26 noviembre, 2007

El Dia d'Acció de Gràcies

Aquest any hem celebrat el nostre primer (i autèntic) "Dia d'acció de gràcies" o, com ho diuen aquí: THANKSGIVING. Es aquell dia que surt a totes les pel.lícules americanes, on les families es reuneixen i mengen un gall d'indi gegant!. El nostre es deia "Joselito" i pesava 10kilos (penseu que estava buit per dins).

Tot va començar un dijous a les 9:30am, ens vam reunir els cuiners a casa, vam netejar el "pavo", el Joan li va fer un bon massatge amb mantega perquè quedes mes sucós (o per a que no estigues tant estressat), la resta preparavem el "stuffing" que es allò que li has de ficar a dins i a fora per acompanyar! a base de champinyons, pa dur, timó, pastanaga, ceba, api i una mica de caldet de pollaste (mmmmmm).
Després de 5 hores al forn, aquest va ser el resultat:

Però no creieu que va ser tot! Les 5 hores de cocció van donar per a fer moooolt mes! - salsa de "arandanos" - puré de patates (mashed potatoes) - mousse de llimona - tiramisú i tot acompanyat amb una mica de formatge, fuet, escalivada i un bon vi! (mes d'un jeje)

L'espera va valer la pena. Tot i que sembla mentida, per ser el nostre primer gall d'indi al forn, la veritat es que ens va quedar molt bo! vam menjar i menjar... i entre 10 persones, no ens el vam poder acabar! vam aprofitar les parts mes gustoses i la resta va abacar descartat al cubo de la basura. Molts de vosaltres podeu pensar que el podriem haver guardat, congelat... però la veritat es que hem tingut prou gall d'indi per un any, i ens feia "mania" de veure'l! XD.
El dia de Thanksgiving va acabar amb una tarde al sofà (en procés de digestió) i amb l'ajuda de la Wii (moltes gràcies Alvaro) per a passar l'estona. Però..... l'aventura no acaba aquí!

No se si algú de vosaltres ho ha vist alguna vegada a les pel.lícules o al telenoticies, però als USA, el dia despres d'Acció de Gràcies l'anomenen "Black Friday" (que vol dir, el Divendres Negre) i... us preguntareu.. que es això? Es el dia en que els grans comerços obren les seves portes al public entre les 4 o les 6 de la matinada per oferir grans ofertes! Tot i que per a nosaltres no era mes que un rumor, vam decidir aixecar-nos a les 3:30am (si,si, de la matinada), passar a buscar a la Nuria, al Xavi i al Joan, trobar-nos amb el Pep, el Alex i el Fran i agafar un autobus per arribar a les 5:15 al centre comercial! i, no us penseu que erem els unics! Nomes arribar ja vam veure com es formaven les primeres cues! (impresionant) i per a que tot fos mes autèntic... va començar a nevar!!

Si que feia fred si... però les rebaixes ens esperaven!! Haviem fet els deures, després del dinar del dia anterior vam estar mirant els catàlegs de les botigues en busca de la gran "ganga". Havien ordenadors portàtils per 200 euros, càmeres de video per 300, DVDs per 4 euros... Però nosaltres teniem un objectiu: un televisor LCD (es a dir de pantalla plana) de 37 polsades i resolució 1080i (que no esta mal) per 380 euros!!.

Així que vam fer la cua i... HO VAM ACONSEGUIR!! tot i que la compra de la tele ens va deixar sense temps ni forces per a continuar voltant... va valer la pena. Vam tornar amb el autobus i la tele, a les 8 del mati ja estavem a casa, cansats pero contents! i la resta del dia va quedar per a descansar i disfrutar.

Ha sigut un cap de setmana dur, tot i que la veritat es que s'ha disfrutat. Fins i tot la tarda del diumenge (la qual vam passar jugant al Risk durant 5 hores a casa del Joan, el Fran i el Ricardo). Qui ha dit que no treballem?

Aquí us deixem amb un reportatge del Pep (des de Pittsburgh amb amor):

video

3 comentarios:

Tía Nuri(a) dijo...

Quina bona pinta, que tenia el pobre Joselito!

Per cert, només m'ho sembla o ja en som tres que voltem pel blog amb el mateix nom? Uf, quin "lío", no?

Una forta abraçada a tothom, i especialment a les meves "tocayes".

Josep Beltran dijo...

Bonnnes... per canviar una mica de noms aqui vinc jo, desde tv3!! una mica encostipat de fer tantes cues i de estar a altes hores de la matinada mentres nevava, aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaxiissss
veus, com tic encostipat :s
Doncs res... nuria amb tots els teus permissos t'he robat el video d'aquest xiquet :p jejje, aps i la compra de la tv genial perque la gaudirem toooots, jeje, pero ahir em vaig donar compte de quina va ser la millor compra per nosaltres i es un remote control per la nostra tv, que... buah, no saps quin gust a gloria poder canviar de canal sense aixecar-te del sofa que tenim ara quan venen els anuncis, perque com aki a usa no en fan.. jajjajaj (es que el mando a distancia que teniem nomes pujava i baixava el volum, i si volies canviar de canal ens haviem de aixiecar!:) )
Wenu crec que ja m'estic enrollant massa i aquest no es el meu blog, jajajaja. petonas! desde Pittsburgh, PA

Pili dijo...

Hola!
Pobre pavo! tot el que li vau arrivar a fer! i desprès encara el llanceu, jo que el volia tastar! bè ara que teniu experiencia en fer-lo ja sabem qui cuinarà el nostre del dia de Nadal, perquè aquest any hem decidit menjar un que ens van portar l'altre dia com a obsequi nadalenc; el tenim a la terrassa esperant-vos.

Diuent que "todo lo bueno abunda" o es que "todo lo malo abunda"?, no sé però espero que en aquest blog sigui tot lo bò , perquè si no, ho tinc clar!

Sabeu què?
NOMES FALTEN 25 DIES I ENS TORNAREM A VEURE !

Un petò molt fort i salutacions per a tots.