DESCUBRINT EL NOU MON (que ja no es tant nou) - Segona Part

Les aventures per New York, tot i que ens van deixar els peus destroçats, no ens van treure les ganes de continuar el nostre viatge!.

Següent parada: costa Nord-Oest dels USA. El aviò ens va deixar a la ciutat de Seattle, coneguda per el seu pirulí i perquè allí es on estan caracteritzades les series de Fraiser i Anatomia de Grey (aquesta ultima segurament, molt mes coneguda per tots vosaltres). Tot i les nostres ganes per a visitar la ciutat, vam posar rumb cap al parc nacional anomenat "Olympic Park". Es una reserva natural on coexisteixen abres enormes, indis natius americans i tota clase de bestioles!

Però no us penseu que estem parlant d'un parc natural com el de Aigüestortes o el Llac de Sant Maurici. Aquest, es tant gran, que de fet, ocupa tota una península! I es per això que, el cotxes llogats in nosaltres vam compartir molta estona junts.

De motel en motel (y tiro porque me toca) vam passar primer per Port Angeles, un poble de costa molt utilitzat pels americans d'aquesta zona com a via directa cap a Victoria-Vancouver (Canada). Vam visitar l'entrada est del parc esperant que, en un dels miradors tinguesim la sort de veure la que "diuen" que es una de les vistes mes boniques... però aquí, la sort ens va abandonar. Els núbols eren el nostre enemic en aquelles alçades, i no ens deixaven divisar les muntanyes centrals plenes de neu.

Així que vam continuar el trajecte cap la zona oest del parc, a veure els grans "boscos plujosos" (raining forest en angles) amb els seus grans arbres. De camí, vam poder disfrutar del Llac Crescent i les seves vistes. Per poder visitar l'altra banda del parc, vam parar a un poble anomenat Forks (si,si, en català aquest poble es diria "forquilles", quines coses oi?). I... ja que estàvem tant apropet.. perquè no anar a visitar el Pacific??!! Ens vam dirigir a un altre poblet, La Push, on es troben la primera i segona platja del nord dels Estats Units que toquen al oceà Pacific. De fet, fins i tot s'anomenen aixi.

Vam comprovar com, desprès de 20 minuts caminant per un bosc frondós, apareixíem de sobte en una platja de sorra grisa, amb grans arbres arrancats, roques i algues estranyes! L'aigua? doncs també mullava, com al Mediterrani... No ens vam voler perdre la posta de sol (segurament el Josep no ens ho hagués perdonat) i potser, irradiats per la màgia del moment, vam conèixer a una família de natius americans que ens va convidar a sopar cloises i salmó fumat a casa seva. El cap de família era un "xaman", es a dir, un metge indi. Ens va explicar la seva vida i miracles, les seves costums... fins i tot una de les seves moltes filles ens va cantar una canso tradicional! vam passar una estona... com o diria: peculiar (això segur) però d'aquelles que no oblides mai! Moltes gracies Sr.Smith (no es conya, que es deia així... en el nom Amèrica, es clar).

Després de les vendicions, vam disfrutar de passejos per els boscos. Els arbres estan plens d'una mena de fong verd que els recobreix de branca a arrel... dona la sensació que hi ha mes fong que arbre!. Tots ells molt alts, tots ells molt junts. Es un bosc completament diferent als que tenim al Pirineu! realment, tenen molt encant. A més a més, amaguen salts d'aigua molt bonics!. La visita als boscos va acabar, i vam tornar rumb cap a Seattle.

Però abans, vam parar a Port Townsend, un altre poble de costa "famós" per els seus turs en barca per veure balenes i orques. No ens ho podíem perdre! Allí estàvem nosaltres, en una barqueta amb 50 persones més... esperant veure aquests grans mamífers marins... i que va passar? doncs que en un viatge de 5 hores, no vam veure res de res!!! aigua, més aigua i alguna que altra foca tombada en una pedra (elles si que saben el que es la bona vida). Vam tenir molt mala sort.

Borrant de la ment la mala estrugansa, vam arribar a Seattle al dia següent.

La ciutat es bonica, te un encant diferent, més europeu potser. Una de les seves atraccions principals es el Pike Market, un mercat de flors i peix que en ell, es troba el primer "Starbucks" de Estats Units!. Allí vam conèixer la Rachel, un porc dorat que es troba a la entrada del mercat que, de fet, es una guardiola que recolleix diners per als mes necessitats. Però... la Rachel no estava sola...TOTA LA CIUTAT ESTAVA PLENA DE PORCS! de tots els colors i amb ornamentes molt estrambòtiques i divertides!

Vam visitar la zona mes cèntrica i, agafant el Monorail (si,si, com els dels Simpsons) vam visitar el Space Needle (la "Agulla del Espai") un mirador construït per una exposició fa molts anys, que ara es símbol característic de la ciutat. Des de dalt de tot pots tenir una molt bona vista de la ciutat, el Pacific i si tens sort del parc nacional! era el moment de poder veure aquella vista que tant se'ns amagava... però com podeu imaginar, vam marxar d'allí sense poder veure les muntanyes del Olympic Park.

Mala sort la nostra, si senyor. Però encara quedava molt camí a recòrrer...