30 agosto, 2010

Carretera i Manta

Hola de nou!
Sembla mentira que ja hagi passat vora un mes des de la darrera vegada que vam escriure al blog. El temps se'ns passa volant! Per què serà? :) Durant aquest mes no hem parat quiets (literalment).

Primer vam anar 3 dies a New York, no per turisme, sino per a renovar el passaport de la Núria, que va caducar al Juliol. Resulta que per a renovar el passaport s'ha d'anar en persona al consulat... I ja que teniem que fer el viatge, hem aprofitat per inscriure a la Zoe al registre civil i fer-li el passaport español. Es a dir que, oficialment, ja té la doble nacionalitat!!

Vam anar a NY en cotxe. Un día per anar, ja que son unes 6 hores de cotxe, mes totes les parades per donar de menjar a la mossa; un altre día per fer tota la paperassa i passejar; i l'últim per a tornar. D'aquí a NY hi han 350milles (uns 560km), com us podeu imaginar, vam arribar cansats. La Zoe es va portar molt bé, com era d'esperar, va estar dormint casi tot el viatge.

Al matí següent vam anar al Consulat i, sorprenentment, en 1 hora i mitja vam sortir d'allí amb tot enllestit (matricula consular dels tres, renovacio del passaport de la Núria, inscripció de la Zoe al registre civil i passaport de la Zoe). Tot i que la eficiencia va ser alemana, el tracte va ser, sens dubte, espanyol. Gent amable, amb ganes de xerrar i una mica cotilla.

Per la tarda ens vam dedicar a passejar per la 5ena avinguda, el Macy's (es un Corte Inglés molt famós dels US) i Times Square. El tercer día, com el primer, a la carretera de nou (500km més) de tornada cap a casa.
Foto-Zoe i Núria a la plaça peatonal que han fet a Times Square. Com no... la Zoe no es va despertar, així que hi haurem de tornar a anar per a que ho vegui :)

I per si això semblava poc, a la setmana següent ja estàvem de nou preparant maletes per anar a Toronto, Canada. L'Alberto havia de presentar un article en una conferéncia (CASE), i com l'event durava 4 díes, la resta de la família va decidir acompanyarlo. I san tornemi!! Uns 500km més, aquesta vegada cap al nord i amb frontera incluida. Per sort, el passaport de la Núria ja estava renovat ;)

A Toronto no vam anar a fer turisme... L'Alberto estava enfeinat i cada matí i migdia estava a la conferència, que es feia en un hotel Marriot a uns 20min caminant del nostre.
La Zoe i la Núria l'anaven a buscar per dinar, i per les tardes sortíem a passeig una estona. Tot i que ens va ploure algun día, ens vam fer una bona idea de com son els carrers de Toronto.
]

La principal atracció es sens dubte la CN Tower (el Pirulí de Toronto), la torre més alta del hemisferi nord. Tot i que feia bon día no vam pujar a l'obserbatori de la torre, ja que la Zoe no ho hagués disfrutat :P A més a més, es car i no tan espectacular com les vistes des del Empire State de NY.

També es digne de veure el entramat de carrers soterrats que hi ha al centre de la ciutat. Estan plens de botigues, cafeteries i restaurants, al estil de un macro centre comercial, amb sortides als edificis principals. Com a l'hivern fa tant de fred, la gent els utilitza per anar d'un edifici a l'altre, sense haver de sortir al carrer.
Després vam passejar per el Financial District (El centre de negocis) i al cap d'una estona, quan el sol va començar a apretar, vam tornar al hotel. Haviem de descansar ja que, al día següent teniem una cita amb la carretera.
I ara, ja hem tornat a la normalitat de Pittsburgh, just a temps per celebrar aquests 2 mesos maravillosos :) Felicitats Zoe!!
Com ja sabeu, podeu trobar més fotos al link de la dreta.
Molts petons per a tothom. Alberto, Núria i Zoe

5 comentarios:

Pili dijo...

Hola

doncs sí, sembla mentida, però ja han pasat dos messos i com no un munt de coses, però sobre tot es nota amb la Zoe que està ja molt gran i guapísima.

Amb aquest ritme que porta de conèixer gent i coses noves, em sembla que s'acostumara aviat i no s'estranyarà de res; millor perquè així estarà preparada per Nadal.

No hi ha cap problema si ha de tornar a NY una altra vegada, quan sigui més gran i es pogui assaben tar més de totes les coses la puc acompanyar jo que tampoc m'importa tornar.(aixo sí amb els pares de guies).

Cuideu-vos molt com fins ara i fins la propera.

Un petò molt fort als tres.

Pili

Josep Beltran dijo...

Joooolin tuuuu, ja es pot dir ven be que ha sortit als pares la nenaaa ehhh!?? Tant viajar a munt j avall i he notat una cosa, k apart de dir les parades k havieu de der perk ella menges no has dit resde que es porti malalment o que plori... Amor de madre!? O es k realment es tant bona!?
Que waiiii una altrre amerciana que parlarà el català perfectament ( com la marta, recordes?) jejjee.

Jops! Callo k m'emociono!
Thx x l'update
Muaaaaaaa

Núria Jané dijo...

:D Deu ser amor de madre... perque si que va plorar una mica, pero la majoria dels viatges va estar dormint. No ens podem queixar no... es molt bon baby.
Només plora quan té gana, o es queixa de tant en tant per demanar atenció i braços, pero no es fa pesada (tot i que ja pesa 5.8kilos!)
A veure com evuciona... jijiji

TÍA NURI dijo...

Zoe está ¡PARA COMÉRSELA!

Anónimo dijo...

Qué le dáis a ésta niña !!! Se nos esta poniendo mazizorra ¿no?
GUAPIISSIMA.....