04 julio, 2010

ZOE RODRIGUEZ

La Zoe ja ha arribat!
Va néixer el día 29 de Juliol a les 9:39 de la tarda (hora a Pittsburgh). Va pesar 3 kg i medeix 50cm. Va demostrar que no hagues fet falta preocupar-se per el seu tamany :)

Foto dels nostres ditots i el seus peuets tot just després de néixer, com podeu veure... no sera baixeta, no jijiji.
El part va anar molt bé, va durar unes 10hores, i va acabar amb molts pocs punts per a la mare (gracies bonica).
Que hem de dir als que ja sou pares... és una experiencia única! A més, ara fiquen una mena de mirall al sostre de manera que pots veure com va sortint! Impressionant...
La primera nit al hospital ens la vam passar desperts, mirant-la i fent-nos a la idea de que és la coseta més important de les nostres vides. Al segon día vam tenir moltes visites, ja que com tots sabeu, aquí no tenim a la família, pero per sort no ens falten amics!.
I el dia 1 de Juliol, pel mati, ja ens feien fora del hospital. Totes les probes, revissions i demés, van sortir bé.
La nostra petita esta forta com una roca :)

Al final, contra tot pronóstic votacional, la hem tingut a casa abans de lo previst.
Tot i que va ser dur no tenir l'ajuda de la família els primers dies, no ens han faltat voluntaris!
L'Amir i la Tamar ens van portar una super safata de lassanya per a que no haguem de cuinar en una setmana. Una altra parella, el Marcos i la Sharon, ens van portar ahir el sopar! (amanida, rissoto i puding de mango mmmmm) i tothom ens diu que per qualsevol cosa que necessitem els truquem! Per sort... estem sobrevivint força bé.

Pero bueno, en unes horetes la familia "Trap" estara aquí i durant 20 díes tindrem tota l'ajuda necessaria i una mica més :P Aix... com disfrutaran els avis... i segur que a la Zoe no li importa passar de braç a braç toooot el día

Ara només ens queda acostumar-nos a ella i que ella s'acostumi a nosaltres.
Cada vegada te més gana, s'enganxa millor al pit i com a consequencia, dorm més. No ens podem queixar la veritat.

Bé, i aquí us deixem, en el que sera l'inici de l'aventura més gran de les nostres vides.

Feliç 4 de Juliol (Dia de la Independéncia als Estats Units i aniversari de boda de la Lorena i el Janilson!)

Un peto ben forts a tothom
Alberto, Nuria i Zoe

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Moltisimes FELICITATSSSSS!!!
Ha sigut tot un plaèr ser els primers en fer un comentari en aquesta pàgina, ens a alegrat molt de veure les fotos(i de ser tio segon)que per cert, som l'Arnau i el meu pare.
Arnau:Li regalaré moltes cosetes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ens alegrem moltíssiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiim de que hagi anat el part PERFECTE, que ja sigueu pares.
AAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHHHHH, i la Zoe és guapíssiiiiiiiiima.

Hola chicos. Felicidades !!! La verdad es que Arnau lo ha dicho ya casi todo. Estáis todos guapísimos. ZOE una monada (casi me están dando ganas de volver a pasar por eso...JE,JE -es broma-). No la agobiéis mucho a abrazos, dejar un poco para cuando estéis por aquí.

¿qué tal se portan las yayas ?
Un besazo a todos y en especial a la nueva family...

Hasta pronto.
Pepelu, Consu, Guillem i Arnau

Anónimo dijo...

NO ES PER AMOR DE "TIETA" PERO ES UNA MONADA.
S`ENS FARA LLARGA L`ESPERA FINS QUE LA PUGUEM APRETAR I PETONEJAR.

FELICITATS, DISFRUTEU´LA I MOLTS I MOLTS PETONS

CONSU

TÍA NURI dijo...

Zoe es guapísima. ¿Qué más se puede decir? Muchísimas felicidades y bienvenida a la familia.

A este lado del mundo te esperamos ansiosos para achucharte un poquito, así que ¡prepárate para estas Navidades!

Un beso para todos.

Pili dijo...

Aquesta es l'entrada mes xula i bonica del blog.

Ha nascut la Zoe, i com heu pogut veure es una nena preciosa nomes fa que dormir i menjar, no plora mai (tampoc la deixariem).

Normalment, quan arriven les noticies del blog, ens apropen una mica a Pittsburgh, en aquesta ocasio, estem mes a prop, que mai.

Hem pogut veure, agafar, donar petons i tot el que volguem en persona a la Zoe; Quina meravella, la veritat es que estem al sete cel, i aprofitarem tot el que poguem, fins que arrivi el dia de marxar, que de moment no vui ni pensar.

Tambe com no estem molt contents de estar amb els pares, que ja feia temps que no els veiem i la veritat es una sort que tot hagi anat tant be doncs ells estan molt be i veiem que seran uns "padrazos".

Fins a la propera

Murphy dijo...

Enhorabona parelleta!!!