18 febrero, 2007

Road Trip

Segona Part de la Aventura:

El cap de setmana següent, després de la nostra visita a New York, l'Alberto havia d'anar a Philadelphia a una reunió... així que va ser la excusa perfecta per fer una nova ruta!! aquesta vegada, en cotxe. Marta: la conductora. Núria: la copiloto i GPS, i Natalia: l'ànima de la festa i fotògrafa. Un bon trio, no creieu??

Primera parada del viatge: Lancaster. On es comenta que hi viuen Amish. Serà veritat?? Home, us hem de dir que granjes en vam veure, i fins i tot un parell de Amish en carro. Però vam anar a visitar una granja que era més una representació que una altra cosa. No es deixen veure gaire aquesta gent... Això si, vam trobar un "cabrón Amish" molt simpàtic... ens va anar d'un pèl de robar-lo i emportanose'l amb nosaltres!!. Així que després de passar unes horetes per allà, ens vam possar rumb al nostre següent objectiu.

A la nit, vam arribar a Philadelphia. Vam trobar a l'Alberto a la porta del hotel que haviem reservat. Vam sortir una estona per la zona de bars i restaurants de la ciutat, però vam anar a dormir ràpid ja que al dia següent ens esperava una visita ràpida a la ciutat. Un dels nostres punts d'interés va ser el Museu d'Art de Philadelphia. No és que ens haguem tornat uns apasionats de l'art... es que allí es on es roda l'escena típica de Rocky pujant les escales entrenant-se!! Aixi que, de camí, vam veure molts edificis d´estil grec (plens de columnes de marbre) i el Museu de Rodin.

Després de recòrrer una llarga avinguda vam arribar al Museu d'Art. Tothom es feia un fart de pujar i baixar les escales corrent!! (Aquest Rocky va fer escola). Nosaltres, com no, els vam imitar!! (no se'ns pot treure de casa). I acabada la zona famosa de la ciutat, ens vam dirigir cap a la zona històrica. On hi havia edificis emblemàtics com el Primer i Segon Banc de Amèrica, el edifici on es va signar la Declaracio d'Independència dels EEUU i la Campana de la Llibertat. La tarda va ser llarga... i després de passar fred per la ciutat i caminar molt.. vam decidir que ens mereixiem un PREMI. A prop de Philadelphia hi ha una ciutat costanera anomenada Atlantic City. Com el seu nom diu, està a la costa del Oceà Atlàntic, però no es per això que es coneguda. La gent hi va allà perquè esta plena de casinos!! es com Las Vegas pero a la costa Est. Així que ens vam endinsar en el mòn de la ludopatia per unes hores... Es espectacular com la gent es gasta els diners als casinos. Nosaltres només ens vam gastar 5 dollars entre els 4!! (ja veus quina fortuna) en les màquines tragaperres, però ja no ens vam atrevir a fer el pena en les ruletes, perqué allí la gent estava molt concentrada, i nosaltres només voliem fer un rato el tonto... XD

Això si, vam descubrir un altre encant de la ciutat. Un bar-restaurant ambientat en els anys 60 i 70. Sofas de sky vermells, màquines de música d'aquelles de pel·lícula, ... Al entrar al bar, solament asseure't a la taula et donaven una moneda. En aquell moment no erem conscients, però la situacio més divertida de la nit estaria relcionada amb aquella petita moneda. Deprès de discutir sobre quina podia ser la raó d'aquell "regal", vam decidir que la mes plausible havia de ser per ficar-la a la màquina de música i escollir cançó. La sopresa va arriba quan al ficar la moneda es van tancar els llums del restaurant i els cambrers, tot deixant el que estaven fent, es van ficar a cantar i ballar en coreografia la cançó que vam escollir !!! Tot molt autèntic. Per la nit, desprès de un bon riure i mullar-nos les mans per primera vagada a aquest costat de l'Atlantic, ens vam ficar rumb a Washington DC.

Sense hotel reservat, ens vam desviar de la autovia cap a una carretera secundària per a trobar motels de carretera. La majoria d'ells ocupats. Al cap d'una bona estona per fi vam trobar un en el que hi havien habitacions lliures ... tot i que aviat vam descobrir el perquè. La habitació era gran, però estava feta pols, bruta i amb una dutxa asquerosa!! Tot i aixi cansats com estavem vam dormir sense despertar-nos fins ben entrat el matí. Una vegada en peu ens vam afanyar a marxar d'allà i arribar al hotel de Washington.

Pel camí vam trobar un altre bar de carretera. D'aquells on et van replenant la taça de café continuament. Vam esmorçar coms uns reis!! (de fet aquell dia ja no vam menjar res més). Ben tipets, vam agafar el cotxe i vam trobar ràpidament el hotel. Allí ens vam poder netejar bé de les restes emocionals i ambientals del Motel i vam començar una visiteta per la zona històrica de la ciutat. Vam veure la Casa Blanca, el Monument a Washington i el Memorial a Lincoln. Ràpidament es va fer de nit i vam anar a Chinatown a menjar (no sé perqué, però en aquestes zones de les ciutats sempre hi ha un munt de gent).

Al dia següent vam anar a visitar el Capitoli, la Biblioteca del Congrés, el FBI (cap rastre d'en Mulder ni l'Scully), els Arxius Nacionals (on hi ha la Constitució americana ... per aqeulls que hagueu vist la pelicula "La Busqueda" d'en Nicolas Cage es d'on roben la declaracio d'Independencia del USA), el Pentagon i un munt d'escultures i memorials de guerres on Estats Units ha participat i soldats americans han mort. Jo per a mi que ja estan guardant un espai per als de la guerra d'Irak... segur que ho fan a Washington. Per dinar, vam anar a un restaurant on deien que feien tapes espanyoles. A l'Alberto i a mi ens feia gràcia menjar algo típic espanyol. El que no va ser tant típic va ser la poca quantitat en els plats i els preus!! quin timo!! el propietari del restaurant es en José Andrés, aquell cuiner que te un programa de televisio a TV1, estava sentat a prop nostre atipant-se, claro, com no paga...

Com veieu van ser uns dies de no parar... i disfrutar!! Per sort, no ens va fer tant fred com a Nova York!! això si, al tornar a Pittsburgh va arribar una forta onada de fred que va colapsar la ciutat!! Uf, vam tenir sort!!

I aquí es van acabar les nostres aventures per aquest mes... N´hi hauran més?? Qui sap. Les fotografies de tots els viatges les podeu trobar si apreteu a "Fotos", a la barra dreta del blog. Un petò molt gran.

Alberto, Marta, Natalia i Núria

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Continuamos sintiendo mucha envidia sana.

Anónimo dijo...

Pues, sí mucha envidia, pero sana y con mucha alegría de que al menos, ya que estais tan lejos, tambien tengais vuestros buenos momentos y que os lo podais pasar lo mejor que sea.
Nosotros, desde aquí tambien compartimos esos momentos con vuestros comentarios y nos alegran bastante.
Nuri, Nuri, te has adelantado , pero tranquila no hay problema, todo queda en familia y ademas como no! solo podías ser tu pues por lo visto nadie más mira el blog? o mejor, "casi" nadie más escribe en el.
Bueno, gracias a los que lo haceis.
Un beso muy fuerte para Alberto y Nuria, y de paso tambien para aquellos que os interesais por ellos.
Pili.

Anónimo dijo...

Predilection casinos? sponsorship this aware [url=http://www.realcazinoz.com]casino[/url] managing crop banana and discourse on a dissimilarity up online casino games like slots, blackjack, roulette, baccarat and more at www.realcazinoz.com .
you can also into our lately [url=http://freecasinogames2010.webs.com]casino[/url] orientate at http://freecasinogames2010.webs.com and defeat true to heyday folding shin-plasters !
another individual confinement [url=http://www.ttittancasino.com]casino spiele[/url] purlieus is www.ttittancasino.com , in compensation german gamblers, flyover well-wishing online casino bonus.

Anónimo dijo...

It isn't hard at all to start making money online in the underground world of [URL=http://www.www.blackhatmoneymaker.com]blackhat video[/URL], Don’t feel silly if you haven’t heard of it before. Blackhat marketing uses little-known or not-so-known methods to build an income online.