17 octubre, 2006

Niagara Falls

Bones gent!! Sí, és veritat, fa molts dies que no contem res de nou, i no és que ens haguem oblidat de vosaltres o no volguem dir res... es que, tampoc hi havia molta cosa que contar.

Tot continua igual: l'Alberto va al laboratori, la Núria continua amb les classes d'anglés dillums, dimecres i divendres... Però ara sí!! ara sí que us podem contar alguna coseta més de les nostres AVENTURES per les Amèriques.

Aquest cap de setmana passat vam estar per l´estat de New York visitant les famossiiiiisimes Catarates del Niagara (Niagara Falls en anglés).

I aixi va anar tot....

Dies abans:

Alberto - "Núria, has escoltat les notícies? diuen que esta nevant a Chicago i a New York... es veu que estem aprop d'una onada de fred que no passava en Octubre desde feia 150 anys!!"

Núria - "Pues què farem? anem a les Niagara Falls com teniem previst?"

Alberto - "Es clar que si, a l'aventura!!"

Dissabte 13 d'Octubre, 7:30 a.m:

Núria - "Doncs si que fa fred si!! millor ens emportem roba d'abric, guants, gorro bufanda.. que segur que ho necessitem."

Alberto - "Esperem que no ens trobem la carretera nevada..."

Home... doncs com podeu comprovar, algo de neu sí que vam trobar!! per sort, la major part era aigua neu... i les carreteres estaven molt bé.

El nostre major temor era que el temps no es acompanyés durant la nostra visita turística, tot i que confiavem que aquest millorés ja que les previsions deien que el diumenge les temperatures pujarien.

Dissabte 13 d'Octubre, 11:30 a.m:

Després d'un llarg viatge, tot i que sense cap incident, finalment arrivem al motel de carretera que havíem reservat per internet, aprop del parc nacional on es troben les catarates.

Que dir del motel... doncs com els de les pel.lícules!! Una habitació petiteta, amb un llit i un labavo i amb el cotxe aparcat a la porta... quina gràcia!! (solament li faltava el llit que vibra) no està malament aquest sistema de motels que tenen montat els americans, són habitacions barates, amb lo imprescindible per passar una nit i continuar el teu viatge. Després de donar senyals de vida al encarregat del Motel, ens dirigim cap al parc nacional. Ja havia parat de nevar, pero el cel encara estava encapotat. Millorarà el temps?

12:00 a.m:

Núria - "Per fí, ja hem arribat al parc!! que és aquell fum que es veu allà? a veure si s'estarà cremant alguna cosa..."

Alberto - "No, Núria no... no es fum, no veus que es el vapor d'aigua de les catarates?"

Núria - "Ja ho savia..."

Alberto - "......hmmmm"

Doncs, si, com era de preveure, molta però que molta aigua. Tot i que haviem comès el pecat de mirar alguna foto de les catarates per internet, abans d'anar, no ens van deixar de sorprendre. Són inmenses, i ho dic en plural perquè hi han dos, la americana (esquerra) i la canadenca (dreta). Aquí va una estadística de les que tant agraden per aquestes contrades: Per aquestes catarates baixa el 20 per cent de les reserves d'aigua dolça del planeta.

Les Niagara Falls són l'atracció principal del Niagara State Park, un parc natural construit en el seu honor. Bé, és un parc natural a la americana, amb vies asfaltades tot al voltant, restaurants, souvenirs i un autobús que fa un recorregut pel parc. Vam començar la visita "por todo lo grande" i es que aquell mateix matí vam anar a les "Caves of the Winds", un recorregut que et porta a sota mateix de la cascada americana.

Núria - "Vols dir que no ens mullarem molt?"

Alberto - "No ho crec, amb aquestos ponxos de plàstic que ens han donat i les xancletes de platja horteres del parc estarem protegits".

Desprès d'acabar xops de cap a peus vam donar la volta al parc caminant. Vam poder disfrutar de la vegetació, els animals, els ràpids del riu i del mal temps que feia. Per la tarda, cansats de tant caminar vam decidir canviar de pais i provar sort al Canadà.

5:00 p.m:

Alberto - "Fins quan esta obert el pas de l'aduana per tornar?"

Senyor amable de l'aduana - "Carnet de conduir!!"

Alberto - "......hmmm", "Fins quan puc tornar a USA?"

Senyor amable de l'aduana - "... dona'm 2.5 dollars i passa."

Alberto - ".....hmmm", "Molt be senyor, el que voste vulgui, aquí ho té i que tingui un bon dia." (Tot pensant, o el meu anglès es molt dolent, o aquest tio no s'empana de la pel.lícula. Totalment surrealista.)

Bé, el cas es que vam travessar la frontera i vam descobrir (no li digueu als americans) que, tot i estar les cascades al costat americà, les vistes són molt més bones desde el costat canadenc. A l'altra banda del riu no hi ha un parc, tot és molt més turistic, grans restaurants, casinos, botigues especialitzades, moltes llums... semblava que estiguessim a "Las Vegas" de Canadà.

7:00 p.m:

Es fa de nit i no s'acaba l'espectacle. Uns grans focos il.luminen les cascades (totes dos) amb diferents colors. Uaaaaauuuu, una meravella. Quina pena que encara continuava fent fred i que ja estavem molt cansats. Vam sopar al "Planet Hollywood" i vam retornar a les ameriques, una altra visiteta a la aduana i directes a descansar al nostre motelet de carretera.

Diumenge 15 d'Octubre, 9:00 a.m:

Ens despertem i ens preparem per el nostre segon dia a Niagara, degut al mal temps del dia anterior vam decidir deixar algunes de les atraccions per al diumenge. Per sort, les previssions van encertar (que raro) i el día es va arreglar, el sol ens va venir a veure. Així, vam poder dirsfrutar del "Maid of the Mist", un baixell que et porta mooooolt aprop de la cascada canadenca, anomenada tambe "shoehorse fall" (perquè té forma de ferradura). Ens van tornar a donar un ponchos de plàstic i... ja ens vam preparar per lo pitjor. Per sort, no ens vam mullar gaire, lo just per poder disfrutar de les meravelloses vistes i adonar-nos de la magnitud que prenia la mare natura en aquelles contrades.

Per la tarde, aviat cap a Pittsburgh, que ens esperaven unes 4 hores i mitja de cotxe fins arribar a casa. En resum, molta aigua, casi 1000 Km i un cap de setmana per recordar.

Fins la propera.

2 comentarios:

Pili dijo...

Hola,
guauuuuu! quina meravella, jo també vui anar a veure aixó, ha d'esser un espectacle, que val la pena, per recordar-ho sempre; llástima que el temps no us acompanyés una mica més, però bé el veure els voltants de neu també té el seu atractiu eh!
Aixó del motel, no se jo si ofereix prou garantia de seguretat,
però per aquesta vegada heu tornat sans i estalvis;
Vigileu molt on us fiqueu parella d'aventurers, que avui no estan les coses massa de fiar.
Nosaltres aquí de moment ens contentarem veiem les cataractes i el paisatge del Pirineu Lleidatà que no és el mateix però no està malament.
Continueu treballant i disfrutant tot el que pugueu i sobretot cuideu-vos molt l'un a l'altre.
Fins la propera, un petó molt fort.
Pili.

Nuri(a) y José María dijo...

Mmmm...
Quines dentetes que ens feu!

M'ha agradat la frase on dieu que "tornàveu cap a casa". Això vol dir que ja considereu Pittsburg com a casa vostra.

Un petó molt fort.