23 marzo, 2008

FLORIDA

Ja ha passat una setmana des del nostre viatge a Florida! hem recuperat forces i podem mirar en perspectiva tot el que vam viure i tot el que ens va passar. La veritat... es que no va començar gaire bé...

Sortíem el dissabte de bon matí. Agafàvem un vol que anava de Pittsburgh fins a Cleveland (més al nord) i després un vol directe cap a Jacksonville (una ciutat al nord de Florida on començàvem la ruta) però... el divendres, a les 10 de la nit revem una trucada de la companyia aérea que ens diu que el vol de Pittsburgh a Cleveland esta cancela't!!. Pànic! i ara què farem?

Truquem a la companyia a veure quines opcions ens donen, i ens diuen que ens poden ficar en el mateix vol però el dillums! ni hablar! nosaltres volem anar a Florida el dissabte!. Així que els hi diem: com el vol cap a Florida no esta cancela't, què passa si anem a Cleveland amb cotxe (està a 2 hores) i allí agafem el avió? ens diuen que cap problema, que es pot fer... així que... Cleveland, alla vamos!

La idea era bona... però no vam contar amb el factor temps! Hi havia una nevada molt forta per la zona de Cleveland.

Vam llogar un 4x4 i ens vam dirigir cap allà, a mesura que sortíem de Pittsburgh la carretera estava més i més nevada! Anàvem amb cura, però no teniem molt temps! podiem perdre l'avió!. Vam arribar just a temps al aeroport, tot i que la cosa no pintava gaire bé. Les carreteres del voltant teniem uns 20 centímetres de neu (sense exagerar) i no parava de nevar!. Al arribar: SORPRESA! el nostre vol estava cancela't!

Què podiem fer? ens vam anar a queixar a la companyía (Continental Airlines), ja que havíem estat mirant per internet cada 20 minuts el estat del vol i allí deia que sortia a l'hora. Havíem estat conduint tot el matí, en aquell temps per a res? ens van donar un vol per la tarda... però també el van cancel.lar. De fet, al final van optar per tancar el aeroport!. Per a que us pogueu fer una idea de la nostra mala sort, el aeroport de Cleveland va ser el únic aeroport tancat de la zona (i de tot els USA, es clar).

Foto del aeroport de Cleveland al dia seguent, després de la nevada. Les montanyes de neu son de veritat! no s'ha utilitzat photoshop.

Vam trobar habitació en un hotel a prop del aeroport (la companyia ens va fer un petit descompte per les molesties) i vam passar la nit. Ens van donar reserva en dos vols més, un per al diumenge i l'altre per dillums. A l'un dema al matí vam veure que el nostre vol estava una altra vegada cancela't! però teniem fe... vam anar igualment al aeroport per a veure si ens podien ficar en algun altre vol i... HO VAM ACONSEGUIR! hi havia un vol cap a Orlando, Florida!. Ens van canviar una mica els plans ja que Orlando no esta tant al nord i tampoc esta a la costa... però donava igual! ja estàvem a Florida! i només haviem perdut un día del viatge planejat (per nosaltres, això era tot un exit, donades les circumstàncies).

Vam llogar un cotxe i ens vam ficar rumb a la costa, cap a Daytona Beach! ciutat de motos, cotxes de carrera (la NASCAR), estudiants borratxos, festa i platja!. La platja de Daytona es especial... ja que te una sorra molt, però molt fina. Tant que en la part de darrera està molt compactada. Això permet als cotxes poder circular per la pròpia platja!

M'havia oblida't d'un petit detall... no us he dit que haviem llogat un Ford Mustang descapotable del 2008!! guauuuuuu XD.

Vam fer una petita escapada cap al nord per a visitar la ciutat de St Augustine. Es una ciutat amb molt d'encant! en ella es van assentar els espanyols quan van descobrir Florida (si,si, va ser nostra per un temps). El seu fort s'anomena Castillo de San Marcos.

Es una mena de castell, però preparat per a moments de guerra, ple de canons i amb parets fetes de petxines! es veu que, al ser tan poroses, eren més resistents a les bales de canó, de fet, totes elles estaven intactes.

La zona antiga de la ciutat també estava plena d'encant, amb cases molt boniques de la época (com el hotel construit per un dels millonaris del 1920, un tal Flagler), amb una aire molt mediterrani.
Per la tarda, cap a Cape Canaveral (us sona oi?). La nit del 10, a les 2:23 de la matinada, estava prebist el llançament del Shuttle Endeavour cap a la estació internacional. La seva missió, transportar una part d'un laboratori d'investigació desenvolupat per els japonesos.

NO ENS HO PODIEM PERDRE! a les 8 de la tarda ja estavem al "Kennedy Space Center", el centre esta plenament preparat per a que puguis passar una bona estona visitant tots els museus, IMAX, botigues de records i restaurants, mentres fas temps per a veure el llançament. Vam tenir sort i no es va cancel.lar.
Que, què se sent? doncs es impressionant! en aquest video us podeu fer una idea.

Podeu sentir al final del video el so del Endevour trencant l'aire! Sentim la qualitat de la imatge... :-(

Vam tenir mala sort i el cel estava ennuvolat, així que no vam poder veure molt de la trajectòria del Endevour. Tot i així, va valer la pena.

Tot i que ens vam anar a dormir tard, al dia següent teníem que continuar el nostre planning! Durant el matí vam visitar el Parc Natural de Cape Canaveral. Si,si, aquests americans aprofiten bé l'espai! en el mateix lloc on llancen els coets hi ha un parc natural ple d'aus i de cocodrils!

See you later Aligator (Si yu leidar aligueidar, com dirien aqui)

Per la tarda vam viatjar en direcció sud per visitar Palm Beach. Es una ciutat feta per a rics, amb grans mansions, palacetes, platges privades i botigues de marques europees. També vam parar per les platges de Vero Beach (en ella, durant l'estiu, les tortugues marines van a construir els seus nius).

Vam fer nit a Fort Pierce i al dia següent vam conduir direcció Miami, parant a Fort Lauderdale. En aquesta ciutat de costa hi havia molts velers. De fet, una de les zones de la ciutat esta disenyada per desplaçar-se completament en barca! els carrers despareixen i les illes de cases estan separades per aigua! Molt auténtic.
Per la tarda vam poder visitar una mica la zona de Miami Beach, però ja estavem cansats de tant conduir i vam anar directes al hotel. Fins ara, haviem dormit sempre en motels de carretera. No estan malament, la veritat, aquí en els USA es molt normal dormir en motels i hi ha moltes cadenes amb habitacions grans i netes per preus raonables. Però per a Miami... no vam trobar cap motel ben situat i vam trobar una ganga per internet, el que no sabiem es que havíem reservat en un Hilton!. Vam estar dues nits en una habitació preciosa, amb unes vistes espectaculars i un llit super cómodo! (quina sort la nostra).
Durant un dia i un matí vam visitar Miami.

Miami Beach es una illa, comunicada amb Miami per un gran pont. El passeig marítim esta ple de restaurants de luxe i hotels d'estil "Art-Deco", es a dir, arquitectura inspirada en creuers (algunes cases, si ficaves un pelet d'imaginació, semblaven baixells) i amb colors blaus i pastels.
Vam fer un tour amb una companyia que te un vehicle amfibi, es a dir que va tant per carretera com per aigua!. D'aquesta manera vam aconseguir mirar de més aprop totes les illes que hi ha entre Miami i Miami Beach (totes elles artificials i fetes per als rics i famosos) i vam veure la ex-casa del Julio Iglesias, la casa de Gloria Estefan, la de la Paulina Rubio, la ex-casa d'en Shaquille O'neal... una passada.
També ens vam donar una volta per la Little Havanna. I es que a Miami no necessites parlar anglés! hi ha milers de cubans!. En el passeig principal del barri cubà hi havien tot de botigues petitetes de barri i una fàbrica-botiga de puros habans! lo més original era que podies entrar a la botiga i mirar com els feien! tot manual, tot molt elaborat!. No sé si ho sabeu, però aquí als Estats Units esta prohibit comprar res que procedeixi de Cuba, es a dir que segurament aquesta botiga es una de les poques en que pots aconseguir habans de manera legal!.

A més a més, mentres passeges pots trobar al terra tot de plaques conmemoratives a artistes hispans. Us sonen algun d'ells?

El Downtown, es a dir el centre de Miami, estava ple de gratacels (tot i que ni punt de comparació amb els de New York jiji) i un "monorail" gratuït que et donava un passeig entre ells. La majoria d'ells eren edificis d'oficines pero molts també eren edificis d'apartaments! Lo més sorprenent de tot es que Miami es una ciutat que es va començar a construir al 1920!! si, si, te menys de 100 anys!
I per rematar la visita, un passeig per un barri de les afores: Coral Gables. Si una cosa ens va quedar clara es que el nivell de vida per la zona ha de ser molt alt! això sí, al contrari que Miami ciutat, aquí hi havia molta més tranquilitat. Una de les coses més curioses es la piscina municipal, la Venecian Pool (piscina de Venecia), es espectacular! semblava un petit paradís! quina pena que no teniem temps per quedar-nos una estona...

Haviem de visitar les Keys! al sud de la península de Florida es troben un conjunt de illes unides per un munt de ponts (un d'ells de 7 milles de llarg, un dels més llargs del món!). La última d'elles es Key West i es famosa per el seu ambient playero i per la seva posta de sol! no ens la voliem perdre!. Però ens va sobrar una mica de temps i vam parar en una de les illes per descansar de tant cotxe i disfrutar de la platja! eren platges mooolt petitetes, pero molt ben cuidades i plenes de encant.

La ciutat de Key West recordava a salou, estava ple de turistes, molta vida de bars, botiguetes i restaurants! i en la zona del port tots estavem preparats i esperant la posta de sol. Nosaltres la vam disfrutar des de una terraceta amb una margarita per refrescar-nos :-)

Ja havíem fet tota la costa est de Florida en cotxe, pero al dia següent encara va disfrutar del MetroZoo de Miami. Es un zoo molt gran, la estrella principal es el tigre de Bengala albí (que el punyetero es va passar tot el matí dormint!). També tenien flamencos, elefants africans i okapis! mooolt bonic. Ens va fer el dia mes calurós... però menys mal que jo m'havia comprat el meu sombreret de palla! anda que no em va anar bé! (foto unes pintes... juas juas)

Després del zoo vam canviar de cotxe (perqué així ens sortia mes barat) es a dir que ens vam despedir del Mustang, vam agafar un Ford Focus i ens vam dirigir cap a la zona oest de Florida, direcció nord. El pla era visitar amb cotxe la costa i parar a St Petersburg, on diuen que hi ha platges molt boniques i fins i tot pots visitar un Museu de Dalí!!
Vam fer nit a St Petersburg, però l'últim dia del viatge la Núria va petar. Un fort dolor a la esquena m'impedia moure'm, quasi no em podia ni aixecar del llit! al cotxe no sabia com ficar-me... així que vam haver de conduir fins a Orlando i passar el día al hotel, esperant per el nostre vol de bon matí.
Vam tenir sort i vam trobar una altra oferta (molt barata) per el hotel del aeroport (era un hotel que es troba dins de la terminal!) i a més... molt luxós. La meva esquena va agrair passar la última nit en aquell llit tant cómode. Per sort, en l'aeroport d'Orlando hi han molts bars, restaurants i botiguetes, així que, no ens vam aborrir!
I així va acabar la nostra aventura. Vam arribar a Pittsburgh on ens esperava les temperatures sota zero. Va ser dur, ja que després de passar tots els dies a 26 graus... pero també estavem cansats i amb ganes de tornar a la normalitat.
En resum us podem dir que ens ho vam passar SUPER BEEEEEEEEE!! que vam veure moltes coses, que vam disfrutar de totes elles i que Florida es un estat molt recomanable per a visitar!. Us deixem moltes fotografies més al "link", per a que no us aborriu.
Molts petons
Nuria i Alberto

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Guauuuuuuuuuuuuuuuuuuu quina passada,i quina sort, perquè malgrat, els entrebancs que us van sortir, al final, de u ni do la de coses que vau veure en pocs dies.
No se quina cosa m'agrada més de tot el que ens heu ensenyat, perquè totes tenen el seu encant, però jo em quedarìa no se perquè emb el llançament del Endeavour, no crec que es pugui veure cada dia i ha de ser increible.
Esperant veure les fotos aviat, fins una altra; Records a tots els que visiten el blog.
Un petò molt fort als dos, i CUIDEU-VOS MOLT que no se jo si no sou una mica massa valents eh¡
Pili

Núria Jané dijo...

XD
En breu ficarem les fotos!! encara hem de fer una mica de seleccio jiji

- Fran - dijo...

UoooOOOOoooooOOOOooooo!!!
Que envidia dais, mamones! Anda que lo habeis pasao mal; bueno, quitando el primer dia de nieve... Estan chulisimas todas las cosas que habeis visto :D
Y ya en Pittsburgh otra vez, con su estupendo clima, aunque ultimamente no bajamos de cero, jajaj (que me alegre yo de esto...)
Bueno, voy a seguir trabajando ;) Nos vemos!

Núria Jané dijo...

Oye Fran! no me digas que estas aprendiendo catalan en Pittsburgh! ya has entendido todo? bueno, como a ti ya te lo hemos explicado... supongo que ha sido facil XD.
Ale va! a trabajar!
C U

Unknown dijo...

Boníssim reportatge i realment interessant. Cada cop tinc més ganes de trepitjar yankee-land!! I sé que el destí m'hi portarà més aviat del que em penso.
ALBERTO TE ESTÁS DEJANDO BARBA OTRA VEZ?? La barbita de 3 días en plan chulazo te queda muy bien, pero yo soy más partidario de las Gillette-ways.
SALUTACIONS A TOTHOM. HOLA PILI!!! :-)

Núria Jané dijo...

Espero que sigui veritat Ricky, i que algun dia (molt aviat) ens vinguis a visitar!!
T'esperem!! i tranquil, que segur que per tu l'Alberto s'afeita cada dia XD
Petonets i... a la resta de gent: animeu-vos a ficar més comentaris!!
P.D: Per cert, ja estan les FOTOS!, només heu d'anar al link de la dreta (a sota de la foto)
a10

TÍA NURI dijo...

Todo lo que nos mostráis en las fotos es muy "potito".

Y por fin me has hecho caso, Alberto, y has estado en la NASA.

Aunque... ¿vosotros no habíais ido a trabajar a yanquilandia?

Un beso para todos.