Boston

Hola de nou!

Aprofitant la nostra estada a Hartford, un cap de setmana vam agafar el Sentra (el nostre cotxe) i ens vam possar rumb a Boston (a dues hores de camí).

Vam tenir sort i ens va fer molt bon dia! I no vam perdre el temps... vam decidir fer la "Freedom Trail", la ruta de la llibertat. És una ruta pel mig de la ciutat de Boston que et permet veure monuments, esglésies, cases i edificis en general relacionats amb la historia dels Estats Units que va tenir lloc en aquesta ciutat, basicament, com els "bostoniants" van lluitar contra ens anglesos i així van aconseguir la Independencia.

Com podeu comprobar al mapa, la caminata té tela :) La ruta té 4km, sense contar les voltes extres que vam donar per visitar altres monuments caracteristics no tan relacionats amb la historia i que, també tenien un encant especial.

Després d'arribar al hotel i deixar les coses a l'habitació (com sempre, gracies a priceline vam dormir en un Sheraton per un preu molt inferior a lo normal), vam buscar parking per al cotxe, ja que, a Boston es pot arribar a tot arreu caminant o amb transport públic. I es per aixo, que els parkings son caríssims! pero bueno... el que ens vam estalviar amb l'hotel ho vam pagar en parking :P

Ens vam ficar en ruta cap a la Freedom Trail, pero abans vam visitar la Biblioteca Pública (que ens va recordar una mica a la de NY, per la seva espectacularitat), Copley Square i la Trinity Church (l'església de la trinitat), per desgracia no vam poder entrar a fer una visita (més que res perque ens feien pagar) pero.. com bons catalans que som... vam veure que el diumenge feien un tour gratuït, així que ens ho vam guardar per al día següent, i va valer la pena! L'Església té una arquitectura peculiar, i esta pintada d'uns colors vermells, verds i dorats que li donen molta elegancia.

Al costat de l'església, es troba l'edifici més alt de Boston, la Hancock Tower. Desgraciadament... des dels atentats del 11 de Setembre, el mirador esta tancat :(

Foto 1 - Dins la Biblioteca Pública. Foto 2 - A Copley Square, fent el tonto en una de les tortuguetes que hi havia dabant de la font de la plaça. Foto 3 - Trinity Church reflexada en una de les parets de la Hancock Tower.

La nostra propera parada va ser el Common i el Public Garden, la primera parada del Freedom Trail (la zona verda del inici). És un parc força bonic, amb el seu llac on pots anar en barqueta, amb patitos, policía en caball, fonts on la gent pot passejar per elles i així refrescar-se els peus, jocs per a nens i moltes zones per relaxar-se i passar un bon día. Nosaltres pero, no teniem temps a perdre! i vam començar la ruta.

Així vam visitar la Massachusetts State House, l'església de Park Street i el Old Granary Cementiri, si, si, vam descubrir que no es tan estrany en Boston trobarse cementiris enmig de la ciutat. La veritat es que son petits, i semblen més jardins de pedres negres... no fan tanta por :P pero no deixa de ser curios, oi?

Foto 1 - El jardí públic de Boston. Foto 2 - L'església de Park Street, amb una arquitectura molt típica de totes les esglésies de la zona. Foto 3- Cementiri on estan enterrats la familia del Benjamin Franklin i el senyor Hancock, que va signar la declaració de la Independéncia dels EEUU.

Continuant per la "ruta" molt ben marcada, ja que lo únic que s'ha de fer es o bé seguir a la multitud de turistes o seguir una linea vermella pintada al terra jijijiji, vam arribar a la King's Chapel, aquesta, una església diferent a la resta ja que va ser construida per el anglesos. La següent parada va ser el Old City Hall, l'antic ajuntament de la ciutat i seguidament cap a l'Old State House, aquest, un edifici municipal utilitzat per els anglesos i que ara es un museu.

Desde aquest edifici situat entre mig de gratacels, va tenir lloc la "matança de Boston" on els soldats anglesos van matar 5 colons i va ser un dels esdeveniments que va desencadenar la guerra. Des del seu balcó es va llegir la declaració de la independencia. Com podeu veure, tot en la ruta té importancia historica, i lo millor de tot no és aixo sino com ho conserven i com la ciutat creix al seu voltant. La veritat es que té molt d'encant.

Foto 1 - King's Chapel. Foto 2 - L'edifici marró es l'Old State House, i com podeu veure, esta rodejat de tot tipus de edificis i gratacels.

I aquí, ja apropant-se el migdia, vam decidir escapar-nos de la "ruta de la llibertat" i visitar una mica el port. La veritat es que allí vam descobrir que tot a Boston Ees molt elegant... no era com la resta de zones marítimes que haviem trobat a les ciutats de Maine o Newport. Tot esta molt net, les construccions son noves i es respira un ambient predominat per una clase social més aviat alta.

La torre que veieu en aquesta foto es la Custom House, l'antiga aduana del port de Boston. Abans no tenia torre... sino una cúpula, que de fet, si entres dins de l'edifici, encara es troba allí dins. Ara es un hotel de luxe i, per la nostra sorpresa, et deixen pujar a dalt de tot per disfrutar d'una espectacular vista de la ciutat (prévia donació obligatória). Va valer molt la pena.

Després de dinar i descansar una mica... vam tornar a la "ruta". I així vam visitar el Mercat de Quincy (ple de gent menjant, passejant, paradetes... baja, que semblava Les Rambles). No sabem si es perque era cap de setmana, pero aquella zona estava plena de gent! La veritat es que donava bo passejar per alla... fins i tot hi havia una imitació del mític "Cheers" bar, sí, sí, el de la serie! Es veu que l'edifici que sortia a l'inici de la série esta a Boston, aquest pero... només era una imitació.

També vam creuar un Memorial al Holocaust, que esta en una plaça al costat del mercat. La veritat es que és molt bonic, son unes columnes de vidre marcardes amb els números dels jueus que van morir en els camps de concentració i, entre mig de tot aixó, trobes testimonis escrits d'alguns dels que ho van sobreviure... buf, se't fica la pell de gallina i sobretot quan saps que en aquest, el país de les llibertats, hi ha gent que diu que tot aixó va ser propaganda política i que no va existir!

Després d'aquest "mal gust de boca" vam anar al barri Italia (seguint la ruta de la llibertat, per suposat) i allí ens vam endolçar amb uns canolis! que estaven boníssims! i es que allí hi ha una pastisseria molt famosa a Boston (la Mike's pastry) especialitzada en aquest postre típic italia. Va valer la pena fer la cua :D

I amb forces recuperades, vam visitar la Old North Church, vam arribar just quan començaven una mena de explicació sobre la história del edifici. La veritat es que l'interior de l'església es molt bonic, els bancs estan separats en cublicles i, les famílies de la época llogaven aquests espais (com qui es soci del Barça i té el seu passe de temporada) per assistir a les celebracions dominicals... quines coses... a la part de dalt, hi havien bancs per a la resta de gent, majoritariament els criats de les famílies que es trobaven a la planta principal.

Foto 1 - L'Alberto disfrutant del seu canoli de crema! mmmmmm. Foto 2 - Dins d'un dels cubliques de l'Església de l'Old North.

I, després de visitar un segon cementiri vam creuar el riu Charles cap a Charlestown! que no charleston! jejejej que dolent, oi?

Allí, en el port d'aquesta ciutat que ja s'ha convertit en un barri més de Boston, hi ha el USS Constitution, un dels primers baixells de guerra que va participar en la primera guerra mundial, i, al seu costat, vam visitar un baixel més modern carregat fins a les dents de metralletes i canons! ara es una mena de museu, i esta molt bé, perqué et dona la sensació que estas en una d'aquestes pelis americanes de marines. Vaja, que vam disfrutar com a nens!

Continuant pels carrers de Charlestown vam arribar al final de la ruta (por fin!!) el Monument del Bunker Hill, que no sé perque... ens va recordar molt al monument de Washington a DC... si es que, mira que son poc originals de vegades.

Pero per desgracia, vam arribar 20 minuts tard i ens van tancar la torre. Així que, vam deixar per al día següent l'escalinata de 294 esclaes que et permeten pujar a dalt de tot del monument i veure el Downtown de la ciutat de Boston. L'esforç pero... també val la pena :)

Tornant ja cap a Boston, vam parar a l'estadi dels Celtics (que esta a sobre d'una estació de tren i metro) i vam visitar Beacon Hill, un dels barris mes pijos de la ciutat! i aixó que nosaltres pensavem que el que haviem vist ja era molt... aquest barri esta ple de cases de totxana vermella, carrers amb abres i molta, molta tranquilitat. Es com transportar-se a una altra época.

Per acabar la caminata vam passar per la zona de botigues (al costat del Common i el jardí public) que ja estaven totes tancades (per sort) :P i ja vam tornar cap a l'hotel a descansar una mica les cames! Per sort, en una habitació com la del Sheraton, amb un llit cómodo i una super tele, un pot descansar molt be.

Al matí següent, a part de escalar el Monument del Bunquer Hill i visitar la Trinity Church (tasques pendents), vam anar cap a la ciutat/barri de Cambridge, més coneguda per les seves universitats: MIT (Institut Tecnologic de Massachusetts) i Harvard. Tots dos campus son enormes! i la veritat es que donen ganes de ficar-se a estudiar passejant per els edificis romanics del MIT, es respira cultura per tot arreu! com no, vam visitar el centre de robotica, que també és molt famós per la seva "peculiar" arquitectura.

La nostra última parada va ser Harvard, molt més sobri que MIT, pero com no, amb molt d'encant. Per desgracia, com era diumenge i a més a més estavem al mes d'agost, doncs no vam poder respirar gaire l'ambient universitari. Els campus estaven més aviat buits. S'haura de tornar en una altra ocasió, qui ho sap... un postdoctorat, un master... jejeje

Foto 1 - Alberto, dabant del institut de Robótica del MIT, edifici "Stata Center". Foto 2 - Núria dabant de les escalibates de la biblioteca de la Universitat de Harvard.

I aquí es va acabar la nostra visita frenética per la ciutat de Boston. La veritat, ens va sorprende gratament. Ja sabem que tothom vol anar a NY a Washington DC, a Chicago... pero visitar Boston també es molt recomanable, de fet, molt més que la monumentalistica Washington DC :). 

I com ja sabeu (que esteu molt ben ensenyats) podeu trobar més fotos de les nostres aventures al link que hi ha a la dreta d'aquestes línies.

Un petó ben fort a tothom. Alberto i Núria

Aquest cop, a la costa Est.

Hola a tothom,

Després d'una visita molt fugaç (un parell de setmanetes) pero molt profitossa a Lleida, ja tornem a estar en terres americanes. Pero no volem oblidar els moments viscuts amb família i amics!

Primer de tot: MOLTES FELICITATS LORENA i JANILSON!! La boda va ser preciosa!! i tot i que aquell matí, el Rockito va marxar de les nostres vides, vau alegrar aquell dia amb el vostre amor. Espere'm que us ho estigueu passant molt bé a la Ribiera Maya (segur que sí) :D.

Aquí teniu un petit record...

Les dues setmanes se'ns van passar volant (com sempre), pero ens esperava una nova aventura al creuar el Atlantic. I es que a l'Alberto li han oferit una estança a una empresa a Hartford, CT. Aquesta ciutat es troba a unes 8h en cotxe des de Pittsburgh, i a 1h i mitja de New York. Menys mal que ja tenim cotxe! perque sense ell... no sé com ens ho haguessim fet! I com podeu comprobar, el vam carregar bé per al trasllat.

Els primers dos díes vam estar en un hotel, i després ja vam anar cap al apartament que em sub-llogat. la veritat es que es molt cuco, petitet (comparat amb el nostre Loft de Pittsburgh) pero amb tot lo necessari. La única queixa que tenim es que l'aire acondicionat que hi ha a l'habitació de matrimoni no arrofreda gaire el pis... pero bueno, sobrevivim bé amb un ventilador al menjador (estem massa acostumats a la bona vida, oi?)

La ciutat és més petita que Pittsburgh, molt més rural, en el sentit de que tot son cases i la zona Downtown esta més buida. La veritat es que ens ha sorprés gratament, ja que tot i ser petita, hi han força coses a fer! De moment, ja ens hem apuntat a un gimnas per no perdre la forma física, i hi anem totes les tardes.

L'Alberto va começar a treballar més tard de lo previst... pero aixo també ens ha donat la oportunitat de fer turisme! 

El primer cap de setmana vam anar a Maine, el estat que es troba més al nord-est dels Estats Units. L'estat de Maine és famós per els seus paissatges, els faros al costat del Atlantic, la llagosta i com no, per les noveles de Stephen King, la majoria d'elles ambientades alla.

Vam visitar la ciutat de Portland i els seus voltants, com "l'Old York Beach". Totes aquestes ciutats costeres son precioses, les cases de fusta amb jardins de gespa inmaculada mirant al ocea... tot i que el paissatge és idílic durant el día, per la tarda la boira o cobreix tot, i us podem dir, que fa una mica de cosa passejar per allí pasades les 7 de la tarda. 

Des de allí vam continuar conduint en direcció nord, parant a Freeport, una ciutat famosa per els seus Outlets (botigues) i per el "Dessert de Maine", un tros de camp que poc a poc s'ha anat convertint en un mini-desert. Diuen que es degut al sobreexplotament de la terra i la consequent aparició de sorra i depósits glaciars... molt curiós :P

Vam fer un bon sopar a Camden (una bona llagosta, que més sino?), us sorprendrieu de lo barates que estan i lo bones que les fan!. I després del sopar, vam anar a dormir a Bangor, ciutat natal del escritor Stephen King. Al matí següent, vam visitar la seva casa (molt curiosa i enoooorme) i ens vam dirigir de nou cap a les costes de Maine, per visitar el "Acadia National Park"

L'Acadia es un parc natural que es troba en una mena d'illa. I es per aixo que es impressionant veure els seus penyasegats, roques i platges. Vam tenir temps per descansar una estona a la "Sand Beach", on les gaviotes invadien als turistes i l'aigua estava congelada! molt més freda que la del Pacífic a California.

Després del descans vam voltar per el parc (amb el cotxe, com no) i vam observar el fenomen natural del "Thunder Hole" (un forat que al entrar l'aigua del ocea provoca una sortida repentina del aire que genera un fort soroll, com si caigués un tro), "l'Estany Jordan" i la "Cadillac Mountain". Potser sí que es veritat que els parcs naturals que hi han als nostres estimats Pirineus no tenen res que envejar als americans... pero s'ha de dir que tots ells son molt espectaculars. 

Cansats del cap de setmana, vam conduir fins Hartford (la nostra nova llar) i ens vam preparar per a la nostra següent aventura: visitar Newport, Rhode Island. En aquest cas, només vam anar i tornar el mateix dia, ja que es troba a 2h de Hartford.

Newport és una altra ciutat de la costa, que es molt famosa per les seves mansions. I es que, a principis del segle XX, molts "nou" rics dels Estats Units es feien construir allí luxoses cases d'estiu per demostrar el seu estatus social... vaja, que és un lloc ple de pijos.

La majoría de les mansions, com a mínim les més espectaculars, son propietat d'una societat historica que es dedica a conservarles a base de donatius i de tours organitzats. Nosaltres, tot i que les vam visitar totes per fora, només vam entrar a la "The Breakers", l'antiga casa de la família Vanderbilt. Una caseta de 70 habitacions, plena de luxe i despilfarro.

Pero no tot van ser manisons... també vam passejar per el Cliff Walk, un passeig per un penyassegat molt tranquil i encantador, i també vam visitar el Fort Adams, una antiga caserna del exercit. Com podeu comprobar... va ser un dia força dur jejeje.

I de tot aixo que us hem contat, com no, podeu trobar moltes més fotos i detalls als albums de Picassa. Ja sabeu, entreu al link de la dreta de la pantalla i no us canseu! :D

Un peto ben fort per a tothom.

Alberto i Núria