumenge vam fer una "intentona" de paellada a casa del Monti i la Mariate (els nostres veïns). I dic intentona perqué, tot i que semblava que tot anava bé, al final l'arrós es va cremar, i es que es veu que amb els fogons electrics i el paellero que tenim la calor no es va difondre be i claro... tot 
l'arrós del centre es va fer malver :( pero tranquil Monti, que ja hem probat una de les teves paelles i sabem que ets un gran cuiner!!
Pero tranquils... que sense menjar no ens vam quedar... en lloc de la paella ens vam menjar un bon pollastre a l'ast! jejeje i després del postre, vam anar a caminar una mica per el barri de Little Italy (petita Italia) on feien un festival. Per desgrácia... quan vam arribar nosaltres ja estaven tancant totes les paradetes, aix, que hi farem, com a mínim vam poder baixar el menjar.
I aquí s'acaben les nostres petites aventures per ara... perqué aviat vindrá Halloween i estic bastant segura de que estarem ocupats en nous projectes, disfresses i... festa! molta festa!

No us entren ganes de venir a visitar-nos??
Un petó ben fort per tothom
Núria i Alberto.

3 comentarios:

Núria dijo...

Abans de res... perdoneu per les faltes ortográfiques, peró es que no se com possar l'accent obert amb el nou ordenador! :P

Pili dijo...

Que si ens entren ganes? ja està bé ¡¡¡¡¡ moltes moltes moltes ganes però què hi farem! de moment no hi podem anar, nosaltres.

A veure si algun dia.....qui sap?

Com us dic sempre, aprofiteu, vosaltres que podeu, que les oportunitats només pasen una vegada.

Aixó dels balls, m'agradat; t'agafo la paraula, Núria, així que quan vinguis, ja m'els ensenyarás, si no costen molt clar!

Nosaltres no tenim tantes coses noves, que contar, però també anem fem el que podem.

Petons per tothom i un molt, molt gros per vosaltres.

Pili

TÍA NURI dijo...

Moltes felicitats pel vostre aniversari, tot i que suposo que serà complicat de celebrar un 11 de setembre als EUA, no?

Tenint tan aprop el Noguera Pallaresa, us n'heu d'anar a Ohiopyle a fer ràfting?

No us priveu de res, i gaudiu molt de la vostra experiència, tot i que de vegades ens feu sentir enveja, molt sana, eh?

No et preocupis Núria pels accents. Pel context ja anem entenent què vols dir en cada moment.

Un petó ben fort.