15 septiembre, 2009

Despedides 2009

Hola de nou,
Aquest estiu hem tornat a viure la mateixa esperiencia de cada any... els amics (quasi família) que has fet marxen per tornar a Espanya :(
És trist, si, pero es llei de vida... a més, saps que continuaras el contacte amb molts d'ells, per aixo tenim el blog i el facebook, oi?

Dels primers dels que ens vam despedir van ser del RubEen i el Txema. El Rubén pero... el tenim estudiant al MIT, i esperem fer-li alguna visiteta :), el Txema... s'ha tornat a Barcelona, i esperem que tingui sort en la seva recerca de feina, ja que sembla que la cosa esta molt chunga! Vam tenir la sort de passar uns dies genials a California amb ells. Sempre us portarem al cor.

Després els hi va tocar el torn a l'Andrés i la Tracey. La Tracey va marxar abans, per coses del visat, i l'Andrés es va quedar uns dies més amb nosaltres. Lo just per fer un soparet i alguna festeta de despedida. Ja no es el mateix anar al gimnas sense la Tracey, i es fa estrany entrar al laboratori de l'Alberto i no poder molestar a l'Andres... Els que també han marxat son la Mariate y el Monti, els nostre veïns del apartament 706... es troben a faltar els sopars que feiem i les xerrades interminables fins que l'Alberto es quedava dormit al sofa. Que hi farem...

I per suposat, no ens podem oblidar de la resta!! El Sergio i els seus consells espirituals i profunds (acompanyats de cants harmonics), el Dan i la Margara organitzant festes a Bellefonte i el Keko i la Cris, la alegria de qualsevol festa... Buf!! oi que sembla que ens hem quedat sols? pero com cada any... la nova "flota" d'espanyolitos ha arribat! I amb ells viurem moltes aventures, i poc a poc, els anireu coneixent en aquest blog :)

2 comentarios:

Pili dijo...

Hola

Ja sabem que per aquestes dates, es el que hi ha, per una part pena pels que marxen però a l'hora alegria, per coneixer els que venen de nou, i us acompanyaran un temps més així ja es per vosaltres un costum o ritual de cada any, lo que al final suposa, molta gent coneguda i amics fets que després trobareu quí sap on?.

Que més voleu? Potser ser vosaltres els que marxen? Nosaltres també tenim ganes de llegir un dia la vostra tornada, però ...tranquils tot arribará, mentres aprofiteu totes les oportunitats i experiències que podeu.

Treballeu molt, disfruteu molt i sobretot, cuideu-vos molt.

Fins la propera

Un petò ben fort

Pili

JGVA dijo...

Tafanejant per internet t'he trobat. Potser no em recordis, però varem ser companys de carrera uns quants anys!

Veig que les coses et van bé. Me n'alegro...

Si un dia passes per Madrid, ja quedarem per prendre un café no?

Una abraçada