Nuria i Alberto in Pittsburgh

Navidaaaad, Navidaaaad, Dulce Navidaaaaad

2012-01-18T18:06:00.002+01:00

Hola a tothom de nou,

La tardor a Pittsburgh ha passat, com sempre, massa ràpid. Vam disfrutar d'ella el màxim que vam poder, passejant per el carrer o anat als columpis abrigats, tot i que ben aviat vam haver de buscar alternatives per els dies que feia mes fred.

Una d'elles es anar a passar el dia al Museu. Ens hem fet socis dels "Carnegie Museums" (el de Historia Natural, el d'Art i el de Ciència) i ara hi podem anar tantes vegades com vulguem, així que, una vegada a la setmana hi ha visita obligada.

Mes sovint anem al de Historia Natural, que té moltes zones i activitats per als mes petits, com la mina d'ossos de dinosaure, on la Zoe ja ha fet els seus "pinitos" excavant ossos amb el seu pinzell d'arqueòleg.

També disfruta molt veient els dinosaures, el seu preferit es el Triceratops; i tocant les petxines de la sala de jocs, o jugant als puzles d'animals... En fin, s'ho passa tant be que sempre tenim problems per marxar.

Tot i refugiar-nos del fred no vam poder evitar agafar un bon acostipat. Per sort, no va ser res greu, un parell de nits de malestar per culpa de la congestió nasal, una mica de tos i, com es pot veure a la foto, algun que altre moc. Tot i aixi, per una vegada, el sistema inmunitari de la Zoe va guanyar la batalla en poc temps.

Aquest any, com es tradició aquí als USA, vam celebrar Thanksgiving amb amics catalans que també tenen nens.

Enlloc de fer el tradicional gall d'indi a casa, aquesta vegada vam deixar que uns altres fessin la feina ;) Els amfitrions ens van fer un sopar per llepar-se els dits! Nosaltres vam portar el vi, el pa i el eggnog ("ponche de huevo"). La Zoe s'ho va passar pipa jugant amb les joguines dels nens de la casa i menjant de tot

Per desgràcia, al dia següent per la matinada, vam tenir un mal record d'aquelles magnífica vetllada. La Zoe va començar a vomitar molt, treien tot el que tenia i mes! Va estar dues hores aixi... Fins i tot vam trucar al servei d'urgències pediàtriques i ens van dir que hi havia una passa d'un virus estomacal i que era molt contagiós... Oi tant que ho era! A la que la Zoe es va tranquil·litzar i va poder dormir una mica, la Núria va caure i poc després l'Alberto també.

I aixi vam passar el dissabte de després de Thanksgiving, al llit fets una coca :( La Zoe per sort es va recuperar de seguida i la pobreta venia a visitar-nos al llit o al sofà amb joguines per a que juguéssim amb ella.

Menys mal que el diumenge ja ens vam recuperar... En aquells moments es quan es troben a faltar més als iaios i a l'àvia per a que et vinguin a fer un bon caldo jejejeje.

Aviat vam tornar a la vida normal, quedant per jugar amb l'Aran, anat de passeig pels centres comercials, visitant el museu... I així passaven els dies i el 30 aniversari de la Núria s'apropava.

Un divendres a la nit, sense que ella sospités res i amb l'excusa de fer un soparet amb unes amigues a casa de la MJ, a la Núria li van fer una festa sorpresa! No s'ho esperava gens! Allí hi estava tothom qui hi havia d'estar: la MJ i el Dan (el seu marit), la Miriam i la Taide, la Liz, el Alvaro, el Tomàs, l'Arola, el Roger, l'Eli i l'Aran, el Carles (que arribava des de l'aeroport!) i com no, la Zoe i l'Alberto. Lo millor però, va ser el regal: un potser amb tot de fotos de amics i família felicitant-li l'aniversari (de nou, moltes gràcies a tothom)

Tot i que tampoc es pot queixar dels regals: un llibre i una gorro que ja havia demanat jejejeje i un val per un massatge i manicura a un Spa! I es que... quan es te certa edat, un s'ha de començar a cuidar una mica.

Els Nadals s'anaven apropant de mica en mica. A casa vam ficar l'arbre per a que la Zoe es comences a adonar que era una època especial. Fins i tot vam anar a Schenley Park a buscar un bon tronc per fer el "tió", d'aquesta manera la Zoe va poder practicar una mica abans d'anar cap a Lleida.

Tambe ens vam apuntar a al tradicio de fer-se la foto amb el pare Noel. Aquí els nens realment (com passa a les pel·lícules) es senten a la seva falda i li demanen el que volen. L'home que feia de Santa Claus.... Ui! Vull dir... En Santa Claus, era molt simpàtic i va tenir molta paciència amb la Zoe perquè no s'espantés gaire. De totes maneres, els pares la vam acompanyar per a que es sentis mes segura, i així tots tres li vam poder demanar el que volíem per aquelles festes.

Qui sap, potser la Zoe li va demanar també que el Barça guanyés al Madrid, perquè es va ficar molt contenta quan la mare cantava el himne del Barça. A mes, a mes, els colors blau i grana li queden molt be, tot i que el seu pare opini tot lo contrari...

(Alberto: Pero ... mireu de quin color es la samarreta que porta a sota de la del Barça ...)

I aviat va arribar el dia en que vam agafar l'avió rumb cap a Lleida. La Zoe no va dormir tot el que li tocava, però tot i així es va portar molt be (gràcies a l'ajuda del iPad i molts episodis del Pocoyo jijijiji)

A Barcelona ens esperaven el Josep i la Pili ansiosos d'agafar a la petita. Cada vegada reconeix més als seus iaios i a ells se'ls i va caure la baba de poder estar amb la seva neta :) Al viatge d'anada cap a la terra ferma vam poder descansar una mica, i al arribar al hotel de la Maria Teresa vam celebrar amb un bon dinar el seu aniversari!!

I així van començar les festes, amb dies tranquils, passejant per el carrer Major, comprant una mica (no massa per culpa de la dichosa crisis aquesta de qui tothom parla) i visitant als reyayos i altra família.

Aquesta vegada però, no ens vam bellugar tant. Hem estat mes mandrosos i no hem anat tant amunt i avall per a veure a la gent... I es que la veritat, teníem ganes d'una mica de tranquil·litat. Últimament les visites a Lleida, tot i que esperades i disfrutades, es feien molt agotadores; aixi que podem dir que, aquesta vegada, hem fet vacances de Nadal.

Lo únic que vam fer va ser agafar un diumenge el AVE a Madrid per anar a veure a tots els amics que tenim repartits fora de les nostres fronteres catalanes. Ens vam reunir uns quants per compartir experiències i per conèixer als nous membres de la colla. Uns amics nostres (l'Andres i la Tracey) que han sortit varies vegades en aquest blog, han tingut una nena monissima: la Chloe. Vam anar tots junts a dinar a un restaurant àrab, va ser molt interessant passar 3h sentats al terra jajajaja, em sembla que a la propera no repetirem el lloc, tot i que el menjar estava molt bo.

D'esquerra a dreta: Keko, Chloe, Txema, Cris, Sergio, Andres, Tracey,

Zoe, Mariate, Alberto, Montaño, Nuria i Fran.

El que no ens vam saltar van ser les "comilones" i reunions familiars. La Zoe va disfrutar molt de tota l'atenció i de les noves joguines i llibres! Es va fer molt amiga del tronc i cada dos per tres li volia donar de menjar. El tronc, en recompensa per tan bon tracte, ens va cagar molts regalets!

I passades les festes ja ens quedaven pocs dies per tornar a Pittsburgh. Aquesta vegada vam agafar el vol de tornada abans del dia de cap d'any per estalviar una mica.

Ens vam acabar de despedir de tothom, vam veure als amics, vam sortir de festa (tot i que el cos ja no aguanta tant com abans) i vam anar al cine amb el Edu, el nostre txofer particular, un parell de vegades.

Els iaios i àvia van jugar tot el que van poder amb la Zoe i poc a poc va passar els dies fins al 30 de Desembre, quan vam agafar el vol cap als USA.

De tornada, vam tenir sort de que el vol no anava ple i ens van donar un seient extra per a la Zoe, tot i que, a la poca estona de despegar, vam conèixer una nena que es va passar gairebe tot el vol jugant amb nosaltres (i amb el iPad, clar). Al final va resultar que era filla del capita del equip de balonmano del FCBarcelona! Que fuerteeee. Els seus pares anaven venint demanant disculpes i insistint a la nena de que ens deixes en pau, però es veu que ella s'ho passava millor amb nosaltres, sobretot amb els jocs de l'Alberto, aixi que el viatge va ser entretingut.

Un cop a Pittsburgh ens vam trobar una ciutat menys gèlida de lo esperat. Una sorpresa força agradable, tot i que no va durar gaire.

De seguida va arribar el fred i la neu, però aquesta vegada els dies a -10C es combinen amb dies a 3C, de manera que es fa més suportable.

Aquest any no vam poder celebrar el cap d'any per culpa del jetlag... A les 11 de la nit no aguantàvem mes i vam anar a dormir. Alguns diuen que això porta mala sort... Podria ser que si, ho averiguarem en futures entrades al blog :P

Molts petons a tots i a totes

Feliç 2012,

Alberto, Núria i Zoe

Dos setmanes de tardor

2011-11-11T17:07:00.009+01:00

Hola a tothom de nou,

Aquí teniu un nou relat de les nostres aventures per terres Pittburguianes. Després de tornar de Lleida ens va costar una mica acostumar-nos a tanta tranquil·litat :) Els dies son mes relaxats però també una mica mes avorrits, així que ens toca buscar activitats a fer per la nostra ciutat.

Aprofitant que uns familiars del Aran estaven de visita, vam anar per primer cop al Childrens Museum (el Museu dels nens) La Zoe s'ho va passar pipa a la zona de l'aigua, amb el seu abric de capità "Pescanova" i el munt de fonts, tubs i barquets! També vam anar a la zona de jocs de nens, on hi havia un sorral fet de menjar d'ocell (que per suposat la Zoe va tastar), llibres, una zona de construccions i llums de colors que es podien convinar a la paret. Tot molt divertit i didàctic. Per acabar la visita, vam anar a la zona de manualitats per pintar una estoneta, la nostra petita esta feta una artista, però no volia portar l'abric de pintor per a no tacar-se, així que la experiència va durar poca estona.

Un altre dia vam anar al Zoo, aprofitant que encara no feia fred. Com us podeu imaginar, cada vegada li fan mes gràcia els animals, sobretot els grans. Va riure molt amb els elefants i els rinoceronts, però on va disfrutar de valent va ser al Aquari. Al ser un recinte tancat va estar passejant i mirant tots els peixos grans i petits durant una bona estona. Fins i tot va tocar una "ralla"! Aquesta nena es petita però valenta

Mentre les temperatures ens ho han permès em anat alguns dies a jugar als columpis. Cada vegada es mes hàbil i necessita menys ajuda, fins i tot ha desenvolupat una tècnica segura per baixar del tobogan (es tira de peus i de panxa). S'ho passa molt be, i d'aquesta manera també juga una mica amb altres nens, tot i que s'ha de dir que en aquestes edats van cadascú a la seva... Lo únic que no li acaba de fer gràcia es el gronxador, i no sabem perquè, sembla que es pensi que la deixarem allà penjada o algo per el estil... Bueno, poc a poc li anirà agafant el "gustillo".

Però a la que ens hem despistat ha arribat el fred, i amb ell els constipats (acompanyats d'infecció d'oïda) Per sort a casa no falten joguines ni coses a fer, només baixar a ficar la lavadora i la secadora ja es tota una experiència! La Zoe ajuda molt a la mare i fica i treu la roba (de vegades la treu quan toca ficar-la... Però la intenció es el que conta, oi?

I es que la Zoe s'esta fent tota una senyoreta. Ja te 15 mesos! La pediatra ens va dir que esta molt be. Cada vegada es mes proporcionada en relació alçada pes, en poques paraules, no esta tant gordeta. Però tranquils, que les galtones continuen igual que sempre :D

Aquesta última setmana hem estat entretinguts preparant-nos per Halloween. Hem fet la tradicional festa de disfresses a casa, aquesta vegada no hem estat tanta gent com altres anys, però ens ho vam passar be igualment.

El mateix dissabte (dia 29 d'Octubre) va caure la primera nevada! Cada vegada s'adelanta mes la cosa, i això que normalment cau per Thanksgiving...tot i que no va acabar de quallar.

Aquest any ens hem disfressat de romans: la Núria de emperadora romana (ja que es la reina de la seva casa), l'Alberto de gladiador (tota la disfressa feta a mà i a partir de un cubo de basura jejejeje) i la Zoe de lleó del Colisseu tot i que mes que por, se't queia la baba de lo mona que anava amb la disfressa ;)

El dia 30 d'Octubre, el dia oficial de Halloween o si ho preferiu, el dia de Tot Sants, enlloc de menjar panellets i castanyes (aquest any no els hem fet...) doncs vam anar a recollir caramels i xocolatines per les cases. Si senyors, aquest ha estat el nostre primer "trick or treat" (al castellà es tradueix com truco o trato, tot i que "treat" seria mes aviat un premi...)

Va ser una pena que ens va ploure una mica, però bueno, es va poder aguantar, i vam anar pel barri de Highland de casa en casa amb l'Aran, l'Eli i el Carles. La Zoe de seguida li va agafar el gustillo a això d'agafar caramels de les dones que ens esperàvem a les portes de les cases ambientades (algunes mes que altres) i ficar-les a la seva cistelleta en forma de carabassa. I como no! Després a menjar tots els dolços! Com pares responsables que som, ens vam menjar nosaltres la majoria de caramels per a que a la Zoe no li agafés mal de panxa, si es que... Som un exemple a seguir :P

I ara que ja ha passat Halloween, totes les botigues es preparem ja per als Nadals. En aquest país no estan per tonteries... Però per nosaltres aquestes dates es temps per tornar a la nostra terra i passar vetllades en família

Aquest any, vindrem del 15 al 30 de Desembre. La Núria i la Zoe no es quedaran mes temps perquè cada vegada es fa mes dur controlar i tranquil·litat a la pitufa, tot i que en general es porta molt be. Aixi que, no ens arriscarem i volarem els tres junts d'anada i de tornada

Esperem tenir temps per veure'ns amb el màxim de gent possible... Si no es aixi... Tocarà continuar llegint el blog!

Molts petons a tots/es

Alberto, Núria i Zoe

Estiu amb la família!!

2011-09-27T21:38:00.000+02:00

Aquesta vegada molts de vosaltres formareu part d'aquesta entrada ja que ens hem passat un mes voltant per "Spain". La primera setmana, i després d'un vol una mica pesadet ja que la Zoe va decidir no dormir :(, vam veure a part de la família i a alguns amics

Primer, tarda amb els iaios i l'àvia, i després visites varies a tiets i tietes de la família Rodriguez. Cada visita anava acompanyada d'un pastís d'aniversari per la Zoe, es a dir que la nostra filla ja te uns 5 anys! Si contem totes les vegades que ha bufat les espelmes jejeje

Tampoc va faltar un soparet amb la família Garcia. Vam anar al Faro d'Alfes, reservat exclusivament per nosaltres. Fins i tot vam tenir una empanada dedicada a la protagonista del moment! La Dolors esta feta tota una chef. I amb el sopar també van caure uns quants regalets per a la peque. Acabàvem d'arribar i ja estàvem patint per si podríem posar-ho tot a la maleta

D'esquerra a dreta: Alberto, Zoe, Eladio, Dolors, Flora, Dani, Josep Maria, Josep, Núria, Pili, Núri, Edu i iaia Nieves, aixo sembla l'últim sopar!!

L'equip de natació format per el Joel, el Pau
, l'Alberto i el Verni, tots ells
acompanyant a l'artista principal: la Zoe

No tot es família quan anem a Lleida, també vam reunir-nos amb els amics a la mítica Torre del Pau. Aixi ens vam tornar a reunir els vells i els nous de la colla: la Zoe i el Pablo, es van conèixer! No van poder jugar gaire perquè el Pablo va decidir dormir tot el dia, però la Zoe s'ho va passar pipa a la piscina amb tots els tiets!

Alguns de la colla no van poder venir a la comilona, però ens vam anar veient en múltiples cafès per el Carrer Major i altres mini-visites, així la Zoe i l'Arnau també van tenir ocasió de reunir-se de nou ;)

La segona setmana va ser de "vacances" de les d'abans. Vam anar a Calafell, fins i tot la Maria Teresa es va unir a l'esdeveniment per uns dies! I es que... Qui pot dir que no a uns quants dies de sol, menjar i relax?

La Zoe no es va fer estranya a la platja, ni tampoc a la seva piscineta plenada amb molt de carinyo i suor de galleda a galleda (així si que es fa exercici!)

Vam poder gaudir del sol, la lectura, xerrades, menjars al balcó i passejades per el passeig. També vam aprofitar per anar a veure el apartament del Joan i la Rosa Mari, que per cert, es molt cuco (i mes ple de bon menjar com estava...) A la Zoe li va agradar molt el tobogan del pati comunitari

L'últim dia, abans de que l'Alberto suposadament marxés vam anar a la super casa de la Lorena i el Janilson a Cambrils! Lo millor de la casa.... La piscina i el Tobi! Vam menjar molt be, algun plat d'origen brasiler que altre que, com era d'esperar,estava boníssim!

Per la tarda vam comprovar que el vol de l'Alberto sortís a l'hora i ens vam adonar que no marxava fins d'aquí dos dies!! Això dona una idea del despiste que portem entre tants vols... Bueno, va ser una sorpresa molt agradable i aixi vam poder disfrutar d'un dia extra amb el "patriarca" de la casa

Una vegada l'Alberto va marxar, la Núria i la Zoe es van dedicar la visitar a la família Chimeno, que també es morien de ganes de veure a la pitufa. No va faltar la tradicional visita a Soses, com no, amb dinar inclòs! A la tercera setmana els pantalons ja no tancaven.

I també vam anar a Aitona, per a que només digui que es va més a un lloc que a un altre. Allí el Pepe ens va fer una paella casolana i la Roser no es va oblidar el postre :P

El "clan" d'Aitona: Laia, Roser, Pepe i Josep

Totes aquestes visites estaven combinades amb sopars múltiples a casa d'altres familiars. Com veieu, la nostra agenda va estar molt ocupada!

Fins i tot ens vam escapar a Barcelona per veure a la Marta i la Natalia. I per conèixer al Pau! La Zoe s'ho va passar pipa jugant tot el dia amb el Pau, la Maria i la Betty

Algú havia vist mai unes avies
tant contentes de pujar
al bus turístic?

Entre visita i visita, vam anar un dia a re-descobrir Lleida amb el bus turístic. La veritat es que per 1€ es una experiència molt recomanable. Aixi la Zoe va poder veure la Seu Vella, el castell dels Templaris, Gardeny i fins i tot el Larida, tot i que encara es molt petita per anar de discoteca em sembla que no li falta ritme

I aixi van passar els dies. Vam disfrutar molt de tothom, i ens vam deixar a molta gent per veure, com sempre, però es que es molt difícil coincidir amb tanta gent amb tant pocs dies

Ens hagués encantat fer mes sopar amb els amics, i fins i tot reunir-nos amb l'antiga colla de Pittsburgh a Barcelona i a Madrid... Tot això queda pendent per una altra vegada, qui sap, potser als Nadals?

El dia va arribar en que les dones de la casa van agafar l'avió de tornada. La Zoe, tot i que ja camina i es belluga, es va portar molt be a la falda de la mare veient el Pocoyo, llegint, jugant, menjant i dormint.

L'Alberto ens esperava impacient al aeroport, i sembla que també ens esperaven els constipats! Al poc d'arribar la Zoe i jo ja moquejàvem :( la Zoe fins i tot va passar una mica de febre i ha tingut una infecció d'oïda per culpa de la mucositat acumulada, però tranquils, que la situació ja esta controlada i ja estem recuperades i disposades a viure mes aventures per a que us les puguem contar.

Quina serà la propera?

La Seu Vella de Lleida

No cal dir que hi han moltes mes fotos al link de la dreta... allí esteu gairebé tots! si algu vol que li enviem alguna foto en especial, només heu de contactar amb nosaltres :D

Quina caldaaaaa

2011-08-09T17:10:00.010+02:00

Hola de nou amics i família,

Aquí tornem a estar, explicant-vos les nostres aventures per les Amèriques. Després del viatge a Los Angeles vam tornar a la rutina de Pittsburgh que bàsicament a consistit en evitar passar massa calor! I es que hem tingut molts dies de temperatures de 40C i humitat molt alta. Menys mal que a casa tenim aire acondicionat, que si no....

Una de les primeres coses que vam fer al tornar va ser anar a la pediatra per a que li fessin a la Zoe la revisió del primer any. Ens va dir que esta molt be! Però li va trobar el ferro una mica baix... Així que, li hem hagut de fer una analítica per assegurar-nos que tot està en ordre i, efectivament, tot està bé i no hi ha de que preocupar-se :D

Al cap de poc vam anar a fer-li les fotos als ronyons per tot el tema de la infecció d'orina. El uròleg ens va dir que tot estava molt be i que no saben perquè ha tingut dues infeccions sent tant petita... Es possible que sigui perquè va una mica estrenyideta i perquè no acaba de buidar la bossa de l'orina (uretra) quan fa pipi... De moment li estem donant una dosi molt baixa d'antibiòtics cada dia durant un parell de mesos per estar segurs que tot esta be, per sort a la Zoe li agrada molt el gust a maduixa del medicament jejejeje

I es que no hi ha res que no li agradi a aquesta nena! Ara ja menja tot (i quan dic tot, es tot) el que mengem nosaltres! Que si pollastre, corder, porc, ternera, pèsols, cigrons, patata, pasta, salmò, gambes, tonyina, pinya, síndria, pruna, raïm.... Es una màquina! No ens podem queixar, la veritat. Es una sort no haver de preocupar-se per si menja poc o abarallar-se cada vegada que toca dinar o sopar! Li deixem el plat amb el seu menjar tallat a trossos petites i ella va fent feina.

Es com si s'hagués fet gran de sobte! Ara també esta mes a gust amb altra gent. El dia de l'aniversari de l'Alberto vam anar al cine per la tarda i la vam deixar a casa de l'Aran, la tía s'ho va pasar tant bé que no ens va trovar a faltar en cap moment! La veritat es que l'Eli, els seus pares (els avis postissos) i el Carles la van cuidar molt bé i sinó us ho creieu, aquí teniu una foto que ho corrobora.

Com veieu a la Zoe li agrada cada vegada mes l'aigua. També intentem anar sempre que podem a Sandcastle (un mini-parc aquàtic que tenim aquí a Pittsbugrh) Ens hem fet el "passe" de temporada i ja l'hem amortitza't! Ens ho passem de conya corrent darrera d'ells i fent txip-txap a la piscina de nens.

Aquest ha estat un estiu molt complert ja que també hem anat de boda! La MJ (una molt bona amiga nostra d'aqui, segur que a alguns de vosaltres us sona el nom) es va casar a mitjans de Juliol. Van fer una cerimònia molt íntima i sencilla de la que vam tenir l'honor de formar part. Tot i que la Zoe es portava molt be, el restaurant era molt petit i no hi havia lloc per on gatejar, així que al cap de 4 hores de menjar i estar a taula la Zoe ja estava molt nerviosa i cansada i vam haver de marxar. Però ens ho vam passar molt be igualment (amb aquesta nena es pot anar a tot arreu)

I l'ultima proba de que la Zoe esta creixent molt es que ja ha començat a caminar! Si,si, el dissabte passat va fer les seves primeres passes soleta! no camina molt encara, però cada vegada agafa més confiança. Dintre de poc serem nosaltres els que correrem darrera seu!

Ara per ara, ens queda preparar maletes per a la nostra propera aventura per Lleida! Si,si, el dia 15 d'Agost aterrarem a l'aeroport del Prat i ens quedarem una temporadeta per poder disfrutar de tots vosaltres.

La Zoe ja té ganes de veureus de nou :D

Els Angels

2011-08-08T18:20:00.016+02:00

Hola família, aquí estem de nou, per contar les nostres aventures. Tot i que no totes son agradables.... Fa un parell de setmanes la Zoe va estar malaltona :( va començar amb febre durant un parell de dies, vam anar a la pediatra perquè passava molt mala nit i estava molt "pachucha" i ens van dir que segurament seria un virus perquè tenia la garganta una mica irritada, però com que el quart dia de febre la cosa no millorava, vam tornar anar i li vam mirar el pipi, i tornava a tenir una infecció d'orina!! Així que, antibiòtic i cap a casa. Ara li haurem de fer proves per assegurar-nos que els seus ronyons no sofreixen cada vegada que te una infecció, però com a mínim ja torna a ser el bebè alegre de sempre.

Després d'aquesta mini odissea, ja tornem a estar de viatge! I es que l'Alberto tenia una conferència (RSS 2011) a Los Angeles, California del 27 de Juny al 1 de Juliol. Així que tota la família ens vam desplaçar amb ell, per fer-li costat i, de pas, disfrutar una mica de la costa oest.

El primer dia va ser durillo, ja que ens vam aixecar molt aviat (la Zoe també) i vam agafar dos avions cap a Santa Anna, un aeroport a una hora i mitja de LA (d'aquesta manera ens estalviàvem la meitat del bitllet de vol que val anar cap a LAX, l'aeroport de la ciutat) Allí vam llogar un cotxe i, per primera vegada, la Núria va conduir per fora de Pittsburgh :) sense incidents, vam arribar al hotel cansadíssims, tot i que encara era aviat per la tarda (el nostre cos ens deia que eren 3 hores més tard), ens vam instal·lar i vam anar a Hollywood Boulevard per passejar per sobre les estrelles dels famosos i visitar el famós Kodak Theatre, on fan la cerimònia d'entrega dels Oscars cada any

Ens vam quedar a sopar al Hard Rock Cafe i a les 8pm ja tornàvem a descansar al hotel. Ens vam ficar al sobre aviat i després d'unes 11 hores de son, sembla que vam superar el jetlag.

El diumenge es presentava tranquil, l'Alberto tenia que treballar i preparar-se per la conferència que començava al dia següent... Fins que el portàtil va decidir morir-se! Després de provar-ho tot i no solucionar res, vam anar a un Apple Store per a veure si ens podien ajudar. Per desgràcia, el disc dur del ordenador va decidir suicidar-se amb tota la feina de l'Alberto dins!

Menys mal que el seu jefe tenia la presentació, així que no tot estava perdut. Però si el dia de feina... Així que ens vam quedar a fer un mini-pícnic al centre comercial "The Grove" i ens vam intentar relaxar, ja que no es podia fer res mes.

Al dia següent vam portar a l'Alberto a la universitat, que està a 10 minuts en cotxe des de l'hotel, però se'ns va fer una mica mes llarg ja que vam tenir la primera aventura amb les senyalitzacions de LA, però tots els camins porten a Roma, i quan vam arribar uns es van ficar a treballar amb el ordenador del seu jefe i altres es van ficar a passejar per el campus. Feia molt de sol, però a l'ombra dels arbres es disfrutava del aire fresc del oceà.

El campus de la University of Southern California (USC) es molt bonic, ple de jardins i fonts. Així vam passar el dia, fins que l'Alberto va acabar de fer la feina. Al dia següent la presentació va ser un èxit i mentres el pare treballava la mare i la peque van descansar al hotel i van anar a jugar als culumpis que hi havien al costat del hotel.

Així van anar passant els dies, passejant i esperant a que el pare acabes de treballar. El dia 29 va ser l'aniversari de la Zoe. Per desgràcia, l'Alberto tenia molta feina aquell dia, així que no vam fer res d'especial , vam anar a dinar al parc i vam passar molta estona jugant als columpis, vam comprar un petit pastís i una cartolina per pintar. A la nit, vam bufar la vela (per seguir la tradició) i ens vam meravellar de lo ràpid que passa el temps, sembla mentida que ja hagi passat un any des de el moment en que vam completar la família. Definitivament, la Zoe es lo millor que em fet :D

La conferència es va acabar i la cirereta del pastís va ser que a l'Alberto li van donar un premi al millor article d'estudiant de la conferència :)

Per celebrar l'inici de les autèntiques vacances, vam anar a passar el migdia-tarda al Zoo de LA. Tot i que feia molta calor, la Zoe va disfrutar! El pobre Alberto va acabar amb l'esquema feta pols, però tot esforç es poc quan veus que la petita s'ho estava passant tant be, sobretot amb els animals mes grans, com els elefants, les girafes o els goriles!

Per la tarda vam enfrontar-nos de nou al transit tant famós de Los Angeles per anar cap a Newport (una mica mes al sud) i descansar al hotel que havíem reservat. A l'un demà, vam anar cap a la platja, a uns 20 min en cotxe des de l'hotel. Per sort vam ser matiners i no vam patir la caravana ni ens va costar molt trobar lloc on aparcar.

Una vegada a la platja, i preparats amb quilos i quilos de crema solar, vam disfrutar mirant a la Zoe com experimentava amb la sorra. Estava tota encuriosida amb la textura. I com era d'esperar, va provar de menjarsela, per sort, va descobrir que no te molt bon gust i ho va deixar de provar. No vam esperar gaire fins que la vam portar a prop de l'aigua. La platja era força empinada, aixi que no vam poder entrar molt endins, però la petita s'ho va passar be esquitxant-se amb les onades i jugant a la sorra humida. Era molt bonic veure com estava descobrint el mon, les petjades a la sorra humida, l'aigua salada del mar, les petxines, les algues... Et dona fins i tot enveja veure com els nens aprecien tant les petites coses que tenen al voltant, quina pena els grans ens oblidem de fer això...

I aixi vam passar la resta dels dies, del hotel a la platja i de la platja al hotel a descansar, o a la piscina, o a anar de passeig-compres per la tarda, a un centre comercial que estava relativament a prop. Perquè si hi ha alguna cosa a Estats Units que no pot faltar, es consumisme!

El 4 de Juliol (Dia de la Independència Americana) vam anar a Huntington Beach, una platja molt famosa per els surfistes, i en la que feien una desfilada. Vam fer-nos lloc entre la multitud per veure les diferents carroces amb famosos, soldats i grups musicals, totes elles plenes de banderetes americanes! I nosaltres no desentonàvem ;)

Després vam anar a la platja, aquesta era molt mes plana que la de Newport i la Zoe de seguida li va agafar confiança en anar gatejant mar en dins! Tot i que l'aigua del oceà Pacífic esta moooolt mes freda que la del Mediterrani a la pitufa no semblava importar-li.

Per la tarda vam anar a passejar a un centre comercial "pijo" de la zona, on vam mirar i mirar botigues sense treure la Visa de la cartera :P i després vam tornar cap a la platja per veure els focs artificials. Ens va costar molt de temps trobar aparcament i, per desgràcia els focs els veiem de molt lluny, però va ser bonic estar allí amb totes les fogueres i la gent, vivint aquest esperit de festa tant americà. De tant en tant algú llençava un bon "petardo" i la Zoe es quedava impressionada per el soroll i les llums

I quan ens vam voler adonar, ja era el dia de marxar. L'aeroport estava just al costat del hotel, aixi que no ens vam haver de preocupar de matinar per el transit. Vam agafar les maletes, el carrito, el seient del cotxe i ens vam aventurar de nou cap a casa. La Zoe es va portar força be als avions (ja es tota una experta) i al cap d'unes 9hores de avions i parades, vam arribar a Pittsburgh on ens esperava molta calor i poc aire... Però això es una altra aventura per contar...

Camping!!

2011-06-09T17:30:00.015+02:00

L'estiu sembla que per fi ha arribat a Pittsburgh, i molt puntual! just el cap de setmana que totes les piscines municipals i altres activitats estiuenques comencen: el Memorial Weekend

Per celebrar-ho vam anar de càmping amb l'Amir, la Tamar, la Yuval i el Eyal al Racoon National Park, un parc natural a 1 horeta de Pittsburgh que te un llac amb una "platjeta" artificial.

Ens vam passar el mati preparat la tenda de campanya, la nevera, els sacs de dormir, que si robeta per si fa fred, que si farà calor, que si banyador, que si nevera... vaja, que al final semblava que ens mudaven de casa mes que anar al camp! jajajaja. Una vegada amb el cotxe ben carregat vam anar a comprar el menjar i al migdia ja estàvem al parc. Les nostres places encara estaven ocupades, aixi que vam para a menjar a l'ombra i després ens vam anar a refrescar a l'aigua gelada del llac. La veritat es que estava ple de gent! i es que feia molt bon dia.

Foto - Aquí tenim a l'Alberto amb la Zoe, molt ben equipada per el sol i l'aigua, acompanyats de l'Amir amb el Eyal. Entre ells dos i al fons de l'imatge, podeu veure a la Tamar i a la Yuval jugant. La Núria va preferir no congelar-se i fer de fotògrafa

Després de que els dos pitufos fessin una bona migdiada i els grans ens mengéssim un gelat, vam plegar els "bartulos" i vam anar a la nostra plaça de càmping per muntar la tenda i preparar-nos per sopar. Els homes es van dedicar a muntar la casa i preparar el foc mentres les dones jugàvem amb els nens (com ha de ser), vam sopar aviat per aprofitar les hores de sol que ens quedaven. L'Alberto ens va preparar uns hotdogs i uns pinxos de carn que estaven boniiiiiissims! també vam menjar una mica de "mazorca de maiz" per a completar l'acampada americana. Al acabar, ens vam dutxar i vam ficar als peques a dormir. Els grans ens vam quedar bevent te, xerrant i menjant S'mores, que son nuves calentades a la brasa amb xocolata i galeta dolça mmmmm em sembla que encara ens queda sucre a les venes. Aquella nit ens van visitar mapaches (que en angles es diuen Racoons, com el nom del parc) que intentaven menjar-se les nostres restes de menjar o simplement xafardejar les nostres coses. Per sort, no es van apropar a la nostra tenda.

L'endemà al mati, la Zoe es va despertar a les 7 i com estava tant contenta d'estar en un lloc nou, ens va tocar començar el dia d'hora jejejeje, i amb els seus crits i rialles em sembla que va despertar a mig càmping també... l'Amir ens va preparar uns pancakes per esmorcar que fins i tot la Zoe va disfrutar! I en acabar, els peques van fer una segona migdiada mentres els grans ens recollíem i ens preparàvem per tornar al llac i refrescar-nso de nou, ja que la nit havia estat molt calorosa i el dia continuava igual.

Enlloc d'agafar el cotxe, vam decidir fer una mica d'exercici per cremar tant de menjar i vam anar caminant fins a la platja. Per sort, tot era ombra, arbres, brisa i no gaire pendent, aixi que en un "plis plas" vam arribar al nostre destí i vam poder trobar un lloc amb ombra on deixar les nostres tovalloles i disfrutar del sol i l'aigua fresca. A la Zoe no l'importava que l'aigua estigues congelada! ella volia fer txip-txap tota l'estona i donar patadetes! sembla que tenim una nadadora a la família. Vam acabar el dia menjant les sobres i fugint de la calor que anava augmentant cada minut. Vam agrair arribar a casa i engegar l'aire condicionat, la natura es molt bonica però com a casa, no s'esta enlloc.

La Primavera, la pluja altera...

2011-05-18T23:07:00.022+02:00

Hola de nou,

La visita de la "iaia" Pili se'ns va passar volant! I això que vam fer tot el que el temps ens va permetre.

La majoria de dies va ploure, sembla que aquesta es la dinàmica de tota bona Setmana Santa,oi? Marxis o et quedis a casa. Aquí als Estats Units la Setmana Santa no es una festa nacional, tot i que moltes famílies ho celebren anant a missa i amagant ous pintats (o de xocolata) en un camp mentres els nens es tornen bojos amb una cistelleta buscant-los, tal i com fan el caçadors de bolets :). Aquest any, com la Zoe encara es molt petita, no hem fet res d'això, però gràcies a l'Eli vam tenir mona i tot! Així que no ens vam escapar de menjar pastís i xocolata jejeje

La resta de dies van ser molt tranquils. Anant de compres i passejant lo màxim que podíem

La Zoe s'ho va passar bomba amb la iaia, que sempre estava disposada a tirar-se al terra per jugar amb ella, o ajudar-la a donar algun que altre passet, o llegir-li un compte... Fins i tot es quedava amb ella per les nits mentres els dolents dels pares abandonaven a la seva filla per anar al cine jejeje

Quan ens vam voler adonar, els 15 dies ja havien passat i la Pili va haver de tornar cap a Lleida. Al viatge de tornada va demostrar que realment està aprenent angles! Perquè li van canviar els vols i va saber tirar endavant! Estem molt orgullosos de tu, Pili! Ara ja sabem que pots venir les vegades que vulguis sola, això si, si el Josep et deixa ;)

Com us hem dit, no ha parat de ploure en tot aquest mes... I de moment, la cosa continua. Per sort, de tant en tant, tenim uns dies de sol i molta calor i xàfec que ens recorden el que ens espera d'aquí poc (no estem mai contents)

Ja hem anat algun dia al parc. A la Zoe li agraden bastant els culumpis, sobretot el terra! Es passa tota la estona agafant pedres, fulles, flors i qualsevol altra cosa que trobi (es a dir, "merda en general") i s'ho fica a la boca, i sa mare entretinguda traient-li tot de les mans, i es que com molt be diu la iaia Pili "Aquesta nena tot ho troba"

L'altre dia vam anar a un Festival Infantil que fan cada any a Pittsburgh, i la Zoe va estar rodejada, per primer cop, d'animals de granja, la resta dels dies està rodejada d'altres animals jijijiji

S'ho va passar be, no es va espantar de les cabretes, ni dels porquets, ni dels ponis, ni de les olives negres del terra! De fet, en un dels microsegons que la mare es va despistar, va tastar una de les olives de cabra... Només li faltava el vermut per acompanyar... En fin, el que no mata, engorda jajajaja

També vam estar una estoneta passejant dins d'un globo de colors gegant. Tant la Zoe com l'Aran s'ho vam passar "teta" perquè estava ple de llums de colors i el terra era tou per als seus delicats peus. Quina pena que fes una calor insuportable i les mares fotessin el camp tant bon punt van trobar de nou la sortida del laberint

Aquestes activitats ens van ajudar a portar millor el tenir a l'Alberto tant lluny, i es que va haver de marxar 8 dies a Shanghai per una conferència. Si,si, podíem dir que teníem al papa a la China jejeje

La setmana no es va fer tant pesada com la Núria es pensava. La Zoe cada vegada es porta millor i moltes estones gateja, investiga la casa i juga amb tot allò que troba. Però sempre va be sortir de casa i fer coses noves per trencar la rutina, que estar 24h sola amb una pitufa cansa a tothom

El passat dissabte vam anar a la festa d'aniversari de l'Aran! Ens ho vam passar molt be. La Zoe no es va "agobiar" amb la gent i va jugar força amb els milers de joguets que hi havia i amb una piscina de boles! Qui ha dit que faci falta anar a un txikipark? Els pares de l'Aran s'ho van currar molt :) i nosaltres els hi vam regalar un passe familiar per anar tota la temporada a les piscines de Pittsburgh! Nosaltres també en tenim un, ara només fa falta esperar que el temps acompanyi

I mentres esperem anirem disfrutant de les poques hores de sol que tenim i dels passeigs. Fins a la propera família i amics! Cuideu-vos molt

Alberto, Núria i Zoe

Y dura, y dura...

2011-04-06T17:55:00.013+02:00

Hola a tothom,

Ja han passat un parell de mesos des de que vam tornar a Pittsburgh i vam fer una volta al mon complerta! mare meua....

Ha estat un hivern interessant. No hem tingut les nevades de l'any passat que van col·lapsar la ciutat, però igualment, ha fet molt de fred i no hem sortit molt de casa, ja que no volíem que la Zoe s'arrofredes. Tot i aixi... tots hem tingut mocs i tos en algun moment (com es natural i d'esperar)

La Zoe fins i tot ha tingut una infecció d'orina que ens va tenir una mica preocupats quan va tenir febre, però al prendre els antibiòtics va desaparèixer de seguida i ara ja esta com a nova!

Al poc d'arribar vam anar a visitar a l'Amir i la Tamar, que han tingut un fill m'entres nosaltres estàvem de parranda! l'Eyal! como no... es una monada! i es va fer curiós agafar un bebè tant petit. Que estrany, si no feia res que agafàvem a la Zoe quan tenia un meset, i mira-tela ara! com passa el temps, i com canvien les coses, oi?

I la següent cosa pendent va ser jugar amb l'Aranet (que d'Aranet ja en te poc) per recuperar el temps perdut! Els dos pitufos s'ho passen molt be junts robant-se els joguets jajaja

Al Febrer, vam tenir una visita sorpresa just a temps per la Superbowl! la final de futbol america que, aquest any, jugaven els Steelers. El Javi i el Ruben (tots dos estan estudiant al MIT, a Boston) van venir a animar als Steelers i de pas, vam poder disfrutar de la seva companyia. La Zoe va conèixer dos tiets mes jejeje

En aquests mesos, la Zoe ha anat creixent. Desprès de la infecció d'orina les dos dentetes de sota van començar a sortir! (ja era hora...) i ara esta monisima! tot i que encara no se li veuen del tot.

Amb la família de l'Aran hem començat un nou hobby :) anar a la piscina el diumenge! sembla que als peques els hi fa força gracia aixo d'estar una estoneta al aigua amb els pares. Encara no controlen molt aixo de tancar al boca per no tragar l'aigua... però bueno, poc a poc aniran aprenent (quin remei els hi tocara, sinó volen tragar-se tota la piscina!)

A part d'això... de tant en tant la mare i la Zoe van a yoga per a mares. Si,si, es fa yoga amb els bebès! la Zoe s'entre-ten, i aixi la Núria també fa algo diferent. Però la majoria del temps estem a casa, jugant, cridant, rient, plorant, dormint... i ara... gatejant!!

Si!! la nostra campiona ja gateja, i cada vegada amb mes gracia!

Com passa el temps...

Aquí teniu la prova:

I tot i que sabem que a Lleida ja fa bon temps i la primavera ja ha arribat, sembla que no ha passat per Pittsburgh, aixi que de moment continuem estant molt tranquils a casa, a la espera que en una setmana (el dia 12 d'Abril) arribi la Pili!! Uooooo que be que ens ho passarem amb la iaia!! :D

Fins a la propera,

Alberto, Núria i Zoe

Nadals amb la Familia!!

2011-03-10T00:11:00.017+01:00

Després de les nostres aventures, la veritat es que s'agraïa una mica de tranquil·litat... tot i que de tranquil·litat no em vam tenir molta :)

Vam arribar el 23 de Desembre a Barcelona, es a dir que no vam tenir ni temps de superar el múltiple jet-lag que portàvem al cos, que ja estàvem celebrant la nit de Nadal a casa el Josep i la Pili, amb tota la família Garcia!! Després (aixo si) d'una visita a la peluqueria tant per la mare com per la Zoe jijiji.

La pobre Zoe no portava molt be aixo de estar rodejada de tanta gent! acostumada nomes a dos persones que l'agafen... però ho anava aguantant be, ja que a la que es ficava nerviosa allí estaven el seu pare o la seva mare per calmar-la en braços.

Al dia següent va tocar la família Rodríguez, i allí si que ho va passar malament, perquè clar... 20 persones per ella, doncs la pobra es veu que no te esperit d'artista famosa i es va estressar. Però bueno, el dia va passar amb bon menjar, bona companyia, regals i festa! Tothom va intentar disfrutar-la una estoneta.

Vam anar a sopar amb els amics i vam conèixer l'Arnau! l'hereuet més ben plantat de les planes de Ponent :), un nou amic amb el qui jugar! i aviat en vindran més! la Zoe té molta sort.

Van ser uns Nadals molt especials, tot i que ella no se'm va enterar gaire de que anaven... ni dels regals, ni de la festa, però bueno, va ser un bon aperitiu per a lo que serà l'any que ve, que segur que es moooolt mes divertit.

L'any 2010 va passar molt ràpid. Tot i que no ens vam estar quiets fins a l'ultim dia! També vam fer la nostra visita de "rigor" a Barcelona per veure a la Marta, la Maria, el Pau i la Natalia! (coi... cada cop som mes gent!) i como no, vam fer un soparet amb els antics "coleguillas" de Pittsburgh. A tots els hi va fer molta gracia conèixer a la nova reina dels US jejeje.

L'ultim dia de l'any el vam celebrar com sempre, amb els de casa. A la matinada, la Zoe va aguantar fins tard (per a seguir la tradició) i vam fer petar la xerrada amb mes família fins ben entrada la nit.

I aixi vam entrar al 2011. Vam començar l'any visitant la nova residencia de la Lorena i el Janilson, una casa molt modesteta... i molt cuca! haurem d'aprofitar la piscina l'any vinent, si ens deixen clar.

També vam anar a la cavalcada dels reis! per suposat, la Zoe no se'n va assabentar molt, però la bona noticia es que tampoc es va asustar dels capgrossos, els diables o Lo Marraco! ho va mirar tot i va aguantar estoicament la pluja de caramels que li queien el seu caparronet.

L'Alberto va haver de marxar cap a Pittsburgh (n'hi ha alguns que es veu que treballen, em sembla que comencen a ser una especie en extinció!) i nosaltres ens vam quedar un parell de setmanetes mes per acabar de veure a tota la família. L'agenda de la Zoe estava plena de "actes socials"! Que si Soses, a veure a la tieta Conchita i a la tieta Ramona i companyia. Que si ara Aitona a veure els padrinets i cosinets. Que si ara Zaragoza... un no parar! a la propera em sembla que haurem d'organitzar un Tour, potser l'Edu, amb la seva experiència musical i de concerts, ens pot ajudar.

Fins i tot vam anar a Calafell per a veure el mar! i sortir una mica de la boira de Lleida, que tot i que ens agrada molt retrobar-la cada any, de vegades cansa una mica. Vam anar amb els iaios, l'avia i els tiets de Barcelona. Va ser un dia ple de chocos i sol.

Si voleu veure tot el nostre recorregut i tots els protagonistes d'aquesta entrada (que en son molts) no us oblideu de mirar la secció de fotos, allí esteu tots.

Molts petons a tots i... fins a la propera!

Nova Delhi

2011-02-24T20:23:00.026+01:00

Un bon matí del dia 16 de Desembre del 2010, ens vam despertar i vam agafar un taxi que ens portaria al aeroport de Singapur per agafar un vol cap a Nova Delhi, aixo de fer i desfer la maleta, ja esta més que controlat.

Al arribar al aeroport (molt nou, l'acabaven d'estrenar feia molt poquet) ens van venir a buscar una companyia de transport de la conferencia. Ens van pujar en un cotxe i ens van portar al hotel. De camí al hotel ja vam poder veure que la Índia... es un altre mon... ni millor, ni pitjor, diferent.

Es veia molta construcció deguda a l'ampliació del aeroport, però lo mes sorprenent era que podies veure com alguns dels treballadors s'havien muntat cabanes (al costat de la carretera) i vivien allí amb les seves famílies.

El transit era horrible, i la manera de conduir pitjor, però vam sobreviure i vam arribar al puesto.

Tot i que l'hotel era molt elegant, els voltants no ho eren tant, aixi que vam decidir demanar que ens portessin el menjar a l'habitació (un dia es un dia).

La veritat es que feia una mica de cosa passejar per els voltants... cada vegada que entreves en un hotel o recinte amb taxi, hi havia un grup de membres de seguretat que miraven el taxi per sota i de tant en tant els hi feien obrir el maleter... tot plegat, donava una mica de sensació d'inseguretat.

Però aviat ens vam acostumar a aquest petit ritual.

Després de descansar, vam quedar amb el Sidd (un professor de CMU que també s'allotjava al nostre hotel) i ell ens va portar a una zona de restaurants per a menjar uns plats típics indis. Vam acabar en un mini-restaurant on el menjar, la veritat, es que estava força bo, i lo millor... barat :)

De tornada, i fent gala del nostre esperit aventurer, vam agafar un "auto rickshaw", també conegut com "auto". Es a dir... una moto maquejada per a que pugui portar gent al darrera. Nomes us podem dir que va ser tota una experiència... ja ens veieu al Sidd, l'Alberto, la Zoe, el cotxet de la Zoe i jo en un espai fet per a dos! jijijiji, la bona noticia (i com us podeu imaginar donat que estic escrivint aquestes línies) es que vam arribar vius al hotel, on vam agafar energies per fer turisme per el Old Delhi (Delhi Vell) al dia següent.

El dia el vam començar com deu mana, menjant tot el que vam poder al bufet lliure del hotel (que estava inclòs amb el preu de l'habitació jijiji), desprès havíem quedat amb el Sidd, el qual s'havia encarregat de parlar amb un taxista i vam llogar els seus serveis, i els d'un company, per tot un dia a un preu mes que raonable :D.

Vam anar a buscar al Matt i a dos companys mes que també assistien a la conferencia, i ens vam posar rumb a la Mesquita mes gran de tota Índia, la Jami Masjid. Vam arribar allí amb el temps just per visitar-la, aquell divendres era un dia molt important en la religió musulmana i la tancaven per a pregaries al cap de poc.

Només arribar, ens vam treure les sabates i al veure que una dona blanca anava indecentment ensenyant els braços amb una samarreta de màniga curta, van cobrir a la Núria amb una bata... como no, als homes no els hi deien res... en fin...

A la foto ens podeu veure a lo alt d'una de les torres, va ser durillo pujar les escales amb la Zoe a coll :D

Foto - Panoràmica de la Jami Masjid

Vam continuar caminant per carrers plens de pols i molta gent que es dirigien a la mesquita, fins arribar al Red Fort (Castell Vermell), una fortalesa dels ricachons mongols que van arribar a la Índia i es van assentar amb els seus exercits cobrant una milionada a canvi de protecció, també coneguts com Mugals.

No vam tenir molt de temps per visitar-lo perquè sens feia tard i havíem quedat amb els nostres xofers per a que ens portessin a dinar a un centre comercial de la zona, però vam tenir el temps just per donar una volta i disfrutar de la rica i vella arquitectura índia, plena de decoracions i molt ben treballada.

Despres de dinar en un centre comercial que ens va fer sentir com a casa, vam agafar el taxi de nou i ens vam dirigir al Qutb Complex, on hi ha una torr molt alta anomenada Qutb Minar, una torre que abans anunciava el advent musulmà. Tot el recinte era molt bonic, i allí va ser on ens vam adonar que portar a un bebè "blanc" a la Índia no deu ser molt habitual, perquè tothom ens demanava a la Zoe per fer-se una foto! la resta de gent, es limitava a treure el mòbil i fer-li fotos sense el nostre permís. Tranquils, com us podeu imaginar, no vam deixar a la nostra petita en mans de cap desconegut!

I així vam acabar el dia, cansats d'anar amunt i avall amb taxi però contents del que havíem vist. Al dia següent ja va començar la conferencia. L'Alberto es va passar el dia a un altre hotel (el mes luxós de la ciutat) on es feien les xerrades i ens vam retrobar per la tarda-nit, ja que es feia un banquet al qual la Zoe i jo estàvem invitades (previo pago, es clar)

Els matins que l'Alberto tenia conferencia, les dones de la família es quedaven al hotel, primer es despertaven tard i anaven a esmorcar tot el que podien i mes al bufet del hotel (per aixo no haver de dinar) i es passaven el mati i la tarda veient pelis de Bollywood al llit, aixo si que es vida...

Al tercer dia, els organitzadors de la conferencia tenien preparat un recorregut turístic amb autobús per la ciutat.

Vam visitar, des del autocar, la zona del Parlament i les cases dels ministres, que estan al voltant. Vam fer una parada al monument de la India Gate (la porta de L'Índia), ple de gent, perquè es veu que els diumenges la gent va a passar el dia allí. La veritat es que estava molt animat.

La següent parada del tour va ser Humayun's Tumb, la tomba del segon emperador Mugal, i el edifici en el que es va inspirar el Taj Majal. Allí esta enterrat el senyor Humayun i la seva família (que acollidor).

L'arquitectura del monument es espectacular, tot el treball en pedra es molt bonic i a mes a mes ens va acompanyar una temperatura perfecta per visitar el recinte. La Zoe es va adormir mentres nosaltres disfrutavem de les vistes i els jardins.

I aixo va ser el aperitiu per el que ens esperava el dia següent; viatge a Agra i visita al Taj Mahal!! el dia va començar a les 5 del mati... ens havíem d'aixecar aviat per anar al hotel de la conferencia (conegut com "The Imperial") i allí agafar un autobús que ens portaria a L'estació de trens i allí agafaríem el tren cap a Agra.

El tren no estava gens malament... era força comodo i ben mantingut, cosa que contrastava amb l'estació, molt mes caòtica!, ens vam trobar amb el mateix paisatge a Agra, una estació plena de gent en la que el nostre grup destacava de la resta. Vam agafar un altre autobús i vam començar la nostra aventura.

La primera parada va ser Fatehpur Sikri, una casa (o ciutat) construït per un altre dels emperadors Mugals. Allí vivia ell amb les seves dones, que cadascuna tenia la seva casa, i els fills i súbdits. Nomes arribar al recinte, una allau de nens ens van acossar per a que anéssim a les "seves" botigues a comprar souvenirs! no et deixaven en pau... lo millor (o pitjor del tot) es que tots ells sabien parlar angles, francès, espanyol i fins i tot vam sentir a uns parlar portuguès! una passada... ja ens van avisar d'aixo i ens van dir que no teníem temps per aquestes coses i que els havíem d'ignorar. Va ser dur... però ho vam fer lo millor que vam poder.

Unes "furgos" ens van portar a la ciutat emmurallada, es preciosa! tots els edificis d'un color vermellós (de la pedra, no pintat) i amb grans places que separen cada edifici, tots ells molt oberts, amb gran arcades de línies senzilles però a la vegada molt ben decorades.

Desprès de la visita i havent intentat escapar de l'allau de nens que ens esperaven a la porta dels autobusos al marxar, vam anar a dinar a un restaurant super guay amb vistes al Taj. A mes a mes, ens van rebre amb espectacle de vall inclós!!

Era un bufet al aire lliure, en unes carpes on es va fer una mini-xerrada-colloqui de la conferencia. Al acabar, tots ens vam dirigir xino xano cap al Taj Mahal. El recinte estava rodejat de venedors ambulants i alguna que altra vaca sagrada. Les portes estaven molt ben vigilades, vam haver de passar un control de seguretat que recordava molt al dels aeroports americans! finalment, vam poder apropar-nos a aquesta meravella del mon modern.

Realment, ni les fotos ni el que us pugui dir poden descriure el Taj Mahal. Es preciós!! sembla que algú hagi agafat una pedra de marbre gegant i l'hagi començat a picar posseït per una inspiració mes que divina fins aconseguir aquesta tomba, símbol del amor d'un emperador Mugal per a la seva dona preferida (i amor verdader) amb la que va tenir 13 fills! i a la que li va prometre que després de morta li construiria un monument i no es casaria amb ningú mes, i va complir totes dues promeses.

A mes a mes del marbre, tot l'edifici esta ple d'unes flors vermelles que en veritat no estan pintades, sinó que son pedres precioses! Si alguna vegada visiteu aquesta regió de l'India, no us el podeu perdre! :D

Al dia següent, tocava "treballar". La Núria i la Zoe es van quedar al hotel descansant del llarg viatge del dia anterior, i per la tarda vam anar a fer una volta per la zona del hotel, per a celebrar que la conferencia havia acabat i per si podíem trobar alguna "ganga" local. No vam tenir molta sort, i com aviat es va fer fosc i estàvem encara cansats, vam tornar a l'hotel per anar a dormir aviadet i agafar forces per el nostre ultim dia de visita per Nova Delhi.

Vam quedar amb un company de laboratori del Alberto, en Ross, i vam caminar fins al Lakshmi Narayan Mandir, un temple hinduista molt chulo. Vam visitar també el parc que hi havia darrera i quan ja s'apropava el migdia ens vam tornar a endinsar en la caòtica ciutat per anar a Connaught Place, una zona molt gran de botigues i restaurants. Vam entrar dins d'una botiga d'instruments musicals per agafar un "petit" souvenir per a l'Edu ;P i vam anar a dinar.

La tarda se'ns va passar ràpid passejant per la zona i fent alguna compra mes. Vam tornar al hotel per esperar al taxi que ens havia de portar al aeroport.

Una vegada passada la seguretat india, molt mes exhaustiva que la americana (tot i que sembli mentida), vam agafar el vol que ens portaria a un gelat Paris, des d'on agafariem el vol cap a Barcelona. Vam arribar amb una mica de retard, pero ens estaven esperant!!

La resta... es una altra aventura :)

Singapur

2011-02-24T17:57:00.015+01:00

Hola de nou a tothom

Ja han passat més de dos mesos des de la última vegada que vam escriure unes línies al nostre estimat blog, i es que, com us podeu imaginar, hem estat ocupats.

Primer preparant Thanksgiving. Vam invitar a un grupet d'amics a casa (els de sempre i mes propers) i vam cuinar un bon pavo com es tradició.

Tothom va contribuir en alguna cosa. La Eli, el Carles i l'Aran van portar una sopa-crema de carabassa; la Liz i l'Alvaro van cuinar unes madalenes (cupcakes) i un pastís de boniato (que es molt típic); l'Arola i el Roger van portar el vi, que no pot faltar! i el Tomas va venir d'hora a casa per ajudar-nos a cuinar i fer el puré de patates i unes mongetes, que algo de verdura també va be. D'aperitiu la Núria es va encarregar de fer el "ponche de huevo" i uns quanta canapes.

Mmmmm ja faig salivera recordant el menú! jejeje. Com us podeu imaginar... vam estar menjant gall d'indi durant tres dies :P

I després de celebrar uns festa tant típica, ens vam haver de ficar les piles per a preparar-ho tot per al viatge.

Per aquells que no ho sabeu: l'Alberto ha publicat dos articles del seu treball de doctorat (si, si, es veu que treballa i tot...) en dues conferències. La primera es WAFER que si algú ho recorda, va ser la mateixa que fa dos anys es va fer a Mèxic i que també i vam anar. Aquest any es fa a Singapur, del 12 al 15 de Desembre. I la segona es ISER, que es celebra a Nova Deli del 19 al 22 de Desembre. I com totes dues cauen molt seguides, que millor que planejar un viatge per el continent asiàtic? :D

Vam comprar les guies, vam comprar els vols, vam mirar hotels, vam mirar vacunes necessàries i pastilles per a la prevenció de la Malaria (recomanades), vam parlar amb la pediatra (que ens va donar el "visto bueno"), vam fer la paperassa per a demanar el Visat de turista per a la India (que va ser un mal son! però al final tot va sortir bé) i el dia 7 de Desembre ens dirigien al aeroport de Pittsburgh, que ja estava nevat.

El vol va ser intens. Això de viatjar amb una criatura a sobre teu es fa bastant pesat. Per sort, ens anavem turnant.

El primer vol va ser Pittsburgh-Chicago (1:30h) i vam poder comprovar que a la Zoe no li molesta el canvi de pressió. Es veu que hi ha alguns nens que son mes sensibles i al despegar o aterrar tenen mal d'oida per culpa de la pressió i es fiquen nerviosos. La nostra petita ni es va immutar :P menys mal....

Vam estar unes 3 hores a Chicago per agafar el súper avió de dos plantes que ens portaria a Hong Kong (14h).

Aquest vol es va fer molt mes pesat. La Zoe però, es va portar molt bé, fins i tot gent del nostre voltant ens van "felicitar" perquè casi no la van sentir. Va fer unes bones migdiades a una mena de cuneta que una "azafata" ens va deixar possar a sobre de la tauleta plegable. Al cap de 11 hores una altra "azafata" (no tant amable) ens va dir que allí no podia estar i ens va tocar tenirla en braços, per sort, ja no quedava tant per arribar!

A Hong Kong vam estar poca estona, i vam tornar a agafar un avió idèntic cap al nostre destí final: Singapur

Vam arribar tard, però va ser fàcil trobar un autobús-taxi que ens va portar al hotel. Estàvem cansats, teníem son... però el Jetlag va fer que ens despertessim d'hora i comencessim a visitar la ciutat.

Primer va ser el barri de "Little India", un dels barris mes humils de la ciutat i que està a prop del hotel.

Feia calor i molta humitat (uns 30C amb 85% d'humitat) i es va fer una mica dur passejar per els carrerons buscant l'ombra de les casetes de colors que inunden el barri, però va valer la pena. Quan el sol picava mes, vam parar a dinar per disfrutar de menjar hindú i sobretot d'aire acondicionat :)

Després vam agafar el metro i vam anar a Orchard Avenue, un carrer ple de botigus!! Es una pasada, aquí a Singapur tires una pedra i tens un centre comercial amb les millors marques americanes, europees i asiàtiques. La veritat es que la gent se'ls gasta aquí... fins i tot hi havia una botiga Desigual! per desgràcia (per la Núria) els preus eren els mateixos que a Barcelona

A les 5 de la tarda ja no podíem mes. El jetlag ens afectava... la Zoe ja volia dormir! i vam anar al hotel. A "duras penas" vam sopar i a les 9 ja no ens aguantavem mes i vam anar a dormir. Desgraciadament, a les 2 del mati ens vam despertar i no hi havia manera de tornar al catre.... a les 6 del mati vam dormir unes hores mes i a les 9 ja ens tornavem a ficar en marxa.

El segon dia vam visitar el Museu Nacional de Singapur, on expliquen la historia del país sobretot després de la conquista dels britànics i fins a l'actualitat. Tota la exposició era molt didàctica i la veritat es que vam apendre un munt! (amb l'ajuda de l'àudio -guia, però passades 2hores vam decidir marxar d'alli i continuar la visita a la ciutat.

Vam anar caminant fins a Chinatown, que com el seu nom indica, està ple de Chinos i de paradetes per comprar i menjar. La comunitat xinesa es la majoritària (un 75% de la població) i no la malaia, que potser seria l'esperat.

Vam comprar una mena de carn de porc seca a la barbacoa que es veu que es molt típica de la zona (la veritat es que està molt bona! millor que el jerky americà :P) i vam passejar per els carrers del barri per visitar un temple budista "Buddha Tooth Relic Temple" i un temple indú "Sri Mariamman Temple"

I chino-chano, vam tornar caminant cap al hotel.

De camí vam creuar el centre de la ciutat, l'equivalent al Downtowm o zona de negocis. En el cas de Singapur, aquest està a tocar del riu.

Es feia de nit i vam poder veure com ponts i comerços s'iluminaven amb llums de Nadal... que amb la calor que fa sempre fan mes gracia jejeje

Vam passar per un carrer ple de restaurants on els cambrers t'acossen amb els menús per a que et gastis els calerons al seu local. No vam sopar allí perquè pel fet d'estar a prop del riu, es molt car! vam decidir anar fins a un Burguer King que tenim davant del hotel per canviar una mica el menú asiàtic :)

Al dia següent, i amb el jetlag superat, vam anar a visitar la zona de la Marina. Allí han construït un hotel nou amb tres torres i a dalt de tot, una mena de pont-mirador. No us recorda a un vaixell? o potser una taula de surf? :)

Com no, el hotel te el seu propi centre comercial! i també vam poder veure (encara em construcció) un teatre que sembla que estigui a dins d'una flor.

Això es una de les coses que ens ga sorprès mes d'aquesta ciutat-país, i es que, tot i ser molt tradicional i asiàtica... alhora es molt moderna i occidental! sobretot les zones mes noves . A mes a mes, es uns ciutat molt neta i el transport públic es molt bo! tot i que, per algun motiu que desconeixem, de vegades es fa imposible creuar un carrer i has de buscar ponts o túnels que conecten centres comercials per anar d'un punt a un altre.

També vam visitar la Font de la Riquesa "Fountain of Wealth" i el Auditori "Victoria Theatre and Concert Hall" i la mascota i emblema de la ciutat el 'Merlion", una barreja entre una sirena i un lleó (quines coses...)

De repent el sol va començar a apretar de valent, i tot i que volíem veure coses, vam accelerar el pas i vam anar a dinar.

Acalorats i cansats de tant caminar, vam buscar un autobús que ens deixes aprop del hotel amb la intenció de recuperar forces... quin gran error... la migdiada que va començar a les 4:30 va acabar a les 2 de la matinada! el jetlag va fer un "retorno" dels bons!

Total, que ens vam passar la matinada de juerga :P menys mal que tenim un supermercat (7 eleven) 24hores just al costat del hotel, vam "sopar" a les 4 del mati uns fideus calents, com aquells del Dr Slump jijiji

Vam aconseguir dormir un parell d'horetes mes, i com que ja casi ho havíem vist tot, el matí l'Alberto el va aprofitar per fer una mica de feina i per la tarda vam anar a fer un passeig en barca per el riu.

I després vam agafar el metro i un autobús per anar al Zoo, ja que fan un Safari Nocturn que està bastant recomanat. Allí ens van trobar amb en Ross, un company de feina de l'Alberto que també ha vingut a la conferència.

Vam veure un espectacle amb animals "nocturns" i van agafar una mena se trenet que ens va fer un recorregut per el parc. Vam veure hienes, llops, elefants, tigres dormint, hipopotamos, un munt de difetentes especies de cérvols i altres animalons. Tots ells a la foscor i en mig d'un bosc tropical.

A la foto podeu veure els lleons que estaven ben desperts.

Va estar molt be, i tot i que el recinte estava obert fins a les 12 i es podien fer varies rutes a peu... vam decidir marxar cap al hotel (ja que teníem 1horeta de camí) i agafar forces per al dia següent, quan començava la conferència. Us enrecordaveu que havíem vingut a Singapur per alguna cosa mes que fer turisme? :D

Mentres l'Alberto estava a la conferència, les dones de la casa van rentar roba i sobretot, passejar i comprar. Així vam acabar la resta de dies a la ciutat, passejant per llocs tranquils quan no feia molt de sol o no dilubiava! mentres tant... tranquilets al hotel i a agafar energies per a la nostra següent parada

L'Estiu s'acaba

2010-09-23T15:46:00.015+02:00

Hola de nou, amics i família.

Sembla mentira com passa el temps! aquest estiu ha estat molt intens... i quan menys ens ho hem esperat, ja s'ha acabat! tot i que les temperatures encara son agradables, ja pots començar a veure moltes fulles per els terres dels carrers, simbol inequivoc de que la tardor esta "a la vuelta de la esquina".

Aprofitant les temperatures primaverals de Pittsburgh, fa una setmana vam anar a una Fira Medieval. Si,si, com aquelles que surten a los Simpsons! amb tot de frikis disfressats de la epoca, amb caballers i princesses i com no, el rei i la reina de la zona!

Va estar força be. Es un lloc graciós per passar el dia, basicament passeges de paradeta en paradeta d'artesans i pots veure molts espectacles d'acrobacies, de magia, d'humor... i com no, la justa!! la lluita entre dos caballers amb el caball i tot!!

Va ser curiós, perque la que vam veure nosaltres lluitaven un caballer anglés contra un espanyol jajaja com no... va guanyar l'espanyol :D

Ens ho vam passar molt be, i la Zoe es va comportar tot el dia. Amb algun que altre berrinche, pero res serio :)

Part del exit de l'experiencia va ser que anavem molt ben acompanyats, l'Aran i els seus pares també van venir. I es que ara, ja se'ns ha acabat aixo de sortir per les nits amb els amics, enlloc d'aixo... hem de buscar activitats mes familiars, oi? Pero bueno, també disfrutem molt aquestes noves experiencies.

Foto 1 - La família Rodriguez a la Fira Medieval de Pittsburgh. Foto 2 - La família Vallespí (amb l'Aran al cotxet), l'Eli i el Carles.

I a part d'aixo... poca cosa hem fet més, a part de cuidar i mimar a la Zoe tot el dia (que no es poc). La nostra pitufa no para de creixer. Ja pesa més de 6.5 kilos, i ha crecut gairebé 10 cm des de que va neixer! esta ben forçuda jejeje Cada vegada fa més coses, entre elles cantar!! no us ho creieu? aquí teniu la prova:

El "Cucú cantaba la rana" s'ha convertit en la "canción del verano" a casa nostra jejejeje. Com veieu, quan no plora es molt dibertida :P tot i que la pobra només plora quan té son i no pot adormirse, aixo si, una vegada s'adorm... després ja ho ha del tirón. Som uns pares molt afortunats, ja dorm 8-9 hores seguides per la nit! esta feta tota una crack.

I entre risas i llantos, ja han passat 3 mesos! el temps no corre... vola!! Aixo també vol dir que cada vegada queda menys per a que retornem a la nostra terra i pogueu coneixer a la Zoe en persona, perque ja savem que de nosaltres ja passeu una mica... :P

Molts petons i abraçades des de Pittsburgh.Fins a la propera,

Alberto, Núria i Zoe

Carretera i Manta

2010-08-30T15:34:00.015+02:00

Hola de nou!

Sembla mentira que ja hagi passat vora un mes des de la darrera vegada que vam escriure al blog. El temps se'ns passa volant! Per què serà? :) Durant aquest mes no hem parat quiets (literalment).

Primer vam anar 3 dies a New York, no per turisme, sino per a renovar el passaport de la Núria, que va caducar al Juliol. Resulta que per a renovar el passaport s'ha d'anar en persona al consulat... I ja que teniem que fer el viatge, hem aprofitat per inscriure a la Zoe al registre civil i fer-li el passaport español. Es a dir que, oficialment, ja té la doble nacionalitat!!

Vam anar a NY en cotxe. Un día per anar, ja que son unes 6 hores de cotxe, mes totes les parades per donar de menjar a la mossa; un altre día per fer tota la paperassa i passejar; i l'últim per a tornar. D'aquí a NY hi han 350milles (uns 560km), com us podeu imaginar, vam arribar cansats. La Zoe es va portar molt bé, com era d'esperar, va estar dormint casi tot el viatge.

Al matí següent vam anar al Consulat i, sorprenentment, en 1 hora i mitja vam sortir d'allí amb tot enllestit (matricula consular dels tres, renovacio del passaport de la Núria, inscripció de la Zoe al registre civil i passaport de la Zoe). Tot i que la eficiencia va ser alemana, el tracte va ser, sens dubte, espanyol. Gent amable, amb ganes de xerrar i una mica cotilla.

Per la tarda ens vam dedicar a passejar per la 5ena avinguda, el Macy's (es un Corte Inglés molt famós dels US) i Times Square. El tercer día, com el primer, a la carretera de nou (500km més) de tornada cap a casa.

Foto-Zoe i Núria a la plaça peatonal que han fet a Times Square. Com no... la Zoe no es va despertar, així que hi haurem de tornar a anar per a que ho vegui :)

I per si això semblava poc, a la setmana següent ja estàvem de nou preparant maletes per anar a Toronto, Canada. L'Alberto havia de presentar un article en una conferéncia (CASE), i com l'event durava 4 díes, la resta de la família va decidir acompanyarlo. I san tornemi!! Uns 500km més, aquesta vegada cap al nord i amb frontera incluida. Per sort, el passaport de la Núria ja estava renovat ;)

A Toronto no vam anar a fer turisme... L'Alberto estava enfeinat i cada matí i migdia estava a la conferència, que es feia en un hotel Marriot a uns 20min caminant del nostre.

La Zoe i la Núria l'anaven a buscar per dinar, i per les tardes sortíem a passeig una estona. Tot i que ens va ploure algun día, ens vam fer una bona idea de com son els carrers de Toronto.

]

La principal atracció es sens dubte la CN Tower (el Pirulí de Toronto), la torre més alta del hemisferi nord. Tot i que feia bon día no vam pujar a l'obserbatori de la torre, ja que la Zoe no ho hagués disfrutat :P A més a més, es car i no tan espectacular com les vistes des del Empire State de NY.

També es digne de veure el entramat de carrers soterrats que hi ha al centre de la ciutat. Estan plens de botigues, cafeteries i restaurants, al estil de un macro centre comercial, amb sortides als edificis principals. Com a l'hivern fa tant de fred, la gent els utilitza per anar d'un edifici a l'altre, sense haver de sortir al carrer.

Després vam passejar per el Financial District (El centre de negocis) i al cap d'una estona, quan el sol va començar a apretar, vam tornar al hotel. Haviem de descansar ja que, al día següent teniem una cita amb la carretera.

I ara, ja hem tornat a la normalitat de Pittsburgh, just a temps per celebrar aquests 2 mesos maravillosos :) Felicitats Zoe!!

Com ja sabeu, podeu trobar més fotos al link de la dreta.

Molts petons per a tothom. Alberto, Núria i Zoe

Primer Mes

2010-08-01T13:54:00.025+02:00

Hola a tothom,

Com us podeu imaginar, aquest mes hem estat una mica ocupats... I per qué serà? Es que l'Alberto tenia molta feina? (doncs home, feina en te, com sempre); es que hem fet moltes festes?; es que hem anat a moltes bodes? (se'ns han casat el Joel i la Carmen, i la Emi i el Pau: FELICITATS!!)... O potser serà que hem sigut pares de la preciositat del costat? Deu ser això... :P

La veritat es que tenir un fill es una feina de jornada complerta, pero complerta d'aquelles de 24h!!

Els primers dies van ser fàcils, la Zoe no parava de dormir i va aprendere bastant rapid a agafarse al pit. Plorava poquet i es dedicava a guanyar pes a bon ritme. Poc a poc la cosa es va anant complicat una mica ... tot i que per sort ...

Aviat van arribar reforços!

Foto 1 - Tots plegats a Schenley Park, disfrutant de les vistes i el bon temps.

La família no només ens va donar ajuda amb la "puçeta", sinó que a més a més ens va donar molt suport moral (i això de que et cuinin, fregin els plats, rentin el pis i la roba... no esta gens malament tampoc!) jejeje

La casa, per uns díes, va ser una "mansión gitana". El Josep i la Pili van dormir al llit de matrimoni que hi ha a l'habitació de la Zoe. La Maria Tresa va dormir al balcó/segon pis a sobre del menjador de dalt, en un sofà-llit que li vam comprar per molt bon preu al Ricard. I el Edu va dormir en un raconet del menjador, amb un matalàs inflable (dels grans i eléctric), ell rai que és jove.

Per sort, el nostre menjador és gran i no es veia molt ple.

Els primers díes de visita van ser molt tranquils. Per desgràcia feia molta calor a Pittsburgh i sortiem poc a passejar. A més a més, la Nuria encara no estava recuperada del tot, es cansava ràpid i no podia caminar gaire estona sense que el cos li recordés la experiencia que havia passat feia uns dies :(

Tot i així, vam fer unes quantes caminates per el barri i els pares van poder comprobar que la vida als Estats Units es a la vegada millor i pitor del que un s'imagina. A nosaltres ens va saber una mica de greu no poder sortir més o fer mes coses... però es que la Zoe patia molta calor, pobreta.

No tot va ser sol, algún día va ploure i va refrescar. Fins i tot vam anar a fer un picnic a Schenley Park un dia que corria una mica d'aire fresquet (Foto 1). Vam aprofitar per llogar un cotxe el cap de setmana i així visitar també parts de la ciutat menys accesibles amb transport públic, com per exemple SouthSide Works. I como no, allí vam anar a dinar a la Cheesecake Factory, on ens vam possar les botes! sobretot amb els postres. També vam anar a veure les vistes de la ciutat des del Mount Washington. Va ser una pena que estigués el cel tant ennuvolat.

Foto 1 - Alberto, Núria i Zoe possant amb el "skyline" de Pittsburgh de fons. Foto 2 - Tota la família (menys la Maria Tresa que esta fent la foto) a la terraça de la Cheesecake factory

Com no podia ser d'una altra manera, no van faltar les sortides de compres. Les mares van estar bastant entretingudes als centres comercials de Monroeville, Waterfront i SouthSide on van escalfar les targetes de credit tant com van voler :)

En totes les sortides, la Zoe es va portar molt bé, només plorava quan tenia gana, cosa que te facil solució, ja que només es necessita a la Núria i un lloc tranquil on seure :P

Quan ens vam voler adonar... ja haviem passat 10 díes i el tiet Edu ens havia de deixar per anar-se'n de "gira". I això també volia dir que ja estàvem quasi al equador de la visita! (com passa el temps...). Tambe li hem de donar les gracies a ell per el que ens va ajudar (inclús va aprendre a canviar panyals ...)

La resta de dies van anar passant, entre passejades i visites als barris de la ciutat. Encara vam anar a un parell més de restaurants, com el Hard Rock Cafe. Vam estar sopant al costar de les fonts musicals d'Station Square, on per sorpresa ens vam trobar amb un concert Heavy Metal i una concentracio de moteros Harley Davidson. La nostra petita va demostrar que, quan te son, no hi ha res que la desperti.

Foto - Fonts musicals de Station Square, dabant de la terraça del Hard Rock Cafe, on vam anar a sopar.

I al final, va arribar el día de la despedida. Vam anar tots cap al aeroport, i la Zoe (adormida) es va despedir dels seus iaios i avia. Després de que marxessin ens vam sentir força sols.... i es que es dificil trobar millor companyia ...

Foto 1 - Els iaios Josep i Pili amb la Zoe. Foto 2- L'avia Maria Tresa amb la pitufa.

Al matí següent l'apartament semblava buit!

Ràpidament hem trobat distraccions cuidant de la "pitufa", que cada vegada passa més estones desperta, amb tot el que aixo comporta: mes entreteniment, pero tambe cada vegada més queixes i més plors. Però bé, no ens podem queixar perqué per les nits dorm molt bé. Ja ha començat a dormir (de tant en tant) 6 hores del tirón!, tot i que normalment fa una dormida de 4 hores i després es va despertant cada 2 horetes.

I ara que estem els tres solets, intentem generar una nova rutina familiar.

L'Alberto va a la universitar per els matins i intenta tornar a casa sobre les 2, així podem dinar junts i la Núria per la tarda esta una mica més relaxada. El que si que hem descobert es que, quan un està sol amb un bebé... no pot fer gaire cosa més que cuidar-lo! Com a molt, es poden aprofitar els 20min de "siestas" de la Zoe per fregar els plats tranquilament o fer una mica de feina.

Menys mal que la Núria te el iPhone per mirar el correu o jugar mentres dona el pit a la Zoe, perquè aquesta s'ho pren amb una calma... sembla que poc a poc va sent més eficient en això de "xuclar" el menjar, però encara triga una mitja de 30-40minuts cada vegada.

En fin, ara no tenim altra feina, oi?

Aquest darrer cap de setmana vam anar a visitar a uns amics, l'Eli i el Carles, que van tenir un nen, l'Aran, fa casi tres mesos. Vam fer una barbacoa al seu jardi i petant la xerrada vam passar tota la tarda, mentres la Zoe i l'Aran anaven descobrint el mon. L'Aran està preciós! Es molt més gran que la Zoe, no només en edat, i és molt simpàtic i tranquil. La Zoe, encara no se n'adona que ell és un bebé i que podran jugar junts! Fa poquet que ha començat a fixar la mirada en cares i objectes, pero l'Aran si que sentia curiositat per la Zoe! En uns mesos, será molt dibertit veure'ls junts jijiji

Foto - Zoe i Aran, com podeu veure, la Zoe ni se n'adona d'on esta jijiji

Aquest es el resum del que ha passat aquest mes de Juliol, el primer mes de la Zoe.

Espero que no us hagi aborrit gaire. Aquesta entrada del blog és diferent a la resta, ara ja no parlem de festes o viatges... la protagonista ha passat a ser la petita Zoe.

Penseu que a partir d'ara serà així! Potser us entretindreu més mirant el recull de fotos :P

Bueno, família i amics, que acabeu de disfrutar de les vacances (aquells afortunats que en teniu) o dels caps de setmana de relax a les piscines municipals o a la platja.

Feu el que feu, sigueu feliços. Nosaltres ho som molt!!

Petons

Alberto, Núria i Zoe

ZOE RODRIGUEZ

2010-07-04T16:39:00.009+02:00

La Zoe ja ha arribat!

Va néixer el día 29 de Juliol a les 9:39 de la tarda (hora a Pittsburgh). Va pesar 3 kg i medeix 50cm. Va demostrar que no hagues fet falta preocupar-se per el seu tamany :)

Foto dels nostres ditots i el seus peuets tot just després de néixer, com podeu veure... no sera baixeta, no jijiji.

El part va anar molt bé, va durar unes 10hores, i va acabar amb molts pocs punts per a la mare (gracies bonica).

Que hem de dir als que ja sou pares... és una experiencia única! A més, ara fiquen una mena de mirall al sostre de manera que pots veure com va sortint! Impressionant...

La primera nit al hospital ens la vam passar desperts, mirant-la i fent-nos a la idea de que és la coseta més important de les nostres vides. Al segon día vam tenir moltes visites, ja que com tots sabeu, aquí no tenim a la família, pero per sort no ens falten amics!.

I el dia 1 de Juliol, pel mati, ja ens feien fora del hospital. Totes les probes, revissions i demés, van sortir bé.

La nostra petita esta forta com una roca :)

Al final, contra tot pronóstic votacional, la hem tingut a casa abans de lo previst.

Tot i que va ser dur no tenir l'ajuda de la família els primers dies, no ens han faltat voluntaris!

L'Amir i la Tamar ens van portar una super safata de lassanya per a que no haguem de cuinar en una setmana. Una altra parella, el Marcos i la Sharon, ens van portar ahir el sopar! (amanida, rissoto i puding de mango mmmmm) i tothom ens diu que per qualsevol cosa que necessitem els truquem! Per sort... estem sobrevivint força bé.

Pero bueno, en unes horetes la familia "Trap" estara aquí i durant 20 díes tindrem tota l'ajuda necessaria i una mica més :P Aix... com disfrutaran els avis... i segur que a la Zoe no li importa passar de braç a braç toooot el día

Ara només ens queda acostumar-nos a ella i que ella s'acostumi a nosaltres.

Cada vegada te més gana, s'enganxa millor al pit i com a consequencia, dorm més. No ens podem queixar la veritat.

Bé, i aquí us deixem, en el que sera l'inici de l'aventura més gran de les nostres vides.

Feliç 4 de Juliol (Dia de la Independéncia als Estats Units i aniversari de boda de la Lorena i el Janilson!)

Un peto ben forts a tothom

Alberto, Nuria i Zoe

Que viene, que vieneeeee

2010-06-16T22:03:00.014+02:00

Hola família,

Ja queden menys de dos setmanes (segons la previsió del nostres ginecóleg, que diu que un embaraç dura 40 setmanes) per a que la Zoe estigui entre nosaltres!

Ens estem preparant tant be com podem o sabem per aquest aconteixement. Estem fent un esforç molt gran per no caure en la temptació de comprar coses inútils tot i que boniques (es molt dur!) i ens dediquem a mirar coses "básiques", que potser ho son per nosaltres i per altres no.

Per exemple... no se jo si els nostres pares van utilitzar mai un coixí Boppy, que es un coixí en forma de "U" que diuen que va molt be per donar el pit... ja que el bebé es recolça al coixí i no se't cansen tant els braços. O, em sembla a mi, que tampoc utilitzaven un sabó per rentar la roba especial per a bebes... en fin, que hi han mil i una coses en les que et pots gastar els cuartos casi sense adonar-te'n!.

El que si esta clar... es que a la nostra nena no li faltara de res :D

Aquestes últimes setmanes, com la Núria tenia temps, hem acabat de fer uns cuadres per a l'habitació. Aquests han substituit als monitos que us ensenyavem en l'anterior entrada del blog, perque així l'habitació segueix la mateixa tematica.

No és que els monitos no ens agradessin... de fet, continuen a la cuna, pero mira, ens hem inspirat en una altra cosa :). I una vegada la habitació esta més que menys preparada, ens ha tocat començar a fer la maleta per a l'hospital! que si robeta per a la nena, que si roba per nosaltres, que si coixins extra (perque els del hospital son molt prims), que si prepara la cadireta del cotxe...

Com veieu, cada vegada esta tot més aprop, i ara només ens queda esperar impacientment a que la Zoe es decideixi a sortir. I... mentres uns venen, altres marxen. Como no, com cada Juny, ens toca despedir a la "tongada' de gent que han conviscut amb nosaltres aquest any.

Un d'ells... ha estat el Javi Hernandez, que ha aparegut moltes vegades en aquest blog perque ha estat a Pittsburgh tant de temps com nosaltres! Es una pena haverte de despedir de gent que t'ha marcat tant....pero per una altra banda, no pots deixar d'alegrar-te per ells. El Javi, per exemple, marxa a Barcelona durant uns mesos i després torna als US pero aquesta vegada a Boston, per fer un doctorat al MIT... com no et pots alegrar per aixo?

Foto - Despedint al Javi al aeroport de Pittsburgh. Esperem que aquesta no sigui la última vegada que el veguem! haurem de fer alguna visiteta a Boston l'any que ve....

I també marxen el Tote, el Jaime, el Jesus, el Ricard... i aquí ens quedem nosaltres, com sempre, els veterans! I ara a més a més augmentant la família! per sort... n'hi ha alguns que tampoc marxen, com la Miriam, la MJ, l'Alvaro, la Liz...

Foto - D'esquerra a dreta: Jesús, Fernando (aquest es nou d'aquest any) i Ricard, a la festa/barbacoa de despedida que vam fer també amb la Sabine.

I ara en coeixem de nous! com la Eli, el Carles i l'Aran.

L'altre día vam anar a fer-los una visiteta a casa per conéixer l'Aran, el seu fill de 1 meset. Com veieu, estem coneixent nous bebes per a que la Zoe pugui jugar amb algú, i si son de casa... doncs millor que millor, oi?

Com podeu veure a la foto... vam estar practicant amb el pobre Aran, jejeje, com no... encara ens queda molta practica. Aixó si, els pares ja tenien la ma trencada! estan fets tots uns professionals! Esperem que a nosaltres tampoc ens costi molt adaptar-nos a la Zoe. Per sort, tindrem molt aviat a la família per aquí, que segur que ens ajudara molt en aquest procés :D

I aquí ens despedim fins a la propera entrada... que molt probablement, ja sera després de que la Zoe hagi nascut i quan tinguem un moment de relax per poder penjar alguna foto d'ella i resumir-vos com ha anat tot.

Tingueu paciéncia :P

Alberto, Núria i Zoe

Un nova vida...

2010-05-24T16:41:00.015+02:00

Hola família,

Aquí estem de nou... amb el "boletín informativo" de les nostres vides. Com ja us vam dir en l'anterior entrada del blog, les temperatures cada vegada son més i més agradables (sempre es de bona educació començant parlant del temps) :D I la veritat, es que sempre es motiu d'alegria i celebració a Pittsburgh quan l'hivern finalment es despedeix de nosaltres.

I el temps no es l'únic que ha canviat en les nostres vides... ahir, dia 23 de Maig del 2010, la nostra serie preferida va acabar. Si,si... estic parlant de LOST!!.

Ens vam reunir a casa uns quants seguidors i vam disfrutar de les 2 hores de resum de la série i de les 2hores i mitja de capítul, que fica el punt i final a les vides d'aquests aventures que un dia van anar a parar en una illa deserta i que, a partir de llavors... van viure l'aventura de la seva vida. Ha estat un plaer poder-la compartir amb ells.

Ara... queda un buit en les nostres vides... ja no tenim l'ansia de veure un nou episodi cada dimarts a la nit, ja no podrem parlar hores i hores de com acabara tot... dels millions de teories per entendre el que passava... Potser molts de vosaltres que no segui la série us podeu pensar que exhagerem, que no n'hi ha per tant, que hi ha molta programació televisiva que podra omplir el buit que han deixat... pero aquells que alguna vegada heu vist la série, i us heu enganxat (com nosaltres) sabreu que no es tan sencill.

Potser algún día es fara una serie tan gran com aquesta.... o potser no, ara només ens queda esperar i disfrutar dels records i els bons moments que ens ha deixat aquesta :D

Foto - Grup de gent que ens vam reunir a casa per veure Lost. L'Alberto ens va preparar a tots un kokomojito amb piña!! mmmmm (per suposat, la Núria bebia suc :P).

Pero bé... la vida continúa sense LOST... no tot es televisió, i menys per nosaltres! ara que ja queda tan poquet per a que tinguem la Zoe entre els nostres braços :D.

Aquest cap de setmana hem acabat de preparar l'habitació de la nena. Tenim lo més basic i necessari: la cuna, la calaixera-cambiador i un parell d'estanteries... de moment, no volem ficar gaire cosa més, ja que som conscients que amb poc temps, es plenara de trastos! jeje

Foto1 - Cantonada de l'habitació. Amb les dos estanteries pintades de verd, calaixera del Ikea i cambiador, també del Ikea, que vam pintar del mateix verd. A la paret... decoració amb "monets". Foto2 - Al fons, podeu veure el llit de matrimoni (que es quedara per invitats i migdiades), cotxet i cuna del Ikea, modificada i decorada seguint la tematica de l'habitació.

Com podeu comprobar, la panxa de la Núria no para de créixer! tot i així, un dels ginecólegs que tenim (si,si, en tenim més d'un... i es que on hi ha nivell, hi ha nivell jejeje) estava una mica preocupat perque el tamany de la panxa es una miiiiica petit per la setmana en la que estem. Avui pero, hem anat a fer una ecografia per assegurar que tot estava bé. I si, efectivament, la Zoe esta sana, tot i que es una mica petiteta (no sabem a qui haura sortit!).

Pesa uns 2.2 kilos i el tamany del crani i panxeta esta dins de la mitjana.... pero sembla que per la resta deu estar fent régim. Ha sortit presumida com la mare.

Aixi que... no podem estar més contents! Sembla que tot va bé, i cada vegada queda menys i menys per a que arribi el gran dia! Ara per ara, estem de 34 setmanes.... i l'embaraç dura 40! un meset i mig més que ens tocara esperar per tenir-la entre els nostres braços. En tenim moltes ganes!!

Aquí us deixem amb la seva careta. A qui creieu que s'assembla? Podeu donar el vostre vot o opinió a una nova secció que hem inhaugurat al blog. Trobareu l'enquesta a la columna de la dreta.

Molts petons. Alberto, Núria i Zoe

La primavera, la sangre altera

2010-05-04T16:48:00.035+02:00

Hola de nou!

Ja fa moooolt de temps que voliem escriure al blog, pero cada vegada sembla que ens costa més resumir les nostres vides en aquesta web, sobretot des de que tenim el Facebook!

Bueno, ja tocava...

Ja ha arribat la primavera a Pittsbugh! POR FIIIIIIN, la neu ha desaparegut completament dels carrers (semblava impossible) i cada vegada fa més bon temps, tot i que de tant en tant ens visiten els 4-5C per la nit.... no ens podem queixar.

Vam tenir un "abanç" del bon temps en el nostre viatge a Hawaii! Ja fa uns mesets d'aixo... Com us podeu imaginar, ens ho vam passar molt bé! i recomanem a tothom anar a l'illa d'Oahu (la més coneguda per la seva capital, Honolulu, i la famosa platja de Waikiki) i disfrutar de la platja i la natura que esta en tots els racons de l'illa!

Alguns de vosaltres ja haureu vist les nostres fotos al Picassa (ja sabeu, només heu d'anar al link que hi ha sota de la nostra foto a la banda dreta de la pantalla), pero per aquells que encara no heu tingut temps o ganes de xafardejar-les... aquí va un resum.

Els aventurers vam ser, el Tomas (que sempre ve amb naltres), el Ricard, i nosaltres. Després de unes 9 hores d'avió vam arribar a Honolulu. Per desgracia... no ens va fer molt bon temps els primers dies... pero tot i així, vam passejar per la platja de Waikiki.

Foto 1 - Els quatre passejant per la platja de Waikiki. De esquerra a dreta, Núra, Tomas, Ricard i Alberto. Al fons... el volca Diamond Head. Foto 2 - L'Alberto dins del Diamond Head, a mitg camí del mirador.

Al día següent, tot i que ens va ploure, no ens vam desanimar i vam anar a fer la famosa excursió al mirador del Volca "Diamond Head". Un volca inactiu que esta just al costat de Waikiki, i que és molt famós per el seu mirador i les vistes espectaculars de la ciutat. Per sort... vam ser una mica previssors i vam anar de bon matí, evitant la multitud de japonesos que ens vam trobar al tornar! una bojeria! jejeje.

Per la tarda, vam visitar el Downtown de Honolulu, com no... també vam passejar per els carrers de Chinatown i els seus mercadillos de fruïta.

El centre de la ciutat de Honolulu és com el centre económic de qualsevol ciutat americana, pero si que té un "aire" més relaxat.

Vam visitar el port, i la torre Aloha. Des d'allí es veu les platges i illes petites que envolten la costa. L'aigua... extremadament blava! fins i tot al port!

També vam parar els nostres respectes al Rei Kamehameha I, el primer rei que va unir les quatre illes de Hawaii.

I per la tarda-nit vam acabar relaxant-nos a la platja! com podeu veure, les nostres vacances no son per descansar! :D

Al día següent vam agafar un avió per anar a "Big Island", l'illa més gran de les quatre illes de Hawaii i famosa per els seus volcans actius.

Només sortir del aeroport (que es al aire lliure!) vam llogar un cotxe i ens vam disposar a agafar 2 canoes (o kayaks) per anar a la famosa Baia de Kealakekua. Famosa per les vistes, per les aigues extra-cristalines, i per que de vegades tens la sort de nedar amb dofins! per desgracia.. nosaltres no en vam veure cap :(

Després de l'exercici, vam parar per un dels famosos cafés de Kona i vam agafar el cotxe per veure el sud de l'illa, on hi ha una platja d'arena negra que es frequentada per tortugues marines. L'arena negra es tota ella d'origen volcanic.

Després de trobar l'hotel... que estava més lluny del que pensavem... vam agafar forces, vam llogar un 4x4 i vam anar a visitar un camp de lava a Kalapana. Una explanada enooooorme de roques volcaniques: impressionant!!

Per desgracia, mentres passejavem per el camp... ens va caure una tormenta tropical! ens vam mullar de cap a peus! jejeje, per sort, portavem les maletes al cotxe, així que ens vam poder secar i canviar per continuar la nostra expedició.

La següent parada va ser el "Volcano National Park", la casa del volca Kilauea. Des de lluny (per motius de seguretat) es pot veure com encara fumeja! i la seva caldera, es a dir, la boca del volca, fa kilómetres de diametre! I... després de tant volca... la nostra última parada del día! el Mauna Kea. Una montanya de 4000m d'alçada, famosa per els seus observatoris i perqué, per la nit, es pot disfrutar d'un cel increible!

Aquell pero... no va ser el nostre dia... i degut a que durant tot el día havia estat plovent, no vam poder veure tantes estrelles com nosaltres voliem... tot i així, la experiencia va valer la pena.

Foto 1 - Vistes des del cim del Mauna Kea, on només es pot arribar amb 4x4.

I, al día següent, vam tornar a agafar un avió de bon matí i vam tornar a l'illa de Oahu. En lloc de descansar, vam anar a visitar Pearl Harbor! si,si! va ser aquí on els Japonesos van atacar als americans durant la segona guerra mundial.

Encara tenen alguns dels submarins que van participar en la guerra, i fins i tot es pot veure l'últim barco de battalla (battleship) construit als Estats Units. Un de les coses més típiques de fer es visitar el Memorial al US Arizona, el vaixell encara es pot veure a sota del memorial... enfonsat, ple d'algues... fa cosa saber que els cosos dels marins encara estan alla!!

I per la tarda, i aprofitant el bon dia que ens feia, vam anar a fer una excursió fins a la catarata Manoa, que es troba en mig de l'illa. El camí fins a la mini-catarata es preciós, vam poder disfrutar els boscos tropicals tan típics de l'illa per un camí ple de fang i mosquits :). La passejada va ser molt agradable, i tot i que la cascada no era tan gran com ens esperavem... ho recomanem a tothom que vagi allí.

Al día següent vam anar a Hanauma Bay, una Baia famosa per que molta gent va a veure peixets! i es que es un lloc familiar, segur i amb molta fauna marina! Fins i tot vam veure un parell de tortugues marines menjant per alla! Vam fer el que tothom fa... ens vam portar el dinar i vam llogar unes gafes i un tubo per bucejar. La veritat es que vam passar un matí molt relaxat :) (por fin!!). I per la tarda, vam agafar el cotxe i vam creuar l'illa per poder veure les seves montanyes tan típiques.

Foto 1 - Vistes de Hanauma Bay, podeu veure com el color de l'aigua canvia de repent. En la zona més rocossa es on es pot veure els peixos. Foto 2 - Montanyes de la zona est de l'illa.

Per la nit, vam anar a un restaurant típic Hawaia!! ens vam ficar les botes amb Porc Laulau i altres "delicatessen" de la zona. El restaurant ens el va recomanar un dependent d'una botiga de roba.... li estarem eternament agraits, perque l'ambient era agradable, el preu barat i el menjar boníssim!!

Al día següent vam decidir cremar el sopar de la nit anterior i vam tornar a llogar kayaks per anar a Kane'ohe Bay, platja famosa perque, a una distancia raonable de la costa hi ha una segona platja enfonsada! I la gent va alla a fer barbacoes o sencillament a passar el día amb els amics o la família. Per suposat... la majoria d'ells anaven amb barco :P

Com podeu veure, les vistes també valien molt la pena. Vam decidir cremar una mica més de calories i anar a una illa més enlla.. per el camí vam poder "nedar" amb tortugues marines! es impressionant lo rapides que son al aigua!

I després de retornar els kayaks, ens vam moure de la banda turista de l'illa cap a la zona nord-est. Per la nit, vam anar a veure el PCC (Centre de la Cultura Polinesia), famós per un show amb foc i balls que va ser molt entretingut. Vam dormir al famós hotel "Turtle Bay", el únic de la zona... i freqüentat per surfistes i per actors de la serie LOST!! aixi que... envoltats de l'esperit d'aquesta serie que ens agrada tant (alguns potser la coneixeu amb el nom de "Perdidos"), al día següent vam anar a descobrir alguns dels llocs on roden moments memorables de la serie, i de pas... visitar la zona.

Foto 1 - Vistes del Hotel Turtle Bay. Foto 2 - Sentadets en una de les cases dels "the others" (los otros), un poblat que surt molt a la serie de LOST. Mentres estavem alla, uns productors de la serie estaven per alla discutin algunes coses... per suposat, ens van fotre fora amablement jejeje

I així vam passar el nostre penúltim dia a l'illa de Oahu. Cansadiiiiiiiisims de tant voltar, l'últim dia vam decidir fer allo que encara no haviem fet (i no va ser descansar). Vam anar a la platja, vam visitar el Temple Byodo Inn, una réplica d'un temple japonés i vam acabar de veure el PCC.

Com podeu veure, no vam parar! Teniu moltísimes més fotos del nostre viatge al album. No us volem aborrir més amb les nostres aventures, pero en resum, us podem dir que val molt la pena visitar Hawaii ja que té una mica de tot per a tothom!

Molt recomanable.

La neu

2010-03-06T17:52:00.009+01:00

Hola a tothom!!

Aquestes últimes setmanes ens hem dedicat a sobreviure rodejats de neu. Després d'una tormenta que molts pocs recorden que hagi passat abans per aquestes terres, hem sobreviscut poc a poc a les p

laques de gel i els munts i munts de neu acumulats al carrer. No ha sigut facil... pero amb paciencia i molta cura, les setmanes han anat passant i totes les nostres articulacions estan intactes :)

Foto 1: Grup de gent que vam anar d'excursió (de esquerra a dreta) - Sabine, Jose, Jesús, Vidal, Marcin i Núria (a la fina de sota de esquerra a dreta) - Alberto, Jesús i Ricard

Que hi hagi tanta neu... tot i que molesta durant el dia a dia i fa que anar a comprar o agafar l'autobus sigui tota una odissea... no vol dir qu eno es pugui disfrutar d'ella!

Fa un parell de caps de setmana vam llogar unes cabanes a un Parc Natural no molt lluny de Pittsburgh (Keystone Park) i una bona colla vam anar cap alla a passar un parell de dies rodejats de natura.

Vam arribar allí el divendres per la nit, les cabanes estaven ja calentetes (la gent del parc ens van deixar la calefacció encessa, un gran detall!!) i la veritat es que estaven molt be equipades. Despres de preparar un sopar per a 10 persones (simples espaguettis) vam anar a dormir preparats per a disfrutar del parc al dia següent. La neu, no va marxar del lloc, el cotxe estava tot gelat i les temperatures no eren molt agradables, pero gracies al senyor "Llorenç" la veritat es que vam disfrutar molt del dia.

La nostra idea inicial era fer una excursió amb raquetes de neu, pero desraciadament estaven esgotades a tot arreu... així que, alguns de nosaltres es van quedar a pescar al llac (si,si, com els esquimals... amb un foradet al gel) i la resta vam fer una ruteta de 2 hores per el bosc i tres pams de neu! Va estar molt bé.

Per la tarda... a descansar una mica i a fer un ninotet de neu de 2 metres al costat de la cabana! al final.. ens va sortir una mica Napoleonic (en honor a la Sabine i en Marcin, que són francessos). La veritat es que ens va costar bastant fer el ninot! sembla molt facil... fins que ho proves!

Foto 2. Els que vam fer el ninot de neu i en "Napoleó" al mig :D (de esquerra a dreta) - Ricard, Alberto, Núria, Sabine i Marcin.

Per la nit, i després d'una abundant BBQ (barbacoa) amb hamburgueses, hot dogs i totes les guarrades americanes imaginables... vam anar a dormir tard i al dia següent, el guardia del parc, a les 10 de matí (com ens havien avissat) ja ens estava esperant a fors per assegurar-se que no ens quedavem a viure allí.

Com ja sabeu, podeu trobar moltes més fotografíes d'aquesta mini-aventura al link de fotos de la part dreta de la pantalla, sota la nostra foto.

I ara, que ja han començat a pujar les temperatures (maximes de 4 graus) el sol fa un parell de dies que brilla al cel de Pittsburgh, i el gel i la neu es comencen a desfer... ara marxem de la ciutat per començar una nova aventura!! Pero us haureu d'esperar a la propera entrada del blog per saber que ens ha passat.

Un petó ben fort a tots i totes.

Alberto i Núria

Atrapats a la neu

2010-02-11T20:16:00.032+01:00

Hola de nou amics, amigues i família!

Aquí tornem a estar, disfrutant del meravellós temps a la ciutat de Pittsburgh. I es que, despres d'unes meravelloses vacances de nadal a Lleida, ja tocava una mica de neu!. El passat divendres, día 5 de Febrer del 2010, una "tormenta d'hivern" va afectar a tota la costa nord-est dels Estats Units, i l'estat de Pennsylvania no va ser menys.

El dissabte ens vam aixecar amb un panorama que encara no havíem vist mai des de que estem aquí! Toooot el carrer semblava una pista d'esquí! mig metre de neu s'acumulava a les boreres i si un volia caminar amb una mica de seguretat, lo millor era fer-ho per la carretera (per on no passava cap cotxe).

Aquí teniu un video per a que us feu una idea del panorama:

Així que, com us podeu imaginar, aquest cap de setmana ens hem quedat a casa... de fet, de dillums a dimecres van suspendre les classes a la Universitat i recomanaven no surtir al carrer si no era necessari. El dimecres va tornar a nevar, pero la cosa va ser tan greu i sembla que cada vegada els carrers són més segurs (tot i que un no surt sense les xiruques!)

Avui havíem de sortir, ja que teniem visita al metge. Avui ha sigut EL DIA. Ho esperavem amb moltes ganes i molta il.lusió, i ha valgut la pena l'excursió per la neu. Avui li hem vist la careta, els peuets, les manetes, el naset, el cor, la panxeta, el melic (el cordó umbilical), les cametes, bracets i... tota la resta al nou futur membre de la nostra família!!

Aquesta ha estat la seva evolució:

Foto 1 - Ecografía a les 8 setmanes de vida (20 de Novembre del 2009). Primera fotografía oficial, només era una mogeta... pero ja es podia veure i sentir el batec del cor! quina felicitat!

Aquest va ser el día en que vam donar la bona nova als membres més propers de la família (pares i mares) i alguns amics íntims que podien mantenir el secret.

Foto 2 - Ecografía a les 11 setmanes de vida (14 de Desembre del 2009). Ja no ens quedava molt per venir a Lleida per nadals, i com a regal de Pare Noel anticipat, vam poder veure a un bebé més format. Les cames les té creuades i ja es pot apreciar la careta!
Estavem preparats per donar la bona nova a la resta de família i amics :D

Foto 3 - Evolució de la panxa de la Núria des del primer més d'embaraç fins a les 20 setmanes. Cada vegada es nota més la panxa típica d'embaraçada jijiji.

Foto 4- Ecografía a les 20 setmanes de vida (11 de Febrer del 2010). L'espera se'ns ha fet llarga, pero avui hem pogut veure amb més detall al nostre bebé.
No parava de moure's! en aquesta foto podeu veure com s'esta tocant la boca amb la ma. Fa uns 15 cm i pesa uns 300 gr, tot i que la mare ja s'ha engordat vora 6 kilos! tranquils... que fred no passara!
I ara... la pregunta que tothom s'esta fent... Es nen... o nena??
Doncs hem tingut sort i s'ha pogut veure clarament i amb bastanta seguretat (et diuen que es un 80% fiable) el sexe de la criatura: es una NENA!! i lo més important de tot es que esta ben formada i sana!! Estem molt contents XD.

I per acabar aquesta entrada al blog... aquí us deixem amb el vídeo de la ecografía d'avui, on podreu veure els seus moviments i postures acrobatiques (esta feta una gimnasta!).

Un peto ben fort a tots i totes.

Alberto i Núria

Halloween... i molt més! :D

2009-11-17T22:08:00.013+01:00

Hola de nou, aquí tornem a estar. Despres d'un llarg periode de sequia, les notícies i les aventures per les Ameriques tornen al blog. I per començar... em de viatjar al Setembre del 2009 (fa una mica més d'un parell de mesos).

Potser molts de vosaltres ja haureu vist les fotos als albums, pero per aquells que no han xafardejat, aquí us resumim una mica la nostra aventura al Half Dome.

El Half Dome es un pic del parc natural de Yosemite, a California. Alguns potser recordeu aquest parc, ja que no es la primera vegada que el visitem. Vam parar i fer una excursioneta aquest estiu quan vam fer la nostra ruta per la costa oest :P.

Pero... aquesta vegada, no anavem de turistes. Teniem un objectiu molt clar: pujar al cim del Half Dome (2693m).

En Tomas, l'Alberto i la Núria, van volar fins a San Francisco i allí ens vam retrobar amb el nostre amic Ricardo per fer un dinaret, pero per desgracia, no vam tenir molt de temps, ja que haviem d'arribar per la tarda-nit al parc i sobretot, trobar un lloc on dormir. I direu... no tenieu hotel? doncs no, aquesta vegada, anavem a l'aventura total! amb la nostra tenda de campanya i el cotxe. Vam estar trucant a tots els campings de la zona, la majoria d'ells plens o tancats per culpa d'uns incendis forestals... que per sort, no estaven per la zona on nosaltres anavem.

Així que, seguint els consells d'un home que ens vam trobar en una gasolinera, vam anar a una zona d'acampada una mica apartada i menys coneguda a probar sort... i sí que la vam tenir, perque unes animes caritatives ens van deixar acampar al seu costat per pasar la nit :D

Al día següent, de bon matí, vam anar al centre d'informació del parc per poder demanar un permís que et deixa acampar a la montanya. A les 6 del matí ja estavem fent cua! perque els permisos son limitats... i la sort ens va acompanyar de nou, ja que no només ens van donar el permís, sino que també ens van dir que podiem acampar en un dels campings a dins del parc aquella nit . Aixi que... ja més tranquils, vam parar la tenda i ens vam estar passejant per la "zona plana" del parc, per fer una mica d'entrenament. Per la tarda, vam comprar tot lo necessari per els dos díes de la gran aventura que teníem per endavant!

I al día següent, ens vam tornar a aixecar a les 5 de la matinada i ens ho vam possar tot a les esquenes (uns més que unes altres...).

L'excursió va ser intensa, pero gracies al entrenament que vam seguir a Hartford i al pas de tortuga que portavem, la veritat es que no es va fer tant dur com ens imaginavem :).

A una hora decent, vam arribar al mig de la ruta, de fet, allí era on planejavem acampar, es una mena de petit camping preparat per els que tornen o els que van al cim. res luxós... pero com a mínim saps que estaras rodejat de més gent per la nit i que tots plegats ens protegirem dels osos, perque si... Yosemite esta ple d'osos!

Al Yosemite Valley vam plantar la tenda i descarregar una mica, per continuar la nostra ascensió. Era ja una mica tard... pero encara ens quedaven hores de sol. Va ser en aquell moment quan vam començar a trobar més gent pel camí, la majoria d'ells baixant contents i satisfets.

A mesura que et vas apropant al cim t'adones de la magnitud de la roca... si, es molt empinada. I quan ja estas al tram final... t'has de mentalitzar bé i donar-ho tot per sobreviure a les cadenes, que més que un esforç físic (que també l'es) son una barrera psicologica molt important. Per sort, nosaltres vam ser els últims en pujar i no vam haver de compartir el troç de cadenes amb molta gent, pero sabem del cert que moltes vegades es fan cues colosals per poder pujar al cim, ja que el camí de pujada i baixada es el mateix per a tots.

Aquí ens teniu, victoriosos al cim, prenent-nos un batut energetic per a la tornada al campament. La baixada va ser molt més facil pero no menys intensa, com us hem dit... erem els últims, i aixo volia dir que estavem sols dabant de possibles osos! res... que vam baixar amb un coet ficat al cul i parlant alt, per asustar a posibles criatures de tonelada i mitja.

Vam passar la nit sense cap tipus d'incident, contents de la nostra aventura que ja estava apunt d'acabar... i pel camí de tornada, vam tenir el que ens faltava! de repent la gent que pujava no ens parava de dir que vigilessim, vam sentir uns quants xiulets i tot apuntava a que ens trobariem amb un ós! ia així va ser... pujant per el camí vam veure a un meravellos ós negre que tranquilament feia la seva ruta mentres tots nosaltres ens apartavem i intentavem fer sorolls per espantar-lo. Va ser el colofó final a una gran aventura :D

I poc després d'aquesta aventura vam tornar a la normalitat. Fins que la Núria va decidir fer una escapada de nou a Lleida! pero aquesta vegada amb una molt bona excusa: dues bodes. La primera va ser la de l'Elena i el Jesús, una boda íntima i molt bonica al Monestir de les Avellanes. I la segona, la boda del Josep i la Lídia (un cosins segons) molt a prop de Fraga. I com no, entre boda i boda, doncs vaig poder disfrutar de la família i els amics. La veritat es que 18 díes es passen volant quan un disfruta. Pero també es tenen ganes de tornar a casa... ja que per a nosaltres, Pittsburgh es ara casa nostra, i tot i que esperem algún dia tornar a la nostra terra, de moment em de plantar les arrels a algun lloc, oi? :P

I aquí continuem les nostres aventures. El fred ja ha vingut a visitar-nos tot i que portem unes setmanes amb temperatures prou agradables (entre 6 i 10 graus), no ens podem queixar. Aixo ens va permetre celebrar una de les festes més tradicionals als Estats Units: Halloween!! Com cada any, vam fer un sopar a casa. Tenim la sort de tenir molts bons amics i un menjador molt gran! perque vam acabant sent una collada! se nos va de las manos...

I després del sopar ens vam dirigir a la casa on anem cada any, a Evaline St. Sí, aquella casa que un grup d'artistes decora i prepara exclusivament per aquest gran día. Per desgracia... cada vegada més gent sap d'aquesta festa i aquest any vam haver de fer una hora de cua per entrar i a dins no et podies ni moure!! :( tot i aixo, vam passar una bona estona, sobretot veient a la resta de gent disfressada. Nosaltres de que ens vam disfressar? A veure si ho adivineu:

Foto 1: Alberto, disfressat de Indiana Jones! la veritat es que no té res d'envajar del Harrison Ford :D Foto 2: Núria dusfressada de Lara Croft, protagonista del joc d'ordenador Tomb Raider i que potser recordareu perque l'Angelina Jolie també va protagonitzar la pel.lícula.

Despedides 2009

2009-09-15T03:06:00.011+02:00

Hola de nou,

Aquest estiu hem tornat a viure la mateixa esperiencia de cada any... els amics (quasi família) que has fet marxen per tornar a Espanya :(

És trist, si, pero es llei de vida... a més, saps que continuaras el contacte amb molts d'ells, per aixo tenim el blog i el facebook, oi?

Dels primers dels que ens vam despedir van ser del RubEen i el Txema. El Rubén pero... el tenim estudiant al MIT, i esperem fer-li alguna visiteta :), el Txema... s'ha tornat a Barcelona, i esperem que tingui sort en la seva recerca de feina, ja que sembla que la cosa esta molt chunga! Vam tenir la sort de passar uns dies genials a California amb ells. Sempre us portarem al cor.

Després els hi va tocar el torn a l'Andrés i la Tracey. La Tracey va marxar abans, per coses del visat, i l'Andrés es va quedar uns dies més amb nosaltres. Lo just per fer un soparet i alguna festeta de despedida. Ja no es el mateix anar al gimnas sense la Tracey, i es fa estrany entrar al laboratori de l'Alberto i no poder molestar a l'Andres... Els que també han marxat son la Mariate y el Monti, els nostre veïns del apartament 706... es troben a faltar els sopars que feiem i les xerrades interminables fins que l'Alberto es quedava dormit al sofa. Que hi farem...

I per suposat, no ens podem oblidar de la resta!! El Sergio i els seus consells espirituals i profunds (acompanyats de cants harmonics), el Dan i la Margara organitzant festes a Bellefonte i el Keko i la Cris, la alegria de qualsevol festa... Buf!! oi que sembla que ens hem quedat sols? pero com cada any... la nova "flota" d'espanyolitos ha arribat! I amb ells viurem moltes aventures, i poc a poc, els anireu coneixent en aquest blog :)

Boston

2009-08-18T20:06:00.034+02:00

Hola de nou!

Aprofitant la nostra estada a Hartford, un cap de setmana vam agafar el Sentra (el nostre cotxe) i ens vam possar rumb a Boston (a dues hores de camí).

Vam tenir sort i ens va fer molt bon dia! I no vam perdre el temps... vam decidir fer la "Freedom Trail", la ruta de la llibertat. És una ruta pel mig de la ciutat de Boston que et permet veure monuments, esglésies, cases i edificis en general relacionats amb la historia dels Estats Units que va tenir lloc en aquesta ciutat, basicament, com els "bostoniants" van lluitar contra ens anglesos i així van aconseguir la Independencia.

Com podeu comprobar al mapa, la caminata té tela :) La ruta té 4km, sense contar les voltes extres que vam donar per visitar altres monuments caracteristics no tan relacionats amb la historia i que, també tenien un encant especial.

Després d'arribar al hotel i deixar les coses a l'habitació (com sempre, gracies a priceline vam dormir en un Sheraton per un preu molt inferior a lo normal), vam buscar parking per al cotxe, ja que, a Boston es pot arribar a tot arreu caminant o amb transport públic. I es per aixo, que els parkings son caríssims! pero bueno... el que ens vam estalviar amb l'hotel ho vam pagar en parking :P

Ens vam ficar en ruta cap a la Freedom Trail, pero abans vam visitar la Biblioteca Pública (que ens va recordar una mica a la de NY, per la seva espectacularitat), Copley Square i la Trinity Church (l'església de la trinitat), per desgracia no vam poder entrar a fer una visita (més que res perque ens feien pagar) pero.. com bons catalans que som... vam veure que el diumenge feien un tour gratuït, així que ens ho vam guardar per al día següent, i va valer la pena! L'Església té una arquitectura peculiar, i esta pintada d'uns colors vermells, verds i dorats que li donen molta elegancia.

Al costat de l'església, es troba l'edifici més alt de Boston, la Hancock Tower. Desgraciadament... des dels atentats del 11 de Setembre, el mirador esta tancat :(

Foto 1 - Dins la Biblioteca Pública. Foto 2 - A Copley Square, fent el tonto en una de les tortuguetes que hi havia dabant de la font de la plaça. Foto 3 - Trinity Church reflexada en una de les parets de la Hancock Tower.

La nostra propera parada va ser el Common i el Public Garden, la primera parada del Freedom Trail (la zona verda del inici). És un parc força bonic, amb el seu llac on pots anar en barqueta, amb patitos, policía en caball, fonts on la gent pot passejar per elles i així refrescar-se els peus, jocs per a nens i moltes zones per relaxar-se i passar un bon día. Nosaltres pero, no teniem temps a perdre! i vam començar la ruta.

Així vam visitar la Massachusetts State House, l'església de Park Street i el Old Granary Cementiri, si, si, vam descubrir que no es tan estrany en Boston trobarse cementiris enmig de la ciutat. La veritat es que son petits, i semblen més jardins de pedres negres... no fan tanta por :P pero no deixa de ser curios, oi?

Foto 1 - El jardí públic de Boston. Foto 2 - L'església de Park Street, amb una arquitectura molt típica de totes les esglésies de la zona. Foto 3- Cementiri on estan enterrats la familia del Benjamin Franklin i el senyor Hancock, que va signar la declaració de la Independéncia dels EEUU.

Continuant per la "ruta" molt ben marcada, ja que lo únic que s'ha de fer es o bé seguir a la multitud de turistes o seguir una linea vermella pintada al terra jijijiji, vam arribar a la King's Chapel, aquesta, una església diferent a la resta ja que va ser construida per el anglesos. La següent parada va ser el Old City Hall, l'antic ajuntament de la ciutat i seguidament cap a l'Old State House, aquest, un edifici municipal utilitzat per els anglesos i que ara es un museu.

Desde aquest edifici situat entre mig de gratacels, va tenir lloc la "matança de Boston" on els soldats anglesos van matar 5 colons i va ser un dels esdeveniments que va desencadenar la guerra. Des del seu balcó es va llegir la declaració de la independencia. Com podeu veure, tot en la ruta té importancia historica, i lo millor de tot no és aixo sino com ho conserven i com la ciutat creix al seu voltant. La veritat es que té molt d'encant.

Foto 1 - King's Chapel. Foto 2 - L'edifici marró es l'Old State House, i com podeu veure, esta rodejat de tot tipus de edificis i gratacels.

I aquí, ja apropant-se el migdia, vam decidir escapar-nos de la "ruta de la llibertat" i visitar una mica el port. La veritat es que allí vam descobrir que tot a Boston Ees molt elegant... no era com la resta de zones marítimes que haviem trobat a les ciutats de Maine o Newport. Tot esta molt net, les construccions son noves i es respira un ambient predominat per una clase social més aviat alta.

La torre que veieu en aquesta foto es la Custom House, l'antiga aduana del port de Boston. Abans no tenia torre... sino una cúpula, que de fet, si entres dins de l'edifici, encara es troba allí dins. Ara es un hotel de luxe i, per la nostra sorpresa, et deixen pujar a dalt de tot per disfrutar d'una espectacular vista de la ciutat (prévia donació obligatória). Va valer molt la pena.

Després de dinar i descansar una mica... vam tornar a la "ruta". I així vam visitar el Mercat de Quincy (ple de gent menjant, passejant, paradetes... baja, que semblava Les Rambles). No sabem si es perque era cap de setmana, pero aquella zona estava plena de gent! La veritat es que donava bo passejar per alla... fins i tot hi havia una imitació del mític "Cheers" bar, sí, sí, el de la serie! Es veu que l'edifici que sortia a l'inici de la série esta a Boston, aquest pero... només era una imitació.

També vam creuar un Memorial al Holocaust, que esta en una plaça al costat del mercat. La veritat es que és molt bonic, son unes columnes de vidre marcardes amb els números dels jueus que van morir en els camps de concentració i, entre mig de tot aixó, trobes testimonis escrits d'alguns dels que ho van sobreviure... buf, se't fica la pell de gallina i sobretot quan saps que en aquest, el país de les llibertats, hi ha gent que diu que tot aixó va ser propaganda política i que no va existir!

Després d'aquest "mal gust de boca" vam anar al barri Italia (seguint la ruta de la llibertat, per suposat) i allí ens vam endolçar amb uns canolis! que estaven boníssims! i es que allí hi ha una pastisseria molt famosa a Boston (la Mike's pastry) especialitzada en aquest postre típic italia. Va valer la pena fer la cua :D

I amb forces recuperades, vam visitar la Old North Church, vam arribar just quan començaven una mena de explicació sobre la história del edifici. La veritat es que l'interior de l'església es molt bonic, els bancs estan separats en cublicles i, les famílies de la época llogaven aquests espais (com qui es soci del Barça i té el seu passe de temporada) per assistir a les celebracions dominicals... quines coses... a la part de dalt, hi havien bancs per a la resta de gent, majoritariament els criats de les famílies que es trobaven a la planta principal.

Foto 1 - L'Alberto disfrutant del seu canoli de crema! mmmmmm. Foto 2 - Dins d'un dels cubliques de l'Església de l'Old North.

I, després de visitar un segon cementiri vam creuar el riu Charles cap a Charlestown! que no charleston! jejejej que dolent, oi?

Allí, en el port d'aquesta ciutat que ja s'ha convertit en un barri més de Boston, hi ha el USS Constitution, un dels primers baixells de guerra que va participar en la primera guerra mundial, i, al seu costat, vam visitar un baixel més modern carregat fins a les dents de metralletes i canons! ara es una mena de museu, i esta molt bé, perqué et dona la sensació que estas en una d'aquestes pelis americanes de marines. Vaja, que vam disfrutar com a nens!

Continuant pels carrers de Charlestown vam arribar al final de la ruta (por fin!!) el Monument del Bunker Hill, que no sé perque... ens va recordar molt al monument de Washington a DC... si es que, mira que son poc originals de vegades.

Pero per desgracia, vam arribar 20 minuts tard i ens van tancar la torre. Així que, vam deixar per al día següent l'escalinata de 294 esclaes que et permeten pujar a dalt de tot del monument i veure el Downtown de la ciutat de Boston. L'esforç pero... també val la pena :)

Tornant ja cap a Boston, vam parar a l'estadi dels Celtics (que esta a sobre d'una estació de tren i metro) i vam visitar Beacon Hill, un dels barris mes pijos de la ciutat! i aixó que nosaltres pensavem que el que haviem vist ja era molt... aquest barri esta ple de cases de totxana vermella, carrers amb abres i molta, molta tranquilitat. Es com transportar-se a una altra época.

Per acabar la caminata vam passar per la zona de botigues (al costat del Common i el jardí public) que ja estaven totes tancades (per sort) :P i ja vam tornar cap a l'hotel a descansar una mica les cames! Per sort, en una habitació com la del Sheraton, amb un llit cómodo i una super tele, un pot descansar molt be.

Al matí següent, a part de escalar el Monument del Bunquer Hill i visitar la Trinity Church (tasques pendents), vam anar cap a la ciutat/barri de Cambridge, més coneguda per les seves universitats: MIT (Institut Tecnologic de Massachusetts) i Harvard. Tots dos campus son enormes! i la veritat es que donen ganes de ficar-se a estudiar passejant per els edificis romanics del MIT, es respira cultura per tot arreu! com no, vam visitar el centre de robotica, que també és molt famós per la seva "peculiar" arquitectura.

La nostra última parada va ser Harvard, molt més sobri que MIT, pero com no, amb molt d'encant. Per desgracia, com era diumenge i a més a més estavem al mes d'agost, doncs no vam poder respirar gaire l'ambient universitari. Els campus estaven més aviat buits. S'haura de tornar en una altra ocasió, qui ho sap... un postdoctorat, un master... jejeje

Foto 1 - Alberto, dabant del institut de Robótica del MIT, edifici "Stata Center". Foto 2 - Núria dabant de les escalibates de la biblioteca de la Universitat de Harvard.

I aquí es va acabar la nostra visita frenética per la ciutat de Boston. La veritat, ens va sorprende gratament. Ja sabem que tothom vol anar a NY a Washington DC, a Chicago... pero visitar Boston també es molt recomanable, de fet, molt més que la monumentalistica Washington DC :).

I com ja sabeu (que esteu molt ben ensenyats) podeu trobar més fotos de les nostres aventures al link que hi ha a la dreta d'aquestes línies.

Un petó ben fort a tothom. Alberto i Núria

Aquest cop, a la costa Est.

2009-08-03T15:34:00.041+02:00

Hola a tothom,

Després d'una visita molt fugaç (un parell de setmanetes) pero molt profitossa a Lleida, ja tornem a estar en terres americanes. Pero no volem oblidar els moments viscuts amb família i amics!

Primer de tot: MOLTES FELICITATS LORENA i JANILSON!! La boda va ser preciosa!! i tot i que aquell matí, el Rockito va marxar de les nostres vides, vau alegrar aquell dia amb el vostre amor. Espere'm que us ho estigueu passant molt bé a la Ribiera Maya (segur que sí) :D.

Aquí teniu un petit record...

Les dues setmanes se'ns van passar volant (com sempre), pero ens esperava una nova aventura al creuar el Atlantic. I es que a l'Alberto li han oferit una estança a una empresa a Hartford, CT. Aquesta ciutat es troba a unes 8h en cotxe des de Pittsburgh, i a 1h i mitja de New York. Menys mal que ja tenim cotxe! perque sense ell... no sé com ens ho haguessim fet! I com podeu comprobar, el vam carregar bé per al trasllat.

Els primers dos díes vam estar en un hotel, i després ja vam anar cap al apartament que em sub-llogat. la veritat es que es molt cuco, petitet (comparat amb el nostre Loft de Pittsburgh) pero amb tot lo necessari. La única queixa que tenim es que l'aire acondicionat que hi ha a l'habitació de matrimoni no arrofreda gaire el pis... pero bueno, sobrevivim bé amb un ventilador al menjador (estem massa acostumats a la bona vida, oi?)

La ciutat és més petita que Pittsburgh, molt més rural, en el sentit de que tot son cases i la zona Downtown esta més buida. La veritat es que ens ha sorprés gratament, ja que tot i ser petita, hi han força coses a fer! De moment, ja ens hem apuntat a un gimnas per no perdre la forma física, i hi anem totes les tardes.

L'Alberto va começar a treballar més tard de lo previst... pero aixo també ens ha donat la oportunitat de fer turisme!

El primer cap de setmana vam anar a Maine, el estat que es troba més al nord-est dels Estats Units. L'estat de Maine és famós per els seus paissatges, els faros al costat del Atlantic, la llagosta i com no, per les noveles de Stephen King, la majoria d'elles ambientades alla.

Vam visitar la ciutat de Portland i els seus voltants, com "l'Old York Beach". Totes aquestes ciutats costeres son precioses, les cases de fusta amb jardins de gespa inmaculada mirant al ocea... tot i que el paissatge és idílic durant el día, per la tarda la boira o cobreix tot, i us podem dir, que fa una mica de cosa passejar per allí pasades les 7 de la tarda.

Des de allí vam continuar conduint en direcció nord, parant a Freeport, una ciutat famosa per els seus Outlets (botigues) i per el "Dessert de Maine", un tros de camp que poc a poc s'ha anat convertint en un mini-desert. Diuen que es degut al sobreexplotament de la terra i la consequent aparició de sorra i depósits glaciars... molt curiós :P

Vam fer un bon sopar a Camden (una bona llagosta, que més sino?), us sorprendrieu de lo barates que estan i lo bones que les fan!. I després del sopar, vam anar a dormir a Bangor, ciutat natal del escritor Stephen King. Al matí següent, vam visitar la seva casa (molt curiosa i enoooorme) i ens vam dirigir de nou cap a les costes de Maine, per visitar el "Acadia National Park"

L'Acadia es un parc natural que es troba en una mena d'illa. I es per aixo que es impressionant veure els seus penyasegats, roques i platges. Vam tenir temps per descansar una estona a la "Sand Beach", on les gaviotes invadien als turistes i l'aigua estava congelada! molt més freda que la del Pacífic a California.

Després del descans vam voltar per el parc (amb el cotxe, com no) i vam observar el fenomen natural del "Thunder Hole" (un forat que al entrar l'aigua del ocea provoca una sortida repentina del aire que genera un fort soroll, com si caigués un tro), "l'Estany Jordan" i la "Cadillac Mountain". Potser sí que es veritat que els parcs naturals que hi han als nostres estimats Pirineus no tenen res que envejar als americans... pero s'ha de dir que tots ells son molt espectaculars.

Cansats del cap de setmana, vam conduir fins Hartford (la nostra nova llar) i ens vam preparar per a la nostra següent aventura: visitar Newport, Rhode Island. En aquest cas, només vam anar i tornar el mateix dia, ja que es troba a 2h de Hartford.

Newport és una altra ciutat de la costa, que es molt famosa per les seves mansions. I es que, a principis del segle XX, molts "nou" rics dels Estats Units es feien construir allí luxoses cases d'estiu per demostrar el seu estatus social... vaja, que és un lloc ple de pijos.

La majoría de les mansions, com a mínim les més espectaculars, son propietat d'una societat historica que es dedica a conservarles a base de donatius i de tours organitzats. Nosaltres, tot i que les vam visitar totes per fora, només vam entrar a la "The Breakers", l'antiga casa de la família Vanderbilt. Una caseta de 70 habitacions, plena de luxe i despilfarro.

Pero no tot van ser manisons... també vam passejar per el Cliff Walk, un passeig per un penyassegat molt tranquil i encantador, i també vam visitar el Fort Adams, una antiga caserna del exercit. Com podeu comprobar... va ser un dia força dur jejeje.

I de tot aixo que us hem contat, com no, podeu trobar moltes més fotos i detalls als albums de Picassa. Ja sabeu, entreu al link de la dreta de la pantalla i no us canseu! :D

Un peto ben fort per a tothom.

Alberto i Núria

California Dream

2009-07-24T16:47:00.068+02:00

Hola! Ja ha passat molt de temps des de l'ultima vegada que es va escriure alguna cosa en aquestes pagines digitals (potser massa temps). Demanem disculpes i intentarem que no torni a passar :)

Abans d'explicar-vos les nostres aventures per les costes de California, aqui teniu un petit resum del que va passar abans:

- La Natalia (una amiga de la Núria) ens va fer una visita. Va estar amb nosaltres vora dos mesos i mig per apendre anglés. Recomane'm l'experiencia a tothom, pero la propera vegada que algu vulgui venir, si us plau, que no sigui a l'hivern!! jejeje, ja que la pobra va poder viure el fred i l'aborriment que comporta no poder sortir gaire de casa per evitar congelar-se.

- Mentres la Natalia estava amb nosaltres, vam tenir mes visites!! yupiiiii. Primer van ser la Judit (una amiga

de la Núria) i la Silvia (una amiga de la Judit) :D. Vam anar a New York uns 4 dies i es va poder comprovar que a NY, si no es Agost, sempre fa fred! perque fins i tot a l'Abril va nevar! Tot i la rasca caracteristica de la ciutat, un no es cansa mai de visitar la Gran Poma. Es va visitar tot: que si l'Empire State, que si Times Square, que si el barri del Soho, Little Italy... fins i tot vam agafar un ferry que ens va apropar a l'Estatua de la Llibertat i vam visitar l'edifici de la serie "Friends" i la casa de la Carry de "Sexo en NY"! Despres de NY (i de perdre el avió de tornada a Pittsburgh per culpa de un metro mooolt caotic) vam agafar un bus nocturn cap a Pittsburgh i van fer una mica de turisme per la ciutat, on també hi han coses boniques a veure.

- Al cap de pocs dies de que la Judit i la Silvia marxessin, la Marta (una altra amiga de la Núria), el Carles (el seu marit) i la Marieta (la petardo) ens van fer una altra visita!! no ens queixarem aquest any... jejeje. Ells van anar previament a NY per la seva banda i ens van venir a veure a Pittsburgh. Vam visitar la ciutat i també vam aprofitar per llogar un cotxe i anar cap a les Catarates del Niagara! El pobre Alberto no ens va poder acompanyar (hi ha gent que treballa.. no com altres... jejeje) pero el vam tenir present sempre (o no...). El cas es que, per primera vegada, la Núria va veure les catarates amb neu! la majoria de les atraccions estaven tancades (degut al fred i als troços de glaciars que flotaven per el riu) pero igualment, la vista era impresionant. Un no es cansa mai d'aquest espectacle de la natura (més aviat el que cansa son les 5 hores en cotxe per anar i 5 horetes més per tornar). Ja que ens haviem fet el "palizón" de viatge, li vam donar més canya al cotxe i vam arribar fins a Toronto, on encara feia més fred. La ciutat és molt bonica, pero... estava una mica solitaria, encara no se sap la raó, potser era la temperatura... o potser era que no ens volien veure... sempre ens quedara la incognita.

Podeu trobar fotos de les VISITES al Picassa (per si no us enrecordeu, heu d'apretar al link que hi ha a sota de la nostra foto)

Després de les visites van venir un parell de mesos de descans i de rutina, mentres l'hivern passava i la primavera s'apropava i acalentava les gélides terres de Pittsburgh. Amb el bon temps, les activitats socials augmenten, com cada any. Que si passejar per Schenley Park, que si participar en el concurs de Tapes de Patanegra (tot i que aquesta vegada el nostre Tiramisú no va guanyar... snif, snif), que si anar a un altre concert de Coldplay.... Tot i aixó, el nostre cap ja estava a la costa oest :D

Vam arribar a San Francisco el dia 3 de Juny. El viatge no és curt... tot i que California estigui als Estats Units, heu de pensar que esta a l'altra costa! fins i tot tenim 3 hores menys de diferencia amb Pittsburgh. Vam arribar tard, i entre esperar a el SuperShuttle (la furgoneta que pots llogar i et porta al hotel en grup) i desfer les maletes al hotel, poca cosa vam fer. Els aventurers erem: Andres, Tracey, Tomas, Txema, Alvaro, Rubén, Alberto i Núria.

El segon día vam passejar per els carrers de San Francisco, visitant Downtown, el port amb el Pont de la Baia, el ajuntament, el canvi de vies del típic tranvia que surt a totes les pel.lícules, i com no, mentres feiem aixo, nomes feiem que pujar i baixar! perque si, San Francisco es el que veus al cine, una ciutat entre turons! Vam pujar un dels carrers més empinats: Lombart St. Des de adalt de tot es podia veure una bonica panoramica de la ciutat i fins i tot l'illa de Alcatraz!, per baixar aquest famós carrer ho pots fer a traves de una carretera amb corves, que serveixen per lluitar contra el desnivell. Us podeu imaginar els cotxes per alla! fa una mica de por.... També vam anar al barri gay (impressionantment gay) a Carson St i al barri Hippie. I es que San Francisco és una ciutat única en aquest sentit, potser ho fa el clima no ho sabem, pero si que es pot dir que es molt multicultural, i tothom sembla trobar el seu lloc allí.

Foto1 - Alberto i Nuria posant per una de les panoramiques mes tipiques de la ciutat. Foto2 - El grup dabant del Pont de la Baia. Foto3 - La Torre Coit i una mostra de com d'empinats son els carrers.

Al dia següent, el Rubén es va incorporar al nostres grup. I com li haviem promés, ens vam guardar lo més típic i topic. Una de les coses que vam fer i que ens va sorpendre més gratament va ser la visita a la pressó de Alcatraz. Així que, si hi aneu, no us oblideu d'agafar el ferry (costa uns $35 per cap) i anar a l'illa. Amb el preu del ferry esta inclós tot, i s'ha de dir que els tours que tenen (amb audioguies incloses) estan molt ben montats! et donen els cascos, tu selecciones idioma, i la veu que sona per els auriculars et va guiant i explicant coses de la pressó. Es impressionant estar alla dins.. a més a més, fan tallers i xerrades sobre coses més especifiques, com per exemple, la vida de Al Capone o els famosos intents de fuga. Segons ells, solament hi ha hagut un intent de escapada de Alcatraz amb possibilitats reals de que els pressoners hagin sobreviscut a les fortes corrents de la baia en direcció a l'ocea Pacífic.

El tercer dia per la tarda ja marxavem, pero no se'ns podia oblidar de fer una de les coses més típiques, i es un passeig amb bici per el pont del Mapfre, o també conegut com a Golden Gate :D. Hi han moltíssimes empreses que es dediquen a llogar bicicletes des dels ports, i et pots passar unes hores amb la bici passejant per la costa fins arribar al pont. Fins i tot hi ha un parc al costat que es pot visitar, nosaltres no vam tenir temps de fer-ho, pero vam creuar el pont (una experiencia molt bonica, tot i que cansada...) fins arribar a un poblet que hi ha a l'altra banda. Allí vam dinar, i després alguns del grup van agafar un ferry cap a San Francisco i nosaltres i el Txema ens vam tornar amb la bici! S'havia de fer exercici...

Foto1- La parelleta preparada per començar l'excursió amb bici. Foto2 - Panoramica del Golden Gate Bridge (el Pont de la porta daurada). Foto 3- Parada técnica al Golden Gate Bridge.

Per la tarda ja vam llogar el cotxe per dirigir-nos a el parc natural de Yosemite.

Aquest parc es troba a unes 4 hores en cotxe des de San Francisco. Al matí següent, vam fer una petita excursió que ens va permetre disfrutar de la natura. La veritat es que és un parc natural moooolt bonic. L'Alberto i el Tomas volien pujar al Half Dome, el pic (o penyón) més alt del parc, pero degut a una mala planificació i sobretot a un retrás del equip... es va fer molt tard per pujar-lo. Pero bueno, queda pendent per a la propera (que esperem que no sigui molt tard) :D.

Vam fer dues rutes, una de molt fluixeta fins al "Mirror Lake" on es suposa que pots veure les montanyes reflexades al llac, tot i que el llac en persona no es gaire gran... i la segona ruta, bastant mes dureta, vam arribar a la "Vernal Fall", un salt d'aigua preciós.

Foto1 - Panoramica del Parc Natural de Yosemite (amb la Núria al mig). Foto2 - Vernal Fall i el grup de valents que vam pujar, de esquerra a dreta: Alberto, Rubén, Tomas, Núria, Txema i el fotografo, Alvaro. Foto 3 - La parelleta i el Half Dome cobert de núvols.

Després, vam conduir pel Parc (com ja sabeu, aquí als Estats Units tot ho fan a lo gran! i per anar d'una punta a l'altra necessites el cotxe). Allí vam veure una zona de sequoies, on esta la sequoia més vella dels USA, tot i que no és la més gran. I també vam anar a un mirador per poder veure amb perspectiva el famós Half Dome : Impressionaaaaant.

Després de caminar durant tot el día vam agafar el cotxe i vam anar cap a la costa (unes 4 horetes mes de conducció). Vam descansar a Santa Cruz, i al día següent va començar la nostra ruta cap al sud, direcció Los Angeles.

En lloc d'anar per autopista, vam preferir anar per la Ruta 1, una carretera famosa que passa just pel costat del mar, d'aquest manera, mentres vas baixant per la costa de California, pots disfrutar dels paissatges. Vam fer unes quantes parades: a Monterrey i una zona on hi ha una ruta escénica anomenada la "17 mile route". La veritat es que va valer la pena passar-se el dia al cotxe. També vam veure elefants marins! que son com els lleons marins, pero amb una mena de trompeta (sobretot els mascles), estaven allí, tirats a la platja al solet, cridant-se i apestant! jejeje, aixo si que es vida...

Foto1- Tota la colla a Monterrey. Foto2 - Alberto i Núria preparats per la ruta1. Foto3- Elefants marins a la platja.

Los Angeles (LA) és una ciutat molt peculiar... tothom ens deia que no valia la pena que la visitéssim, i tenien raó. Tot i així, suposo que és una d'aquelles coses que has d'experimentar per tu mateix. La zona de Downtown no es res de l'altre món, no se si va ser per el dia que ens va fer (amb molt núvols) o perque, pero ens va donar la impressió de que tot era molt trist, mot gris... no es com San Francisco, on es pot respirar la diversitat i la vida al carrer. Chinatown i el barri antic tampoc eren res de l'altre món.

Per la tarda, vam anar a Rodeo Drive, un dels carrers més pijos del mon! que per cert... surt a la peli de Pretty Woman, i després vam agafar el cotxe i vam anar a buscar el cartell de Hollywood (que esta molt més lluny del que un pensa, i no es veu des de qualsevol punt de la ciutat), pel camí, vam veure un munt de cases de rics/famosos i el Hollywood Bowl, un recinte ovalat on es fan molts concerts i espectacles (segur que l'heu vist en alguna peli, és molt famós). Per acabar el dia, vam arribar al famós "passeig de les estrelles" que la veritat es que té certa gracia, pero es molt més petit del que un s'imagina! Ja veieu... va ser una mica una desilusió... pero no ens arrepentim de haver fet una parada técnica a LA ja que al seu voltant, hi han coses que valen la pena ...

Foto1 - Foto de grup a la font de Rodeo Drive. Foto2 - L'Alberto, imitant al Magic Johnson davant del Staples Center, casa de Els Lakers.

... com les platges de Malibú i sobretot Santa Mónica i Venice. Platges de les típiques, típiques de pel.lícula, amb un parc d'atraccions al costat de la platja, amb gent corren o ensenyant els seus musculs pel passeig... lo bonic de Venice es que té uns quants carrers on hi han canals! es veu que un arquitecte d'allí estava enamorat de Venecia i es va copiar una mica. Les cases al voltant dels canals tenen molt d'encant i es respira molta tranquilitat.

També vam visitar, per la nit, Long Beach. Una de les atraccions més famoses és el Queen Mary, un transatlantic de l'época del Titanic que ara esta ancorat alla i que serveix d'hotel de luxe i com a atracció turistica.

Foto1- La primera vegada que la Núria toca el Pacífic a California, a la platja de Malibú. Foto2- Un dels canals de Venice. Foto3 - El Queen Mary, Long Beach.

Després de veure tanta platja, vam anar a Huntington (la plata dels surferos) i vam passar un dia de relax, que ja ens tocava després de tan cotxe i tanta visita!. Pel matí vam rentar la roba en una d'aquelles botigues típiques on hi han moltes rentadores i secadores :) i pel migdia-tarda... platgeta i més platgeta, perque, tot i que estavem a California, el temps no ens estava acompanyant gaire i no feia la calor que nosaltres ens esperavem. Per sort, aquell día va sortir una mica el sol. Fins i tot vam comprar una pilota de voley (de les que fan mal, per cert) i vam fer una mica d'espectacle a la platja jajajaja.

Foto1 - Alberto, Tomas, Txema i Ruben a la platja de Huntington, després de comprar la pilota de volley. Foto2- Estructura típica de les platges de California.

I com no... per la nit, cap a la propera parada! aquest cop: San Diego, que és la ciutat que queda més al sud-oest dels Estats Units. Al dia següent alguns de nosaltres, la Tracey, l'Andrés i l'Alvaro, van anar a visitar un Safari molt famós de la ciutat i la resta d'aventurers vam visitar el centre i vam anar a dinar a Tijuana, Méxic.

La veritat, es que només creuar la frontera (que es passar per una porta, on no hi ha cap tipus de control) ja et sents a Méxic! la gent t'esta intentant vendre de tot a cada passa, i tot es molt barat! es una mica agobiant, pero et fas a la idea del perque tans "gringos" creuen la frontera per passar una nit de festa allí. Nosaltres, com anavem al migdia, doncs ens ho vam trobar tot més calmadet. Després de un bon dinar, acompanyat d'una bona margarita, como no, vam tornar als USA. Menys mal que vam decidir aparcar el cotxe i creuar la frontera caminant perque, si per entrar a Mexic no hi havia control... per entrar als USA es un altre cantar, i la cua de cotxes era infinitaaaaa. Nosaltres només vam fer una cua de 5 minuts (maxim) i ens van fer 4 preguntes tontes.

Foto1 - Possant en un dels parcs de San Diego, com a nens. Foto2 - Lletrero típic de Benvinguda a Tijuana.

Per la tarda, ens vam tornar a reunir tots i vam passejar per la costa de San Diego, disfrutant de la posta de sol (al Josep li hagués agradat molt). Com era un divendres, per la nit vam poder disfrutar (uns quants de nosaltres) del ambientillo de San Diego, i la veritat es que ens ho vam passar molt be! tot i que allí, com a Pittsburgh, tot tanca a les 2 de la matinada. Mira que son aborrits aquests americans... pero bé, ens guardavem les forces per al següent dia, ja que pel matí ja vam agafar el cotxe per anar a Las Vegas!!

La ciutat esta a unes 5 hores en cotxe atravessant el desert del Mojave. Després de parlar-ho molt, vam decidir fer algunes parades per el desert.... per desgracia, no era el nostre día, i a la primera parada a un dels cotxes se li va punxar una roda. Si,si, ens va passar lo pitjor, que se't punxi una roda al mig del desert! per sort, la de recanvi va aguantar tot el camí fins a Las Vegas, on la companyia amb la que haviem llogat els cotxes, ens va cambiar el cotxe sense cap extra (menys mal). Així que, no vam poder veure el desert, pero sí que vam poder conduir per rectes infinites envoltades de res més que sorra. I es que, la ciutat de Las Vegas, realment, esta en mig del no res.

Vam dormir a un hotel de 5 estrelles, el Trump. L'habitació tenia jacuzzi i tot! era un pasada... i ens va sortir a meitat de preu! :). Després d'arreglarnos una mica (i tot i que estavem cansats) vam surtir a sopar i a viure una mica l'ambient de la ciutat. I si, Las Vegas es com a les pel.lícules i més, és una ciutat de vici, de joc, de beure, de festa... la veritat es que t'impressiona veure el munt de diners que una persona es pot gastar en un casino en menys d'un minut! i lo millor de tot... es queden tan amples! Vam visitar els casinos més importants, com el Venecian, el Caesars o el Bellagio... quan ens vam voler adonar, ja eren les 3 de la matinada. Vam voler anar a algun dels clubs (discoteques) més famosos... pero fins i tot a Las Vegas, aquests llocs tancaven a les 3 de la matinada. No ens ho podiem creure!! i aixó que era un dissabte a la nit!! després d'aquesta gran decepció, vam decidir anar cap al hotel i descansar per el proper día.

Foto1 - Las Vegas, de nit. Foto2 - Alberto i Núria dins del hotel/casino Bellagio. Foto3 - Vistes de Las Vegas Boulevard des de la torre de l'Stratosphere.

Al matí, encara vam visitar una mica de la ciutat (després d'un bany refrescant a la piscina del hotel, perque a Las Vegas... si que feia calor, i molta!). Vam anar al Stratosphere, un hotel bastant famós perqué té un restaurant a dalt de tot d'una torre que va donant voltes. Vam dinar allí i vam veure la ciutat des d'adalt de tot de la torre. La ciutat de día es diferent, pero continua impressionante el munt de vida que hi ha sempre per el carrer principal.

I per la tarda... torna a agafar el cotxe per fer unes 4 horetes més de viatge... i cap al Gran Canyon del Colorado!! la nostra última parada. Vam fer nit al parc i al matí següent vam caminar per tot el passeig que hi ha per sobre del canyón. Alguns de vosaltres us podeu imaginar que esta en mig d'un desert... i no és així. Hi ha vegetació, pero de repent... et trobes amb un forat inmens, una esquerda enooooorme, que separa la terra. Cap descripció, ni cap fotografia que pogueu veure, us prepara per l'impressió que dona veure-ho en persona.

Foto1 - L'Alberto, en una de les fotos més chules que vam fer, experimentan la enormitat del paissatge. Foto2 - Alberto i Núria en un dels miradors.

Tot i que estavem mooolt cansats (ja portavem 13 dies de viatge) ho vam disfrutar molt. No ens vam atrevir a baixar per una de les rutes més típiques, que et porta a sota del la esquerda, l'atravessa i pujes per l'altra banda, ja que per a fer aixó et recomanen com a mínim dos díes, ja que et pots deshidratar. Així que únicament vam disfrutar de les vistes, que no va ser poc.

I aquí va acabar la nostra aventura. Al día següent vam tornar a Las Vegas per agafar el vol de tornada a Pittsburgh, es a dir que ens vam passar el día tornant a casa... pero aixó sí, contents de l'experiencia.

Fins a la propera amics.

Alberto i Núria

Spring is in the air....

2009-03-11T14:20:00.026+01:00

Hola de nou!

Ja feia molt de temps que estavem desapareguts d'aquestes pagines, i es que, fins fa un parell de setmanes encara hem estat patint molt de fred!

Que si ara neva, que si ara desgela, que si ara es torna a gelar el terra i patines per els carrers... que us hem de contar que no us haguem dit ja?. Per sort, encara mantenim una mica de vida social en aquestes condicions tan desoladores, i quedem per fer sopars i algún beure que altre a casa.

Pero no us penseu que tot es beure!! que les temperatures sota cero també ens esta ajudant a perfeccionar les nostres arts culinaries. L'Alberto ja es un expert en croquetes de pollastre i ara ens toca perfeccionar la recepta del Pastís de poma! mmmmm fa bona pinta, oi? :) doncs s'ha de dir que també estava molt bona!

I de sopar en sopar.... fa unes setmanes, l'Andrés i la Tracey ens van invitar a sopar a casa amb l'Amir, la Tamar i la reina de Pittsbrugh! Yuval. La veritat es que es una monada de nena! es va portar molt be, i fins i tot va probar una mica de pernil! jajaja (i aixo que son jueus... pero bueno, es com qui no menja peix un divendres sant... qui no ha fet aixo? jo no, eh? jejeje)

Foto 1 - Amir, el pare, super orgullos de la seva nena. Foto 2 - Tamar i Yuval i... un somriure! amb la boca plena de formatge jejeje

I, com us podeu imaginar, tot i que l'Obama és president... aquí ningú s'escapa de la crisis! potser es per aixo que ens vam tornar una mica bojos i vam participar en un projecte de CMU per $30? o... perqué realment volem col.laborar amb la ciencia? El grup d'amics que treballem amb en Fernando de la Torre tenen un projecte en el que necessitaven grabar gent en una cuïna fent receptes sencilles i capturant els moviments mentres cuines... i per capturar els moviments de manera acurada, doncs utilitzen "Motion Capture technology", la mateixa que s'utilitza per generar els moviments dels personatges en les películes d'animació! si,si.... ens vam ficar el traje de boletes! la veritat es que vam passar un parell de tardes entretingudes... voleu la proba? aquí la teniu:

Fotos - Núria i Alberto, amb una malla negra molt estilitzadora i que marca un munt! :) amb les boletes, el casco de treballador d'obra amb camara incorporada (molt discret) i maletot amb el ordenador conectat a 4 sensors de moviment. Molt cómodo tot... gracies Monti per la foto amb el iPhone!

Amb aquests dinerets de mes... ens vam poder permetre sortir a sopar fora! i vam escollir un restaurant Etopia! si,si.. es veu que a Etiopia tenen cuina propia... primera notícia :)

La veritat es que el restaurant estava molt ple! i es que es bastant famós, es diu Abay, per si us voleu passar.... Vam anar amb l'Andrés, la Tracey, el Monti i la Mariate. Lo millor de tot... es que es menja tot amb les mans i en un plat comunitari! s'utilitza una mena de crêpe per agafar el menjar i, estava tot super bo!

I per cremar tant menjar no ens oblidem de l'exercisi! Alguns de vosaltres potser ja ho sabeu, pero per aquells que no estan tan ben informats... La Núria, a part d'anar de tant en tant al gimnás, es dedica a fer classes de West African Dance que vol dir dances africanes.

Ja fa força temps que va a classe, i fa un parell de setmanes el professor li va demanar a ella i a un parell més de classe de col.laborar amb ell en una actuació, i... com lo únic que té es temps lliure... doncs va dir que si! després d'un parell d'assajos, aquest va ser el resultat:

Us ha agradat? Espere'm que si.

I aquí us deixe'm, fins a la proper capítol. Esperem que en ell les temperatures siguin un pelet més agradables :)

Petons i abraçades per tots i totes

Alberto i Núria

HERE WE GO STEELERS, HERE WE GO!

2009-02-04T04:48:00.011+01:00

Hola de nou!

Aquí estem de nou, contant una nova aventura viscuda en terres Pittsburgüianes.

Com em sembla que ja us hem dit, per aquestes contrades fa mooooolt de fred! ja hem tingut un parell de setmanes que no pujavem dels -10C, aixo vol dir que hem arribat als -23C i amb neu i tot! una bojeria per ser Gener, ja que aixo normalment passa al Febrer... si,si, encara ens queda passar lo pitjor :(

Pero bueno... que aixo no ens impedeix disfrutar de la bona vida. Fa un parell de caps de setmana vam anar a una festeta organitzada per el Alvaro en motiu del seu aniversari! Va estar molt be, molt de pica-pica, jocs de la wii i beguda! que més es pot demanar? doncs estar tranquilets dins d'una casa amb calefacció! jeje.

Foto 1 - De esquerra a dreta: Monti, Alberto, Javi Hernandez, Alavro, Txema i Tomas Foto 2 - Núria i Alvaro, amb el seu regal, una samarreta oficial dels Steelers.

De vegades (moltes menys de les que nosaltres voldríem) les temperatures pugen i disfrutem dels 1-2 graus positius. En una d'aquestes dates vam poder passejar per la zona centre de la ciutat també coneguda com Downtown, i gaudir d'una mica de cultura visitant galeries d'art. Era una jornada especial, i totes les galeries estaven obertes a tot el públic. Lo millor de tot va ser el ambient, tot ple de gent passejant... ara... lo que es el "art".... podríem començar a discutir la definició de la paraula i no acabaríem mai :) tot i les coses rares que vam arribar a veure, va ser una nova activitat a disfrutar en la ciutat del fred! Podeu veure a la foto com l'Alberto intenta entendre que fan unes cortines blanques del Ikea en mig de la sala! jejeje.

Pero no tot son coses extranyes... aquest cap de setmana vam retornar a les nostres tradicions i vam cuinar una Escudella a la Catalana! (Moltes gracies Pili per la recepta!!). Ens va sortir boníssima! i aixo que va ser complicat trobar els ingredients... aquí no existeix el concepte de botifarra negra o os de pernil... pero vam trobar bons substitutius.

Vam invitar a uns quants per a que ens fessin de conillets d'indies, i tots ells van sortir tipets i contents! :D

Foto1 - Escudelleta preparada amb molt de carinyo per l'Alberto, un chef de renom internacional Foto 2 - La Núria disfrutant del platet catala :)

No ens podem deixar de comentar l'últim esdeveniment viscut i no el menys important! Com molts de vosaltres ja sabreu (perqué fins i tot s'ha comentat a les notícies internacionals) el equip de fútbol america (Pittsburgh Steelers) ha guanyat la final de la Super Bowl! i... és el únic equip de tota la NFL (la lliga de fútbol america) que l'ha guanyat 6 vegades!

Vam anar a veure el partit en un dels bars més típics del nostre barri. El partit començava a les 6:30 pero uns quants ja estavem alla a les 2 de la tarda per agafar lloc! i va ser difícil, pero vam aconseguir una tauleta. I allí ens vam quedar tooooot el diumenge! Poc a poc van anar arribant més de la nostra colla i al final erem un bon grapat de gent barrejats entre els americans i disfrutant com uns enanos!

El partit va estar molt bé. A la primera part els Steelers van dominar el partit... pero a 3 minuts del final, els Cardinals van girar el marcador!! desastre!! gracies a deu, i al Big Ben i en Holmes, a segons d'acabar el partit els Steelers van fer un touchdown de pelicula i es va guanyar el partit!! La gent estava com boja al carrer celebrant la victoria. En algunes zones de la ciutat la cosa es va desmadrar molt, per sort, nosaltres ho vam viure mes tranquils pero no menys emocionats!

Aquest any no ens podrem queixar, perque hem viscut dos moments historics! veure a Obama esdevindre president dels Estats Units i viure en una ciutat on es viu molt el fútbol america i on el seu equip ho ha guanyat tot!

Foto - Celebrant la victória!! Jason, Felix, Txema, Javi H, Mary Jayne, Alberto, Núria, Andrés, Keko, Mariate, Monti, Alvaro i Rubén (al que no se li veu el cap)

Que més es pot demanar??

MEXICO LINDO

2009-01-15T17:56:00.043+01:00

Hola a tothom!!

Ja hem anat i ja hem tornat. Ha estat un mes de Desembre molt atrafegat (pero de feina de la bona). No hem parat des del día 4, i ara tenim uns moments per poder explicar-vos amb més detall el que hem estat fent.

Pero abans d'aixó, no ens podem oblidar de THANKSGIVING! i es que tot i que ens moríem de ganes de passar un Nadal en família

, tenim la gran sort de haver format una petita comunitat aquí amb la que disfrute'm de díes com aquest, el d'Acció de Gracies. Ens vam reunir 23 persones a casa, gracies a l'ajuda de molts, no va faltar menjar! Nosaltres ens vam encarregar del plat fort (un gall d'indi de 12 kilos), la Mariate i el Monti es van encarregar de l'acompanyament, altres van portar cervessa, postres (fins i tot i havien panellets fets per el Rubén!), puré de patates... tot va ser molt complert! Fins i tot vam fer ponche d'ou XD. I com no, vam acabar la nit ballant al DanceRevolution, cantant al Singstar, jugant a poker i a cartes! ens ho vam passar en grande, vaja

Foto - De dreta a esquerra: Manel, noia de Brasil que no m'enrecordo del nom, Rubén, Txema, Javi, Miho, Alberto, Ricardo, Tomas, Alvaro, Minh, Max, Monti, Mariate, Andrés, Tracey, Keko i Cristina.

I després d'aquests moments entranyables, ens vam dedicar a preparar-nos per al super viatge a Méxic!!

Que podem dir... va ser genial!! Després d'un llarg viatge (perqué vam haver d'estar 8 hores al aeroport de Chicago per agafar el últim vol) vam arribar de bon matí a Guanajuato, la ciutat on l'Alberto tenia la conferéncia. Vam arribar a l'hotelet de 5 estrelles amb les nostres mochiletes i vam aprofitar que aquell día l'Alberto el tenía lliure per visitar la ciutat.

La ciutat de Guanajuato es molt colonial, les casetes petitetes i de molts colors, es veu molta gent al carrer a totes hores, mercats, paradetes, terrasses on pendre una cervessa o disfrutar del bon temps que feia... ah! i tot i que té força transit, no hi han semafors! i es que els conductors son super respectuosos i sempre deixen passar a tothom! (ja veus, inpensable a Lleida, i ja ni te digo a Barcelona!).

La resta dels 4 dies que vam passar a Guanajuato, l'Alberto va estar molt enfeinat (bé, de fet a aixó havia anat, oi? a treballar!) per les tarda-nit anavem a passejar una estoneta i un dels díes vam participar en una "Callejoneada", on uns tuneros de la Universitat de Guanajuato van cantant i passejant per els carrerons de la ciutat de nit i es va fent una mica de festeta (va ser curiós jejeje).

La nostra següent parada va ser la Ciutat de Méxic, també coneguda com Mexico DF. Vam arribar amb un autobús des de Guanajuato, vam trobar el hotel i el primer día vam passejar per el centre históric: el Zócalo.

Vam visitar la Plaza de la Constitución (amb una bandera Mexicana enoooooorme), el Templo Mayor (unes ruines azteques enmig de la ciutat), el Palacio Nacional on vam poder disfrutar d'uns murals genials de Diego Rivera i como no, la Catedral Metropolitana. A més vam passejar i passejar per els voltants, i així vam comprobar que realment Mexic DF és una de les ciutats més poblades del món! (que agobiooooo) :)

Al día següent vam anar a Teotihuacan, unes ruïnes que hi han a les afores (2 hores amb autocar). Es una ciutat d'una civilització més antiga que els azteques que no es sap molt bé com va desapareixer (es creu que per limitació de recursos i per el alt increment de la població). La zona sembla desértica, pero esta plena de ruines!. La ciutat de Teotihuacan consisteix en un gran passeig (La Avenida de los Muertos) que es dirigeix a la Piramide de la Lluna i, mentres camines per aquesta avinguda, pots anar trobant varis temples i com no, la gran Piramide del Sol. Aquí teniu la assenció (que no va ser fácil) a aquesta última:

No tot van ser ruïnes, també vam poder celebrar amb tots els Mexicans el Día de la Verge de Guadalupe (patrona de Méxic) vam peregrinar a la Basílica (no va ser difícil trobarla, només havies de seguir el riu de gent que caminava per la ciutat), que estava pleniiiiiiiiiísima de gent! vam veure que els Mexicans son molt religiosos i que estimen molt a la Verge (una experiencia única).

Per la tarda vam anar al Bosque de Chapultepec, sería com uns Camps Elisis pero 10 vegades més grans :P. Dins del recinte hi ha el Museu d'Arqueologia (on hi ha el calendari Azteca o Pedra del Sol) i el Castell de Chapultepec, a part de kilómetres i kilómetres de passeigs plens de fonts i sorpreses! Com no, també te el seu llac on pots llogar una barqueta i fer el tonto amb els amics o família.

Ja acabada la jornada, vam tornar cap a l'hotel caminant per el Passeig de la Reforma, un dels carrers més principals (ens va recordar al Passeig de la Castellana de Madrid).

També vam visitar la ciutat de Puebla. Vam agafar un d'aquells busos turístics per fer-nos una idea de la ciutat i després ens vam afanyar a trobar un bar-posada on vam poder veure el Barça-Madrid! XD

Lo curiós del cas es que ens vam trobar a una parella de Mexicans que havíen viscut 5 anys a Catalunya! que petit és el món, oi? ens vam passar la tarde parlant amb ells i rient, la pena va ser que no vam visitar tant la ciutat... pero lo important es passar-s'ho be, a que si? jejeje

Al día següent vam anar a Xochimilco, un barri de les afores de Méxic que esta ple de canals que els azteques abans utilitzaven per a regar els seus camps. Allí es típic llogar una barca i passejar amb amics i família mentres els mariachis et canten i venedors amb barquetes petites t'intenten vendre el que sigui! Va ser una experiencia molt dibertida!

Ja ens quedava molt poc temps per visitar la ciutat, pero vam aprofitar el últim dia a DF per passejar per el barri de Coyoacán. En aquesta zona, tradicionalment, han viscut molts artistes com Diego Rivera i Frida Kahlo. Esta ple de parades artesanes on sobretot, venen molta plata, ja que la plata de Mexic te fama de tenir molt bona qualitat.

I després del nostre últim passeig, ens vam dirigir al aeroport per agafar un avió que ens va portar a Tuxtla Gutierrez, la capital de Chiapas (al sud-oest del país). Aquesta ciutat esta molt aprop de la nostra següent atracció: El Cañón del Sumidero, per visitar aquesta merabella natural, has de pagar un passeig en lancha motora de 42 km que et porta per el mig de les muntanyes.

No es pot descriure el paissatge en paraules... així que aquí teniu una imatge per a que us pogueu fer una idea del que vam veure.

Per la tarda vam visitar una mica el poble de Chiapa de Corzo (on agafes la lancha motora) i ja vam agafar un autobús cap a San Cristóbal de las Casas, la ciutat per exceléncia del Exércit Zapatista. Tot i la fama, la ciutat es moooolt turística, casi que et recorda més a una ciutat de costa que a una típica Mexicana (no es perillosa!). Aixó si, les casetes son molt mones, de fang i de colors variats i l'ambient es molt festiu! Vam visitar les esglésies de turno (com la de la Verge de Guadalupe), vam sopar en un bar amb música en directe, vam passejar per les botigues d'artesans,... i sobretot vam disfrutar del bon temps i el bon ambient que es respira alla.

I després de la patejada, preparats de nou amb les mochiles, vam agafar un altre autobús per a que ens portés a les ruïnes mayes del Palenque. Aquestes ruïnes estan en mig de la selva Mexicana. Es una de les ciutats mayes més grans de la zona i més famoses.

Lo millor, es que pots passejar per quasi totes les ruines, les pots tocar, pots pujar a elles i ho pots viure amb molta intensitat! Molta gent pagava guies per a que els hi fessin el recorregut, nosaltres, com bons catalans, vam preferir parar al costat dels grups que tenien guia i escoltar les históries de cada ruina de gratis :D

Ja, molt agotats de tant bus i caminar i sobretot de la calor que feia, vam agafar l'últim autocar de 13 hores cap a Cancún, la nostra última destinació. Va ser dur, pero la recompensa que ens esperava era bona. Vam aconseguir una molt bona oferta en un dels Resorts a la bora del oceá. S'ha de dir que Cancún és una ciutat de turistes, només hi han hotels i més hotels, i com no, botigues i restaurants. El nostre hotel estava molt bé, i tot i que l'últim día teníem planejat veure unes altres ruïnes mayes que estaven a 4 hores en bus..., vam decidir que ens mereixiem un día de relax a les piscines del hotel :P, i així, vam poder recuperar una mica les energies gastades en tota la resta de dies (enveja? l'haurieu de tenir) jijiji

Així es va acabar la nostra aventura Mexicana. Després de tot lo viscut, us recomane'm molt viatjar a Méxic, i per si encara no ho teniu clar, podeu veure moltes mes fotos al link de la dreta d'aquesta página.

Un petó ben fort. Alberto i Núria

A la vida hi han més coses a part de les eleccions... o no?

2008-11-09T18:17:00.024+01:00

Hola de nou! Aquesta última setmana ha estat un no parar! sembla que ens esperen uns mesos atrafegats (aix, que dura la vida del estudiant)...

El cap de setmana passat vam anar a Washington DC. Aquesta ja era la nostra tercera visita a la capital! pero aquesta vegada teniem una excusa moooolt bona per tornar a visitar els monuments blancs amb columnes, i es que el divendres 31 de Novembre (día oficial de Halloween) era el concert de Coldplay!! Així que, vam llogar uns quants cotxets i vam conduir unes 5 hores per a assistir a un concert que va valer molt la pena!!

Els nostres seients estaven moooolt lluny del escenari, pero les pantalles gegants que hi havien penjades i la musica estaven de conya!! XD

Després del concert la nostra idea era disfressar-nos i celebrar (de nou) Halloween, pero després del viatge estavem rebentats! així que vam anar a descansar al hotel i a recuperar forçes per al cap de setmana que teníem endavant.

El dissabte pel matí vam anar a visitar Georgetown (la resta de gent van anar a veure els monuments típics del centre de la ciutat, que vosaltres ja heu vist en fotografies 1000 vegades en aquest blog). És un barri a uns 15 minuts caminant del centre turístic, i la veritat es que té molt de encant! casetes petites de tochos vermells, botigues, restaurants i fins i tot un canal! ens va sorpendre molt.

Foto1- Dabant de la casa blanca (The White House), no vam veure la mudança de Bush :P (Andres, Alberto, Tomas, Txema, Núria, Tracey, Elisabet) Foto2 - Al canal de Georgetown Foto 3- Carrer M, el carrer de les botigues i els restaurants Foto 4- Dabant de Georgetown University.

Vam visitar la Universitat de Georgetown, famosa per la seva facultat de Dret i perqué el senyor (si es que se li pot dir senyor) José Maria Aznar dona clases de política (buuuuf). Per sort, no el vam veure per alla XD, imagineu-vos quin espant!

Per la tarda, ens vam reunir amb la resta de gent per anar a dinar i per fer una volta per la zona centre. Entre ells estava el Ricardo! que ara esta estudiant a Maryland i vam aprofitar la vinentessa per retrovar-nos de nou XD.

Vam visitar el Museu d'História Natural mentres la resta visitava el Museu del Aire i l'Espai (que nosaltres ja havíem vist). Es força recomanable, tot i que ja estavem molt cansats després de caminar tot el matí i potser no el vam disfrutar tant :P

Foto1-Entrada del Museu d'História Natural, amb un elefant gegant Foto2- Crani d'un antepassat... no sabiem que trobaríem família a Washington! Foto3- sala dels animals marins al mateix museu Foto 4- Dabant del capitoli al final de la tarda.

Per acabar el día, vam tornar al Capitoli, vam descansar una mica, vam donar una volta per els voltants i ens vam anar a sopar per Downtown. Al día següent vam visitar el cementiri de Arlington, l'illa de Roosevelt i de nou una mica de Georgetown. Podeu veure totes les fotos del viatge al link de la dreta.

Vam arribar a Pittsburgh a les 12 de la nit del diumenge, i el dillums (molt cansats) vam retornar a la rutina... tot i que, el dimarts era el gran dia!!

La gent estava molt animada! El dimarts (4 de Novembre del 2008) era el día D. Nosaltres també l'esperavem amb ganes. Tothom anava amb chapes del Obama, cartells, samarretes (no vam poder comprar cap perque estaven agotades, pero si en trobem una, la comprarem!).

Vam quedar uns quants a un bar per celebrar la victória del Obama (durant tota la tarda va portar bastant avantatge respecte el abuelito McCain).

Va ser espectacular!! Quan van anunciar que guanyava tothom va començar a cridar, plorar, ballar, tocar el claxon, gent al carrer tallant el transit... una barbaritat! com si el Barça hagués guanyat la lliga!! XD.

De fet, el únic moment de calma va ser durant el seu discurs (que per cert, va estar mooolt bé, aquest home es un gran orador). La veritat es que viure unes eleccions d'aquesta magnitud envoltats de americans va ser una experiéncia única. I nosaltres també vam celebrar que Obama guanyés (tant o més que la resta).

YES, WE CAN (Sí, nosaltres podem)

Esperem que tot el que promet es cumpleixi algun dia... i si no es tot, amb la meitat potser ja n'hi haura prou! el temps dira...

PER CERT!! El mateix día de les eleccions va ser l'aniversari de la Pili!! MOLTES FELICITAAAAATS. Veus quin regal més chulo? Obama president i la promesa d'un món millor... no et podras queixar, eh? jijiji

I per acabar la setmana, el dijous vam anar a veure "Mamma Mia", el musical! teníem les entrades des de feian quasi un mes :P.

Va estar molt bé, tot i que personalment, ens va agradar més el últim que havíem anat a veure (Wicked), potser es que ens esperavem més moviment o ritme.... no se. Tot i aixó, s'ha de dir que es molt recomanable (em sembla que molts de vosaltres ja l'heu anat a veure, així que no haig de donar gaires explicacions)...

Bé, com podeu comprobar, el ritme de vida es bastant alt últimament. De fet, estem esperant tenir un cap de setmana tranquilet per recuperar forces! I... de fet ho necessitem, ja que a principis de Desembre marxem a Méxic!

Marxem el día 5 de Desembre, els primers 4 díes estarem a la bonica ciutat de Guanajuato (on l'Alberto presenta un article a la WAFR'08) i el després vistarem la Ciutat de Méxic i Cancún!. Tornarem a Pittsburgh el dia 21 de Desembre i el 22 agafarem el avió cap a Barcelona! així que ens tornareu a trobar mooolt cansats, pero molt ilusionats d'estar amb la família (com sempre).

Pero encara ens queda una mica per a que arribi aquell día, mentrestant, us anirem informatnt del nostre dia a dia a Pittsburgh, com sempre fem, a traves d'aquest entranyable blog. Un petó ben fort per a tots i totes.

Alberto i Núria

Pre-Halloween

2008-10-29T19:09:00.018+01:00

Hola de nou!

Esperem que el hivern encara no hagi arribat a Lleida o a Barcelona com ho ha fet aqui... de repent, s'ha posat a nevar!!

Avui, dia 29 de Octubre del 2008 ha estat la primera nevada oficial... no només aigua-neu, no... que ja comença a cuallar una mica la cosa! menys mal que han dit que dema pujaran una mica les temperatures i es tornara al hivern suau que tocaria per aquestes dates (5 graus) XD

Bé, aquesta vegada us volem explicar el que hem fet aquest últim cap de setmana, ja que va ser la "gran" festa de Halloween!!

Si.... es veritat, el día oficial de Halloween es aquest divendres 31 de Novembre peró, una de les festes més sonades a les que hem anat mai (no sé si us enrecordeu del any passat, peró també ho vam explicar) es fa en una casa particular a prop de la nostra i aquest any, van decidir avançar-ho una setmana.

Aquest any la festa estava ambientada en els anys 20. Així que les noies varem decidir anar de flappers, es a dir de lo que nosaltres diriem "noies de charleston" jejeje

I els nois.. doncs al final van decidir disfressar-se de gangster zoombies! la veritat es que s'ho van curra molt perque a part del sombrero i les pistoletes de plástic, la resta era tot fet a má!

Com podeu comprovar a la foto, anávem molt auténtics!. Que si el bestidet, que si el maquillatge, que si la sang, que si el cigarret....

Fins i tot teniem bitllets falsos! jijiji

Vam fer una festa a casa. Per a que la gent s'acabés de disfressar i maquillar.

Al final... unes 30 persones! (aixó cada vegada es descontrola més!). La veritat es que va estar molt bé. No va faltar la sangria de turno, els mojitos (que ja són una mena de tradició a casa nostra) i un nou invent americá: els jello shots.

Consisteix en fer gelatina i afegir una mica de licor! en el nostre cas va ser de llima amb vodka... lo millor o pitjor del cas es que no notes l'alcohol! estan boníssims i són molt fácils de fer (ja us passarem la recepta) :P

Tampoc va faltar les pizzes i tiramisú!! que no tot es alcohol en aquesta vida...

La majoria de nosaltres anávem dels anys 20, peró també va apareixer Jescrist, un soldat americá, un atleta olimpic i un vampir!!

Vam estar per casa fins a les 12:30 de la nit, i després ens vam drigir cap a la festa!! per sort, no feia moooolt fred. Ja us podeu imaginar que amb els vestidets que portávem totes necessitávem dels abrics!

Com no, quan vam arribar a la casa estava a petar!! cada any va més i més gent. El jardí de darrera tenia un bar i unes casetes de fira on podies guanyar ninotets! jiji, nosaltres només vam aconseguir guanyar un anellet ben mono :P.

Podeu veure moltes més fotos de la festa al "link" de Picassa que hi ha a sota de la nostra foto a l'esquerra del blog. Bueno... ja sabeu on esta, oi? ja em dec fer una mica pesada.

Vam estar per alla ballant i ballant fins a les 4:30am!! que per a nosaltres es tot un récord, ja que aquí normalment ho tanquen tot a les 2 de la matinada!! va estar moooolt bé.

I ara... a preparar-nos per aquest divendres!

Anirem a Washington DC, al concert de Coldplay i a passar el cap de setmana de parranda i turisme per Washington. Més notícies a la propera entrega d'aquest blog!! Un petó ben for a tots i totes.

Núria i Alberto

Aniversari i Rafting

2008-09-26T15:27:00.029+02:00

Hola de nou!

Contínuen les nostres aventures per terres americanes. Ja han passat dos anys des del 23 d'Agost del 2006, i encara intentem disfrutar al máxim l'experiéncia :)

I aquest ha estat el meu segont Sant celebrat aquí XD. Per cert, felicitats a totes les Núries i a l'Anna Cogolludo, que va ser el seu aniversari!!

Es veu que m'he portat bé aquest any i l'Alberto em va regalar una orquídea que, sorprenentment, encara sobreviu i cada día esta més guapa! a veure quan dura…

Tot i estar lluny de casa, com sempre, intentem mantenir vives algunes tradicions. Ens vam enrecordar molt de tots vosaltres el día 11 de Setembre! Com us podeu imaginar, no és el mateix passejar per els carrers i no veure tota la ciutat decorada amb senyeres als balcons... peró nosaltres (com molts de vosaltres ja sabeu) no només celebrem la Diada! sino que a més a més és el nostre aniversari! 10 anys junts (que es diu aviat).

Per celebra-ho l'Alberto em va sorpendre amb entrades per al teatre, i vam anar a veure Wicked, un musical molt famós de Broadway que estava uns díes per Pittsburgh.

És la história de la bruixa "verda" i no tan dolenta del Mag d'Oz. Es molt recomanable per si algú de vosaltres té la oportunitat de veure-la algún cop ;).

La resta: rutina, rutina i més rutina. L'Alberto amb molta feina a la universitat, convinant classes i recerca i la Núria amb feina a casa, anant a anglés i fent vida social :P

Els dimarts per les tardes a CMU fan West African Dance. Son classes de balls tradicionals africans, i la veritat es que són molt dibertides! i es una bona manera de fer exercici! quan tornem ja us ensenyaré, als qui volgueu, alguna coreografia jejeje.

Pero aquest no es l'únic exercici que fem. L'Andres i la Tracey, com agraïment per haver-los acollit la primera setmana que van estar aquí, ens han regalat la WiiFit! així que ara ja no tenim excuses per no arribar aquests nadals fets uns figurins! (Thanks a lot Andres and Tracey for the present, you are great!).

Tot i que... per molt exercici que fem, ultimament no parem de quedar per les nits amb el Tomas, el Monti i la Mariate (que van venir a la boda) per a fer uns sopars... que deu ni do!.

Que si filetons, que si hamburguesa, que si pastís de formatge, que si Albariño, que si pizza casera... buuuuf ens estem ficant molt formosos! XD

El últim cap de setmana el vam dedicar a l'aventura! Vam anar amb els estudiants del Robotics Institute a fer rafting a Ohiopyle National Park. L'any passat ja hi haviem anat, pero aquesta vegada vam aconseguir fer una barca d'espanyols! va ser molt dibertit i, gracies a deu, les aigües no anaven molt plenes, així que no vam tenir cap tipus de incident XD.

Vam haver de llogar un cotxe per el cap de setmana i el vam aprofitar per anar a uns nous Outlets a les afores de Pittsburgh. Vam estar mirant roba d'hivern! si,si, ja es hora de preparar-se, perqué el bon temps esta durant massa aquest any... i tots mirem al mes que ens espera amb el temor de les temperatures gélides :(

Pero tranquils... que anem ben preparats ;)

Tot i que aquest any es corprenent com aguanta el temps! l'any passat la nostra tardor va durar dues setmanes i ara, estem a temperatures més

altes que Lleida o Barcelona! Així que no ens podem queixar.

La setmana pasada ha estat de relax. Aixó si, el cap de setmana ens esperava una de grossa. Dos espanyols nous (la Cristina i el Keko) van fer la festa de innauguració del seu pis. Viuen a 5 minuts caminant de casa nostra.

Va estar molt bé! cervessa, sangria, truita de patates, chips... a més gairebé tota la comunitat de espanyols vam assistir! (com a mínim els que estem a Robotics), sense contar els americans o internacionals que sempre venen amb nosaltres :)

També es va convertir en la festa de despedida del Javi Ortiz, que havia vingut a Pittsburgh per uns 3 mesos a fer una estáncia per al seu doctorat.

Com podeu comprovar, aixó es un no parar de gent nova que ve i gent que ja marxa... quin estrés! i quina pena que tothom no es quedi per sempre... En fin...

El diumenge vam fer una "intentona" de paellada a casa del Monti i la Mariate (els nostres veïns). I dic intentona perqué, tot i que semblava que tot anava bé, al final l'arrós es va cremar, i es que es veu que amb els fogons electrics i el paellero que tenim la calor no es va difondre be i claro... tot

l'arrós del centre es va fer malver :( pero tranquil Monti, que ja hem probat una de les teves paelles i sabem que ets un gran cuiner!!

Pero tranquils... que sense menjar no ens vam quedar... en lloc de la paella ens vam menjar un bon pollastre a l'ast! jejeje i després del postre, vam anar a caminar una mica per el barri de Little Italy (petita Italia) on feien un festival. Per desgrácia... quan vam arribar nosaltres ja estaven tancant totes les paradetes, aix, que hi farem, com a mínim vam poder baixar el menjar.

I aquí s'acaben les nostres petites aventures per ara... perqué aviat vindrá Halloween i estic bastant segura de que estarem ocupats en nous projectes, disfresses i... festa! molta festa!

No us entren ganes de venir a visitar-nos??

Un petó ben fort per tothom

Núria i Alberto.

SEMANES DE COMIATS

2008-09-05T16:41:00.028+02:00

Bé, ara ja feia uns dies que no deiem res de nou, i no serà perqué no han passat coses! La veritat es que aquests mesos d'estiu estan sent molt intensos!! Després de la celebració a casa semblava que la rutina tornava a les nostres vides. L'Alberto treballava tots els dies mentres es preparava per començar classes i jo vaig començar el meu curs d'anglés (mai acabes d'apendre). Aquella semana però, vam tenir "antojo" de sushi! així que ens vam tornar a reunir a casa per a practicar les nostres arts japoneses :)

Foto 1- Montaño i Tomas amb els rollitos fets per Tomas (un mestre) Foto 2 - El resultat de tota la feina Foto3 - Alberto Foto 4 - Nuria

Tot i que no surt a les fotos, el Fran també estava per allà, el que pasa es que el nen es raro i no li agrada el sushi, així que es va menjar uns paninis al forn jejeje. Durant tota aquella semana estàvem més que distrets amb els Jocs Olímpics, i com us podeu imaginar, per aquí els Estats Units tot era sobre el senyoret Michael Phelps! (s'ha de dir que està fet un màquina).

El dia 19 d'Agost va ser una altra data fatídica, després d'un llarg viatge per les costes de California amb uns quants catalans, un "pocelano" i un australià, el senyor Alex ens deixa :( El dia anterior (un dillums) li vam fer una petita festa de despedida a casa del Joan i el Fran. Entre tots, li vam regalar unes "bambes" (com diuen els de Barcelona) firmades per tots nosaltres, al dia següent, com un nen amb sabates noves, ja les portava per marxar cap a l'aeroport.

Com podeu comprovar... no vam ser pocs els que ens voliem despedir d'ell.

No tot han estat despedides (tot i que n'hi han hagut més). També vam celebrar els aniversaris del Txema, el Mark i el Javi a la ja famosa casa de Liberty Avenue. La calor va fer que ens passèsim tota la nit a la terrassa bebent sangria casera (que ja no falta mai) i cervessa.

Foto 1 - Txema, Javi i Mark, els cumpleañeros Foto 2 - Alguns dels invitats a la festa, Alvaro, Montaño, Fran i Rubén Foto 3 - Invitats jugant a un joc anomenat "Chicago" a dins de la casa, on feia molta calor! Montaño, Alberto, Javi H., Jordi, Joan, Jesus, Alvaro, Tomas i Fran Foto 4 - El Txemita i jo (la Núria).

Al día següent teníem el Pícnic del Robotics Institute, potser ja us sonarà d'altres anys, i es que aquesta es la tercera vegada que hi assistim! (com passa el temps...), el Departament de Robótica de la CMU organitza cada any un picnic per als estudiants, familiars i amics. Ho celebren en una zona anomenada Riverplex, molt aprop del parc aquatic de Sandcastle i de la zona de compres de Waterfront. Ens vam passar el dia menjant, xerrant i alguns jugant a crocket (que seria el que a Espanya tothom coneix com criket) XD

Foto 1 - l'Alvaro, disfrutant de la seva victòria en el Campionat de Crocket oficial on participàven membres del Robotics; Felicitats!! Foto 2 - La parelleta :) Foto 3 - Fran possant com si fos de l'aristocràcia o algo... este sevillano jijiji Foto 4 - A la taula, Gemma, la mare del Sergio, Núria, Fernando, Javi H, Rubén i Sergio Foto 5 - El Joan i en Txema disfrutant del bon temps com una parelleta d'enamorats.

I el cap de setmana no acabava aquí, pel matí vam llogar un cotxe perqué uns quants teniem planejat anar als Outlets el diumenge! així que... ja que teniem el cotxe i llibertat! vam poder anar a sopar fora (a una pizzeria famosa de Pittsburgh anomenada Mineo's), voltar una mica sense preocupar-nos del horari del autobús, jugar al Dave&Buster's que tenen màquines recreatives i... comprar!. De bon de matí vam passar a recollir al Joan, al Fran i al Pablo i tots cinc vam possar rumb a Grove City, on hi han les famoses botigues on tot son rebaixes i descontroool. Les targetes van tremolar bastant :P

Quan uns marxen, altres arriven. Al día següent l'Andres i la Tracey van arribar a Pittsburgh. No us enrecordeu d'ells? doncs ja han aparegut per aquestes pàgines! vam passar els primers mesos a Pittsburgh amb ells, però l'Andres va haver de tornar a acabar la tesis. Ara, han vingut per un any! Vam passar la setmana intentant ajudar-los (en lo que podíem) a trobar pis i a situar-se de nou a Pittsburgh. La veritat es que venir aquí es fa pessat, son molt papers que s'han de fer i sembla que tot son complicacions.. però millora amb el temps ;)

A finals de setmana ja ens preparàvem per a la següent festa! En aquest cas, la festa de despedida del Fran, el Joan, el Mark i el Pablo! quatre de cop! La vàrem celebrar a casa nostra. Al final, vam ser uns 28!, vam fer un soparet amb les típiques pizzes i patatetes, mooolta sangría (24 litres, ens anem superant), una mica de "tequila sunrise" i molt ambient! a les 11, unes limousines ens van venir a buscar i vam anar a acabar de cremar la nit a Diesel, un dels nostres pubs de rigor. S'ha de dir que a les limousines anàvem suuuuper apretats! però no ens vam haver de preocupar en esperar taxi ni res de res.

Foto 1 - Joan tastant la sangría Foto 2 - Fran, Núria, Tomas i el angel Montaño Foto 3 - Els més puntuals de la festa (encara falta la meitat de la gent o més), Tracey, Javi, Tomas, Montaño, Alberto, Pablo, Miho, Fran, Núria (al telèfon) i Joan Foto 4 - Ja a la limousina, Joan, Pablo, Margara i Rubén.

La festa va acabar a les 2 de la matinada (ja que tots sabeu que es a l’hora que tanca tot per aquí) esperant les limos que ens tornàven cap a casa (som gent de molta clase). Ens ho vam passar molt bé, i em sembla que serà una festa recordada al mateix nivell que la despedida de la Núria i el Xavi (el desembre passat).

Aquest passat cap de setmana ens hem dedicat a ajudar al Fran i al Joan a desfer-se de tot el que tenien en el pis i a fer les maletes! Jo no vull ni pensar en el que ens passarà a noslatres el día que marxem! perqué la veritat es que és tota una feina de enginyeria el ficar tot en la maleta i el no passar-se del pes màxim! buuuf

El dissabte al migdía teníem barbacoa a casa de la Gemma i el Xavi. Viuen en una zona diferent que la majoría de nosaltres. Han llogat una bonica casa al barri de Oakland, amb un jardinet, dos pisos i amb paella incluida! jejeje, ens van preparar un dinar molt bo que ens va servir per recuperar forces després de pujar tota la costa fins a casa seva! ai.. que no ho he dit? viuen a dalt de tot d’una muntanyeta!! Per la tarde vam anar a menjar un geladet a Squirrell Hill i a veure una pel.lícula: Vicky, Cristina Barcelona al cine del barri, no hi haviem anat mai i s’ha de dir que es un cine molt cuco però que la mitjana d’edat és de 60 anys! juas juas, això si, la sala es va plenar!

Foto 1 - Javi, Breelyn i la anfitriona Gemma! Foto 2 - a dins del cine, Alvaro, Breelyn, Joan, Gemma i Xavi

Després del cine, ja era tard així que ens vam quedar a sopar per la zona. Vam entrar a un Tailandés (Thay Tapas and Wine) i més cap al tard, vam anar a fer la última cervessa al Doc’s. El diumenge ja era el últim dia del Fran a Pittsburgh, així que ens el vam passar casi tot a casa d’ells i per la nit els vam fer companyía veient una pel.lícula, tirats per la moqueta claro, perqué ja no hi quedàven mobles!! XD

El dimarts va ser el torn del Joan i el Mark... i avui divendres acabarem de despedir al Pablo... NO ÉS JUST, coneixes gent increible aquí, te’ls estimes quasi com si fossin família... i després t’has de despedir d’ells. Desgraciadament, ens estem acostumant a despedir-nos de la gent que estimem, tant en una banda com en l’altra del oceà. Però sempre ens quedaran els records grabats.

Fins a la propera

Celebracions varies

2008-08-11T18:09:00.012+02:00

Hola de nou! Continuem les nostres aventures en la terra dels Steelers. Sembla que ja no fa tanta calor, de tant en tant plou una mica i refresca. De fet, recordem el estiu passat molt més calurós! així que no ens podem queixar ;)

La setmana passada un fet insòlit va tenir lloc a casa del Fran. Vam quedar per fer un soparet però... la cosa va anar a més. Resulta que l'Alberto, el Javi Montaño i el Tomas, el dia que vam celebrar el aniversari del Joan (en aquella mateixa casa claro) van fer una aposta: "Si la Núria y tu os casais... nos rapamos el pelo!", aposta estúpida perqué... ja estàvem casats! jeje

I aquí teniu el resultat:

Ells ja no poden dir que pasaran calor!

El dimecres vam anar a veure una pel.lícula a Schenley Park (que ja us debeu saber que es el parc que està al costat de la universitat del Alberto, la CMU, però jo us ho repeteixo de nou perqué no us oblideu). Ara, cada dimecres fan pelis al aire lliure, tu només t'has de portar una manteta de picnic i alguna coseta per beure o sopar i.... a disfrutar! el dimecres passat feient "Ocean's Thirteen".

La resta de la setmana ha estat tranquileta. Es podria dir que ha estat la primera setmana "rutinaria" XD. Aixó si, aquest cap de setmana el vam aprofitar per montar una festeta a casa! ja que voliem celebrar que al Alberto li han donat la beca de Caja Madrid i que hi ha molta gent nova a Pittsburgh!

Vam ser unes 18 persones (menys mal que el nostre menjador és enorme), i vam poder menjar truiteta de patates, embotit espanyol, patatetes chips, pa sucat amb tomate i com no, sangria! que no falti! (12 litros).

També vam poder tastar un postre de chocolate que ens van portar la Gemma i el Xavi!! mmmm boníssim!! i como no, el tradicional tiramisú (amb la recepta guanyadora del concurs de tapes jejeje).

I per acabar de rematar la festa... a jugar al Singstar i al Rockband!! XD La cosa va acabar a les 3 de la matinada, i gràcies a deu... el veïns no es van queixar!

Moltes gràcies a tots per venir a la festa Fins a la propera!!

Foto 1- Nuria i MJ fent el ruc amb el tatoo del bigoti de la MJ (m'encanta la foto) Foto 2- Dan, Javi H., Txema i Margara Foto 3- Fran, Alberto, Montaño i Tomas Foto 4- Ruben i Alvaro

Summer in Pittsburgh

2008-07-29T00:41:00.020+02:00

El estiu ja ha arribat! No és només per la calor, sinó per el ambient a "vacances" que es respira. Els nostres primers dies han estat de relax, havíem de recuperar-nos del estrés de la boda i de les despedides de solter i soltera!! (tenir amics per això....) jejeje. Només us dic que una d'elles va sortir a l'HOLA i tot!, que no us ho creieu?

Totes dues van estar molt bé. L'Alberto es va passar el dia a Port Aventura, després de ser segrestat i disfressat de ballarina (tutú rosa inclós) juas juas, i la nit a Calafell amb juerga i veïns xafarders que es deuen pensar que en aquell apartament vieun una panda de sonats (avissem als propers que hi vagin XD).

La Núria va ser forçada a disfressar-se de "animadora": faldilleta curta grisa, top rosa, pompons blau-grana, arracades amb símbol fàlic i diadema de floretes (tot escollit amb molt bon gust); i va passar el día per els carrers de Lleida venent preservatius per guanyar-se el sopar al Irunya i de casa en casa, fent probes i rebent un muuunt de regals!. Com no, la nit va acabar al Gurugú, així la mare ens va poder portar a casa :)

Foto 1 - Nuria i senyora catxonda que va comprar un preservatiu jeje. Foto 2 - Viejos Lobos de Mar i l'Alberto a Port Aventura (fent espectacle gratuit pel carrer).

De nou, MOLTES GRÀCIES a tots aquells i aquelles que vau organitzar les despedides! us ho vau currar un munt!! Aquestes van ser les festes prèvies a la boda... però després del "bodorrio" encara ens han quedat ganes de continuar de juergaaaaaa jiji.

Tot i que, al arribar a Pittsburgh un virus ens va atacar! primer va caure el Alberto, es va passar 4 díes amb mal de garganta i cansament, després la Núria el va seguir (ja es diu que tot lo dolent es paga). Encara no estem recuperats al cent per cent, però per sort ens trobem lo suficientment b"e com per continuar disfrutant del estiu a Pittsburgh.

El dimecres passat la Núria (l’Alberto es va quedar treballant) va acompanyar a l’Alex, la MJ, la Junko i el Javi a Kennywood Park. És una mena de "tibidabo", es a dir, un parc d’atraccions però petitet, això si, molt acollidor! la veritat es que ens ho vam passar molt bé. Les muntanyes russes eren molt entretingudes, i fins i tot vam guanyar peluches a les casetes de fira!

Foto 1 - Junko, Alex, MJ i Núria a la primera muntanya russa.Foto 2 - MJ i Núria .Foto 3 - Núria, MJ i Junko amb els gossets guanyats a les firetes. Foto 4 - Núria, MJ, Javi i Alex a la cua de l’atracció de caiguda lliure.

El dijous vam donar la nostra "benvinguda" a la gent nova que ha arribat per treballar al Robotics amb el Fernando i, per celebar-ho, ens vam anar a pendre unes cervessetes a un bar aprop de la universitat amb l'equip de futbol on juguen l'Alberto, el Joan, l'Alex, el Txema i tots aquells que de tant en tant es volen treure el monkey XD

El divendres pel matí ens vam acoplar a un picnic que organitzava l’empresa Intel (que té alguns treballadors al Robotics Institute) gràcies al Alvaro ;) Vam menjar amanideta, hamburgueses, llonganiça i fruita! tot de gratis! que més es pot demanar? bueno si, una mitgdiada a la gespa jeje.

Foto 1 - Miho, Joan i Pablo (fent el tonto, com sempre).Foto 2 - Les superfashion Miriam, Nuria i Junko.Foto 3 - Fran i Txema fent la "migdiada".Foto 4 - Alex i Alvaro. l'Alex escoltant la classe magistral del Alvaro de com fer una bona foto amb la seva nova càmera, que esta que no cague amb ella... jiji.

Per la nit ens vam reunir tots per començar els actes socials de despedida del l’Alex (marxarà d’aquí poc de viatge a California i després ens dirà adeu a mitjans d’Agost, snif, snif). Vam fer un soparet a la Cheesecake Factory i després vam sortir una estoneta per Southside, i como no, vam anar a parar a Diesel XD. Quina llàstima que el DJ es va passar una hora amb hip hop... per sort, cap al final, la música va canviar i la vam poder disfrutar una mica més.

Foto 1 - Portia, MJ, Alex (cap de taula), Jason, Junko, Mark i Javi. Foto 2 - Alberto i Núria (la jerra és d’aigua, no mal penseu).

I el dissabte, després de que l’Alberto es fes una petita torta al turmell (que per sort no ha estat res) jugant a squash amb el Matt, i que ens espantés a tots, ens vam passar el día a casa. Però... el Joan i el Fran ens van venir a fer companyia! amb la excusa de que ens havíen de tornar els llits inflables, van venir a dinar un pollastre a l’ast. Després ens vam engrescar amb el Rockband i ja vam continuar amb un Risk, sopar, vi, el UNO, el Cranium... total, que se’ns va fer les 3 de la matinada! jeje, això si, ens ho vam passar de conya i l’Alberto no es va moure de la cadira.

El diumenge, ja més recuperats, tot i que la Núria va començar a perdre la veu (quan en sortim d’una caiem en una altra), vam anar a dinar al Yokoso, un restaurant japonés on serveixen el típic sushi i a més a més cuina Hibachi. Què és la cuina Hibachi?? doncs et sentes en una taula que te una super plancha al mig i el cuiner ve a la teva taula i et prepara el menjar! ho voleu veure??

Amb les panches plenes vam aprofitar per anar al cine, a veure "Batman - The dark night". No sé si ja la fan per allà, lo únic que us puc dir es que es molt recomanable! la veritat es que vam passar tots una bona estona. i així va acabar la setmana (intensa), com veieu, continua havent "vidilla" a Pittsburgh :D.

Molts petons!!

Tot lo bo, s'acaba

2008-07-29T00:15:00.010+02:00

Hola de nou!

Ja tornem a estar per Pittsburgh, després dels nostres 17 díes de "vacances" per Lleida. Tot i que s'han fet curts hem de dir que els hem disfrutat molt!. Sempre es agradable sentir-te com a casa, disfrutar dels dinars i sopars amb la família, de les juergues amb els amics... i clar, aquesta vegada no ens podem oblidar de mencionar LA BODA!!

Deu ni do! tota la feinada previa ha valgut la pena. I primer de tot, agraïr a tothom el suport, els "regalets" (no necessaris), i l'alegria que vam compartir en un día tan especial. No sé a vosaltres, però a nosaltres se'ns va quedar un MOLT bon record.

Ja queda lluny el diluvi universal de les 4 de la tarda, que creiem que va parar perque mitja Lleida ressava per nosaltres :). La veritat es que al final va servir per refrescar el ambient (potser fins i tot una mica massa de cara a la nit)

Ja no ens enrecorde'm de la calor que vam passar a l'esglèsia (la nòvia va haver de robar un bano i tot), ni que mossén Joan no va dir la frase típica de "puedes besar a la novia". Tampoc ens enrecorde'm del munt d'arrós que la nòvia (literalment) va menjar al surtir de la cerimònia, ni de lo blanc que va quedar el traje del nòvio.

El pica-pica abundant ja està més que digerit (tot i que ens van dir que la gent no menjava gaire), el menú del sopar quasi oblidat, tot i que estava molt bo XD. La entrega de la lliga i els rams es quedaran en el video per sempre, i esperem que el "cubo" de fotos també, tot i que aquestes coses moltes vegades acaben en un racó oblidat. No importa, les coses materials no perduren, però els records es queden per sempre en els nostres cors.

No se'ns oblidarà mai les vostres cares. Ni ens cansarem mai de veure les fotos. Sempre se'ns dibuixarà un somriure quan pensem en la bona estona que em compartit amb tots vosaltres (que sou molts). I també ens enrecordarem d'aquells que per un motiu o l'altre no van assistir però que igualment ens han felicitat amb el cor.

GRÀCIES

P.D - Aquesta és una menció especial per als "fidels" al Blog, els meus mosqueters :-P. La resta de fotos (a mesura que es vagin recopilant) apareixerant en la web Picassa (el link de la dreta).

Transporte hasta el Castillo de Albatarrec

2008-07-10T11:40:00.006+02:00

Hola buenas, Para aquellos que no cogen el autobus y no saben llegar al Castillo de Albatarrec. El punto azul es la entrada del castillo y el punto rojo, estrategicamente colocado enfrente de la entrada, es el parking. En "Ver mapa mas grande", le podreis preguntar a Google como llegar desde donde sea que esteis.

Ver mapa más grande

Nos vemos pronto ... ... ya solo quedan dos dias. Alberto. P.S: Por si alguien no se ha enterado, principalmente para facilitar la ingesta de alcohol :), hemos contratado un autobus que nos lleva y nos trae del Castillo. Salida (la puntualidad seria de agradecer):

5:15 pm Camp d'Esports de Lleida (abundante parking para la gente que quiera coger el coche una vez el autobus nos deje de vuelta en Lleida).
5:30 pm Hotel Real (Avinguda Madrid).
5:45 pm Castell Albatarrec.

Vuelta:

Saldra del Castillo sobre las 3:00 am y hara tres paradas: Camp d'Esports y Hotel Real para los pobrecillos que no aguanten y las Carpas del Gurugu para aquellos que aun tengan ganas de marcha y quieran acompañar a Nuria y Alberto a continuar bailando.

Segunda Vuelta:

6:30 am Viene a recoger los despojos humanos que queden en pie en el Gurugu y hara dos paradas, el Camp d'Esports para los que dejaron el coche la noche anterior y el Hotel Real.

Ja esta aquí!!

2008-06-25T18:44:00.007+02:00

Ja queda molt poquet per al dia D. Qué no sabeu a què em refereixo? Una pista:

Alguns de vosaltres heu rebut aquesta invitació-ticket-entrada en el vostre correu, altres a mà a través dels nostres managers i altres només la veureu aquí, però tots i cadascún esteu més que invitats!.

Després de un vol de unes 15 hores, tres avions, dos transbords i dos menjars horribles... Ja hem arribat a Lleida!. La benvinguda ens ha sorprés amb un munt de feina a fer i milions de coses al cap, però contents de tornar a estar en família.

La "família" de Pittsburgh ens va fer una despedida por todo lo alto. La veritat és que ens van sorprendre gratament! El últim cap de setmana a estat de festa en festa i de regal en regal! fins i tot semblava que el que realment volien es que no marxessim!!?? La Mary Jayne i la Miriam em van prepara a mi una Bachelorette´s Party a la american-spanish conection:

- Primer em van portar a un restaurant moooolt pijo de Ellsworth St. (molt a prop de casa) anomenat Soba Lounge. Allí vam disfrutar del menú de sushi i peix i dels coctails! XD Fins aquí res de especial... era només l'escalfament.

- La segona fase de la nit va començar en una bolera perduda de la mà de Déu (menys mal que teníem el cunyat de la MJ que ens feiea de taxista), a les afores de la ciutat. La veritat és que era molt autèntica, la típica de les pelis. Em van portar als serveis i allí em van "obligar" a disfressar-me de Wonder Woman (La mujer maravillas)!! Dioooos, ja em veieu a mi amb un banyador i una capa per la bolera! juas juas juas. La gent no parava de preguntarme que què havia fet de dolent! i es que... als USA no hi ha tradició de celebrar la despedida de soltera humiliant a la núvia (com es fa aquí). Desgraciadament per mi, les meves dos amigues s´havien informat molt bé de les tradicions espanyoles ;).

Vaig passar dues hores jugant a bolos (amb capa inclosa), cantant al karaoke, bebent i disfrutant del ambient frikie que hi havia! Haig de dir que m´ho vaig passar moooolt bé. Ens vam fer milions i milions de fotos però, per sort o per desgràcia, la MJ va perdre la càmera al bar de la bolera, així que no us puc mostrar cap d'elles (que convenient, veritat?)

- La tercera fase va acabar a casa. Només entrar al edifici em van envenar els ulls i em van portar fins a una cadira on hi havia un "home" esperant-me!! Només sentia com un munt de gent reia mentres em giàven els braços XD. Al final, va resultar ser... L'ALBERTO DISFRESSAT DE SUPERMAN! Al pobre també el van tenir passejant per Pittsburgh amb la disfressa jeje (però aixó ja us ho contarà ell).

La nit va acabar fent TOTS plegats festa a casa. I el dia va començar amb una bona ressaca i una cuina feta una merda (gràcies Joan per tirar les botelles de sangría per el terra) ;-). Al día següent ens van recompensar el esforç amb una foto de grup molt chula (que ja està penjada a la nostra nevera, en lloc d´honor) i el RockBand per a la Wii! que també hem pogut disfrutar tots!.

Com podeu comprobar, ja venim curats de qualsevol espant i preparats per el que ens preparin aquí! que estic segura que no sera poc... jeje. Ja tenim moltes ganes de veureus en persona i poder disfrutar d'una bona festa amb família i amics! Abans del día 12 tenim la agenda una mica ocupada (com us podeu imaginar) però algun foradet trobarem.

Un petò ben fort.

P.S - A few lines for the ones who make this weekend and unbelievable experience. We love you guys, and we´ll never forget what have you done for us! and of course... some day... we are going to have our revenge. Miss you all.

Miami (de nou)

2008-06-03T22:01:00.014+02:00

Hola a tothom de nou, aquí ens tornem a trobar, en el nostre diari personal, on ens dispossem a narrar les noves aventures viscudes a l'altre banda del oceà. Com alguns de vosaltres ja sabeu, fa una setmeta vam decidir fer una escapada cap al sud. Vàrem aprofitar el "Memorial Weekend". El día 23 de Juny (dillums) va ser el Memorial Day, un día festiu a tots els Estats Units, així que, entre uns quants de la "colla pesigolla" que tenim montada aquí, vam comprar uns bitllets per passar 4 dies a la costa de Miami Beach!.

La idea: platja i festa. Però per nosaltres el descontrol va començar abans. Del 16 al 21 de Juny l'Alberto va assistir al congrés del ICRA 08 a Pasadena, California. Després de presentar el projecte en el que treballa i passar-se la resta de dies entre xerrades, sopars i estonetes a la piscina del hotel ens vam retrobar tots plegats al aeroport de Pittsburgh. Allí va començar la aventura!

Vam arribar al alberg (Jazz Hostel) per la tarda. El cel amenaçava tormenta i va complir. Els carrers es van inundar en poc temps i els nostres anims van decaure una mica ja que la previsió metereològica ens avissava que no milloraria... però per sort el "Picó" americà es va equivocar :)

Tot i que el temps no va millorar gaire, la primera nit va ser memorable. Al més pur estil espanyol, vam fer un botellón al hotel i més cap al tard vam sortir a explorar els carrers de la ciutat de nit. D'aquesta manera vam descobrir que estàvem on no deviem, i es que, per aquestes dates es veu que es tradició que els amants de la música hip-hop viatgin a Miami!! Els carrers estàven plens de persones de color (de color negre) i nosaltres erem els unics pringadillos que no sabiem on anàvem. Va ser tota una experiencia!! Al final, ens vam acabar ficant dins d'un pub de salsa XD (ens vam sentir una mica més al lloc).

I al matí següent... PLATJA! el sol va sortir i el vent bufava fort, condicions ideals per una bona cremada! però anàvem preparats. Vam descansar tant del viatge com de la nit anterior i vam agafar forces (després d'un bon dinar al Big Pink, amb llimonada rosa inclosa i d'una bona mitgdiada) per passejar per la ciutat, aquesta vegada de día. La cosa no cambiava molt, tots els carrers estàven plens de hip-hoperos. Hi havia molt trànsit i la gent es dedicava a ensenyar els seus meravellosos cotxes i les parafernalies que els hi havien possat (hi ha molt ortera suelto, desgraciadament)

La tarda ens la vam passar de "paseo" per la platja on vam trobar un niu de tortugues marines! i aquella nit, vam passar una nit psicodélica al hotel, xerrant, rient, desvariejant... i escoltant a Benny! que no sabeu qui es? aqui teniu el seu superclip! (la cosa més cutre del món, però que voleu fer... portem tota una setmana cantant la cançoneta! jeje) ENCHUFAAAAAAAA ;) (lo millor de tot es la "chacha").

Al segon matí la cosa va empitjorar, fins i tot ens va ploure una mica mentres esperàvem el sol a la platja. Així que vam decidir anar a visitar Española Way, un carrer en mig de Miami Beach al estil mediterrani (potser us enrecordeu alguns de vosaltres). Allí vam fer un dinaret i vam veure com el dia millorava! (por fin!). Uns de nosaltres van marxar correns cap a la platja per a que els hi agafés el moreno i altres ens vam quedant acabant de fer el passeig fins a Lincon Rd, el carrer de compres. Per desgràcia la economia no esta molt bé i no va caure res :(

Per la nit ens esperava una de bona ja que era Memorial Day! La cosa pintava bé, els carrers plens de gent (i de policia) i nosaltres... pues com uns pardillos vam fer cua en un club de alto postín durant quasi 1 hora i quan estàvem apunt d'entrar i ens van dir que la entrada costava 30$... mitja cua i cap al Mango's! si es que... la sang catalana...

Ara, ens ho vam passar molt bé igualment XD. Quan ja retiràvem cap a l'alberg (sobre les 4:40 de la matinada) ens vam trobar una sorpreseta per el camí. Un policia ens barrava el pas!! de repén ens adonem de que hi ha un helicopter amb un foco de llum (com a les pelis) rondant i rondant. Li preguntem al poli "What's going on?" es a dir "que paxa!!??", i ens diu... Algo ha passat. Tatxaaaaaaan. A la segona que li preguntem ens explica que hi ha hagut un "incident" i que estan buscant a una persona. Total, que ens vam haver d'esperar a que el trovèssin perque havien format un perimetre de seguretat que no podiem creuar per anar a dormir! lo pitjor del cas... que ja no podiem tornar a la disco perque l'havien tancat.

Al matí següent ens vam enterar que un noi havia disparat i matat a un altre per la zona. Deu meuuuuu. Bueno, canviem de tema... per on anava... ah, si, pues aixo... que ja era molt tard quan vam arribar i alguns de nosaltres ens vam decidir per anar a la platja, esperar 30 minutets més (que ja no ve d'aquí) i veure la sortida del sol! Va ser molt relaxant, tot i que s'ha de dir que ens vam passar m"es estona fent el ruc amb la càmara que mirant al sol, solet.

Sense descansar gaire... vam tornar a la platja (que estem de vacances! què fer sino?). I per la tarde cap a una "altra" platja, vam caminar cap al nord i ens vam parar a la zona de Lincon Road, allí hi havia un home amb un carro del Pryca que veneia cocos! amb la calor que feia... qui es podia resistir?

I després d'un bon coco, vam tornar caminant per la platja (uns 35 minutets) fins a l'hostal per preparar-nos una altra vegada per a la nit!. Durant el passeig vam poder disfrutar de les casetes de "vigilante de la playa' totes elles diferents! la veritat es que una altra cosa no... però originals, sí que són, sí. Com veieu... el horari estava molt definit per als 4 dies XD

I així va arribar el dimecres, l'últim día (snif, snif). Per a que no es digués vam guardar el turisme per al final, i ens vam embarcar (i mai millor dit) a l'aventura dels Duck Tours. Una mena de barca amb rodes que et porta per les cases dels famosos i et conten curiositats de la illa. Nosaltres ja hi haviem estat, així que no us farem perdre el temps amb més fotos ja que, si heu fet bé els deures... ja us les sabeu. Després del tour, cap a l'alberg i cap a l'aeroport! Tot va anar ràpid i bé. I la veritat es que, tot i l'ambient de Miami per aquelles dates (poc recomanable), ens ho vam passar MOLT bé!

Hem tingut una setmana per descansar, escollir fotos (ja les podeu veure al "link"), però no us cregueu que ha estat tot! El diumenge passat vam decidir fer una PAELLADA!! els chefs van ser el Ricardo i el Javi (aquest últim poseedor d'un títol de campió de paelles a la seva universitat jeje).

Va ser complicat trobar els ingredients... però després de un parell d'horetes i molt d'amor... la veritat es que va quedar molt bona! El motiu era despedir a Juan, molts de vosaltres no el coneixereu perque no ha aparegut gaire en les pàgines d'aquest blog, però si que ens l'hem trobat varies vegades per Pittsburgh i em compartit amb ell bons moments. Quina pena que tothom vagi marxant... de fet, la majoria que veieu aquí marxen aquest septembre o abans! Menys mal que la M.J i la Miriam es quedaran per a fer-me companyía!

I fins aquí la crònica d'avui (que deu ni do)

A menjar!!

2008-05-19T03:10:00.012+02:00

Hola de nou, ens tornem a retrovar per explicar-vos noves aventures (i desventures). Aquesta pasada setmana no ha passat res d'especial. Anem fent i intentem disfrutar de la ciutat al màxim ara que fa més bon temps. Ja heu vist la BBQ (barbacoa) de fa dues setmanes. Doncs a partir d'ella no em volgut parar d'experimentar amb noves arts culinàries.

Llàstima que cuinar al aire lliure s'esta convertint en una missió impossible. Tot i que les temperatures han pujat, les pluges de primavera també ens visiten! de fet, día si, día no plou!! :( Així que ens hem d'espavilar al interior. Aquest dijous, per escalfar el ambient abans del nostre capítol de LOST (que aviat s'acaba la quarta temporada!! dioooos!!), se'ns va ocurrir la brillant idea de fer Sushi!! Si,si, sushi. Aquells rotllets d'alga, arròs i peix cru! estem bojos? potser si... però la veritat es que les dues hores de cocció del arròs i la feinada en tallar el salmò, la tonyina i el cogombre, van valer la pena!! Ens va quedar boníssim!!

Tot s'ha de dir: va ser un treball en equip

I les nostres aventures no acaben aquí. Dos dies després, es a dir aquest passat dissabte, es va tornar a celebrar el Concurs Internacional de Tapes a Pittsburgh! No se si us enrecordareu del any passat, però la associació de espanyols a Pittsburgh, també coneguda com Patanegra, celebra cada any un concurs de tapes a casa d'un dels espanyols que ja molt de temps que estan per aquí. La veritat es que està molt bé!! Vam arribar una mica tard ja que ens vam reunir tots per a fer un munt de tapes:

- Truïta de patata ("La" truita)

- Truïta de espinacs i formatge feta

- Pinchitos de gamba i pinya (Ricardo)

- Japanese-Spanish Connection (Sushi a la espanyola) - sushi però amb pernil i formatge (idea del Alberto, i como no, boníííssim) aix, que haig de dir...

- Nius de gamba amb robellons coronats amb all i oli (idea de'n Joan, estàven boníssims!)

i per acabar.... tiramisú (aquest el vam fer l'Alex i jo)

El concurs va ser lo de menys. Lo millor va ser passar una bona estona amb la resta d'espanyols i disfrutar de la resta de tapes. Tot i que vam arribar tard.. NO VAM PASSAR GANA! jeje

Tot i així... no em vull oblidar de dir que l'Alex i jo vam guanyar el concurs a la secció de postres!! VIVAAAAAAAAAA. S'ha de dir que un noi italià va fer també tiramisú, i tot i així el vam guanyar de molt! (això si que te merit)

La resta de tapes que vam preparar no van quedar en mala possició (van tenir força punts, però no suficients per a batre al guanyador del dia: croquetes caseres).

Encara no tenim fotos del event, però tant aviat com aconsegueixi algunes les penjarem al nostre album.

Com veieu ens estem ficant en forma per a la boda, juas juas XD.

De Gala i de Picnic

2008-05-05T16:18:00.008+02:00

Hola a tothom de nou!

Durant aquesta setmana hem estat molt entretinguts preparant-nos per el event del dissabte passat!. Cada any, el Robotics Institute, de la CMU, prepara (i paga) una "Gala" on tots els alumnes, professors i treballadors del Departament de Robòtica estan invitats (i els acompanyants també). És una gala de nivell, es a dir, que s'ha d'anar ben arreglat! així que hem estat tota una setmana mirant roba trajes i complementrs per Pittsburgh. Al final, ens vam decantar per la opció fàcil i econòmica, i vam sortir del pas amb una camisa i una corbata :-)

La veritat es que va estar molt bé. La recepció va tenir lloc al hotel Sheraton de Station Square. Tothom anava molt elegant, i nosaltres no erem menys! que no us ho creieu?

Mireu que guapos! si semblen tot uns senyors!

Després d'un pica pica de selecció de formatges i fruita, van obrir una gran sala amb taules que envoltàven una pista de ball. Vam ocupar un parell de elles (entre tots els espanyolitos) i vàrem disfrutar de un menú composat per una amanideta, un bon filet i postre! no es podem queixar, oi?.

Una vegada acabat el àpet, un discurs del Matt Masson, el qual es molt probable que conegueu aquest estiu si finalment es decideix a fer-nos una visiteta, i la elecció de la persona més "cool" del Robotics!!

Per els que no ho sapigueu, una persona "cool" es algú que està a la moda, que a tothom cau bé i que sap passar una bona estona. Aquest any el premi ha caigut molt aprop nostre! el Fernando de la Torre (professor català de la CMU i responsable de que un munt de gent espanyola vingui a Pittsburgh) va guanyar el premi!! MOLTES FELICITATS!!

També vam haver moments per deixar de banda les formalitats i passar una bona estona! No sempre anem de postín per Pittsburgh. Ràpidament va començar els balls i es va poder comprobar que els americans no sàben moure les caderes! Sempre hi ha excepcions, però en general es pot dir que no tenen ritme!

Menys mal que estàvem el Alberto i jo per ballar una mica de salsa i donar-lis una lliçò! juas juas. Voleu veure fotos del moment?? uix! quina pena que no hi han evidències fotogràfiques! que hi farem, us haureu de refiar de la nostra paraula XD

Per acabar la nit vam anar a pendre una copeta a un bar proper al Sheraton (amb els nostres trajes cantàvem una mica, pero bueno) i cap a casa aviat. Per el camí vam decidir que seria bona idea aprofitar el diumenge per disfrutar de la natura i fer una barbacoa a Schenley Park i... dit i fet!

Al dia següent vam agafar les bicis, vam fer una mica de compra i.... a dinar al camp! la veritat es que ens va fer molt bon dia, feia sol pero passava un airet fresquet (que feia que no t'adonessis que se t'estava quemant el cogote!)

Que què vam dinar? quines preguntes... doncs hamburguessa i hot dogs! Gordos?? SI, i amb orgull!

Després del dinar ja no ens quedàven forces per a res més! així que ens vam anar a comprar un geladet al carrito dels gelats ambulants!! si,si, ha sigut la primera vegada que hem vist en directe un carrito de gelats com el de les pel.lícules! amb la musiqueta i tot! I per a pair-ho tot, una mica de ultimate frisbee i una mica de relax a la sombreta. Que es pot demanar més de un diumenge? això s'haurà de tornar a repetir! la veritat es que es necessitava algo així per recuperarnos del desastre del dimecres. No sabeu a que em refereixo? a veure si aquesta foto us dona una pista:

Aquí ens teniu, mirant la semifinal de la Champions... i ara a sobre el Madrid a guanyar la lliga!! Felicitats als Madridistes (tot i que no son molt sinceres de part meva) grrrr

Here it goes again (Aqui vuelve de nuevo)

2008-04-23T06:02:00.010+02:00

Ja hem tornat a la normalitat! Després de la visita llampéc a Lleida (i en el cas de l'Alberto a Madrid), després de passar unes 40 hores entre avions i aeroports... ja tornem a estar a Pittsburgh. Què hem de dir del cap de setmana que vam passar a Lleida?? como no, que va anar genial aixo de veure a la familia i recarregar una mica les piles :-)

Que si trobàvem a faltar el pernil? Quines preguntes de fer...

Pittsburgh no es va moure del lloc. Quan vam arribar tot estava com ho vam deixar, amb una mica de fresca però amb temperatures cada vegada més altes. Ara estem en el bon temps de Pittsburgh, un temps primaveral que et permet anar tot el dia amb màniga curta i pantalons curtets. Aixó si, aquí tenim la sort que, com a mínim, dos dies per setmana cau un ruixat i refresca el ambient. Ja cal que ho disfrutem ja! perqué la experiència del any passat ens diu que això aviat s'acabarà i vindrà una calor extrema!!

Però tranquils, no us alarmeu, que ens ho prenem amb filosofia i aprofitem per anar a totes les festes possibles!! (como no) Fa una setmana els estudiants universitaris van celebrar el "Spring Carnival" es a dir, el Carnaval de Primavera. Res, una excusa per aprofitar el bon temps i per a celebrar que d'aqui una o dues setmanes (per alguns) s'acaben les classes!! La gent fa firetes, espectacles, concerts al campus, festes a cases...

La última aventura va ser a una festa privada (of course). Ens va recordar molt a la festa on vam anar de Halloween, ja que era una casa privada però estava perfectament preparada! Es deia la Roller Boogie Party: una festa de patinatge!!

La gent aquí a Amèrica esta fatal. La casa estava plena de gent amb patins (altres que no), i en un dels menjadors (no més gran que el nostre) hi havia un escenari al mig on dos grups de rock-punk anaven tocant!

En Jason i en Joan han quedat molt autèntics, no creieu?

Hem de dir que, degut a la quantitat de gent que hi havia i a la poca ventilació feia una calor insoportable!! això si... uns basets de "ron-cola" i ganes de passar-ho bé van fer que disfrutéssim al màxim aquella nit. Podeu veure moltes més fotos de la festa al "link" de la dreta.

Als pocs dies, va venir el aniversari del Pep: FELICITAAATS!! Vam anar al Firehouse, un dels pubs de Pittsburgh on pots trobar a la majoria d'espanyoletes els divendres i dissabtes a la nit. I no sé si degut al ambient o a l'ocasió vam ficar fins i tot la cançó de la "gasolina"!! Que fuerteeeeeeeeeee

La mateixa semana, a la universitat, van fer alguns concerts al aire lliure. Un d'ells va ser el dels "The Roots", els coneixeu? doncs jo tampoc! XD però clar... s'havia d'anar, oi? Els teloners eren un grup de hip hop que rallava molt... esperàvem que la cosa millorés amb el grup principal... pero no!, resulta que també es un grup hiphopero... snif snif Com a mínim vam poder veure en directe com es pot incorporar el so d'un trombón en una banda... estrany...

Com veieu... no parem quiets!

Ja estem esperant a que arribi el proper cap de setmana per sortir de farra!! dona bo que arribi el bon temps.

Molts petons a tots i totes