23 abril, 2008

Here it goes again (Aqui vuelve de nuevo)

Ja hem tornat a la normalitat! Després de la visita llampéc a Lleida (i en el cas de l'Alberto a Madrid), després de passar unes 40 hores entre avions i aeroports... ja tornem a estar a Pittsburgh. Què hem de dir del cap de setmana que vam passar a Lleida?? como no, que va anar genial aixo de veure a la familia i recarregar una mica les piles :-)

Que si trobàvem a faltar el pernil? Quines preguntes de fer...

Pittsburgh no es va moure del lloc. Quan vam arribar tot estava com ho vam deixar, amb una mica de fresca però amb temperatures cada vegada més altes. Ara estem en el bon temps de Pittsburgh, un temps primaveral que et permet anar tot el dia amb màniga curta i pantalons curtets. Aixó si, aquí tenim la sort que, com a mínim, dos dies per setmana cau un ruixat i refresca el ambient. Ja cal que ho disfrutem ja! perqué la experiència del any passat ens diu que això aviat s'acabarà i vindrà una calor extrema!!

Però tranquils, no us alarmeu, que ens ho prenem amb filosofia i aprofitem per anar a totes les festes possibles!! (como no) Fa una setmana els estudiants universitaris van celebrar el "Spring Carnival" es a dir, el Carnaval de Primavera. Res, una excusa per aprofitar el bon temps i per a celebrar que d'aqui una o dues setmanes (per alguns) s'acaben les classes!! La gent fa firetes, espectacles, concerts al campus, festes a cases...

La última aventura va ser a una festa privada (of course). Ens va recordar molt a la festa on vam anar de Halloween, ja que era una casa privada però estava perfectament preparada! Es deia la Roller Boogie Party: una festa de patinatge!!

La gent aquí a Amèrica esta fatal. La casa estava plena de gent amb patins (altres que no), i en un dels menjadors (no més gran que el nostre) hi havia un escenari al mig on dos grups de rock-punk anaven tocant!

En Jason i en Joan han quedat molt autèntics, no creieu?

Hem de dir que, degut a la quantitat de gent que hi havia i a la poca ventilació feia una calor insoportable!! això si... uns basets de "ron-cola" i ganes de passar-ho bé van fer que disfrutéssim al màxim aquella nit. Podeu veure moltes més fotos de la festa al "link" de la dreta.

Als pocs dies, va venir el aniversari del Pep: FELICITAAATS!! Vam anar al Firehouse, un dels pubs de Pittsburgh on pots trobar a la majoria d'espanyoletes els divendres i dissabtes a la nit. I no sé si degut al ambient o a l'ocasió vam ficar fins i tot la cançó de la "gasolina"!! Que fuerteeeeeeeeeee

La mateixa semana, a la universitat, van fer alguns concerts al aire lliure. Un d'ells va ser el dels "The Roots", els coneixeu? doncs jo tampoc! XD però clar... s'havia d'anar, oi? Els teloners eren un grup de hip hop que rallava molt... esperàvem que la cosa millorés amb el grup principal... pero no!, resulta que també es un grup hiphopero... snif snif Com a mínim vam poder veure en directe com es pot incorporar el so d'un trombón en una banda... estrany...

Com veieu... no parem quiets!

Ja estem esperant a que arribi el proper cap de setmana per sortir de farra!! dona bo que arribi el bon temps.

Molts petons a tots i totes

6 comentarios:

Unknown dijo...

Hip-hop? punk-rock? Però vosaltres...???? Aneu i us tragueu lo que sigui mentre hi hagi alcohol i festa, no?
Si us plau, progenitors i tutors legals feu-hi alguna cosa, els estem perdent!!!
Us vàreu endur el pernil a Pittsburgh? Us el van deixar portar a l'avió?
Petonssss

Núria Jané dijo...

Tranquil Ricky, que al hip hop no vam aguantar ni 2 minuts! (jo em volia suicidar!!) XD
El punk-rock... bueno... era mes soportable juas juas
I pero lo del pernil, desgraciadament els americans encara son uns rancis i no ens el deixen portar! volen fer el negoci venentlo a preu d'or a les botigues de delicatessen!
Ja el tornem a trobar a faltar ;-) (al igual que a tots vosaltres)
Petonets

Anónimo dijo...

Jo no se que és res de res ni hip-hop ni punk-rock, nomes que hi ha un cacao que qualsevol aguanta, però bè ja vec que si vau aguantar i bè; operò tot i així moltes cares semblen uns bitxos raros,raros raros...
Ricky, no et preocupis que quan vinguin al Juliol,( i ja falta menos, només 9 setmanes)els llegiré la cartilla i si no fan cas no els deixarem tornar a marxar.
Fins una altra, i una abraçada ben forta
Pili

Núria Jané dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
TÍA NURI dijo...

A ver, a ver...

¿Quién está por aquí suprimiendo comentarios?

Núria Jané dijo...

No es que haya censura... es que los americanos no sabemos escribir bien y no se pueden corregir las faltas de ortografia! XD
(I'm sorry)