Tot lo bo, s'acaba
Hola de nou!
Ja tornem a estar per Pittsburgh, després dels nostres 17 díes de "vacances" per Lleida. Tot i que s'han fet curts hem de dir que els hem disfrutat molt!. Sempre es agradable sentir-te com a casa, disfrutar dels dinars i sopars amb la família, de les juergues amb els amics... i clar, aquesta vegada no ens podem oblidar de mencionar LA BODA!!
Deu ni do! tota la feinada previa ha valgut la pena. I primer de tot, agraïr a tothom el suport, els "regalets" (no necessaris), i l'alegria que vam compartir en un día tan especial. No sé a vosaltres, però a nosaltres se'ns va quedar un MOLT bon record.
Ja queda lluny el diluvi universal de les 4 de la tarda, que creiem que va parar perque mitja Lleida ressava per nosaltres :). La veritat es que al final va servir per refrescar el ambient (potser fins i tot una mica massa de cara a la nit)
Ja no ens enrecorde'm de la calor que vam passar a l'esglèsia (la nòvia va haver de robar un bano i tot), ni que mossén Joan no va dir la frase típica de "puedes besar a la novia".
Tampoc ens enrecorde'm del munt d'arrós que la nòvia (literalment) va menjar al surtir de la cerimònia, ni de lo blanc que va quedar el traje del nòvio.
El pica-pica abundant ja està més que digerit (tot i que ens van dir que la gent no menjava gaire), el menú del sopar quasi oblidat, tot i que estava molt bo XD.
La entrega de la lliga i els rams es quedaran en el video per sempre, i esperem que el "cubo" de fotos també, tot i que aquestes coses moltes vegades acaben en un racó oblidat. No importa, les coses materials no perduren, però els records es queden per sempre en els nostres cors.
No se'ns oblidarà mai les vostres cares. Ni ens cansarem mai de veure les fotos. Sempre se'ns dibuixarà un somriure quan pensem en la bona estona que em compartit amb tots vosaltres (que sou molts). I també ens enrecordarem d'aquells que per un motiu o l'altre no van assistir però que igualment ens han felicitat amb el cor.
GRÀCIES
P.D - Aquesta és una menció especial per als "fidels" al Blog, els meus mosqueters :-P. La resta de fotos (a mesura que es vagin recopilant) apareixerant en la web Picassa (el link de la dreta).
2 comentarios:
Hola
És veritat, tot s'acava, i sobre tot, sembla que lo bò, encara passi més rapid; ¡Què farem!
Desde el primer dia que vau arrivar, vau/vam viure amb tanta intensitat per preparar tot en tant poc temps:
¡Quanta il.lusió!
'Quanta alegria¡
'Quantes emocions viscudes!
I tot compartit en tant poc temps, amb familia, amics...per separat, per viure-ho tots junts en un mateix dia.
Tenir amics, no té preu, i veure tants amics acompanyant-vos, juntament amb la familia,realment va ser molt emocionant. ¡Quina sort!
Per a mi va ser un dia inoblidable, veient la vostra alegria i felicitat.
Tant de bò, que tothom pogués sentir aquell dia només una mica de l'alegria i la felicitat que vaig viure jo.
Potser era necessari, aquesta tranquilitat, de desprès, per poder païr tot el que vam viure aquests dies, encara que ens sembli que la vostra estada aquí aquest any ha sigut massa curta i fugaç.
Sempre ens quedara el temps i els records per reviure els moments.
Moltes gràcies a tots per ser-hi.
Pili
Doncs sí, el 12 de juliol va ser un dia inoblidable amb un munt de records que atresorarem sempre.
Us volem donar les gràcies per deixar-nos compartir amb vosaltres la celebració del vostre amor.
Fa poc he sentit que els casaments amb pluja són els més feliços. Per tant, vosaltres teniu garantida la felicitat plena, perquè el diluvi va ser impressionant.
I per últim, gràcies D'Artagnan per la teva menció especial i la foto, i ja saps que "todos para uno y uno para todos".
Publicar un comentario