03 agosto, 2009

Aquest cop, a la costa Est.

Hola a tothom,
Després d'una visita molt fugaç (un parell de setmanetes) pero molt profitossa a Lleida, ja tornem a estar en terres americanes. Pero no volem oblidar els moments viscuts amb família i amics!
Primer de tot: MOLTES FELICITATS LORENA i JANILSON!! La boda va ser preciosa!! i tot i que aquell matí, el Rockito va marxar de les nostres vides, vau alegrar aquell dia amb el vostre amor. Espere'm que us ho estigueu passant molt bé a la Ribiera Maya (segur que sí) :D.
Aquí teniu un petit record...

Les dues setmanes se'ns van passar volant (com sempre), pero ens esperava una nova aventura al creuar el Atlantic. I es que a l'Alberto li han oferit una estança a una empresa a Hartford, CT. Aquesta ciutat es troba a unes 8h en cotxe des de Pittsburgh, i a 1h i mitja de New York. Menys mal que ja tenim cotxe! perque sense ell... no sé com ens ho haguessim fet! I com podeu comprobar, el vam carregar bé per al trasllat.

Els primers dos díes vam estar en un hotel, i després ja vam anar cap al apartament que em sub-llogat. la veritat es que es molt cuco, petitet (comparat amb el nostre Loft de Pittsburgh) pero amb tot lo necessari. La única queixa que tenim es que l'aire acondicionat que hi ha a l'habitació de matrimoni no arrofreda gaire el pis... pero bueno, sobrevivim bé amb un ventilador al menjador (estem massa acostumats a la bona vida, oi?)
La ciutat és més petita que Pittsburgh, molt més rural, en el sentit de que tot son cases i la zona Downtown esta més buida. La veritat es que ens ha sorprés gratament, ja que tot i ser petita, hi han força coses a fer! De moment, ja ens hem apuntat a un gimnas per no perdre la forma física, i hi anem totes les tardes.

L'Alberto va começar a treballar més tard de lo previst... pero aixo també ens ha donat la oportunitat de fer turisme! 

El primer cap de setmana vam anar a Maine, el estat que es troba més al nord-est dels Estats Units. L'estat de Maine és famós per els seus paissatges, els faros al costat del Atlantic, la llagosta i com no, per les noveles de Stephen King, la majoria d'elles ambientades alla.

Vam visitar la ciutat de Portland i els seus voltants, com "l'Old York Beach". Totes aquestes ciutats costeres son precioses, les cases de fusta amb jardins de gespa inmaculada mirant al ocea... tot i que el paissatge és idílic durant el día, per la tarda la boira o cobreix tot, i us podem dir, que fa una mica de cosa passejar per allí pasades les 7 de la tarda. 

Des de allí vam continuar conduint en direcció nord, parant a Freeport, una ciutat famosa per els seus Outlets (botigues) i per el "Dessert de Maine", un tros de camp que poc a poc s'ha anat convertint en un mini-desert. Diuen que es degut al sobreexplotament de la terra i la consequent aparició de sorra i depósits glaciars... molt curiós :P

Vam fer un bon sopar a Camden (una bona llagosta, que més sino?), us sorprendrieu de lo barates que estan i lo bones que les fan!. I després del sopar, vam anar a dormir a Bangor, ciutat natal del escritor Stephen King. Al matí següent, vam visitar la seva casa (molt curiosa i enoooorme) i ens vam dirigir de nou cap a les costes de Maine, per visitar el "Acadia National Park"

L'Acadia es un parc natural que es troba en una mena d'illa. I es per aixo que es impressionant veure els seus penyasegats, roques i platges. Vam tenir temps per descansar una estona a la "Sand Beach", on les gaviotes invadien als turistes i l'aigua estava congelada! molt més freda que la del Pacífic a California.

Després del descans vam voltar per el parc (amb el cotxe, com no) i vam observar el fenomen natural del "Thunder Hole" (un forat que al entrar l'aigua del ocea provoca una sortida repentina del aire que genera un fort soroll, com si caigués un tro), "l'Estany Jordan" i la "Cadillac Mountain". Potser sí que es veritat que els parcs naturals que hi han als nostres estimats Pirineus no tenen res que envejar als americans... pero s'ha de dir que tots ells son molt espectaculars. 

Cansats del cap de setmana, vam conduir fins Hartford (la nostra nova llar) i ens vam preparar per a la nostra següent aventura: visitar Newport, Rhode Island. En aquest cas, només vam anar i tornar el mateix dia, ja que es troba a 2h de Hartford.

Newport és una altra ciutat de la costa, que es molt famosa per les seves mansions. I es que, a principis del segle XX, molts "nou" rics dels Estats Units es feien construir allí luxoses cases d'estiu per demostrar el seu estatus social... vaja, que és un lloc ple de pijos.

La majoría de les mansions, com a mínim les més espectaculars, son propietat d'una societat historica que es dedica a conservarles a base de donatius i de tours organitzats. Nosaltres, tot i que les vam visitar totes per fora, només vam entrar a la "The Breakers", l'antiga casa de la família Vanderbilt. Una caseta de 70 habitacions, plena de luxe i despilfarro.

Pero no tot van ser manisons... també vam passejar per el Cliff Walk, un passeig per un penyassegat molt tranquil i encantador, i també vam visitar el Fort Adams, una antiga caserna del exercit. Com podeu comprobar... va ser un dia força dur jejeje.

I de tot aixo que us hem contat, com no, podeu trobar moltes més fotos i detalls als albums de Picassa. Ja sabeu, entreu al link de la dreta de la pantalla i no us canseu! :D

Un peto ben fort per a tothom.

Alberto i Núria

1 comentario:

Pili dijo...

Hola

Ja torno a ser aquí com no, encetant els comentaris; el proper que em guany, tindra un premi,que consistira en una boseta de gogi.

El video m'agradat molt,(tret d'alguna imatge que la veritat ...); Es un petit resum molt bonic de la boda que podem recordar fins que els fotógrafs oficials tinguin el seu, que no crec que sigui mol aviat i com no jo també em repeteixo:
FELICITATS LORENA I JANILSON

Hummm! quina enveja de llagosta donen ganes de menjarte una .

La resta de paratges, chulíssims, la veritat es que no us perdeu res, però es clar en un país tant enorme...

Bona tornada cap a Pittsburg i fins la propera.

Un petò molt fort

Cuiedeu-vos molt

Pili