Step 1

Buenooooo, ja hem fet el primer pas, i hem montat tots les mobles del menjador i de l'habitació que haviem comprat al Ikea!!! es a dir que: ja tenim un llit on dormir (quina emoció!!)

Aquest loft poc a poc l'anirem fent nostre XD

Encara queden força coses a fer i a comprar. Avui han vingut a canviar la cuina (això es idea de la empresa que ens lloga el pis), i segurament fins divendres no estarà acabada, esperem que al final d'aquesta setmana les coses siguin més normals ji,ji

Per lo que fa al picnic del Institut of Robotics... no va estar mal. La gent es una mica "friki" la veritat, estavem en una carpa ben organitzada, amb beguda gratis i jocs per a nens i grans (tallers de manualitats, frisbie, kriket, voley, beisbol, malabars...). Lo més destacat va ser el paissatge, un bosc a les afores de Pittsburgh preparat per a fer aquest tipus de picnics, i el menjar, una "peaxo" de barbecue amb tot lo tipic americà que us pogueu imaginar, com a les pelicules!!

Com veieu poc a poc ens anem integrant en aquesta societat... Demà anem a un curs d'orientació per a estudiants extrangers de la CMU (Carnegie Mellon University), alli ens explicaran que hem de fer amb els papers d'immigració i ens resoldran tots els dubtes que tinguem, que no son pocs. No ens anirà malament una petita guia, la veritat.

Aqui com veieu, no parem quiets, sempre hi ha alguna cosa a fer, alguna cosa que decidir, algo en lo que pensar... pero contents, de veritat.

Un petonas

Cri cri, cri cri...

No es que nos hayamos vuelto locos, pero es que "cri cri" es lo que se podria oir por las noches en el apartamento donde estamos. Si!!!, por fin, ya hemos encontrado sitio para que descansen nuestros panderos mientras luchan por no americanizarse y volverse de talla XXXXXXXL. Lo dicho, que por fin hemos encontrado un apartamento en el que nos encontramos a gusto, casi demasiado a gusto. Ha costado unos dias y unos cuantos dolares mas de lo planificado, pero el "loft" que hemos encontrado tiene cierto atractivo. Esta en una zona un poco más europea de lo habitual (más edificios y menos casas unifamiliares), con algun que otro centro comercial al lado y bastante bien comunicado, pero "lo mejor esta en el interior" (que bonito me ha quedado).

Para los que no lo sepan un "loft" es un habitaculo situado dentro de una antigua fábrica restaurada y convertida en apartamentos, con todo lo que ello implica. Los techos son un poco más altos de lo habitual, algo así como de unos 4 metros, las paredes (pocas) no llegan al techo, en el comedor solo hay dos ventanas, pero de 3x4 metros cada una, todo ello hace de casa un sitio muy grande, abierto y bien iluminado. Parece que os lo este vendiendo, pero es que cuando entramos nos miramos a la cara, y después de todos los cuchitriles que habíamos visto supimos que este era el bueno.

Aquí van unas foticos:

...pues eso, cri cri es lo que se puede oir por las noches, durmiendo en una colchoneta sin ningún mueble en medio del enorme "living room".

Por lo demás, la verdad es que nada fuera de lo esperado: mucho estrés, muy cansados de tanto andar (ya me han salido ampollas en los pies ... querido Volvo ... como te hechamos de menos), bastante dinero gastado y por gastar, malentendidos por nuestro inglés de Soria, ...

Nos hemos tenido que abrir una cuenta bancaria, dar de alta telefonos móviles, contratar el servicio de internet para casa, comprar muebles en el maravilloso mundo de IKEA, empezar a darnos a conocer en la universidad y muchas otras cosas que ni me acuerdo. Los pocos muebles que ya hemos encargado nos llegarán el martes de la semana que viene, así que mientras tanto estamos Nuria y yo bastante solitos en casa. Hemos pensado en ponernos a jugar al "frisbie" en casa.

Por cierto, mañana tenemos nuestra primera actividad social desde que llegamos a Pittsburgh, nos han invitado a un picnic para "familias" con miembros trabajando en Carnegie Mellon (universidad en la que estoy), la verdad es que no sabemos que nos encontraremos ya que la gente por aquí es un poquito rarita (por lo pronto, y al menos en relaciones superficiales, son exageradamente efusivos y cordiales) ya os contaremos que tal nos va en la próxima entrega, que supongo que no será a mucho tardar, ... es posible que asistamos a nuestra primera "american barbeque"!!!.

Nuria y Alberto.

Buscant on viure (2n dia)

Hola people!! encara estem en la cerca de la nostra futura casa/pis per tot aquest any!!! Tot i que hi ha molta oferta, la cosa no sembla tan facil com creiem en un principi. Be, avui anem a una mena d'agencia immobiliaria, a veure que ens diuen alli.... No desesperem i que la sort ens acompanyi. Us seguirem informant (Perdo per els accents, estic escribint des del ordenador de l'hotel i te teclat america!!!) So sorry

Adeu Chicago

Bé, la veritat es que la ciutat de Chicago es genial, molt recomanable!!!!!! L'últim dia d'orientació de la Caixa ens el vam passar passejant per la Downtown (el centre de la ciutat ple de rascacels) i vam pujar al rascacels més gran de tot EEUU "Sears Tower": im-presionant Però... Chicago ja s'ha acabat i.... JA ESTEM A PITTSBURGH!!!!!! La ciutat sembla força tranquila. Ara estem superenfeinats buscant ofertes de pisos-cases... aprop de l'universitat. Quan tinguem una altra estona ja us continuarem contant. Molts petons

O sea... sabes.... (you know...)

Bueno, si pensavem que aquests de "La Caixa" tenien diners... ara sabem que si que és veritat, perque després d'estar en una peazo d'habitació a Indiana(Blomington), ara estem a Chicago en una habitació del pis 14 del Hilton Garden Inn (Downtown) al vell mitj de la ciutat!!! Que fuerte me parece todo..... I per a rematar el dia, aquesta tarde anem a un creuer per el llac Michigan.. que més que un llac sembla un petit mar, ja que per l'horitzó no es veu l'altra costa!! Ja us contarem que tal, i si femuna foto"xula" de la ciutat ja us l'ensenyarem. Un petonas a tots/es

I'm in Indiana

Holaaaaa ja se, ja se... vaig dir que escriuria cada dia i no ho estic complint, ho sento molt. La veritat es que entre el jetlag i que tenim tots els dies força organitzats... arribem cansats a l'habitació de l'hotel (aqui teniu una foto).

Com podeu comprovar... tot es molt gran, el llit es enorme, l'habitació també, el menjar es supergran, les begudes, els cotxes, les cases, la roba... TOT. Es una pasada.

La veritat es que estem disfrutant molt, però disfrutariem encara més sino fos perquè ens han perdut "totes" les maletes!!!!!!!!!! Si,si, portem desde diumenge amb la mateixa roba i ja estem a dimecres!!! es muy fuerte. Avui hem anat de shopping per comprar alguna cosa més que posar-nos. Fins ara hem passat rentant la samarreta cada nit. Bé, això es tota una aventura com podeu comprovar.

Ahir vam anar a un "peazo" llac anomenar Lake Monroe encara que ells diuen que es petit. Els qui teniem banyador es van poder refrescar mentres que la resta vam disfrutar del sol i d'un passeig en una motora... molt americà tot plegat.

Tot i que nosaltres pensavem que aquí faria fresca... ens vam equivocar: la veritat es que fa força calor, sobretot quan toca una mica el sol. El problema es que hi ha moltíssima humitat!! molt més que a Barcelona i es com si t'engullis la calor o algo així. Això si, els americans ho tenen tot controlat, per compensar aquesta calor no dubten en ficar al màxim els seus aires acondicionats i, per tant, en qualsevol edifici que entrem ens morim de fred!!! ji,ji

Avui hem visitat el campus de la Universitat d'Indiana. Es enorme i fins i tot hem comprovat que existeixen "las hermandades" de les pel·lícules (que autèntic).

Hem fet un dinar i un sopar allí, fins i tot he hagut de parlar amb anglés!!! es a dir que perfi he comença't a destrossar l'idioma ji,ji.

Bé, anem a descansar una estoneta en aquest petit llitet que demà serà un altre dia.

See you.

Només falten unes hores

Ja queda poc. Les maletes estan fetes, ens hem despedit de la majoria de la gent (de qui no hem pogut a sigut per falta de temps, de veritat) i ara només ens falta veure que passarà demà al matí amb tot aquest rollo de l'equipatge de mà!! Espere'm que no ens fiquin molts problemes. Arribarem sobre les 9 de la nit del diumenge a Indiana (primer destí), es a dir sobre les 3 de la matinada del dillums hora catalana. Suposem que en l'hotel hi haurà internet, així que us podrem narrar les nostres aventures per Indiana i Chicago aquesta primera setmana de vacances. I sino, sempre quedarà el movil. Per trucar-nos allà, en principi no fa falta marcar cap tipus de prefix abans dels nostres números. Núria: 618086818 Alberto: 696456659 Seguirem informant

La despedida

Sou els millors

PREPARATIUS

Bé, els nervis ja comencen a notar-se, cada vegada queden menys dies per al 13 d'Agost (l'inici de la nostra aventura). Espero que aquest "blog" sigui una manera de mantenir-nos en contacte!! Us portarem sempre al cor