24 mayo, 2010

Un nova vida...

Hola família,

Aquí estem de nou... amb el "boletín informativo" de les nostres vides. Com ja us vam dir en l'anterior entrada del blog, les temperatures cada vegada son més i més agradables (sempre es de bona educació començant parlant del temps) :D I la veritat, es que sempre es motiu d'alegria i celebració a Pittsburgh quan l'hivern finalment es despedeix de nosaltres.
I el temps no es l'únic que ha canviat en les nostres vides... ahir, dia 23 de Maig del 2010, la nostra serie preferida va acabar. Si,si... estic parlant de LOST!!.

Ens vam reunir a casa uns quants seguidors i vam disfrutar de les 2 hores de resum de la série i de les 2hores i mitja de capítul, que fica el punt i final a les vides d'aquests aventures que un dia van anar a parar en una illa deserta i que, a partir de llavors... van viure l'aventura de la seva vida. Ha estat un plaer poder-la compartir amb ells.

Ara... queda un buit en les nostres vides... ja no tenim l'ansia de veure un nou episodi cada dimarts a la nit, ja no podrem parlar hores i hores de com acabara tot... dels millions de teories per entendre el que passava... Potser molts de vosaltres que no segui la série us podeu pensar que exhagerem, que no n'hi ha per tant, que hi ha molta programació televisiva que podra omplir el buit que han deixat... pero aquells que alguna vegada heu vist la série, i us heu enganxat (com nosaltres) sabreu que no es tan sencill.

Potser algún día es fara una serie tan gran com aquesta.... o potser no, ara només ens queda esperar i disfrutar dels records i els bons moments que ens ha deixat aquesta :D

Foto - Grup de gent que ens vam reunir a casa per veure Lost. L'Alberto ens va preparar a tots un kokomojito amb piña!! mmmmm (per suposat, la Núria bebia suc :P).

Pero bé... la vida continúa sense LOST... no tot es televisió, i menys per nosaltres! ara que ja queda tan poquet per a que tinguem la Zoe entre els nostres braços :D.
Aquest cap de setmana hem acabat de preparar l'habitació de la nena. Tenim lo més basic i necessari: la cuna, la calaixera-cambiador i un parell d'estanteries... de moment, no volem ficar gaire cosa més, ja que som conscients que amb poc temps, es plenara de trastos! jeje
Foto1 - Cantonada de l'habitació. Amb les dos estanteries pintades de verd, calaixera del Ikea i cambiador, també del Ikea, que vam pintar del mateix verd. A la paret... decoració amb "monets". Foto2 - Al fons, podeu veure el llit de matrimoni (que es quedara per invitats i migdiades), cotxet i cuna del Ikea, modificada i decorada seguint la tematica de l'habitació.

Com podeu comprobar, la panxa de la Núria no para de créixer! tot i així, un dels ginecólegs que tenim (si,si, en tenim més d'un... i es que on hi ha nivell, hi ha nivell jejeje) estava una mica preocupat perque el tamany de la panxa es una miiiiica petit per la setmana en la que estem. Avui pero, hem anat a fer una ecografia per assegurar que tot estava bé. I si, efectivament, la Zoe esta sana, tot i que es una mica petiteta (no sabem a qui haura sortit!).
Pesa uns 2.2 kilos i el tamany del crani i panxeta esta dins de la mitjana.... pero sembla que per la resta deu estar fent régim. Ha sortit presumida com la mare.
Aixi que... no podem estar més contents! Sembla que tot va bé, i cada vegada queda menys i menys per a que arribi el gran dia! Ara per ara, estem de 34 setmanes.... i l'embaraç dura 40! un meset i mig més que ens tocara esperar per tenir-la entre els nostres braços. En tenim moltes ganes!!

Aquí us deixem amb la seva careta. A qui creieu que s'assembla? Podeu donar el vostre vot o opinió a una nova secció que hem inhaugurat al blog. Trobareu l'enquesta a la columna de la dreta.

Molts petons. Alberto, Núria i Zoe

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Buenasssss...
(ésto es digno de celebración : " ésta vez, el primero en colgar el comentario en vuestro blog por delante de las favoritas -Tía Nuri y Tía Pili-" )
Acabo también de votar (hoy día completo):
ZOE nacerá el 27 de Junio (como Guillem) y está claro, se parece al Alberto. Nuria : espero que en afinidades deportivas se parezca a tí y no al merengón de tu marido.

Bueno, ahora en serio : ¿qué tal por la ya cálida Pittsburgh ?
La habitación de ZOE muy guapa. Pronto estára llena de sus cosas, sus risas y sus lloros que os levantarán cuando más sueño tengáis (pero tranquilos que pasa pronto).

Otra cosa : lo de LOST tranquilos que lo superaréis..... (yo he sido capaz de vivir sin la serie hasta hoy, creo que no tengo secuelas..JA,JA,JA)

Un abrazo a los 3res.

PPLu & company

Anónimo dijo...

Se asemble a tu al nacet chato pues tu el tenies igual pero la vritat es mol guapa amor de avia
cuidat mol mol mol vale

Núria dijo...

Felicidades Pepelu!! has ganado a las supernenas!! :D

Veo que la gente se anima con lo de los votos... asi me gusta!! jejeje, a crear polemica! que no todo es la crisis financiera...

Asi que dices que se parece a Alberto? pues podria ser... aunque ojala no me salga merengona! aix... no se si lo podria soportar...

I tu mare? dius que s'assembla a mi?? i jo que deia que tenia un nas gran! jajaja

Pili dijo...

Hola

la veritat és que fa moltíssim que vaig veure el comentari, però estava esperant a veure si podia saber a qui s'assemblava més i la veritat és que crec que és igual, igual,igual que la seva iaia.

Esperarem a veure-la de veritat, encara que per mi és la nena més bonica del mon. (Com no)

Ja falta molt poc però què lent que passa el temps¡

Cuideu-vos molt.

Un petò molt fort

Pili

Miki dijo...

Hola avui he llegit el teu bloc i no fare cap comentari de la ZOE, que ja la felicitaré quant surti!

Jo vinc a plorar com porto fent-ho tota la setmana, per que s'ha acabat LOST! coi es veritat que jo m'havia encarinyat amb tots, fins i tot el puto Jack i ara que fare... ;)

Au , ja us queda poc...

Núria dijo...

Aix Miki... si que t'entenc si...
Jo tambe m'havia encarinyat molt amb la serie... de fet avui han tornat a fer el capitol per la tele i no he pogut evitar que s'escapessin algunes llagrimes... que emotiu tot plegat!!
En fin... que la vida continua... i per sort, sempre ens quedaran els DVDs per tornar-la a veure jeje
Un peto