24 julio, 2009

California Dream

Hola! Ja ha passat molt de temps des de l'ultima vegada que es va escriure alguna cosa en aquestes pagines digitals (potser massa temps). Demanem disculpes i intentarem que no torni a passar :)

Abans d'explicar-vos les nostres aventures per les costes de California, aqui teniu un petit resum del que va passar abans:

- La Natalia (una amiga de la Núria) ens va fer una visita. Va estar amb nosaltres vora dos mesos i mig per apendre anglés. Recomane'm l'experiencia a tothom, pero la propera vegada que algu vulgui venir, si us plau, que no sigui a l'hivern!! jejeje, ja que la pobra va poder viure el fred i l'aborriment que comporta no poder sortir gaire de casa per evitar congelar-se.

- Mentres la Natalia estava amb nosaltres, vam tenir mes visites!! yupiiiii. Primer van ser la Judit (una amiga 
de la Núria) i la Silvia (una amiga de la Judit) :D. Vam anar a New York uns 4 dies i es va poder comprovar que a NY, si no es Agost, sempre fa fred! perque fins i tot a l'Abril va nevar! Tot i la rasca caracteristica de la ciutat, un no es cansa mai de visitar la Gran Poma. Es va visitar tot: que si l'Empire State, que si Times Square, que si el barri del Soho, Little Italy... fins i tot vam agafar un ferry que ens va apropar a l'Estatua de la Llibertat i vam visitar l'edifici de la serie "Friends" i la casa de la Carry de "Sexo en NY"! Despres de NY (i de perdre el avió de tornada a Pittsburgh per culpa de un metro mooolt caotic) vam agafar un bus nocturn cap a Pittsburgh i van fer una mica de turisme per la ciutat, on també hi han coses boniques a veure.

- Al cap de pocs dies de que la Judit i la Silvia marxessin, la Marta (una altra amiga de la Núria), el Carles (el seu marit) i la Marieta (la petardo) ens van fer una altra visita!! no ens queixarem aquest any... jejeje. Ells van anar previament a NY per la seva banda i ens van venir a veure a Pittsburgh. Vam visitar la ciutat i també vam aprofitar per llogar un cotxe i anar cap a les Catarates del Niagara! El pobre Alberto no ens va poder acompanyar (hi ha gent que treballa.. no com altres... jejeje) pero el vam tenir present sempre (o no...). El cas es que, per primera vegada, la Núria va veure les catarates amb neu! la majoria de les atraccions estaven tancades (degut al fred i als troços de glaciars que flotaven per el riu) pero igualment, la vista era impresionant. Un no es cansa mai d'aquest espectacle de la natura (més aviat el que cansa son les 5 hores en cotxe per anar i 5 horetes més per tornar). Ja que ens haviem fet el "palizón" de viatge, li vam donar més canya al cotxe i vam arribar fins a Toronto, on encara feia més fred. La ciutat és molt bonica, pero... estava una mica solitaria, encara no se sap la raó, potser era la temperatura... o potser era que no ens volien veure... sempre ens quedara la incognita.

Podeu trobar fotos de les VISITES al Picassa (per si no us enrecordeu, heu d'apretar al link que hi ha a sota de la nostra foto)

Després de les visites van venir un parell de mesos de descans i de rutina, mentres l'hivern passava i la primavera s'apropava i acalentava les gélides terres de Pittsburgh. Amb el bon temps, les activitats socials augmenten, com cada any. Que si passejar per Schenley Park, que si participar en el concurs de Tapes de Patanegra (tot i que aquesta vegada el nostre Tiramisú no va guanyar... snif, snif), que si anar a un altre concert de Coldplay.... Tot i aixó, el nostre cap ja estava a la costa oest :D

Vam arribar a San Francisco el dia 3 de Juny. El viatge no és curt... tot i que California estigui als Estats Units, heu de pensar que esta a l'altra costa! fins i tot tenim 3 hores menys de diferencia amb Pittsburgh. Vam arribar tard, i entre esperar a el SuperShuttle (la furgoneta que pots llogar i et porta al hotel en grup) i desfer les maletes al hotel, poca cosa vam fer. Els aventurers erem: Andres, Tracey, Tomas, Txema, Alvaro, Rubén, Alberto i Núria.

El segon día vam passejar per els carrers de San Francisco, visitant Downtown, el port amb el Pont de la Baia, el ajuntament, el canvi de vies del típic tranvia que surt a totes les pel.lícules, i com no, mentres feiem aixo, nomes feiem que pujar i baixar! perque si, San Francisco es el que veus al cine, una ciutat entre turons! Vam pujar un dels carrers més empinats: Lombart St. Des de adalt de tot es podia veure una bonica panoramica de la ciutat i fins i tot l'illa de Alcatraz!, per baixar aquest famós carrer ho pots fer a traves de una carretera amb corves, que serveixen per lluitar contra el desnivell. Us podeu imaginar els cotxes per alla! fa una mica de por.... També vam anar al barri gay (impressionantment gay) a Carson St i al barri Hippie. I es que San Francisco és una ciutat única en aquest sentit, potser ho fa el clima no ho sabem, pero si que es pot dir que es molt multicultural, i tothom sembla trobar el seu lloc allí.

Foto1 - Alberto i Nuria posant per una de les panoramiques mes tipiques de la ciutat. Foto2 - El grup dabant del Pont de la Baia. Foto3 - La Torre Coit i una mostra de com d'empinats son els carrers.

Al dia següent, el Rubén es va incorporar al nostres grup. I com li haviem promés, ens vam guardar lo més típic i topic. Una de les coses que vam fer i que ens va sorpendre més gratament va ser la visita a la pressó de Alcatraz. Així que, si hi aneu, no us oblideu d'agafar el ferry (costa uns $35 per cap) i anar a l'illa. Amb el preu del ferry esta inclós tot, i s'ha de dir que els tours que tenen (amb audioguies incloses) estan molt ben montats! et donen els cascos, tu selecciones idioma, i la veu que sona per els auriculars et va guiant i explicant coses de la pressó. Es impressionant estar alla dins.. a més a més, fan tallers i xerrades sobre coses més especifiques, com per exemple, la vida de Al Capone o els famosos intents de fuga. Segons ells, solament hi ha hagut un intent de escapada de Alcatraz amb possibilitats reals de que els pressoners hagin sobreviscut a les fortes corrents de la baia en direcció a l'ocea Pacífic.

El tercer dia per la tarda ja marxavem, pero no se'ns podia oblidar de fer una de les coses més típiques, i es un passeig amb bici per el pont del Mapfre, o també conegut com a Golden Gate :D. Hi han moltíssimes empreses que es dediquen a llogar bicicletes des dels ports, i et pots passar unes hores amb la bici passejant per la costa fins arribar al pont. Fins i tot hi ha un parc al costat que es pot visitar, nosaltres no vam tenir temps de fer-ho, pero vam creuar el pont (una experiencia molt bonica, tot i que cansada...) fins arribar a un poblet que hi ha a l'altra banda. Allí vam dinar, i després alguns del grup van agafar un ferry cap a San Francisco i nosaltres i el Txema ens vam tornar amb la bici! S'havia de fer exercici...

Foto1- La parelleta preparada per començar l'excursió amb bici. Foto2 - Panoramica del Golden Gate Bridge (el Pont de la porta daurada). Foto 3- Parada técnica al Golden Gate Bridge.

Per la tarda ja vam llogar el cotxe per dirigir-nos a el parc natural de Yosemite.

Aquest parc es troba a unes 4 hores en cotxe des de San Francisco. Al matí següent, vam fer una petita excursió que ens va permetre disfrutar de la natura. La veritat es que és un parc natural moooolt bonic. L'Alberto i el Tomas volien pujar al Half Dome, el pic (o penyón) més alt del parc, pero degut a una mala planificació i sobretot a un retrás del equip... es va fer molt tard per pujar-lo. Pero bueno, queda pendent per a la propera (que esperem que no sigui molt tard) :D.
Vam fer dues rutes, una de molt fluixeta fins al "Mirror Lake" on es suposa que pots veure les montanyes reflexades al llac, tot i que el llac en persona no es gaire gran... i la segona ruta, bastant mes dureta, vam arribar a la "Vernal Fall", un salt d'aigua preciós.

Foto1 - Panoramica del Parc Natural de Yosemite (amb la Núria al mig). Foto2 - Vernal Fall i el grup de valents que vam pujar, de esquerra a dreta: Alberto, Rubén, Tomas, Núria, Txema i el fotografo, Alvaro. Foto 3 - La parelleta i el Half Dome cobert de núvols.

Després, vam conduir pel Parc (com ja sabeu, aquí als Estats Units tot ho fan a lo gran! i per anar d'una punta a l'altra necessites el cotxe). Allí vam veure una zona de sequoies, on esta la sequoia més vella dels USA, tot i que no és la més gran. I també vam anar a un mirador per poder veure amb perspectiva el famós Half Dome : Impressionaaaaant.

Després de caminar durant tot el día vam agafar el cotxe i vam anar cap a la costa (unes 4 horetes mes de conducció). Vam descansar a Santa Cruz, i al día següent va començar la nostra ruta cap al sud, direcció Los Angeles
En lloc d'anar per autopista, vam preferir anar per la Ruta 1, una carretera famosa que passa just pel costat del mar, d'aquest manera, mentres vas baixant per la costa de California, pots disfrutar dels paissatges. Vam fer unes quantes parades: a Monterrey i una zona on hi ha una ruta escénica anomenada la "17 mile route". La veritat es que va valer la pena passar-se el dia al cotxe. També vam veure elefants marins! que son com els lleons marins, pero amb una mena de trompeta (sobretot els mascles), estaven allí, tirats a la platja al solet, cridant-se i apestant! jejeje, aixo si que es vida...

Foto1- Tota la colla a Monterrey. Foto2 - Alberto i Núria preparats per la ruta1. Foto3- Elefants marins a la platja.

Los Angeles (LA) és una ciutat molt peculiar... tothom ens deia que no valia la pena que la visitéssim, i tenien raó. Tot i així, suposo que és una d'aquelles coses que has d'experimentar per tu mateix. La zona de Downtown no es res de l'altre món, no se si va ser per el dia que ens va fer (amb molt núvols) o perque, pero ens va donar la impressió de que tot era molt trist, mot gris... no es com San Francisco, on es pot respirar la diversitat i la vida al carrer. Chinatown i el barri antic tampoc eren res de l'altre món.

Per la tarda, vam anar a Rodeo Drive, un dels carrers més pijos del mon! que per cert... surt a la peli de Pretty Woman, i després vam agafar el cotxe i vam anar a buscar el cartell de Hollywood (que esta molt més lluny del que un pensa, i no es veu des de qualsevol punt de la ciutat), pel camí, vam veure un munt de cases de rics/famosos i el Hollywood Bowl, un recinte ovalat on es fan molts concerts i espectacles (segur que l'heu vist en alguna peli, és molt famós). Per acabar el dia, vam arribar al famós "passeig de les estrelles" que la veritat es que té certa gracia, pero es molt més petit del que un s'imagina! Ja veieu... va ser una mica una desilusió... pero no ens arrepentim de haver fet una parada técnica a LA ja que al seu voltant, hi han coses que valen la pena ...

Foto1 - Foto de grup a la font de Rodeo Drive. Foto2 - L'Alberto, imitant al Magic Johnson davant del Staples Center, casa de Els Lakers.

... com les platges de Malibú i sobretot Santa Mónica i Venice. Platges de les típiques, típiques de pel.lícula, amb un parc d'atraccions al costat de la platja, amb gent corren o ensenyant els seus musculs pel passeig... lo bonic de Venice es que té uns quants carrers on hi han canals! es veu que un arquitecte d'allí estava enamorat de Venecia i es va copiar una mica. Les cases al voltant dels canals tenen molt d'encant i es respira molta tranquilitat.
També vam visitar, per la nit, Long Beach. Una de les atraccions més famoses és el Queen Mary, un transatlantic de l'época del Titanic que ara esta ancorat alla i que serveix d'hotel de luxe i com a atracció turistica.

Foto1- La primera vegada que la Núria toca el Pacífic a California, a la platja de Malibú. Foto2- Un dels canals de Venice. Foto3 - El Queen Mary, Long Beach.

Després de veure tanta platja, vam anar a Huntington (la plata dels surferos) i vam passar un dia de relax, que ja ens tocava després de tan cotxe i tanta visita!. Pel matí vam rentar la roba en una d'aquelles botigues típiques on hi han moltes rentadores i secadores :) i pel migdia-tarda... platgeta i més platgeta, perque, tot i que estavem a California, el temps no ens estava acompanyant gaire i no feia la calor que nosaltres ens esperavem. Per sort, aquell día va sortir una mica el sol. Fins i tot vam comprar una pilota de voley (de les que fan mal, per cert) i vam fer una mica d'espectacle a la platja jajajaja.

Foto1 - Alberto, Tomas, Txema i Ruben a la platja de Huntington, després de comprar la pilota de volley. Foto2- Estructura típica de les platges de California.

I com no... per la nit, cap a la propera parada! aquest cop: San Diego, que és la ciutat que queda més al sud-oest dels Estats Units. Al dia següent alguns de nosaltres, la Tracey, l'Andrés i l'Alvaro, van anar a visitar un Safari molt famós de la ciutat i la resta d'aventurers vam visitar el centre i vam anar a dinar a Tijuana, Méxic.

La veritat, es que només creuar la frontera (que es passar per una porta, on no hi ha cap tipus de control) ja et sents a Méxic! la gent t'esta intentant vendre de tot a cada passa, i tot es molt barat! es una mica agobiant, pero et fas a la idea del perque tans "gringos" creuen la frontera per passar una nit de festa allí. Nosaltres, com anavem al migdia, doncs ens ho vam trobar tot més calmadet. Després de un bon dinar, acompanyat d'una bona margarita, como no, vam tornar als USA. Menys mal que vam decidir aparcar el cotxe i creuar la frontera caminant perque, si per entrar a Mexic no hi havia control... per entrar als USA es un altre cantar, i la cua de cotxes era infinitaaaaa. Nosaltres només vam fer una cua de 5 minuts (maxim) i ens van fer 4 preguntes tontes.

Foto1 - Possant en un dels parcs de San Diego, com a nens. Foto2 - Lletrero típic de Benvinguda a Tijuana.

Per la tarda, ens vam tornar a reunir tots i vam passejar per la costa de San Diego, disfrutant de la posta de sol (al Josep li hagués agradat molt). Com era un divendres, per la nit vam poder disfrutar (uns quants de nosaltres) del ambientillo de San Diego, i la veritat es que ens ho vam passar molt be! tot i que allí, com a Pittsburgh, tot tanca a les 2 de la matinada. Mira que son aborrits aquests americans... pero bé, ens guardavem les forces per al següent dia, ja que pel matí ja vam agafar el cotxe per anar a Las Vegas!!

La ciutat esta a unes 5 hores en cotxe atravessant el desert del Mojave. Després de parlar-ho molt, vam decidir fer algunes parades per el desert.... per desgracia, no era el nostre día, i a la primera parada a un dels cotxes se li va punxar una roda. Si,si, ens va passar lo pitjor, que se't punxi una roda al mig del desert! per sort, la de recanvi va aguantar tot el camí fins a Las Vegas, on la companyia amb la que haviem llogat els cotxes, ens va cambiar el cotxe sense cap extra (menys mal). Així que, no vam poder veure el desert, pero sí que vam poder conduir per rectes infinites envoltades de res més que sorra. I es que, la ciutat de Las Vegas, realment, esta en mig del no res.

Vam dormir a un hotel de 5 estrelles, el Trump. L'habitació tenia jacuzzi i tot! era un pasada... i ens va sortir a meitat de preu! :). Després d'arreglarnos una mica (i tot i que estavem cansats) vam surtir a sopar i a viure una mica l'ambient de la ciutat. I si, Las Vegas es com a les pel.lícules i més, és una ciutat de vici, de joc, de beure, de festa... la veritat es que t'impressiona veure el munt de diners que una persona es pot gastar en un casino en menys d'un minut! i lo millor de tot... es queden tan amples! Vam visitar els casinos més importants, com el Venecian, el Caesars o el Bellagio... quan ens vam voler adonar, ja eren les 3 de la matinada. Vam voler anar a algun dels clubs (discoteques) més famosos... pero fins i tot a Las Vegas, aquests llocs tancaven a les 3 de la matinada. No ens ho podiem creure!! i aixó que era un dissabte a la nit!! després d'aquesta gran decepció, vam decidir anar cap al hotel i descansar per el proper día.

Foto1 - Las Vegas, de nit. Foto2 - Alberto i Núria dins del hotel/casino Bellagio. Foto3 - Vistes de Las Vegas Boulevard des de la torre de l'Stratosphere.

Al matí, encara vam visitar una mica de la ciutat (després d'un bany refrescant a la piscina del hotel, perque a Las Vegas... si que feia calor, i molta!). Vam anar al Stratosphere, un hotel bastant famós perqué té un restaurant a dalt de tot d'una torre que va donant voltes. Vam dinar allí i vam veure la ciutat des d'adalt de tot de la torre. La ciutat de día es diferent, pero continua impressionante el munt de vida que hi ha sempre per el carrer principal.

I per la tarda... torna a agafar el cotxe per fer unes 4 horetes més de viatge... i cap al Gran Canyon del Colorado!! la nostra última parada. Vam fer nit al parc i al matí següent vam caminar per tot el passeig que hi ha per sobre del canyón. Alguns de vosaltres us podeu imaginar que esta en mig d'un desert... i no és així. Hi ha vegetació, pero de repent... et trobes amb un forat inmens, una esquerda enooooorme, que separa la terra. Cap descripció, ni cap fotografia que pogueu veure, us prepara per l'impressió que dona veure-ho en persona.

Foto1 - L'Alberto, en una de les fotos més chules que vam fer, experimentan la enormitat del paissatge. Foto2 - Alberto i Núria en un dels miradors.

Tot i que estavem mooolt cansats (ja portavem 13 dies de viatge) ho vam disfrutar molt. No ens vam atrevir a baixar per una de les rutes més típiques, que et porta a sota del la esquerda, l'atravessa i pujes per l'altra banda, ja que per a fer aixó et recomanen com a mínim dos díes, ja que et pots deshidratar. Així que únicament vam disfrutar de les vistes, que no va ser poc.

I aquí va acabar la nostra aventura. Al día següent vam tornar a Las Vegas per agafar el vol de tornada a Pittsburgh, es a dir que ens vam passar el día tornant a casa... pero aixó sí, contents de l'experiencia.

Fins a la propera amics.

Alberto i Núria

5 comentarios:

Pili dijo...

!Hola¡

Uffff..! necessitare el mateix temps que hem estat sense llegir res al blog( 4 messos) per poder assimilar tota l'informació que ens heu enviat.

La primera part de les visites, m'ha fet molta gràcia llegirla i al matetix recordar tots el llocs que vam veure nosaltres abans, i com no m'ha encantat la foto que sortiu els dos amb la Maria(que guai).

S. Francisco, Alcatraz, Golden Gate, Vernal Fall, Mirrow Lake, Hlaf Dome, Los Angeles, Hollywood, Stapeles Center, Malibú, Venice, Queen Mary, S. Diego, Las Vegas, desierto, platges, muntanyes,rius, llascs, ponts, pressó, en fí que heu vist de tot; Bueno casi perque no se si m'equivoco però em sembla que no he vist cap esglèssia, o catedral ¿..?.

Em quedo amb El Gran Canyon perquè realment ha de ser impressionant.

Però us haig de dir que nosaltres aqui ben apropet de casa, tenim coses moolt boniques, com el
Sauth deth Pish que no tè res a envejar al Vernal Fall o el llac S. Maurici al Mirrow Lake o la Pica d'estats al Half Dome, però si ho voleu comprovar per vosltres mateixos haureu de venir a veure-ho.

Ja tenim feina per uns quants dies entre llegir i veure tote les fotos.

Moltes gràcies per compartir tot amb nosaltres.

Cuideu-vos molt, que les fotos son molt xivates i he vist alguna que m'ha ficat els pels de punta.

Un petò molt fort per vosaltres i una abraçada per a tots els que s'apropen al blog.

Esperem que la propera no trigui tant,us estarem esperant.

Pili

- Fran - dijo...

Hola pareja!! Ya tocaba actualizar un poco el blog. La verdad es que entiendo que dé pereza, teniendo taaantas cosas que contar, a mí me pasaba, jeje.
Chulísimo el viaje por la costa oeste, Laura y yo aún tenemos que hacerlo (sí, algún día volveremos) :)
Bueno, espero que las cosas vayan mejorando por Hartford, yo por aquí ya estoy deseando coger vacaciones (sólo una semanitaa!!).
Besitos pa los dos!!

TÍA NURI dijo...

Quina feinada a llegir i veure fotos... però me n'alegro molt que no hagueu oblidat totalment el blog.

Es nota que ara la Núria té més temps lliure, potser perquè estàs una mica soleta per Hartford, oi?

Don't worry: aviat s'acaba el mes i podras tornar a la teva frenètica activitat de Pittsburgh.

Bon estiu i petons per als dos.

Anónimo dijo...

HOLA SOBRINOS

QUINA FEINADA QUE HAS TINGUT NURIA¡
ARA TENS MES TEMPS I JO TAMBE QUE ESTIC SOLA, HAN MARXAT AL POBLE I M'HE POGUT POSSAR A XAFARDEIXAR LES COSES VOSTRES QUE NO SON POQUES.
M'HAN AGRADAT MOLT M'HAN FET PASSAR UNA BONA ESTONA (una estona llarga) CONTINUA AIXI QUE JA SAPS QUE SEMPRE QUE PODEM HO FEM.

NO ENS OBLIDEM DE VOSALTRES.

FINS MOLT AVIAT, SOBRETOT TU NURIA(al setembre) I TU ALBERTO NO ET CANSIS DE TREBALLAR.

MOLTS PETONS

TIA CONSU

Núria dijo...

:D
Doncs si! ara tinc temps lliure... pero no cregueu, igual que a Pittsburgh. El que pasa es que m'he decidit a fer la feina pendent! jejeje
De fet.... la propera entrada esta ja preparada! pero estic pendent d'aprovacio... aixi que, estigueu atents!
Un peto ben fort a tothom