Vaya Papeleta...

Hola a tothom,

Ja tornem a estar a Pittsburgh i ja tornem a contar les nostres aventures en aquest modest blog.

La visita a Lleida aquest any ha estat... com ho diríem... interessant, si, potser aquesta es la paraula que ho pot descriure mes adequadament. La cosa va anar així:

La Núria i la Zoe van superar amb nota el vol transoceànic cap a Barcelona, tot i que a l'avió la Zoe no estava gens còmoda i després vam descobrir que es devia a que estava constipada (ja que la Núria la va seguir pocs dies després), encara no sabem si va ser un virus americà o un que voltava per els filtres d'aires del avió, el cas es que, es va superar sense problemes

L'arribada va ser molt acollidora, tota la "troupe" ens esperava: la Pili, el Josep i la Maria Tresa, i com no, només arribar els rius de baba de iaios i àvia van sortir del seu cabdal per petonejar i plenar d'atencions a la patufeta de la casa (i ella, encantada de la vida)

Vam tenir una primera setmana força tranquil·la i vam disfrutar de la festa major per primera vegada en molts anys! 

La Zoe va conèixer Lo Marraco, es va asustar amb els capgrossos i va saludar als gegants m'entres ballava al só de la batukada. 

Fins i tot la vam vestir de pubilla catalana per anar a veure la batalla de les flor! Tot i que de flors i confeti aquest any no se'n van veure gaires... Com es nota que la crisis afecta a tothom, fins i tot als focs d'artifici! No es va veure ni una trista palmera (quina decepció).

També vam aprofitar per fer paperassa, la Zoe es va fer el DNI i es va renovar el passaport, ja que al anterior feia una cara de bebè terrorista irreconeixible; i la Núria va aprofitar per fer-se un canvi de look a tots els nivells, que si extirpació de la verrugueta del ull, que si múltiples visites al dentista amb super caries sorpresa, que si perruqueria, que si depilacions... Que es pot dir que ja pot passa la ITV aquest any.

Però també vam tenir molt de temps per visitar als iaios José i Juana per les tardes o anar als columpis i plenar-nos de sorra fins a les celles amb els iaios Josep i Pili, al final, van acabar comprant li una pala que havíem de portar tot el dia a sobre

També vam visitar a familiars i amics, vam anar al poble a veure els tiets, la Zoe va conèixer als gossets de Soses, tot i que ells no estaven tan contents de veure-la a ella, serà per les pedres que portava tota l'estona a la ma? Molt probablement si. I vam celebrar l'aniversari del Pablo, que ja feia un any! Mare meua... Com passa el temps, oi? La Zoe va disfrutar de valent rodejada de nens i de menjar

Al cap d'onze dies, l'Alberto va aterrar a Barcelona i es va poder reunir de nou amb la seva estimada nena que no parava de preguntar per el "papi".

El pobre però, no va poder descansar molt. Al cap de res es va haver de renovar passaport i DNI per al dia següent agafar un AVE i anar cap a Madrid per renovar-nos el Visat a l'ambaixada. La Zoe es va quedar a Lleida amb els iaios ja que ella, al ser americana de naixement, no necessita documents per entrar al país, ella ensenya el passaport i llestos.

I aquí, es quan tot es complica...

Vam anar a Madrid i vam estar esperant unes dues hores per acabar de donar tots els papers i fer la mini-entrevista. Vam marxar contents ja que ens van dir que el Visat estava renovat i que era possible que el rebessin abans del cap de setmana. Nosaltres i l'àvia (es a dir, la Maria Teresa) marxarem el diumenge cap a Pittsburgh, així que anàvem molt justos de temps

Després de Madrid i de tan"ajetreo" vam decidir anar uns dies a la platja, a Calafell. La Núria va fer una escapada de "soltera" cap a Barcelona per a passar el dia amb la Natàlia i la Marta, les seves companyes de penúries durant la seva etapa d'estudiant de màster.

La Zoe va disfrutar molt de la sorra. El temps ens va acompanyar, ja que no feia molta calor i donava gust estar al sol... Això si, l'aigua estava congelada! Com a molt ens remullàvem una mica els peus i poca cosa mes. A la Zoe, li vam ficar la seva piscineta d'aires on l'aigua s'escalfava a la poca estona d'estar al sol i aixi podia fer txip-txap.

Tot i les vacances, la nostra ment estava pendent dels Visats. Cada dia trucàvem a MRW (la companyia de missatgeria encarregada de retornar tots els visats expedits per l'ambaixada americana) i cada dia ens deien el mateix, que no tenien els nostres sobres i que havíem d'esperar.

Al final, el divendres per la tarda vam haver de canviar els vols (previ pagament d'una multa a Delta), per sort, la Maria Teresa va poder endarrerir una mica les seves vacances.

I aixi, va continuar la tortura :(

Per ofegar les penes, enlloc de quedar-nos tancats a casa vam anar al cine tot el que vam poder i també vam fer un soparet amb la colla d'amics, seguit d'una nit de borratxera i descontrol (una vegada a l'any no fa mal, oi?)

Això de tenir cangurs es un gran invent. La Zoe va disfrutar molt dels iaios i de l'àvia, i ells van disfrutar molt mes d'ella

 La veritat es que ara esta en una edat molt divertida. Cada vegada interacciona mes amb tu i, tot i que no diu moltes paraules, ella es fa entendre, tant en anglès com en català. Això si, ho entén tot, fins al punt que també sap quan s'ha de fer la sorda (ja ens comença a prendre una mica el pel la punyetera) Es possible que, a Lleida, amb tanta atenció i amb tantes coses noves s'espavilés una mica mes. Va començar a dir moltes mes paraules i mes clarament, això si, lo que no parava de dir es:"What's això?", una barreja entre "Què es això?" i "What's this?" que vol dir el mateix però en angles jijijiji pobreta, no ens estranya gens que li costi mes parlar....

L'ultima setmana a Lleida va ser tranquil·la a nivell d'activitats, vam passar molt de temps amb la família, jugant amb la petita i passejant. Vam poder celebrar l'aniversari del Josep i la Zoe va practicar com bufar les veles amb el pastís del iaio.

També vam tenir temps per conèixer a una nova cosineta, la Elena, que es va adelantar a sortir per poder veure'ns les cares, això es educació i lo demés son tonteries :) la Zoe però, només tenia ulls per a la Marina (la germana gran) amb la que va jugar als columpis

Però ens vam estressar molt amb el tema dels visats. Ja teníem por d'haver de tornar a ajornar el vol, però al final el miracle va succeir, i els passaports van arribar el dia abans de marxar! Aixi que, al final, tot i el patiment, vam poder fer maletes i vam marxar cap a Pittsburgh, i allí tampoc vam parar.

Mare meua, que ràpid passa el temps...

Sembla mentida que no haguem escrit res des de que vam tornar de vacances de Nadal! Sera que la rutina ens té molt ocupats (aixo ha de ser bo, oi?)

L'hivern a Pittsburgh ha estat molt suau aquest any. No ha fet les temperatures gèlides inhumanes de -23C a les que ens te acostumats, com a molt, un parell de setmanes a -10C i poca cosa mes... De et, fins i tot la primavera s'ha avançat, i ara ens esta fent un temps força agradable.

Es per aixo que no fa gaire, vam decidir anar a passar un cap de setmana a una "cabin" (casa rural) a un parc que ja havíem visitat i que ens havia agradat molt, el Keystone Park, que esta a una hora en cotxe. Per no avorrir-nos amb tanta natira, vam invitar a l'Eli, el Carles, l'Aran, l'Arola i el Roger.

Ens ho vam passar molt be, tot i que encara feia fresca, vam passejar per els voltants del llac i els pitufets van disfrutar de valent tirant pedres! Un dels entreteniments infantils mes vells de la humanitat...

Creiem que el nivell de l'aigua va pujar aquell cap de setmana jejejeje

I els grans ens ho vam passar pipa xerrant, fent fotos, mirant als peques, fent barbacoes, jugant a cartes i al Cromino.

Com us podeu imaginar, un cap de setmana d'allò més tranquil, però també un d'aquelles que et deixa baldat

Hem estat disfrutant de les bones temperatures. Hem tornat a descobrir els columpis, que ja no estan freds, molls o mig congelats; hem passejat per parcs i fet uns quants pícnics; però no hem deixat de visitar museus durant la setmana ja que, a la Zoe li encantaaaa córrer entremig de dinosaures al museu d'història Natural o mirar el trenet i el robot del museu de la Ciència o jugar amb la sorra, el pinso i le tuberies d'aigua al museu dels nens (Childrens Museum).

A aquest últim ara tenen una exposició nova amb tot de bicicletes i cotxes que els nens poden utilitzar, fins i tot pots possar-te dins la roda d'un camió (no sé qui s'ho passa millor als museus... si la Zoe o els pares).

Moltes vegades anem sols als museus, però de tant en tant també ens acompanya algun amiguet/a, com l'Aran o la Taide

L'última vegada que vam anar al museu amb l'Aran a la Zoe se li va ficar entre cella i cella que havien d'anar agafats de la ma amb l'Aran, i després de uns 5 minuts de maniobres per a veure com es fa això d'agafar la ma a algú altre que no sigui la mare... Vam estar una bona estona agafats com un trenet passejant amunt i avall jajajaja. Com podeu veure, son una monada :P

També hi han hagut oportunitats per interaccionar amb altres nens. De fet, la Maia va fer fa poc 2 anyets i ens va invitar a la seva festa d'aniversari (be, ella no, la seva mare l'Ariadna jijiji).

Era una festa ambientada amb la "Hello Kitty" i la Zoe s'ho va passar pipa jugant amb totes les joguines noves i sobretot pujant-se al cotxe de plàstic, que va ser l'atracció del dia de tots els petits.

I no fa tant que va ser "Eastern", es a dir Setmana Santa, l'Ariadna ens va tornar a invitar per anar a buscar ous al seu jardí amb els peques. I es que, aquí a Estats Units es la tradició que podríem dir que substitueix a "La Mona" de Pasqua a Espanya. Tot i que, com us podeu imaginar, també van preparar Mona per als mes petits (i per als que no ho son tant). La Zoe no va parar de menjar tot el dia! Que si xocolata, que si núvols de sucre en forma de pollet (coneguts com Peeps i molt típics), que si carn a la brasa, que si ous de caramel... Que s'ho va passar pipa vaja. A més, es molt graciós veure com busquen els ous per tot arreu.

I ara, nomes ens queda contar els dies que falten per tornar a Lleida! si,si, aquesta vegada tornem abans. Hem hagut de adelantar les nostres vacances perquè se'ns caduca el Visat de residencia, i hem d'anar a fer tota la paperassa a Madrid. Sembla mentida, en plena revolució de les comunicacions i encara has d'anar amb papers amunt i avall...

Com a mínim ens ha servit d'excusa per venir abans jijiji

I fins que arribi el 8 de Maig (quan la Núria i la Zoe aterren a Barcelona) o el 18 de Maig (quan arriba l'Alberto), continuarem fent el mateix de sempre: l'Alberto treballant en la seva proposta de tesis, la Núria i la Zoe buscant activitats per a plenar el dia i sobretot, sent feliços i menjant molts anissos :P

Foto pressa durant el partít Barça-Madrid del 2012, el qual, el Madrid va guanyar. Després del partit la foto hagués estat una altra, pero es aquesta la que queda en els nostres cors.

Navidaaaad, Navidaaaad, Dulce Navidaaaaad

Hola a tothom de nou,

La tardor a Pittsburgh ha passat, com sempre, massa ràpid. Vam disfrutar d'ella el màxim que vam poder, passejant per el carrer o anat als columpis abrigats, tot i que ben aviat vam haver de buscar alternatives per els dies que feia mes fred.

Una d'elles es anar a passar el dia al Museu. Ens hem fet socis dels "Carnegie Museums" (el de Historia Natural, el d'Art i el de Ciència) i ara hi podem anar tantes vegades com vulguem, així que, una vegada a la setmana hi ha visita obligada.

Mes sovint anem al de Historia Natural, que té moltes zones i activitats per als mes petits, com la mina d'ossos de dinosaure, on la Zoe ja ha fet els seus "pinitos" excavant ossos amb el seu pinzell d'arqueòleg.

També disfruta molt veient els dinosaures, el seu preferit es el Triceratops; i tocant les petxines de la sala de jocs, o jugant als puzles d'animals... En fin, s'ho passa tant be que sempre tenim problems per marxar.

Tot i refugiar-nos del fred no vam poder evitar agafar un bon acostipat. Per sort, no va ser res greu, un parell de nits de malestar per culpa de la congestió nasal, una mica de tos i, com es pot veure a la foto, algun que altre moc. Tot i aixi, per una vegada, el sistema inmunitari de la Zoe va guanyar la batalla en poc temps.

Aquest any, com es tradició aquí als USA, vam celebrar Thanksgiving amb amics catalans que també tenen nens.

Enlloc de fer el tradicional gall d'indi a casa, aquesta vegada vam deixar que uns altres fessin la feina ;) Els amfitrions ens van fer un sopar per llepar-se els dits! Nosaltres vam portar el vi, el pa i el eggnog ("ponche de huevo"). La Zoe s'ho va passar pipa jugant amb les joguines dels nens de la casa i menjant de tot

Per desgràcia, al dia següent per la matinada, vam tenir un mal record d'aquelles magnífica vetllada. La Zoe va començar a vomitar molt, treien tot el que tenia i mes! Va estar dues hores aixi... Fins i tot vam trucar al servei d'urgències pediàtriques i ens van dir que hi havia una passa d'un virus estomacal i que era molt contagiós... Oi tant que ho era! A la que la Zoe es va tranquil·litzar i va poder dormir una mica, la Núria va caure i poc després l'Alberto també.

I aixi vam passar el dissabte de després de Thanksgiving, al llit fets una coca :( La Zoe per sort es va recuperar de seguida i la pobreta venia a visitar-nos al llit o al sofà amb joguines per a que juguéssim amb ella.

Menys mal que el diumenge ja ens vam recuperar... En aquells moments es quan es troben a faltar més als iaios i a l'àvia per a que et vinguin a fer un bon caldo jejejeje.

Aviat vam tornar a la vida normal, quedant per jugar amb l'Aran, anat de passeig pels centres comercials, visitant el museu... I així passaven els dies i el 30 aniversari de la Núria s'apropava.

Un divendres a la nit, sense que ella sospités res i amb l'excusa de fer un soparet amb unes amigues a casa de la MJ, a la Núria li van fer una festa sorpresa! No s'ho esperava gens! Allí hi estava tothom qui hi havia d'estar: la MJ i el Dan (el seu marit), la Miriam i la Taide, la Liz, el Alvaro, el Tomàs, l'Arola, el Roger, l'Eli i l'Aran, el Carles (que arribava des de l'aeroport!) i com no, la Zoe i l'Alberto. Lo millor però, va ser el regal: un potser amb tot de fotos de amics i família felicitant-li l'aniversari (de nou, moltes gràcies a tothom)

Tot i que tampoc es pot queixar dels regals: un llibre i una gorro que ja havia demanat jejejeje i un val per un massatge i manicura a un Spa! I es que... quan es te certa edat, un s'ha de començar a cuidar una mica.

Els Nadals s'anaven apropant de mica en mica. A casa vam ficar l'arbre per a que la Zoe es comences a adonar que era una època especial. Fins i tot vam anar a Schenley Park a buscar un bon tronc per fer el "tió", d'aquesta manera la Zoe va poder practicar una mica abans d'anar cap a Lleida.

Tambe ens vam apuntar a al tradicio de fer-se la foto amb el pare Noel. Aquí els nens realment (com passa a les pel·lícules) es senten a la seva falda i li demanen el que volen. L'home que feia de Santa Claus.... Ui! Vull dir... En Santa Claus, era molt simpàtic i va tenir molta paciència amb la Zoe perquè no s'espantés gaire. De totes maneres, els pares la vam acompanyar per a que es sentis mes segura, i així tots tres li vam poder demanar el que volíem per aquelles festes.

Qui sap, potser la Zoe li va demanar també que el Barça guanyés al Madrid, perquè es va ficar molt contenta quan la mare cantava el himne del Barça. A mes, a mes, els colors blau i grana li queden molt be, tot i que el seu pare opini tot lo contrari...

(Alberto: Pero ... mireu de quin color es la samarreta que porta a sota de la del Barça ...)

I aviat va arribar el dia en que vam agafar l'avió rumb cap a Lleida. La Zoe no va dormir tot el que li tocava, però tot i així es va portar molt be (gràcies a l'ajuda del iPad i molts episodis del Pocoyo jijijiji)

A Barcelona ens esperaven el Josep i la Pili ansiosos d'agafar a la petita. Cada vegada reconeix més als seus iaios i a ells se'ls i va caure la baba de poder estar amb la seva neta :) Al viatge d'anada cap a la terra ferma vam poder descansar una mica, i al arribar al hotel de la Maria Teresa vam celebrar amb un bon dinar el seu aniversari!!

I així van començar les festes, amb dies tranquils, passejant per el carrer Major, comprant una mica (no massa per culpa de la dichosa crisis aquesta de qui tothom parla) i visitant als reyayos i altra família.

Aquesta vegada però, no ens vam bellugar tant. Hem estat mes mandrosos i no hem anat tant amunt i avall per a veure a la gent... I es que la veritat, teníem ganes d'una mica de tranquil·litat. Últimament les visites a Lleida, tot i que esperades i disfrutades, es feien molt agotadores; aixi que podem dir que, aquesta vegada, hem fet vacances de Nadal.

Lo únic que vam fer va ser agafar un diumenge el AVE a Madrid per anar a veure a tots els amics que tenim repartits fora de les nostres fronteres catalanes. Ens vam reunir uns quants per compartir experiències i per conèixer als nous membres de la colla. Uns amics nostres (l'Andres i la Tracey) que han sortit varies vegades en aquest blog, han tingut una nena monissima: la Chloe. Vam anar tots junts a dinar a un restaurant àrab, va ser molt interessant passar 3h sentats al terra jajajaja, em sembla que a la propera no repetirem el lloc, tot i que el menjar estava molt bo.

D'esquerra a dreta: Keko, Chloe, Txema, Cris, Sergio, Andres, Tracey,

Zoe, Mariate, Alberto, Montaño, Nuria i Fran.

El que no ens vam saltar van ser les "comilones" i reunions familiars. La Zoe va disfrutar molt de tota l'atenció i de les noves joguines i llibres! Es va fer molt amiga del tronc i cada dos per tres li volia donar de menjar. El tronc, en recompensa per tan bon tracte, ens va cagar molts regalets!

I passades les festes ja ens quedaven pocs dies per tornar a Pittsburgh. Aquesta vegada vam agafar el vol de tornada abans del dia de cap d'any per estalviar una mica.

Ens vam acabar de despedir de tothom, vam veure als amics, vam sortir de festa (tot i que el cos ja no aguanta tant com abans) i vam anar al cine amb el Edu, el nostre txofer particular, un parell de vegades.

Els iaios i àvia van jugar tot el que van poder amb la Zoe i poc a poc va passar els dies fins al 30 de Desembre, quan vam agafar el vol cap als USA.

De tornada, vam tenir sort de que el vol no anava ple i ens van donar un seient extra per a la Zoe, tot i que, a la poca estona de despegar, vam conèixer una nena que es va passar gairebe tot el vol jugant amb nosaltres (i amb el iPad, clar). Al final va resultar que era filla del capita del equip de balonmano del FCBarcelona! Que fuerteeee. Els seus pares anaven venint demanant disculpes i insistint a la nena de que ens deixes en pau, però es veu que ella s'ho passava millor amb nosaltres, sobretot amb els jocs de l'Alberto, aixi que el viatge va ser entretingut.

Un cop a Pittsburgh ens vam trobar una ciutat menys gèlida de lo esperat. Una sorpresa força agradable, tot i que no va durar gaire.

De seguida va arribar el fred i la neu, però aquesta vegada els dies a -10C es combinen amb dies a 3C, de manera que es fa més suportable.

Aquest any no vam poder celebrar el cap d'any per culpa del jetlag... A les 11 de la nit no aguantàvem mes i vam anar a dormir. Alguns diuen que això porta mala sort... Podria ser que si, ho averiguarem en futures entrades al blog :P

Molts petons a tots i a totes

Feliç 2012,

Alberto, Núria i Zoe

Dos setmanes de tardor

Hola a tothom de nou,

Aquí teniu un nou relat de les nostres aventures per terres Pittburguianes. Després de tornar de Lleida ens va costar una mica acostumar-nos a tanta tranquil·litat :) Els dies son mes relaxats però també una mica mes avorrits, així que ens toca buscar activitats a fer per la nostra ciutat.

Aprofitant que uns familiars del Aran estaven de visita, vam anar per primer cop al Childrens Museum (el Museu dels nens) La Zoe s'ho va passar pipa a la zona de l'aigua, amb el seu abric de capità "Pescanova" i el munt de fonts, tubs i barquets! També vam anar a la zona de jocs de nens, on hi havia un sorral fet de menjar d'ocell (que per suposat la Zoe va tastar), llibres, una zona de construccions i llums de colors que es podien convinar a la paret. Tot molt divertit i didàctic. Per acabar la visita, vam anar a la zona de manualitats per pintar una estoneta, la nostra petita esta feta una artista, però no volia portar l'abric de pintor per a no tacar-se, així que la experiència va durar poca estona.

Un altre dia vam anar al Zoo, aprofitant que encara no feia fred. Com us podeu imaginar, cada vegada li fan mes gràcia els animals, sobretot els grans. Va riure molt amb els elefants i els rinoceronts, però on va disfrutar de valent va ser al Aquari. Al ser un recinte tancat va estar passejant i mirant tots els peixos grans i petits durant una bona estona. Fins i tot va tocar una "ralla"! Aquesta nena es petita però valenta

Mentre les temperatures ens ho han permès em anat alguns dies a jugar als columpis. Cada vegada es mes hàbil i necessita menys ajuda, fins i tot ha desenvolupat una tècnica segura per baixar del tobogan (es tira de peus i de panxa). S'ho passa molt be, i d'aquesta manera també juga una mica amb altres nens, tot i que s'ha de dir que en aquestes edats van cadascú a la seva... Lo únic que no li acaba de fer gràcia es el gronxador, i no sabem perquè, sembla que es pensi que la deixarem allà penjada o algo per el estil... Bueno, poc a poc li anirà agafant el "gustillo".

Però a la que ens hem despistat ha arribat el fred, i amb ell els constipats (acompanyats d'infecció d'oïda) Per sort a casa no falten joguines ni coses a fer, només baixar a ficar la lavadora i la secadora ja es tota una experiència! La Zoe ajuda molt a la mare i fica i treu la roba (de vegades la treu quan toca ficar-la... Però la intenció es el que conta, oi?

I es que la Zoe s'esta fent tota una senyoreta. Ja te 15 mesos! La pediatra ens va dir que esta molt be. Cada vegada es mes proporcionada en relació alçada pes, en poques paraules, no esta tant gordeta. Però tranquils, que les galtones continuen igual que sempre :D

Aquesta última setmana hem estat entretinguts preparant-nos per Halloween. Hem fet la tradicional festa de disfresses a casa, aquesta vegada no hem estat tanta gent com altres anys, però ens ho vam passar be igualment.

El mateix dissabte (dia 29 d'Octubre) va caure la primera nevada! Cada vegada s'adelanta mes la cosa, i això que normalment cau per Thanksgiving...tot i que no va acabar de quallar.

Aquest any ens hem disfressat de romans: la Núria de emperadora romana (ja que es la reina de la seva casa), l'Alberto de gladiador (tota la disfressa feta a mà i a partir de un cubo de basura jejejeje) i la Zoe de lleó del Colisseu tot i que mes que por, se't queia la baba de lo mona que anava amb la disfressa ;)

El dia 30 d'Octubre, el dia oficial de Halloween o si ho preferiu, el dia de Tot Sants, enlloc de menjar panellets i castanyes (aquest any no els hem fet...) doncs vam anar a recollir caramels i xocolatines per les cases. Si senyors, aquest ha estat el nostre primer "trick or treat" (al castellà es tradueix com truco o trato, tot i que "treat" seria mes aviat un premi...)

Va ser una pena que ens va ploure una mica, però bueno, es va poder aguantar, i vam anar pel barri de Highland de casa en casa amb l'Aran, l'Eli i el Carles. La Zoe de seguida li va agafar el gustillo a això d'agafar caramels de les dones que ens esperàvem a les portes de les cases ambientades (algunes mes que altres) i ficar-les a la seva cistelleta en forma de carabassa. I como no! Després a menjar tots els dolços! Com pares responsables que som, ens vam menjar nosaltres la majoria de caramels per a que a la Zoe no li agafés mal de panxa, si es que... Som un exemple a seguir :P

I ara que ja ha passat Halloween, totes les botigues es preparem ja per als Nadals. En aquest país no estan per tonteries... Però per nosaltres aquestes dates es temps per tornar a la nostra terra i passar vetllades en família

Aquest any, vindrem del 15 al 30 de Desembre. La Núria i la Zoe no es quedaran mes temps perquè cada vegada es fa mes dur controlar i tranquil·litat a la pitufa, tot i que en general es porta molt be. Aixi que, no ens arriscarem i volarem els tres junts d'anada i de tornada

Esperem tenir temps per veure'ns amb el màxim de gent possible... Si no es aixi... Tocarà continuar llegint el blog!

Molts petons a tots/es

Alberto, Núria i Zoe

Estiu amb la família!!

Aquesta vegada molts de vosaltres formareu part d'aquesta entrada ja que ens hem passat un mes voltant per "Spain". La primera setmana, i després d'un vol una mica pesadet ja que la Zoe va decidir no dormir :(, vam veure a part de la família i a alguns amics

Primer, tarda amb els iaios i l'àvia, i després visites varies a tiets i tietes de la família Rodriguez. Cada visita anava acompanyada d'un pastís d'aniversari per la Zoe, es a dir que la nostra filla ja te uns 5 anys! Si contem totes les vegades que ha bufat les espelmes jejeje

Tampoc va faltar un soparet amb la família Garcia. Vam anar al Faro d'Alfes, reservat exclusivament per nosaltres. Fins i tot vam tenir una empanada dedicada a la protagonista del moment! La Dolors esta feta tota una chef. I amb el sopar també van caure uns quants regalets per a la peque. Acabàvem d'arribar i ja estàvem patint per si podríem posar-ho tot a la maleta

D'esquerra a dreta: Alberto, Zoe, Eladio, Dolors, Flora, Dani, Josep Maria, Josep, Núria, Pili, Núri, Edu i iaia Nieves, aixo sembla l'últim sopar!!

L'equip de natació format per el Joel, el Pau
, l'Alberto i el Verni, tots ells
acompanyant a l'artista principal: la Zoe

No tot es família quan anem a Lleida, també vam reunir-nos amb els amics a la mítica Torre del Pau. Aixi ens vam tornar a reunir els vells i els nous de la colla: la Zoe i el Pablo, es van conèixer! No van poder jugar gaire perquè el Pablo va decidir dormir tot el dia, però la Zoe s'ho va passar pipa a la piscina amb tots els tiets!

Alguns de la colla no van poder venir a la comilona, però ens vam anar veient en múltiples cafès per el Carrer Major i altres mini-visites, així la Zoe i l'Arnau també van tenir ocasió de reunir-se de nou ;)

La segona setmana va ser de "vacances" de les d'abans. Vam anar a Calafell, fins i tot la Maria Teresa es va unir a l'esdeveniment per uns dies! I es que... Qui pot dir que no a uns quants dies de sol, menjar i relax?

La Zoe no es va fer estranya a la platja, ni tampoc a la seva piscineta plenada amb molt de carinyo i suor de galleda a galleda (així si que es fa exercici!)

Vam poder gaudir del sol, la lectura, xerrades, menjars al balcó i passejades per el passeig. També vam aprofitar per anar a veure el apartament del Joan i la Rosa Mari, que per cert, es molt cuco (i mes ple de bon menjar com estava...) A la Zoe li va agradar molt el tobogan del pati comunitari

L'últim dia, abans de que l'Alberto suposadament marxés vam anar a la super casa de la Lorena i el Janilson a Cambrils! Lo millor de la casa.... La piscina i el Tobi! Vam menjar molt be, algun plat d'origen brasiler que altre que, com era d'esperar,estava boníssim!

Per la tarda vam comprovar que el vol de l'Alberto sortís a l'hora i ens vam adonar que no marxava fins d'aquí dos dies!! Això dona una idea del despiste que portem entre tants vols... Bueno, va ser una sorpresa molt agradable i aixi vam poder disfrutar d'un dia extra amb el "patriarca" de la casa

Una vegada l'Alberto va marxar, la Núria i la Zoe es van dedicar la visitar a la família Chimeno, que també es morien de ganes de veure a la pitufa. No va faltar la tradicional visita a Soses, com no, amb dinar inclòs! A la tercera setmana els pantalons ja no tancaven.

I també vam anar a Aitona, per a que només digui que es va més a un lloc que a un altre. Allí el Pepe ens va fer una paella casolana i la Roser no es va oblidar el postre :P

El "clan" d'Aitona: Laia, Roser, Pepe i Josep

Totes aquestes visites estaven combinades amb sopars múltiples a casa d'altres familiars. Com veieu, la nostra agenda va estar molt ocupada!

Fins i tot ens vam escapar a Barcelona per veure a la Marta i la Natalia. I per conèixer al Pau! La Zoe s'ho va passar pipa jugant tot el dia amb el Pau, la Maria i la Betty 

Algú havia vist mai unes avies
tant contentes de pujar
al bus turístic?

Entre visita i visita, vam anar un dia a re-descobrir Lleida amb el bus turístic. La veritat es que per 1€ es una experiència molt recomanable. Aixi la Zoe va poder veure la Seu Vella, el castell dels Templaris, Gardeny i fins i tot el Larida, tot i que encara es molt petita per anar de discoteca em sembla que no li falta ritme

I aixi van passar els dies. Vam disfrutar molt de tothom, i ens vam deixar a molta gent per veure, com sempre, però es que es molt difícil coincidir amb tanta gent amb tant pocs dies

Ens hagués encantat fer mes sopar amb els amics, i fins i tot reunir-nos amb l'antiga colla de Pittsburgh a Barcelona i a Madrid... Tot això queda pendent per una altra vegada, qui sap, potser als Nadals?

El dia va arribar en que les dones de la casa van agafar l'avió de tornada. La Zoe, tot i que ja camina i es belluga, es va portar molt be a la falda de la mare veient el Pocoyo, llegint, jugant, menjant i dormint.

L'Alberto ens esperava impacient al aeroport, i sembla que també ens esperaven els constipats! Al poc d'arribar la Zoe i jo ja moquejàvem :( la Zoe fins i tot va passar una mica de febre i ha tingut una infecció d'oïda per culpa de la mucositat acumulada, però tranquils, que la situació ja esta controlada i ja estem recuperades i disposades a viure mes aventures per a que us les puguem contar.

Quina serà la propera?

La Seu Vella de Lleida

No cal dir que hi han moltes mes fotos al link de la dreta... allí esteu gairebé tots! si algu vol que li enviem alguna foto en especial, només heu de contactar amb nosaltres :D