Primer Mes

Hola a tothom,

Com us podeu imaginar, aquest mes hem estat una mica ocupats... I per qué serà? Es que l'Alberto tenia molta feina? (doncs home, feina en te, com sempre); es que hem fet moltes festes?; es que hem anat a moltes bodes? (se'ns han casat el Joel i la Carmen, i la Emi i el Pau: FELICITATS!!)... O potser serà que hem sigut pares de la preciositat del costat? Deu ser això... :P

La veritat es que tenir un fill es una feina de jornada complerta, pero complerta d'aquelles de 24h!!

Els primers dies van ser fàcils, la Zoe no parava de dormir i va aprendere bastant rapid a agafarse al pit. Plorava poquet i es dedicava a guanyar pes a bon ritme. Poc a poc la cosa es va anant complicat una mica ... tot i que per sort ...

Aviat van arribar reforços!

Foto 1 - Tots plegats a Schenley Park, disfrutant de les vistes i el bon temps.

La família no només ens va donar ajuda amb la "puçeta", sinó que a més a més ens va donar molt suport moral (i això de que et cuinin, fregin els plats, rentin el pis i la roba... no esta gens malament tampoc!) jejeje

La casa, per uns díes, va ser una "mansión gitana". El Josep i la Pili van dormir al llit de matrimoni que hi ha a l'habitació de la Zoe. La Maria Tresa va dormir al balcó/segon pis a sobre del menjador de dalt, en un sofà-llit que li vam comprar per molt bon preu al Ricard. I el Edu va dormir en un raconet del menjador, amb un matalàs inflable (dels grans i eléctric), ell rai que és jove.

Per sort, el nostre menjador és gran i no es veia molt ple.

Els primers díes de visita van ser molt tranquils. Per desgràcia feia molta calor a Pittsburgh i sortiem poc a passejar. A més a més, la Nuria encara no estava recuperada del tot, es cansava ràpid i no podia caminar gaire estona sense que el cos li recordés la experiencia que havia passat feia uns dies :(

Tot i així, vam fer unes quantes caminates per el barri i els pares van poder comprobar que la vida als Estats Units es a la vegada millor i pitor del que un s'imagina. A nosaltres ens va saber una mica de greu no poder sortir més o fer mes coses... però es que la Zoe patia molta calor, pobreta.

No tot va ser sol, algún día va ploure i va refrescar. Fins i tot vam anar a fer un picnic a Schenley Park un dia que corria una mica d'aire fresquet (Foto 1). Vam aprofitar per llogar un cotxe el cap de setmana i així visitar també parts de la ciutat menys accesibles amb transport públic, com per exemple SouthSide Works. I como no, allí vam anar a dinar a la Cheesecake Factory, on ens vam possar les botes! sobretot amb els postres. També vam anar a veure les vistes de la ciutat des del Mount Washington. Va ser una pena que estigués el cel tant ennuvolat.

Foto 1 - Alberto, Núria i Zoe possant amb el "skyline" de Pittsburgh de fons. Foto 2 - Tota la família (menys la Maria Tresa que esta fent la foto) a la terraça de la Cheesecake factory

Com no podia ser d'una altra manera, no van faltar les sortides de compres. Les mares van estar bastant entretingudes als centres comercials de Monroeville, Waterfront i SouthSide on van escalfar les targetes de credit tant com van voler :)

En totes les sortides, la Zoe es va portar molt bé, només plorava quan tenia gana, cosa que te facil solució, ja que només es necessita a la Núria i un lloc tranquil on seure :P

Quan ens vam voler adonar... ja haviem passat 10 díes i el tiet Edu ens havia de deixar per anar-se'n de "gira". I això també volia dir que ja estàvem quasi al equador de la visita! (com passa el temps...). Tambe li hem de donar les gracies a ell per el que ens va ajudar (inclús va aprendre a canviar panyals ...)

La resta de dies van anar passant, entre passejades i visites als barris de la ciutat. Encara vam anar a un parell més de restaurants, com el Hard Rock Cafe. Vam estar sopant al costar de les fonts musicals d'Station Square, on per sorpresa ens vam trobar amb un concert Heavy Metal i una concentracio de moteros Harley Davidson. La nostra petita va demostrar que, quan te son, no hi ha res que la desperti.

Foto - Fonts musicals de Station Square, dabant de la terraça del Hard Rock Cafe, on vam anar a sopar.

I al final, va arribar el día de la despedida. Vam anar tots cap al aeroport, i la Zoe (adormida) es va despedir dels seus iaios i avia. Després de que marxessin ens vam sentir força sols.... i es que es dificil trobar millor companyia ...

Foto 1 - Els iaios Josep i Pili amb la Zoe. Foto 2- L'avia Maria Tresa amb la pitufa.

Al matí següent l'apartament semblava buit!

Ràpidament hem trobat distraccions cuidant de la "pitufa", que cada vegada passa més estones desperta, amb tot el que aixo comporta: mes entreteniment, pero tambe cada vegada més queixes i més plors. Però bé, no ens podem queixar perqué per les nits dorm molt bé. Ja ha començat a dormir (de tant en tant) 6 hores del tirón!, tot i que normalment fa una dormida de 4 hores i després es va despertant cada 2 horetes.

I ara que estem els tres solets, intentem generar una nova rutina familiar.

L'Alberto va a la universitar per els matins i intenta tornar a casa sobre les 2, així podem dinar junts i la Núria per la tarda esta una mica més relaxada. El que si que hem descobert es que, quan un està sol amb un bebé... no pot fer gaire cosa més que cuidar-lo! Com a molt, es poden aprofitar els 20min de "siestas" de la Zoe per fregar els plats tranquilament o fer una mica de feina.

Menys mal que la Núria te el iPhone per mirar el correu o jugar mentres dona el pit a la Zoe, perquè aquesta s'ho pren amb una calma... sembla que poc a poc va sent més eficient en això de "xuclar" el menjar, però encara triga una mitja de 30-40minuts cada vegada.

En fin, ara no tenim altra feina, oi?

Aquest darrer cap de setmana vam anar a visitar a uns amics, l'Eli i el Carles, que van tenir un nen, l'Aran, fa casi tres mesos. Vam fer una barbacoa al seu jardi i petant la xerrada vam passar tota la tarda, mentres la Zoe i l'Aran anaven descobrint el mon. L'Aran està preciós! Es molt més gran que la Zoe, no només en edat, i és molt simpàtic i tranquil. La Zoe, encara no se n'adona que ell és un bebé i que podran jugar junts! Fa poquet que ha començat a fixar la mirada en cares i objectes, pero l'Aran si que sentia curiositat per la Zoe! En uns mesos, será molt dibertit veure'ls junts jijiji

Foto - Zoe i Aran, com podeu veure, la Zoe ni se n'adona d'on esta jijiji

Aquest es el resum del que ha passat aquest mes de Juliol, el primer mes de la Zoe.

Espero que no us hagi aborrit gaire. Aquesta entrada del blog és diferent a la resta, ara ja no parlem de festes o viatges... la protagonista ha passat a ser la petita Zoe.

Penseu que a partir d'ara serà així! Potser us entretindreu més mirant el recull de fotos :P

Bueno, família i amics, que acabeu de disfrutar de les vacances (aquells afortunats que en teniu) o dels caps de setmana de relax a les piscines municipals o a la platja.

Feu el que feu, sigueu feliços. Nosaltres ho som molt!!

Petons

Alberto, Núria i Zoe