Halloween... i molt més! :D

Hola de nou, aquí tornem a estar. Despres d'un llarg periode de sequia, les notícies i les aventures per les Ameriques tornen al blog. I per començar... em de viatjar al Setembre del 2009 (fa una mica més d'un parell de mesos).

Potser molts de vosaltres ja haureu vist les fotos als albums, pero per aquells que no han xafardejat, aquí us resumim una mica la nostra aventura al Half Dome.

El Half Dome es un pic del parc natural de Yosemite, a California. Alguns potser recordeu aquest parc, ja que no es la primera vegada que el visitem. Vam parar i fer una excursioneta aquest estiu quan vam fer la nostra ruta per la costa oest :P.

Pero... aquesta vegada, no anavem de turistes. Teniem un objectiu molt clar: pujar al cim del Half Dome (2693m).

En Tomas, l'Alberto i la Núria, van volar fins a San Francisco i allí ens vam retrobar amb el nostre amic Ricardo per fer un dinaret, pero per desgracia, no vam tenir molt de temps, ja que haviem d'arribar per la tarda-nit al parc i sobretot, trobar un lloc on dormir. I direu... no tenieu hotel? doncs no, aquesta vegada, anavem a l'aventura total! amb la nostra tenda de campanya i el cotxe. Vam estar trucant a tots els campings de la zona, la majoria d'ells plens o tancats per culpa d'uns incendis forestals... que per sort, no estaven per la zona on nosaltres anavem.

Així que, seguint els consells d'un home que ens vam trobar en una gasolinera, vam anar a una zona d'acampada una mica apartada i menys coneguda a probar sort... i sí que la vam tenir, perque unes animes caritatives ens van deixar acampar al seu costat per pasar la nit :D

Al día següent, de bon matí, vam anar al centre d'informació del parc per poder demanar un permís que et deixa acampar a la montanya. A les 6 del matí ja estavem fent cua! perque els permisos son limitats... i la sort ens va acompanyar de nou, ja que no només ens van donar el permís, sino que també ens van dir que podiem acampar en un dels campings a dins del parc aquella nit . Aixi que... ja més tranquils, vam parar la tenda i ens vam estar passejant per la "zona plana" del parc, per fer una mica d'entrenament. Per la tarda, vam comprar tot lo necessari per els dos díes de la gran aventura que teníem per endavant!

I al día següent, ens vam tornar a aixecar a les 5 de la matinada i ens ho vam possar tot a les esquenes (uns més que unes altres...).

L'excursió va ser intensa, pero gracies al entrenament que vam seguir a Hartford i al pas de tortuga que portavem, la veritat es que no es va fer tant dur com ens imaginavem :).

A una hora decent, vam arribar al mig de la ruta, de fet, allí era on planejavem acampar, es una mena de petit camping preparat per els que tornen o els que van al cim. res luxós... pero com a mínim saps que estaras rodejat de més gent per la nit i que tots plegats ens protegirem dels osos, perque si... Yosemite esta ple d'osos!

Al Yosemite Valley vam plantar la tenda i descarregar una mica, per continuar la nostra ascensió. Era ja una mica tard... pero encara ens quedaven hores de sol. Va ser en aquell moment quan vam començar a trobar més gent pel camí, la majoria d'ells baixant contents i satisfets.

A mesura que et vas apropant al cim t'adones de la magnitud de la roca... si, es molt empinada. I quan ja estas al tram final... t'has de mentalitzar bé i donar-ho tot per sobreviure a les cadenes, que més que un esforç físic (que també l'es) son una barrera psicologica molt important. Per sort, nosaltres vam ser els últims en pujar i no vam haver de compartir el troç de cadenes amb molta gent, pero sabem del cert que moltes vegades es fan cues colosals per poder pujar al cim, ja que el camí de pujada i baixada es el mateix per a tots.

Aquí ens teniu, victoriosos al cim, prenent-nos un batut energetic per a la tornada al campament. La baixada va ser molt més facil pero no menys intensa, com us hem dit... erem els últims, i aixo volia dir que estavem sols dabant de possibles osos! res... que vam baixar amb un coet ficat al cul i parlant alt, per asustar a posibles criatures de tonelada i mitja.

Vam passar la nit sense cap tipus d'incident, contents de la nostra aventura que ja estava apunt d'acabar... i pel camí de tornada, vam tenir el que ens faltava! de repent la gent que pujava no ens parava de dir que vigilessim, vam sentir uns quants xiulets i tot apuntava a que ens trobariem amb un ós! ia així va ser... pujant per el camí vam veure a un meravellos ós negre que tranquilament feia la seva ruta mentres tots nosaltres ens apartavem i intentavem fer sorolls per espantar-lo. Va ser el colofó final a una gran aventura :D

I poc després d'aquesta aventura vam tornar a la normalitat. Fins que la Núria va decidir fer una escapada de nou a Lleida! pero aquesta vegada amb una molt bona excusa: dues bodes. La primera va ser la de l'Elena i el Jesús, una boda íntima i molt bonica al Monestir de les Avellanes. I la segona, la boda del Josep i la Lídia (un cosins segons) molt a prop de Fraga. I com no, entre boda i boda, doncs vaig poder disfrutar de la família i els amics. La veritat es que 18 díes es passen volant quan un disfruta. Pero també es tenen ganes de tornar a casa... ja que per a nosaltres, Pittsburgh es ara casa nostra, i tot i que esperem algún dia tornar a la nostra terra, de moment em de plantar les arrels a algun lloc, oi? :P

I aquí continuem les nostres aventures. El fred ja ha vingut a visitar-nos tot i que portem unes setmanes amb temperatures prou agradables (entre 6 i 10 graus), no ens podem queixar. Aixo ens va permetre celebrar una de les festes més tradicionals als Estats Units: Halloween!! Com cada any, vam fer un sopar a casa. Tenim la sort de tenir molts bons amics i un menjador molt gran! perque vam acabant sent una collada! se nos va de las manos...

I després del sopar ens vam dirigir a la casa on anem cada any, a Evaline St. Sí, aquella casa que un grup d'artistes decora i prepara exclusivament per aquest gran día. Per desgracia... cada vegada més gent sap d'aquesta festa i aquest any vam haver de fer una hora de cua per entrar i a dins no et podies ni moure!! :( tot i aixo, vam passar una bona estona, sobretot veient a la resta de gent disfressada. Nosaltres de que ens vam disfressar? A veure si ho adivineu:

Foto 1: Alberto, disfressat de Indiana Jones! la veritat es que no té res d'envajar del Harrison Ford :D Foto 2: Núria dusfressada de Lara Croft, protagonista del joc d'ordenador Tomb Raider i que potser recordareu perque l'Angelina Jolie també va protagonitzar la pel.lícula.